dimarts, 10 d’abril del 2018

El Laberint del Mal (XIV)

Anterior


14

Quan Obi-Wan va tornar a l'hangar acompanyat d’en Yoda, va observar que Ànakin i Yoda intercanviaven la més breu de les mirades, però el seu significat se li va escapar. Cap dels dos Jedi semblaren preocupats després del silenciós intercanvi, i Yoda es va allunyar sense dir paraula per parlar amb els analistes d'Intel·ligència agrupats prop de la rampa del transbordador.
–Assumptes del Consell Jedi? –va preguntar Ànakin quan Obi-Wan se li va acostar.
–Res d'això. Yoda creu que la Mecano-cadira pot amagar alguna pista sobre el parador de Darth Sidious. Vol que nosaltres ens encarreguem d’investigar-ho.
Ànakin no va respondre immediatament.
–Mestre, no estem obligats a informar de la nostra troballa al Canceller Suprem?
–Ho estem, Ànakin, i ho farem.
–Quan el Consell ho decideixi, vols dir.
–No. Quan hagin discutit el tema.
–Però, imagina que un o dos dels membres del Consell discrepi de la majoria...
–Les decisions no són sempre unànimes. Quan l'opinió està realment dividida, demanem el consell d’en Yoda.
–Llavors, de vegades la Força pot ser més poderosa en un que en onze.
Obi-Wan va intentar deduir què pretenia Ànakin.
–Ni tan sols Yoda és infal·lible, si això és el que et preocupa.
–Els Jedi ho haurien de ser –Ànakin va mirar de reüll a Obi-Wan–. Nosaltres podríem ser-ho.
–T’escolto.
–Anant més lluny amb la Força del que actualment ens permetem anar. Cavalcant en la seva cresta.
–El Mestre Sora Bulq i alguns altres estarien d'acord amb tu, Ànakin, però pocs Jedi tenen l'estómac suficient per a una cosa així. No tots tenim el domini de si mateixos que tenen Yoda o Mace Windu.
–Però potser ens equivoquem aferrant-nos exclusivament a la Força i menyspreant la vida tal com la coneixen i la viuen la majoria dels éssers. Una vida que inclou emocions com el desig, l'amor i moltes altres que ens estan prohibides. La devoció a una causa superior és correcta i és bona, Mestre, però no hem d'ignorar el que tenim davant dels nostres propis ulls. Tu mateix has dit que no som infal·libles. Dooku va comprendre això, es va enfrontar a aquesta situació cara a cara i va decidir fer alguna cosa.
–Dooku és un Sith, Ànakin. Potser tingués bones raons per deixar l'Orde, però ara només és un mestre de l'engany. Sidious i ell s'aprofiten d'aquells als quals la seva voluntat és més feble. S'enganyen a si mateixos creient-se infal·libles.
–Però he vist casos en què els Jedi es menteixen uns als altres. El Mestre Kolar va mentir sobre el viatge al Costat Fosc de Quinlan Vos. Nosaltres mateixos mentim ara en no compartir amb el Canceller Palpatine el que sabem de Sidious. Què dirien Sidious o Dooku sobre les nostres mentides?
–No ens comparis amb ells –va dir Obi-Wan amb més severitat de la que sentia–. Els Jedi no som un culte, Ànakin. No adorem el lideratge de les elits. Animem a cada un perquè trobi el seu camí, perquè ratifiqui mitjançant l'experiència personal el valor del que se'ls ensenya. No oferim justificacions fàcils per exterminar els qui considerem enemics. Ens guiem per la compassió i la creença en què la Força és més gran que la suma dels que s'obren a ella.
–Només preguntava, Mestre –va concloure Ànakin.
Obi-Wan va respirar profundament per tranquil·litzar-se. "Massa segurs de si mateixos els Jedi s'han tornat", li havia dit Yoda una vegada. "Fins i tot els més vells. Els més experimentats..."
Es va preguntar com hauria reaccionat Ànakin sota la tutela d’en Qui-Gon. Ell només era el mentor adoptiu d'Ànakin, i un mentor fallit en molts aspectes. Se sentia tan ansiós per enaltir el record d’en Qui-Gon, que contínuament passava per alt els esforços d'Ànakin per estar a la seva altura.
–Sobre les teves espatlles el pes de tota la galàxia portes, Obi-Wan –li va dir Yoda mentre s'acostava a un dels analistes d’Intel·ligència–. Les teves preocupacions aquesta notícia pot calmar –va afegir abans que Obi-Wan pogués respondre-li.
El capità Dyne, el robust analista de pèl fosc, es va asseure a la vora d'un contenidor d'embarcament.
–Encara que encara no sabem si van deixar la Mecano-cadira aquí de forma deliberada, com una mena de trampa, la imatge de Sidious és autèntica. Sembla ser que van rebre la transmissió fa dos dies, temps local, però tindrem problemes per rastrejar fins a la seva font perquè va ser enviada a través d'un sistema de transmissors d’hiperona utilitzat habitualment per la Confederació com a substitut de la nostra HoloRed. I a més la van codificar amb un codi desenvolupat pel Clan Bancari Inter-galàctic. Fa temps que treballem per desxifrar aquest codi. Quan ho aconseguim podrem fer servir el receptor d’hiperona de la cadira per espiar totes les comunicacions enemigues.
–Millor et sents ja? Mmmm? –va preguntar Yoda a Obi-Wan mentre jugava amb el seu bastó.
–La cadira porta la marca d'alguns fabricants afiliats a Dooku –va seguir informant Dyne–. El receptor d’hiperona està equipat amb un xip i una antena molt similars a altres que vam descobrir en un camaleònic droide sembrador de mines que el Mestre Yoda ens va portar d’Ílum.
–Una imatge de Dooku el droide contenia.
–Ara actuem en la presumpció que Dooku, o Sidious, per al cas no importa, podria haver desenvolupat els xips i haver-los instal·lat en receptors que va lliurar a Gunray i als altres membres importants del Consell Separatista.
–La Mecano-cadira és la mateixa que vaig veure a Naboo? –va preguntar Obi-Wan.
–Creiem que sí –va confirmar Dyne–, però des de llavors li han introduït algunes modificacions. El mecanisme autodestructor, per exemple, o el gas autodefensiu –Va mirar Obi-Wan–. El seu pressentiment va ser encertat; és el mateix gas que fan servir els neimoidians des de fa anys. Pel que sembla va ser creat per una investigadora separatista anomenada Zan Arbor.
–Zan Arbor! –va repetir Ànakin furiós–. És el gas que van utilitzar contra els gungans a Ohma-D'un –desvià la mirada cap a Obi-Wan–. No m'estranya que fossis capaç de pressentir-ho!
Dyne va passejar la vista d'Ànakin a Obi-Wan.
–El mecanisme emissor del gas és idèntic al que es troba en alguns dels droides assassins E5-20 de la TecnoUnió.
Obi-Wan es va acariciar pensatiu la barbeta.
–Si Gunray ha tingut aquesta cadira durant catorze anys, potser va poder utilitzar-la per contactar amb Sidious durant la crisi de Naboo. Si poguéssim descobrir qui va fabricar la cadira...
Yoda va riure.
–Per davant d'Obi-Wan els experts van –va dir a Ànakin.
–Sabem qui és el responsable dels gravats de la cadira –va explicar Dyne–. Un xi charrià el nom del qual ni tan sols intentaré pronunciar.
–Com ho sap? –va preguntar Ànakin.
L'analista va somriure obertament.
–Perquè va signar el seu treball.

***

Padmé es va separar d’en Bail i dels altres a la Plaça del Senat.
Va veure que el capità Typho l'esperava a la plataforma de desembarcament i va apressar el pas per arribar fins al seu lliscant. Les altíssimes estàtues que adornaven la plaça semblaven clavar en ella els seus freds ulls; i l'edifici mai li havia semblat tan enorme.
La breu reunió amb Palpatine l'havia deixat atordida.... però per raons personals. Encara que mai deixava de pensar en Ànakin, havia decidit apartar-lo de la seva ment durant el temps que durés la reunió, i així concentrar-se en el que s'esperava d'ella com preocupada ciutadana de la República i política al servei del públic. Però, malgrat les seves bones intencions. Palpatine havia tret a primer pla al jove Jedi.
L'hi hauria explicat res Ànakin?, es va preguntar. Coneixia el Canceller Suprem, ja fos per Ànakin o per qualsevol altre, la cerimònia secreta celebrada a Naboo?
Una sensació de forçada alegria la va obligar a frenar el pas. La calor de la tarda. La intensa llum. L’enormitat dels recents esdeveniments...
Podia sentir a Ànakin en la distància. Estava pensant en ella, d'això n'estava segura. Imatges del jove van creuar la seva ment. Una d'elles li va arrencar un somriure: el seu primer sopar junts a Tatooine. Amb Qui-Gon renyant a Jar Jar Binks per la seva conducta grollera, amb Ànakin assegut al seu costat, amb Shmi... Estava asseguda davant? No tenia la mirada d'Shmi fixa en ella quan, referint-se a Ànakin, va dir: "Ell t'ajudarà"?
La veritat no importava.
L'important era com ho recordava ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada