El Laberint del Mal (XLVII)

Anterior

47

Com havia sabut Grievous que havia d'atacar el República Cinc-cents?, es va preguntar Mace mentre el tren de suspensió magnètica viatjava a tres-cents quilòmetres per hora cap al túnel que el conduiria fins al Districte del Senat.

Kit Fisto, Shaak Ti, Stass Allie i ell havien pujat al tren a la plataforma del República Cinc-cents, i es trobaven en el vagó que els Túniques Roges del Canceller Suprem havien requisat a la força, el segon d'un comboi de vint. Mace va tenir un indici fugaç de Palpatine a través d'un buit en el cercle protector que els guàrdies mantenien entorn d'ell, amb el seu cap de cabellera grisa ajupida, en una postura que tant podia expressar angoixa com profunda concentració.

Com ho havia sabut Grievous?, va tornar a preguntar Mace.

Molts habitants de Coruscant sabien que Palpatine tenia una suite al República Cinc-cents, però la seva situació exacta era un secret ben guardat. I el que era més important, com sabia Grievous que Palpatine es trobava allà i no en algun dels seus molts despatxos?

No tot podia ser responsabilitat d’en Dooku.

Era concebible que Dooku li hagués donat a Grievous les dades de les hiperrutes que vorejaven els límits exteriors del Nucli Profund, ja que el Comte va poder extreure-les dels arxius Jedi abans d'abandonar l'Orde, probablement mentre esborrava dels bancs de dades qualsevol menció sobre Kamino. De la mateixa manera, Dooku va poder proporcionar les coordenades orbitals dels satèl·lits de comunicacions i dels miralls, i fins i tot la informació tàctica pel que fa a la localització dels generadors d'escut de superfície. Però Palpatine va ser triat Canceller Suprem després que Dooku abandonés Coruscant per tornar a Serenno, i, en aquells dies, uns tretze anys enrere, Palpatine encara vivia en una torre prop de l'Edifici del Senat.

Així que, com sabia Grievous que havia d'anar a República Cinc-cents?

Sidious?

Si era veritat que centenars de senadors estaven sota la influència del Senyor Sith, encara que fos durant un curt espai de temps, aquest va poder tenir accés als nivells més elevats d'informació confidencial. Tal com temia el Consell Jedi, la xarxa d'agents d’en Sidious podia haver-se infiltrat fins als mateixos comandaments militars de la República. I això suggeria que l'atac a Coruscant podia haver-se planejat des de molts anys abans!

Mace va captar una altra imatge de Palpatine, aïllat per les flotants túniques vermelles dels seus guàrdies personals. No era el millor moment per interrogar-lo sobre els seus confidents més íntims.

Però Mace faria tot el possible per trobar temps.

Es va preguntar per un moment què hauria estat de l'equip del capità Dyne. En el cas que aquest hagi cancel·lat la recerca d’en Sidious poc després de començar l'atac, Intel·ligència no hauria enviat un segon equip de recerca per unir-se a Dyne i Valiant, però tampoc havien rebut notícies d'ells, ni tan sols en restablir les comunicacions amb el Districte del Senat.

Shaak Ti tampoc va veure rastre d'ells mentre escortava a Palpatine pel sotssoterrani del República Cinc-cents.

Haurien estat Dyne i els seus comandos víctimes de l'atac d’en Grievous? Estarien atrapats en algun lloc, sota una nau de transport enderrocada o sota tones de runa de ferrociment?

Una altra preocupació més assetjava a Mace.

Els altres vagons del tren estaven plens de persones que intentaven fugir del Senat i dels barris de negocis. Si no fos per la intervenció de Palpatine, els seus guàrdies haurien requisat tot el comboi, però el Canceller Suprem no els va deixar fer una cosa així. Shaak Ti havia explicat a Mace i Kit la inicial negativa del Canceller Suprem a abandonar la seva suite, i Mace no sabia com prendre-s'ho. Almenys ara ja anaven camí del búnquer. La línia de tren magnètic no arribava fins al complex, però la primera parada a Sah'c quedava prop d'un sistema de ponts penjants i turboascensors que sí que ho feien.

La llum es filtrava al vagó a través de les finestres tintades.

El tren estava entrant al túnel Heorem, una mena de cau que no només permetia el pas del veloç tren, sinó que també acomodava dues línies d’autonavegació i trànsit lliure en cada direcció, travessant alguns dels edificis més grans del Districte del Senat. Les línies que es dirigien cap al Sud, a la dreta del comboi, s'allunyaven del districte i estaven plenes de transports públics i aerotaxis. En contrast, les que es dirigien al Nord anaven gairebé buides, ja que el trànsit era desviat perquè no arribés al Districte del Senat.

Una creu de llum va passar al costat del costat esquerre del vagó i va atreure l'atenció d’en Mace, que es va acostar a la finestra més propera. Pel carril que es dirigia cap al Nord, però volant en direcció contrària, cap al Sud, dos droides Voltor intentaven arribar el tren. Abans que Mace pogués cridar una sola paraula d'advertència, la canonada d'una de les naus enemigues va obrir una sèrie de forats a l’aplatat nas d'un transport que circulava pel carril autonavegable. El transport va explotar instantàniament, enviant una pluja de metralla contra els vehicles que l'envoltaven i gairebé arrencant al tren magnètic del seu rail guia.

Els crits dels habitants de Coruscant van arribar fins al vagó de Palpatine.

–Caces Voltor! –va cridar Mace als Jedi i als Túniques Roges.

Baixant la finestra, va veure com un dels droides s'elevava per sobre del tren per baixar al costat oposat, enmig de la ruta lliure, donant origen a una successió de col·lisions que va escampar lliscants, aerotaxis i aeroautobusos per tot el túnel. Dos vehicles van xocar de costat amb el tren i van rebotar fins a la calçada autonavegable, iniciant una segona sèrie d'accidents fatals.

El droide responsable de les col·lisions va ascendir sobtadament i va desaparèixer de la vista. Un segon després, un penetrant so metàl·lic arribava fins a Mace procedent d'alguna part posterior del tren. Va mirar pel vidre tintat i va veure com plovien espurnes pels costats arrodonits del vagó. Per les reixetes de ventilació va començar a entrar una olor de metall fos. Del vagó següent al de Palpatine els hi va arribar un tumult de laments terroritzats i el cops de mans i peus contra la porta que comunicava tots dos vagons.

Un weequay que formava part del personal de seguretat del tren i que viatjava en aquest vagó va mirar a Mace.

–No podrem contenir-los!

Mace es va girar cap a Shaak Ti i Allie.

–Traslladeu al Canceller al proper vagó!

Shaak Ti li va contemplar com si s'hagués tornat boig.

–Està atestat de gent, Mace!

–Ja ho sé. Busca una solució!

Va fer un senyal a Kit Fisto i es va dirigir amb ell a la manxa de seguretat que unia els vagons. Tots dos van activar els seus sabres làser. En veure els sabres púrpura i blau, els passatgers aglomerats davant de la finestreta de la porta van començar a retrocedir, lluitant contra els que seguien empenyent per accedir al vagó davanter.

Quan van buidar els voltants de la porta que comunicava els vagons, Mace va dir al weequay que l'obrís. Sense vacil·lar, Kit i ell travessaren la manxa i van entrar al vagó, on passatgers de diferents especies s'apinyaven en els seients a banda i banda de l'ample passadís. El vent udolava a tot el vagó a causa d'un dentat esvoranc obert al sostre, a través del qual s'havien deixat caure mitja dotzena de droides d'infanteria.

Mace es va permetre un instant de perplexitat. Els droides de combat no podien provenir dels caces que havia vist, i això significava que una tercera nau separatista volava a prop del tren.

Els droides van obrir foc.

Als passatgers enganxats a les finestres la situació devia semblar-los desesperada. No perquè els dos Jedi no poguessin desviar la pluja de làsers dirigits contra ells, sinó perquè no podrien desviar-los sense que algun rebotés contra els ocupants del vagó. Però els passatgers no sabien que un dels Jedi era Mace Windu, del que es rumorejava havia destruït en combat personal un tanc sísmic a Dantooine, i que l'altre era Kit Fisto, l'heroi nautolà de la Batalla de Mon Calamari.

Junts, van tornar alguns làsers contra els mateixos droides que els havien disparat. Altres els van enviar xiuxiuejant a través de l'obertura de la teulada, aconseguint a més encertar al ventre a un dels caces Voltor, enviant-lo a la seva mort en algun lloc sota la via magnètica. Espurnes i fum voleiaven per tot el vagó, braços i cames metàl·lics van volar incontrolablement, però Mace i Kit van recórrer a la Força per controlar-los. Alguns habitants de Coruscant van rebre l'impacte de membres descontrolats, però els Jedi es van ocupar contra vent i marea que cap rebés una ferida greu.

Quant va caure l'últim droide, Mace va saltar cap amunt, a través del forat del sostre, i va aterrar ajupit a la teulada, amb el vent assotant la seva túnica i el seu crani afaitat. Només la Força va impedir que sortís acomiadat. Amb tots els seus sentits alerta, va veure una nau separatista ocultar-se darrera de l'últim vagó del comboi. Més lluny, però apropant-se ràpidament, anaven dos helicòpters de la República.

Va mirar instintivament a la dreta, i un segon droide Voltor va entrar en el seu camp de visió. En veure’l, el droide va ruixar la teulada del vagó amb els seus làsers. Mace es va tornar de cara al vent i va centrar tota la seva atenció en saltar per sobre del forat del sostre del vagó. El caça Voltor va virar, situant-se directament sobre l'esquinç obert pel seu company i reorientant els seus canons.

Pel que segurament hauria estat un gest fútil, Mace va aixecar el seu sabre làser.

Però el droide mai va arribar a disparar. Amb les ales foradades i els repulsors danyats pels projectils disparats des dels helicòpters que el perseguien, el caça Voltor es va desplomar sobre el sostre del tren, va rodar, va rebotar i es va perdre de vista.

Desactivant els seus sabres. Mace es va deixar caure pel forat del sostre i va córrer amb Kit cap al segon vagó, ara ple amb els consellers de Palpatine i els passatgers que les Mestres Jedi i els Túniques Roges havien traslladat del primer vagó del tren. Mace i Kit el van creuar i van arribar fins a l'actual vagó del Canceller Suprem, al mateix temps que el comboi sortia del túnel. S’estava fent de nit i els alts edificis de l'Oest llançaven les seves enormes ombres sobre els canons de la ciutat i les plenes vies públiques sota la línia del tren magnètic.

Palpatine estava a peu dret al centre del cordó protector que els Túniques Roges seguien formant al seu voltant. Shaak Ti i Stass Allie miraven cap a la part posterior del comboi per una finestra que havien trencat deliberadament.

–Aquests caces podrien haver-nos fet descarrilar fàcilment amb un torpede –va dir Shaak Ti a Mace i Kit mentre s'acostaven. Mace es va recolzar en el marc de la finestra.

–I els droides de combat no cauen del cel. Hi ha una tercera nau.

Els ulls negres d’en Kit van assenyalar a Palpatine.

–El volen viu.

Acabava de dir aquelles paraules quan alguna cosa va colpejar el tren amb força suficient com perquè tots els ocupants es veiessin sacsejats d'un costat a un altre del vagó. Els Túniques Roges tot just havien recuperat l'equilibri quan el sostre va començar a ressonar amb la cadència d'uns passos pesats i metàl·lics que avançaven cap a ells des de la part posterior del tren.

–Grievous –va grunyir Mace.

Kit va fer l'ullet amb un dels seus ulls.

–Tornem al ball.

Dirigint-se ràpidament al vagó foradat, van tornar a saltar al sostre. Tres vagons més enrere es trobaven el general Grievous i dos dels seus droides d'elit, amb les capes espetegant darrere d'ells a causa del vent i les seves electropiques creuades en angle sobre els seus amplis pits.

Més enrere encara, ancorat al sostre del tren gràcies al seu tren d’aterratge en forma d'urpes, es trobava la fragata de la qual havia desembarcat aquell espantós trio.

Sense detenir el seu avanç. Grievous va treure dos sabres làser de l'interior de la seva ondulant capa. Quan els va connectar. Mace ja estava sobre d'ell, intentant mantenir a ratlla les dues fulles, rodant sota les cames artificials del general i atacant la seva màscara amb aspecte d'esquelet.

Els sabres làser van vibrar i xiuxiuejaren en xocar entre ells, entre esclats de llum encegadora. En un racó de la seva ment, Mace es va preguntar a quin Jedi haurien pertangut els sabres d’en Grievous. Així com la Força impedia que el vent arrossegués a Mace del sostre del vagó, alguna espècie de magnetisme mantenia al general ancorat sobre el metall. No obstant això, aquell ancoratge ajudava al ciborg, però també el limitava en els seus moviments, i Mace mai romania molt temps en el mateix lloc. Les tres fulles van xocar una i altra vegada, atacant i bloquejant.

Com Mace ja sabia per Ki-Adi-Mundi i Shaak Ti, Grievous era un expert en les arts Jedi. Va poder reconèixer la mà d’en Dooku en l'entrenament i la tècnica del general. Els seus cops eren tan poderosos com els que podia assestar Mace, i la seva velocitat era encegadora.

Però Grievous no coneixia el Vaapad, la tècnica de la finta fosca que Mace dominava.

A la part posterior del comboi, la parella de MagnoGuàrdies d’en Grievous van cometre l'error d'enfrontar-se a Kit Fisto. El sabre del nautolà era un cicló de flamejant llum blavosa. Resistents a les descàrregues d'energia del sabre làser, les electropiques eren armes potents, però, com succeeix amb qualsevol arma, necessitaven impactar contra un blanc per ser eficaces, i Kit no estava disposat a permetre-ho. Amb moviments que envejaria una ballarina twi'lek, donava voltes al voltant dels guàrdies, apuntant a una extremitat diferent en cada rotació: cama esquerra, braç dret, cama dreta...

La velocitat del tren va fer la resta, empenyent finalment als droides cap al canó com si estigués arrencant insectes del parabrisa d'una motojet.

La pèrdua dels seus guàrdies va ser registrada per l'ordinador al qual pogués estar connectat al cervell orgànic de Grievous, però això no el va distreure ni el va frenar. La seva única preocupació era l'atac. Aquest mateix ordinador havia analitzat la tècnica d’en Mace i va suggerir a Grievous que canviés la seva actitud i la seva postura, a més de l'angle de les seves parades, respostes i estocades.

El resultat no era Vaapad, però s'acostava bastant, i Mace no estava interessat a perllongar aquell combat més del necessari.

Ajupint-se, inclinà el sabre en posició descendent i va obrir el sostre del vagó perpendicularment a l'avanç d’en Grievous. Per la sorpresa mirada dels ulls reptilescos del ciborg, Mace va veure que, malgrat tota la seva força, destresa i decisió, la seva part viva no sempre estava en perfecta sincronització amb els seus servos metàl·lics. L'antic Grievous, el valent comandant de tropes de carn i ossos, va comprendre el que Mace havia fet i va voler esquivar el parany, però l'actual general Grievous, comandant de droides i altres màquines de guerra, només volia empalar a Mace amb les seves dues fulles.

L'arpa esquerra d’en Grievous va relliscar en el forat fet pel sabre d’en Mace, va perdre el seu agafador magnètic al sostre i va fer que el general trontollés. Mace es va aixecar, disposat a enfonsar el seu sabre a les entranyes d’en Grievous, però una ràpida i última connexió de les cibersinapsis del general va fer girar el tors del ciborg perquè els seus braços armats amb els sabres descrivissin un arc paral·lel al sòl que, d'aconseguir el seu propòsit, hauria tallat el cap d’en Mace enviant-lo a les profunditats del canó pel qual discorria el tren. En canvi, Mace va saltar cap enrere, quedant fora de l'abast de les fulles, i va enviar una empenta de Força contra Grievous en l'instant en què l'impuls del seu fallit cop el deixava desequilibrat.

El general va lliscar pel costat del vagó, girant i retorçant-se. Mace va intentar seguir la caiguda del general, però el va perdre de vista.

Hi havia caigut al canó? Hi havia aconseguit clavar les seves urpes de durànium al costat del vagó o fins i tot aferrar-se al propi rail del tren magnètic?

Mace no va tenir temps de resoldre el trencaclosques. A cent metres de distància, la fragata recollia el tren d'aterratge i s'alçava del sostre del tren emprant els seus repulsors. Els trets d'un dels helicòpters perseguidors van obligar a la nau separatista a virar i baixar.

Mace i Kit van veure com les dues naus voleiaven al voltant del tren, intercanviant foc constant. Apropant-se al morro del tren, dins el qual es trobaven els controls magnètics, la fragata va començar a girar cap a l'Oest per desviar-se cap a l'Est en l'últim moment.

El més dolent és que l'helicòpter perseguidor ja havia disparat les seves armes contra ell.

Trepat per un eixam de llums letals, el sistema de control magnètic va esclatar en mil trossos i el tren sencer va començar a caure.

Següent