Relats d'herois i murris (i II)

Anterior

Aquesta vegada anirà pels pèls...

La Jandrell treballava amb el seu servo de mà tan ràpid com podia. Una badada ara, i el mecanisme de tancament en la resclosa danyada quedaria embussat definitivament. Maleït sigui aquest estúpid fedejik de pilot per tractar de passar amb la seva nau per un cinturó d'asteroides classe cinc! Ara la seva preciosa nau estava inhabilitada, el seu motor iònic proper a sobreescalfar-se, i tres petites perforacions en el casc estaven dessagnant l'aire de l'última cabina intacta.

La Jandrell va fer un cop d'ull a les lectures del visor en el casc del seu vestit i va deixar anar una paraulota. Va activar el micròfon de comunicacions amb la llengua i va exclamar al seu company, que surava a tres metres per sobre d'ella.

—Només ens queden uns pocs minuts més, Mangrill. Aquesta maleïda planta d'energia s'està degradant ràpidament.

Mangrill va girar en el seu vestit perquè la Jan pogués veure com assentia amb el cap. Es va donar la volta i va continuar treballant en la seva part de la resclosa. De sobte, Jan va sentir un cop sec i esmorteït vibrant pel casc quan la resclosa es va segellar.

—Crec que ho tenim!

Va obrir el panell d'accés de la resclosa i va començar a recablejar-lo.

Just llavors, múltiples indicadors en el seu casc van començar a parpellejar mostrant advertiments en vermell. El motor nombre dos acabava d'entrar en una espiral de sobrecàrrega. Jandrell va tancar els ulls per un instant i va redoblar els seus esforços. Oh, sí, va pensar per a si mateixa, tan sols un altre gloriós dia més en la vida del Cos de Rescat Espacial. Maledicció, aquesta vegada anirà pels pèls...

Aquest deu ser el lloc...

De les memòries de Shelby Tribold

En el senyal de l'exterior de l'enfonsada barraca de ferrociment podia llegir-se «Rutes Espacials BaChorin, Societat Il·limitada». La paraula «Il·limitada» pel que sembla es referia a la quantitat de desordre de l'interior. Després d'obrir-nos pas entre un laberint de curulls armaris arxivadors, ens trobàvem de ple en el cor de l'oficina de BaChorin. Esquivant munts de vells exemplars de l'Informant Estel·lar i Astrogació Avui, que ens arribaven fins als turmells, vàrem aconseguir la relativa seguretat d'una taula d'escriptori amb taques de begudes. Allà, una enorme pila de factures sense pagar i impresos de dades d'un any d'antiguitat amenaçaven amb desafiar les lleis de la gravetat. Des d'aquesta talaia vam examinar el nostre entorn. En els voltants, suraven precàriament vells planadors. En la cantonada, una màquina de BomboGlub abonyegada feia sorolls que estic segur que no hauria de fer. I allà on miréssim penjaven maquetes de naus estel·lars imperials, llestes per entortolligar-se amb el vianant desprevingut.

De sobte, Castrella em va aferrar el braç, aterrida. Ni a tres metres enfront de nosaltres, una gran mà peluda, connectada a un avantbraç encara més gran i brut, va apuntar d'un munt de cartes estel·lars desfasades apilades sobre una butaca gravitatòria rasa.

L'apèndix es va agitar i va tremolar mentre avançava a les palpentes cap a un sandwich de fregeni rostit a mig menjar que es trobava sobre la base d'un llum proper. Com si li guiés una força invisible, l'urpa va avançar. Un instant després va atrapar la seva presa amb una presa viciosa. Lentament va retrocedir amb el botí. Els temors de la Castrella es van acréixer encara més quan, en les profunditats d'aquesta muntanya de mapes creada per l'home, es va poder escoltar el so en mastegar.

Francament, jo mateix estava pensant en una ràpida retirada. Almenys, fins que vaig albirar la foto de la paret. Allà, en un holo-marc esquerdat, es veia a un home corpulent dempeus, envoltat per companys, pilots de caça estel·lar. El gegant al centre de la imatge abraçava amb totes les seves forces a un company més petit. Si s'ha de jutjar per la manera en què li miraven els seus camarades, el comandant de vol estava alegrant-se pel retorn d'un camarada al que creien perdut a l'espai. Va ser llavors quan vaig advertir la insígnia de la unitat en el pit del gegant: l'estilitzat disseny d'un llampec ramificant-se en tres direccions. Sorprès pel descobriment, em vaig acostar més i, més o menys, vaig poder distingir la placa amb el nom en l'avantbraç dret del gegant.

Elbren BaChorin! BaChorin de la 865ª! Per l'espai, hauria d'haver-ho sabut!

En aquest moment, qualsevol dubte que pogués haver tingut sobre les nostres probabilitats de supervivència es va esvair ràpidament. Coneixia aquest home, així com també coneixia a l'home que va tractar de salvar amb tanta obstinació quan els altres van fugir!

—No et preocupis, amor meu —vaig assegurar a la meva companya—. Crec que aquest és el lloc que estàvem buscant.

El primer món del Nucli

 

Jerell va fer una ganyota quan el soroll sord d'un tret d'artilleria pesada va sacsejar el centre de comunicacions subterrani. Trossos de pols de ferrociment van caure del sostre, rebotant sobre la polida cúpula de la seva unitat R2. El petit droide trinà irat, i va girar el cap per netejar-la d'enderrocs.

Va escoltar el jurament de la Bettle i va mirar cap a ella. S'havia aixecat d'un salt de la seva cadira i s'inclinava sobre l'equip de comunicacions dispers sobre la taula, usant el seu cos per protegir els delicats components dels enderrocs que queien.

—No sembla que li estigui anant molt bé Ralltiir, aquí a dalt —va assenyalar Jerell.

—Jo podria estar fent coses bastant millors, papa. Que em pengin si comprenc per què vaig deixar que m'arrosseguessis cap aquesta rebel·lió teva.

Jerell es va encongir d'espatlles.

—Per què paga millor que el contraban?

Bettle va murmurar alguna cosa per a si mateixa, i va ajustar el seu receptor.

Les llums de la petita sala van parpellejar, es van atenuar, i després van tornar a cobrar força. Bettle va maleir quan el seu auricular va xerrotejar en la seva oïda amb retroalimentació, i després va mirar al seu pare amb un somriure complagut.

—Gràcies al Creador! La banda de l’Spike acaba de carregar-se el canó iònic dels ninots de neu! —Va deixar anar un riure maliciós—. Espero que també li llevin uns quants quilos al cul d’en Graeber.

Jerell va fer una ganyota pensant en l'inflat governador imperial que li havia arrabassat a la seva altra filla.

—Si us plau —va murmurar sarcàsticament—, aquest gras ni tan sols els trobaria a faltar. —Va fer un cop d'ull a les seves pròpies lectures—. La flota hauria de sortir de l’hiperespai d’aquí a una hora. Espero que puguem retenir-los aquest temps.

Un altre tret va impactar a l'edifici superior del búnquer amb un soroll sord i sec.

—Papa! Estic captant una transmissió dels imperials!

—Connecta-la.

El malvat rostre d’en Dennix Graeber va omplir la pantalla visora. Estava somrient.

—Suposava que estaries amagat en la teva ratera, Jerell —va dir entre alegres rialletes—. Per què no et rendeixes? La teva petita fortalesa està envoltada. Els vostres atacs al generador d'escuts han fracassat. La tan cèlebre Nova República encara ha d'apoderar-se d'un món del Nucli.

—«Encara» és la paraula clau, Graeber —va dir Jerell amb fredor—. Per què no envies als teus nois aquí sota? Tenim una bonica recepció planejada per a ells.

—Tal vegada. Tot al seu degut temps.

Va apartar la mirada quan un ajudant presa del pànic es va acostar a ell i li va murmurar a cau d'orella.

Bettle es va acostar silenciosament a Jerell i va tallar el canal d'àudio als imperials.

—Acabo de rebre notícies de l’Spike —va dir en veu baixa—. Els generadors d’en Graeber acaben de caure. —Va somriure amb malícia—. I em complau informar que sis creuers mon cal acaben de sortir de l’hiperespai just fora del pou de gravetat, i no hi ha cap Destructor Estel·lar a la vista.

Jerell va tornar a activar el canal d'àudio. El rostre d’en Graeber estava ara considerablement més pàl·lid.

—Felicitats, Governador Graeber. Té vostè l'honor de ser el primer cap d'un món del Nucli a rebre a la Nova República a la seva terra! Ens veiem aviat, gras.