El Laberint del Mal (XVI)

Anterior

16

Charros IV era un mosaic de vermell deslluït i castany pàl·lid, i omplia les pantalles davanteres del creuer de la República. La nau ja era una relíquia vint anys enrere, però els seus motors i impulsors sublumínics eren fiables, i Obi-Wan i Ànakin no van tenir elecció, ja que les altres naus estaven disseminades en diferents fronts. L'antic i emblemàtic color vermell del creuer quedava ocult per capes recents de pintura blanca. I, a causa de la guerra, havien estat instal·lats canons làser a popa, sota els radiadors de les ales, i davant, sota la cabina del pilot, a l'espai que abans servia com a sala per als passatgers.

Obi-Wan va planejar els tres salts necessaris per arribar a Xi Char des de la Vora Interior, però l'encarregat de pilotar la nau havia estat Ànakin.

–Rebent coordenades d'aterratge –va anunciar Ànakin amb els ulls fixos en una pantalla del tauler d'instruments.

Obi-Wan estava agradablement sorprès.

–Això m’ensenyarà a no ser escèptic. En el passat, quan ens informaven que Intel·ligència havia fet la seva feina, sempre acabava descobrint que faltava molt per fer.

Ànakin el va mirar i va riure.

–He dit quelcom divertit?

–Només estava pensant: "una altra vegada en dansa".

Obi-Wan es va recolzar en la seva cadira i va esperar que el seu company acabés de parlar.

–Només volia dir que, per a algú que s'ha guanyat la fama d'odiar els viatges espacials, has pres part en més missions exòtiques de les que et corresponien: Kamino, Geonosis, Ord Cestus...

Obi-Wan s’acaricià de la barba.

–Diguem que la guerra m'ha fet tenir una visió més àmplia de les coses.

–El Mestre Qui-Gon s'hauria sentit orgullós de tu.

–No estiguis tan segur...

Obi-Wan havia discutit la conveniència d'anar a Charros IV. Estava segur que Dexter Jettster, el seu amic besalisk de Coruscant, hagués proporcionat als analistes d'Intel·ligència totes les dades necessàries sobre la Mecano-cadira del Virrei Gunray, però Yoda va insistir que Obi-Wan i Ànakin intentessin parlar personalment amb el xi charrià propietari de la signatura havien descobert a la cadira ambulant.

Ara, Obi-Wan es preguntava per què havia estat tan en contra del viatge. Aquesta missió semblava una mena de permís comparada amb tot el que ha passat en els últims mesos. Ànakin tenia raó, Obi-Wan havia realitzat més missions i més viatges dels que li corresponien, però eren molts els Jedi que havien actuat com a agents d’Intel·ligència en el transcurs de la guerra. Aayla Secura i el Jedi caamasi Ylenic lt'kla van portar en custòdia a un desertor de la TecnoUnió fins a Corèllia, i Quinlan Vos es va infiltrar en el cercle d'aprenents del Costat Fosc d’en Dooku...

I el Canceller Suprem Palpatine mai va ser informat, ni ho havia estat mai, de cap d'aquestes operacions secretes. No perquè el Consell Jedi hagués deixat de confiar en ell, sinó perquè ja no confiava en ningú.

–Creus que els xi charrians parlaran amb nosaltres? –va preguntar Ànakin.

Obi-Wan va fer girar la seva butaca per mirar-li la cara.

–Tenen totes les raons del món per mostrar-se amables. Després de la batalla de Naboo, la República es va negar a fer negocis amb ells per haver fabricat armes prohibides per als neimoidians. Des de llavors s'han mostrat molt ansiosos per reparar aquest error, sobretot ara que els baktoides i altres proveïdors de la Confederació aprofiten els seus dissenys per a fabricar en sèrie armes més barates.

La principal contribució dels xi charrians a l'arsenal dels neimoidians havia estat el caça estel·lar anomenat Droid de Combat Autopropulsat de Geometria Variable, una nau de combustible sòlid meticulosament dissenyada, capaç d'adoptar tres configuracions diferents.

Ànakin va adoptar una expressió cautelosa.

–Espero que no ens retreguin haver destruït tants dels seus caces.

A Obi-Wan se li va escapar una riallada.

–Sí, esperem que la teva fama no hagi arribat a la Vora Exterior. Però, en el fons, el nostre èxit depèn que TC-16 parli charriès tan fluidament com presumeix.

–Mestre Kenobi, li asseguro que puc parlar aquesta llengua gairebé tan bé com un aborigen xi charrià –va protestar el droide de protocol des d'un dels seients posteriors de la cabina–. El meu servei al Virrei Gunray exigia estar familiaritzat amb els idiomes comercials utilitzats per totes les espècies rusc, inclosos el charriès, el geonosí, el colicoid i molts altres. El meu domini del seu idioma ens assegurarà una completa cooperació per part dels xi charrians..., encara que espero que no se sentin massa repel·lits per la meva aparença física.

–Per què anaves a repel·lir-los? –es va interessar Ànakin.

–Les creences religioses dels xi charrians tenen com a base una completa devoció a la precisió tecnològica. Per a ells és un article de fe que el treball meticulós no es diferencia de l'oració; és més, els seus tallers són més semblants a un temple que a una fàbrica. Quan un xi charrià és ferit, ell mateix s’autodesterra perquè els altres no hagin de veure les seves imperfeccions o les seves deformitats. Un adagi xi charrià diu que "la divinitat està en els detalls".

–Exhibeix els teus defectes amb orgull, TC –va dir Ànakin, alçant i tancant la seva mà dreta–. Jo exhibeixo els meus.

El creuer estava descendint en l'atmosfera gelada i coberta de núvols de Charros IV. Inclinant-se sobre les pantalles, Obi-Wan va veure un món àrid, gairebé sense arbres. Els xi charrians vivien en altiplans alts, envoltats de muntanyes cobertes de neu. Llacs d'aigua negra esquitxaven el paisatge aquí i allà.

–Un planeta erm –va comentar Obi-Wan.

Ànakin va fer alguns ajustos per compensar el fort vent que sacsejava la nau.

–Qualsevol dia acabarem a Tatooine.

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–Conec llocs pitjors que Tatooine per viure.

No van trigar a descobrir la plataforma d'aterratge que els havien indicat. De forma ovalada i perfectament ajustada a la mida del creuer, semblava acabada d'estrenar.

–Segur que l'han construït especialment per a nosaltres –va dir TC-16–. Per això ens van sol·licitar les mesures exactes del creuer.

Ànakin va mirar a Obi-Wan.

–Potser sigui un bon moment perquè la República utilitzi als xi charrians.

Va dipositar el creuer sobre els amplis discos del seu tren d'aterratge i va estendre la rampa de descens. Abans de trepitjar si més no, Obi-Wan es va aixecar la caputxa de la capa. Un vent gèlid udolava, descendint pels vessants de les muntanyes. Davant d'ell, una brillant passarel·la metàl·lica els portava des de la vora de la plataforma d'aterratge fins a una estructura semblant a una catedral que s'aixecava a mig quilòmetre de distància. A banda i banda de la passarel·la es concentraven centenars d’excitats xi charrians.

–Suposo que no reben moltes visites –va comentar Ànakin, mentre Obi-Wan, TC-16 i ell descendien per la rampa.

Com solia succeir amb gairebé totes les races, els dissenys tecnològics xi charrians reflectien l'anatomia i la fisiologia dels seus creadors. Amb cossos menuts i quitinosos, potes punxegudes, peus fendits amb els dits formant tisora ​​i caps en forma de llàgrima, podien ser versions vivents dels droides de combat que fabricaven per a la Federació de Comerç... Almenys, en la versió d'infanteria. El salvatge udol de centenars de benvingudes cridades alhora era tan fort, que Ànakin va haver d'aixecar la veu per fer-se sentir per sobre de l’estrèpit.

–Ens estan donant el tractament de celebritats! Crec que gaudiré aquí!

–Mantingues-te a prop meu, Ànakin.

–Ho intentaré, Mestre.

Com més s'acostaven els Jedi i el droide de protocol a la vora de la plataforma d'aterratge, més sorollosos eren els xiscles. Obi-Wan no va saber què fer davant l'emocionada ansietat que desprenien els alienígenes. Era com si estiguessin a punt de començar una espècie de carrera. Molt sovint, un xi charrià portat per l'entusiasme saltava sobre la passarel·la, però era ràpidament subjectat pels altres i reintegrat a la multitud.

–Normalment són tan entusiastes, TC? –va preguntar Obi-Wan.

–Sí, Mestre Kenobi, però el seu entusiasme no té res a veure amb nosaltres. És per la nau!

El significat del comentari va quedar clar en el moment en que tres d'ells van trepitjar al mateix temps la plataforma d'aterratge. En qüestió de segons, els xi charrians es van abalançar sobre el creuer, recobrint-lo des de la seva proa aplatada fins als impulsors de popa. Obi-Wan i Ànakin van contemplar temorosos com desapareixien els pegats de carboni, s'allisaven les bonys, es reconfiguraven les peces de la superestructura i es polien les portelles de visió de transpariacer.

–Quan marxem, recordeu-me que els hi doni una propina –va dir Ànakin.

De tant en tant, una xi charrià saltava sobre TC-16 o tirava d'un dels seus membres, però el droide sempre aconseguia treure-se'ls de sobre.

–En el seu afany per millorar-me, temo que siguin capaços d'esborrar-me la memòria! –va protestar el droide.

–Tampoc seria tan dolent –va dir Ànakin–, vist el molt que et queixes de les teves experiències.

–Com pot esperar-se que aprengui dels meus errors si ja no puc ni recordar-los?

Es trobaven a mig camí de la passarel·la, quan un parell de xi charrians de major grandària van sortir de la catedral i es van acostar a ells per presentar-se. TC-16 va intercanviar espetecs i cliquejos amb ells abans de traduir la salutació.

–Aquests dos ens portaran davant el Prelat.

–No porten armes –va comentar Ànakin en veu baixa–. És bon senyal.

–Els xi charrians són una espècie pacífica –va explicar el droide–. Només es preocupen de dissenyar tecnologia, no de l'ús que se li dóna. Per això se senten injustament acusats i equivocadament jutjats per la República. No es consideren culpables del paper que van jugar els seus droides de combat a la batalla de Naboo.

L'enorme edifici, que segons TC-16 era un taller, tenia dos-cents metres d'altura i estava coronat per reixes i torres en espiral que emetien retalls d'una música estranya quan el vent passava entre elles. Fileres d'altes claraboies il·luminaven l'immens espai interior on s'esforçaven milers de xi charrians. Arcades i columnes exquisidament tallades sustentaven un sostre voltat ple de puntals, entre els quals dormien milers de xi charrians més, suspesos dels seus peus en forma de tisora ​​i brunzint de satisfacció.

–El torn de nit? –es va preguntar Ànakin en veu alta.

La seva parella d'escortes els va portar fins a una espècie de cancelleria, les altes portes s'obrien a una sala immaculada que bé hagués pogut ser la cabina del capità d'un iot de luxe. Al centre de la sala, assegut en una cadira semblant a un tron, es trobava el xi charrià més gran que havien vist fins llavors, atès per una dotzena de congèneres més petits que ell. Més enllà, diversos grups de xi charrians empunyaven eines i revisaven cada mil·límetre quadrat de la càmera, fregant, netejant, polint.

Sense cerimònia, TC-16 es va acostar al Prelat i va oferir una salutació. El droide havia manipulat el seu codificador vocal perquè Obi-Wan i Ànakin escoltessin una traducció simultània de les seves paraules.

–Puc presentar-li al Jedi Obi-Wan Kenobi i al Jedi Ànakin Skywalker? –va començar dient.

Indicant amb un moviment de la seva mà al seu seguici que s'allunyés, el Prelat va girar el llarg cap per mirar a Obi-Wan.

–TC –va dir Obi-Wan–, digues-li que sentim haver interromput les seves ablucions.

–No està interrompent res, senyor. El Prelat és assistit d'aquesta manera totes les hores del dia.

El Prelat cloquejà.

–Excel·lència, parlo el seu idioma gràcies a la meva feina anterior en la cort del Virrei Nute Gunray –el droide va escoltar la resposta del Prelat i afegí–: Sí, comprenc que això no em fa guanyar precisament les seves simpaties, però en la meva defensa puc argumentar que la meva estada entre els neimoidians va ser el període més difícil de la meva existència..., com pot testificar la meva aparença física, motiu de gran vergonya per a mi.

Clarament apaivagat, el Prelat va tornar a cloquejar.

–Aquests Jedi compareixen davant vostè i sol·liciten el seu permís per fer unes quantes preguntes a un dels seus devots del Taller Xcan..., un tal T'laalak-s'lalak-t'th'ak.

TC-16 va fer les parades glotals i els cliquejos necessaris per pronunciar correctament el nom.

–Un gravador virtuós, Excel·lència, estic segur. L'interès dels Jedi per ell es deu al fet que una obra d'art a la qual ell es va consagrar, podria proporcionar una pista sobre el parador actual d'un important líder separatista –el droide va escoltar la resposta i afegir–: I puc afegir que tot allò que proporcioni satisfacció als xi charrians, també acontentarà la República.

La mirada del Prelat va tornar a creuar-se amb la dels Jedi.

–Els sabres làser no són armes, Excel·lència –va explicar TC-16 després d'un breu intercanvi de cliquejos–, però si el permís per parlar amb T'laalak-s'laalak-t'th'ak depèn que li lliurem els sabres làser, estic segur que pot comptar amb això.

Obi-Wan va començar a treure el seu sabre, però Ànakin va dubtar.

–Vas dir que em faries cas.

Ànakin va obrir la seva capa.

–Vaig dir que ho intentaria, Mestre.

Van lliurar els seus sabres a TC-16, que els va presentar al Prelat perquè els inspeccionés.

–No em sorprèn la seva opinió que poden millorar-se, excel·lència –va dir el droide després d'un moment–. Quin dispositiu mecànic no es beneficiaria de l'habilitat d'un xi charrià? –va assentir atentament i va afegir–: Estic segur que els Jedi saben que vostè honrarà la seva promesa deixant les seves imperfeccions intactes.

–Ha anat millor del que esperava –va reconèixer Obi-Wan mentre Ànakin, TC-16 i ell eren escortats al cor del Taller Xcan. Ànakin no estava convençut.

–Ets massa confiat, Mestre. Jo he captat molta sospita.

–Podem donar les gràcies a Raith Sienar per això.

Feia gairebé dues dècades que el ric i influent propietari i president de Sistemes de Disseny Sienar, principal proveïdor de caces estel·lars de la República, havia conviscut cert temps amb els xi charrians, estudiant les tècniques d’ultraprecisió que després incorporaria als seus propis dissenys. Titllat de "no creient", Sienar va ser bandejat de Charros IV i es va convertir en objectiu de molts caça-recompenses, quatre dels quals van ser llançats pel propi Sienar a un forat negre només conegut per ell i per un grapat d'exploradors hiperespacials. Sienar havia dut a terme actes similars d'espionatge dins de la Federació de Comerç, les fàbriques baktoides, els enginyers corellians i altres corporacions d’Incom, però els xi charrians tenien molta memòria per al que ells consideraven un sacrilegi. Sis anys abans de la batalla de Naboo, un segon intent d'assassinar a Raith havia acabat amb la vida del seu pare. Narro, a Dantooine. No obstant això, l'heretge havia escapat una vegada més.

Fa deu anys, Obi-Wan i Ànakin havien tingut el seu propi enfrontament amb Sienar, en el món vivent conegut com Zonama Sekot. Com Sienar era parcialment responsable de la "desaparició" de Zonama Sekot, també va ser la raó per la qual els xi charrians no van tornar a admetre aprenents humans entre ells.

El Taller Xcan era una meravella.

Artesans xi charrians treballaven individualment, o en grups de tres a tres-cents, en productes que anaven des d’electrodomèstics de tecnologia punta a caces estel·lars, afegint millores o adorns, retocant-los, personalitzant-los o adaptant-los de mil maneres diferents. D'aquí procedien tots els inapreciables tresors que Obi-Wan i Ànakin havien trobat emmagatzemats a les sales de la ciutadella de Gunray, a Cato Neimoidia. L'ambient era l'antítesi del frenesí ensordidor que caracteritzava una foneria baktoide, com la que la República va expropiar a Geonosis. Els xi charrians poques vegades conversaven entre ells mentre treballaven, ja que preferien concentrar-se en la repetició en to molt agut de mantres anàlegs als càntics. Els pocs que van reparar en els tres visitants van mostrar més interès en TC-16 que en els Jedi.

Tanmateix, malgrat l'excel·lent treball que es duia a terme al Taller Xcan, per a molts xi charrians la catedral-fàbrica suposava poc més que un trampolí, ja que la seva major aspiració era treballar en el conglomerat Haor Chall d'Enginyeria, que havia abandonat Charros IV per instal·lar-se en altres mons de la Vora Exterior.

El mateix parell d'alienígenes que havia escortat a Obi-Wan i a Ànakin fins a la cancelleria del Prelat els van guiar fins a l'altar d’en T'laalak-s'lalak-t'th'ak, situat a la columnata occidental del Taller, el pilar estava decorat amb mosaics de rajoles gravades. Molt per sobre dels seus caps, els xi charrians descansaven penjant cap per avall de les grans bigues corbes que sostenien la teulada, com ho feien els droides de combat configurables en els cellers dels transports de la Federació de Comerç.

Obi-Wan es va adonar que el so del seu constant brunzir podia resultar lleugerament enervant.

T'laalak-s'lalak-t'th'ak estava ocupat gravant un logotip corporatiu a la consola d'un caça estel·lar. A un costat, dotzenes de peces inacabades formaven una muralla, i a l'altre, tenia altres tantes ja completades. En sentir el seu nom, va aixecar la vista del seu treball.

Els escortes espetegaren breument, abans que TC-16 prengués el relleu.

–T'laalak-s'lalak-t'th'ak, en primer lloc permeteu-me dir-li que el seu treball és de qualitat tan excepcional que fins i tot els mateixos déus han de sentir-se envejosos.

El xi charrià va acceptar el complert amb humilitat i clicà una resposta.

–Agraïm l'oferta de poder contemplar la seva feina. Però, de fet, algunes de les seves millors peces no ens resulten desconegudes. Hem viatjat fins tan lluny per una d'aquestes peces en particular i per poder parlar amb vostè. Un exemple del seu indubtable mestratge que recentment va veure la llum a Cato Neimoidia.

El xi charrià es va prendre un llarg moment per respondre.

–Una Mecano-cadira que vostè va gravar per a Nute Gunray, el Virrei de la Federació de Comerç, fa uns catorze anys estàndard –TC-16 va escoltar abans d’afegir–: Naturalment que era obra seva. La part interna de la pota posterior tenia el seu símbol –va tornar a escoltar–. Una falsificació baktoide? Està suggerint que el seu treball pot imitar-se tan fàcilment?

Ànakin va tocar amb el colze a Obi-Wan, els xi charrians que treballaven més a prop seu començaven a mostrar cert interès per la conversa.

–Comprenem la seva repugnància a discutir aquests assumptes –deia tranquil·lament TC-16–. Vaja, el fet que estampés la seva firma en aquest treball podria ser interpretat pel Prelat com una demostració d'orgull!

L'enuig d’en T'laalak-s'lalak -t'th'ak era patent.

–Per descomptat que pot sentir-se orgullós. Però hem d'informar al Prelat que aquesta obra d'art ha estat tots aquests anys en poder d'un personatge com el Virrei Gunray...?

Sense un altre clic, el xi charrià va deixar anar les seves eines i va saltar des de la seva banqueta, no cap a TC-16 ni cap als Jedi, sinó cap a la teranyina de bigues que penjava sobre ell. Va començar a saltar d'una biga a una altra, ignorant els esgarips indignats dels xi charrians als quals despertava bruscament, i intentant arribar fins a una de les claraboies que sembraven la teulada.

Obi-Wan ho va observar un instant, abans de girar-se cap a Ànakin.

–Crec que ja no vol seguir parlant amb nosaltres.

Ànakin no va apartar la seva mirada d'en T'laalak-s'lalak-t'th'ak.

–Bé, doncs, vulgui o no, haurà de fer-ho.

I va saltar cap amunt, disposat a perseguir-lo.

–Ànakin, espera! –va cridar Obi-Wan. I va afegir per a si mateix–: Oh, que dimonis!

I també va saltar cap al sostre.

Impulsant-se d'un puntal a un altre, com un artista circense, Ànakin va arribar ràpidament a l’intricat traçat que envoltava la finestra mig oberta a través de la qual intentava escapar T'laalak-s'lalak-t'th'ak. El xi charrià ja havia aconseguit treure les potes davanteres fora de la finestra, quan Ànakin va saltar de nou i es va aferrar a ell intentant fer-lo tornar a terra. Però l'alienígena era més fort del que semblava i, clicant esbojarradament, va saltar fins a una finestra superior, arrossegant a Ànakin amb ell.

Deu metres més avall, Obi-Wan recorria en paral·lel la mateixa trajectòria del xi charrià.

Ànakin seguia intentant arrossegar a la seva presa cap avall, però el seu pes era insuficient. Tement que Ànakin recorregués amb massa èmfasi a la Força –Obi-Wan va tenir visions del Taller esfondrant-se al seu voltant en mil trossos! –, es va propulsar cap a ells i va aconseguir agafar-se a les potes posteriors d’en T'laalak-s'lalak-t'th'ak.

Tots van caure.

Els tres. Entrellaçats i arrossegant amb ells a més de trenta xi charrians que penjaven cap avall. Mentre queien, Obi-Wan i Ànakin van perdre l’agafador sobre T'laalak-s'lalak-t'th'ak, i, de sobte, no van saber distingir a un xi charrià d'un altre. En tot cas, perdre de vista a T'laalak-s'lalak-t'th'ak va deixar de ser una preocupació immediata, ja que tots els xi charrians del Taller van córrer en ajuda dels seus congèneres, aquells que els Jedi havien arrencat del sostre. Alguns intentaven immobilitzar als Jedi brandant soldadors i eines de gravat, mentre altres s'ocupaven de construir una cúpula de plastiacer sota la qual contenir aquell esclat de violència.

–Res de morts! –va cridar Obi-Wan.

Ànakin el va mirar amb ulls desorbitats, sota un munt de xi charrians enfurismats de tres metres d'alt.

–A qui li ho dius exactament?

Obi-Wan va recórrer el Taller amb la mirada.

–Busca alguna cosa, ràpid! Abans que completin la cúpula!

Movent la seva mà lliure, Obi-Wan va bolcar una petita taula situada a vint metres de distància, llançant pels aires diversos munts de comunicadors recentment gravats i controls remots de droides. Clicant de pànic, la meitat dels xi charrians que els mantenien subjectats contra el terra, i la majoria dels que corrien cap a ells, es dirigiren precipitadament a recollir els dispositius danyats.

–De pressa, Ànakin!

Encara tenia les mans sota el cos. Ànakin va aconseguir elevar una plataforma d'electrodomèstics de cuina i llançar-la contra una col·lecció de joguines acuradament alineada. Després va arrencar de la paret més de mitja dotzena de canelobres.

Més xi charrians van córrer, clicant de desconsol.

–Deixa d'actuar com si això fos divertit! –va cridar Obi-Wan.

Quan clavava la mirada en un contenidor ple d'instruments musicals i estava a punt de lliurar-se dels pocs turmentadors que quedaven sobre ell, una ràfega de làser assagetà el Taller. Enmig de la multitud de xi charrians enfurismats va aparèixer el Prelat, empunyant una arma en cada pota i assegut en una llitera que portaven a coll sis portadors.

Vint xi charrians es van tirar a terra mentre el Prelat apuntava amb els seus rifles a Obi-Wan i a Ànakin.

Abans que pogués disparar. TC-16 va sorgir d'una galeria lateral amb el seu cos reconstruït i polit fins acomiadar una brillantor enlluernadora.

–Mirin el que m'han fet!

El to de veu del droide era d'angoixa i meravella al mateix temps, però el canvi era tan inesperat i espectacular que el prelat i els seus portadors es van quedar amb la boca oberta, com si estiguessin contemplant un miracle. El Prelat va llançar una bateria de cliquejos abans de tornar a apuntar a Obi-Wan i Ànakin amb les seves armes.

–Però, Excel·lència, els Jedi no pretenien fer cap mal! –intervingué ràpidament el droide–. T'laalak-s'lalak-t'th'ak va fugir per no haver d’ajudar-vos! El Mestre Obi-Wan i el Jedi Skywalker només intentaven que atengués a raons!

La mirada del Prelat es va clavar en T'laalak-s'lalak-t'th'ak.

TC-16 va traduir.

–Mestre Kenobi, el Prelat li aconsella que faci les seves preguntes i que abandoni Charros IV abans que canviï d'idea.

Obi-Wan va mirar un instant a T'laalak-s'lalak-t'th'ak, i després a TC-16.

–Pregunta-li si recorda la cadira.

El droide va transmetre la pregunta.

–Sí, ara la recorda.

–La van gravar aquí?

–La seva resposta és "sí, senyor".

–Qui va portar la cadira a Charros IV? El neimoidià o algun altre?

–Diu que va ser "un altre".

Obi-Wan i Ànakin van intercanviar una mirada.

–Ja tenia instal·lat el transmissor d’hiperona? –va preguntar Ànakin. TC-16 va escoltar.

–Tots dos estaven ja instal·lats a la cadira: el transmissor i l’holoprojector. Diu que ell es va limitar a millorar el seu sistema de moviment i a gravar les potes de la cadira –baixant la seva veu, va afegir–: Jo diria que el to d’en T'laalak-s'lalak-t'th'ak és... dubitatiu. Sospito que amaga alguna cosa.

–Té por –va confirmar Ànakin–. I no d’en Nute Gunray.

Obi-Wan es va dirigir a TC-16.

–Pregunta-li qui va instal·lar el transmissor. Pregunta-li des d'on el van enviar aquí.

Els cliquejos d’en T'laalak-s'lalak-t'th'ak semblaven penedits.

–La unitat del transmissor va arribar d'una instal·lació anomenada Escarte. Creu que el fabricant del dispositiu encara segueix allà.

–Escarte? –es va estranyar Ànakin.

–Una instal·lació minera en un asteroide –va explicar TC-16–. Pertany al Gremi de Comerç.

Següent