El Laberint del Mal (XXXII)

Anterior

32

En el compartiment de càrrega de la nau insígnia d’en Grievous, Dooku observava el duel del general amb la seva elit de MagnoGuàrdies. El ciborg empunyava constantment tres dels seus trofeus, tres sabres làser amb què parava els atacs de les electropiques dels guàrdies, llançant estocades que tallaven l'aire i passaven a una mica dels inexpressius rostres dels seus antagonistes, incapacitant els servos de braços i cames sempre que podia. Grievous era una força a tenir en compte, d'això estava segur, però Dooku deplorava el seu costum de col·leccionar sabres làser. Tot just li havia molestat que l’adoptessin Ventress i altres combatents menors, com la caçadora de recompenses Aurra Sing, però en Grievous li semblava la pitjor de les profanacions. Malgrat això, no feia res per impedir-ho. Com més Jedi pogués eliminar, molt millor.

L'únic aspecte de la tècnica de Grievous que li molestava era la seva propensió a utilitzar quatre sabres alhora. Dos ja era bastant dolent.... com els va utilitzar Darth Maul o com va intentar utilitzar-los Ànakin Skywalker a Geonosis.

Però, tres?

Què havia passat amb l'elegància i l'estil, si un duelista no en tenia prou amb una sola arma?

Bé, què havia passat amb l'elegància i l'estil, i punt?

Grievous era ràpid, com també ho eren els seus IG de la sèrie 100. Ells tenien l'avantatge de la mida i de la força bruta. Executaven els seus moviments gairebé més ràpidament del que l'ull humà podia seguir-los. Les seves espasades i estocades demostraven una singular manca de vacil·lació. Un cop començada una finta, mai dubtaven. Mai s'aturaven a mig atac per tornar a avaluar els seus actes. Les seves armes arribaven exactament al lloc on volien que arribessin. I sempre apuntaven a un punt més enllà dels seus contrincants, per després imprimir un moviment lateral a la fulla i llescar la seva víctima.

Dooku havia ensenyat bé a Grievous, i Grievous havia ensenyat bé a la seva elit. Duplicant l'ensinistrament d’en Dooku, els va programar amb les set formes clàssiques del duel amb sabre làser, segons les arts Jedi, i això els convertia en antagonistes letals. Però no eren invencibles, ni tampoc ho era Grievous, ja que podien ser confosos per allò imprevist i no comprenien el que era la subtilesa. Un jugador de dejarik podia memoritzar totes les obertures clàssiques i els contraatacs possibles, i, tot i així, no podia considerar-se un mestre del joc. Sovint, la derrota arribava a mans de jugadors que, per ser menys experimentats, no coneixien les estratègies tradicionals. Un espadatxí professional, un artista del duel, podia ser derrotat per un pinxo de taverna que no sabés res sobre les formes però ho sabés tot sobre com acabar una baralla ràpidament, sense pensar en una victòria airosa o elegant.

L'esclavitud cap a les formes et deixava exposat a una derrota davant allò imprevist.

Això provocava sovint la caiguda dels duelistes experimentats, i provocaria la caiguda de l'Orde Jedi.

Atès que l'elegància, l'encant i l'estil havien desaparegut de la galàxia, els dies de l'Orde estaven comptats; el foc que representaven els Jedi estava esgotat i moribund. L'hora de l'Orde havia arribat, com també la de la corrupta República. Els nobles Jedi lligats a la Força, garants de la pau i la justícia, poques vegades eren vists ja com herois o salvadors, només com matons o gàngsters.

Així i tot, era trist que la missió de fer-los desaparèixer hagués recaigut en Dooku.

Tots aquests dies la conversa que va sostenir amb Yoda a Vjun no s'apartava de la seva ment. Malgrat tota la seva destresa amb les paraules i tot el seu poder personal extret de la Força. Yoda només era un ancià que es negava a acceptar la novetat, que no volia seguir cap camí excepte el propi. Què terrible seria desaparèixer, no simplement i planera, sinó expirar sabent que la galàxia s'inclinava de manera inexorable i completa cap al Costat Fosc, cap als Sith, que governarien tant de temps com ho havien fet els Jedi.

Allò imprevist...

Grievous i els seus guàrdies estaven ballant, repetint els seus moviments programats: un atac ataro contestat per un xiïta-txo, un soresu respòs amb un lus-ma...

Dooku no va poder aguantar ni un segon més.

–No, no, atureu-vos, ja n'hi ha prou –va cridar, posant-se dret i entrant en el cercle d'entrenament amb els braços oberts. Quan es va assegurar d'haver captat la seva atenció, es va girar cap a Grievous–. Aquests moviments et van ser útils a Hypori contra Jedi com Daakman Barrek i Tarr Seïr, però et compadeixo si has d'enfrontar-te contra qualsevol dels Mestres del Consell. –Empunyà el seu elegant sabre làser d’empunyadura corba i va dibuixar una X en l'aire, un florit makashi–. Necessito demostrar-te quina resposta pots esperar d'en Cin Drallig o Obi-Wan Kenobi? De Mace Windu o, que les estrelles t’ajudin, d’en Yoda?

Va moure ràpidament la fulla, desarmant dos dels guàrdies, i situà la resplendent punta a un mil·límetre de la placa que cobria el rostre d’en Grievous.

–Subtilesa. Astúcia. Economia. Si no és així, amic meu, em temo que acabaràs més enllà de qualsevol possible reparació, fins i tot encara que sigui geonosiana. Entens el que vull dir?

Les pupil·les verticals dels ulls d’en Grievous semblaven insondables. Va assentir amb el cap.

–Ho entenc, senyor.

Dooku va desactivar el seu sabre.

–Llavors, torna a començar. Amb una mica més de refinament, si no és demanar massa.

Dooku va seure i els va veure repetir el duel des del principi.

És inútil, va pensar.

Però sabia que, en part, era culpa seva. Amb Grievous havia comès el mateix error que amb Ventress, permetent-li acumular odi, com si l'odi fos un bon substitut de la manca de passió. Fins i tot els que més odien poden ser derrotats. Fins i tot els que més s'enfaden. No hauria d'existir emoció en l'acte de matar, només en l'acte en si. Va haver d’ajudar a Ventress perquè es lliurés del seu ego, però va permetre que la seva passió creixés. Un cop, Sidious li va confessar que havia comès un error semblant entrenant a Darth Maul. A Ventress i Maul els motivava l'ardent desig de ser millors, de ser el millor, en lloc d'acontentar-se a ser un pur instrument del Costat Fosc.

El Jedi sabia una cosa sobre la Força: que fins i tot el millor de tots ells era únicament un instrument.

La preocupació d’en Dooku va augmentar.

Estaria pensant Sidious el mateix d'ell? Pensaria: Vaig fallar amb el pobre Dooku. Patètica criatura...

Era molt possible, considerant com de malament que va sortir tot a Naos III. Pocs dies estàndard abans, Dooku havia enviat a Sidious una transmissió codificada que era alhora una explicació i una disculpa, i encara no tenia resposta.

Va veure com Grievous desarmava a dos MagnoGuàrdies.

De fet, tot Grievous era un instrument.

I Dooku? Què era el Comte Dooku de Serenno?

Va desviar la mirada cap a la taula de l’holoprojector un moment abans que una holoimatge blava de Sidious aparegués sobre ella.

Ha arribat la meva hora, es va dir, mentre se centrava orgullosament a la graella de transmissió. Grievous es va situar darrere seu amb un genoll clavat a terra i el cap cot.

–El meu senyor –va saludar, fent una lleugera reverència–. Li estava esperant.

–Certs assumptes requereixen la meva atenció immediata, Lord Tyranus.

–A causa, sens dubte, del meu fracàs a Naos III. Els meus enviats van tenir mil oportunitats per matar Kenobi, Skywalker i la pilot twi'lek. En canvi, van intentar capturar-los per fer-me xantatge amb ells, així com per augmentar la seva reputació.

Sidious va fer un gest displicent.

–Aquest és l'estil dels caçadors de recompenses. Ho hauria d’haver previst.

Dooku va pestanyejar. Sidious estava admetent que fins i tot ell podia fracassar? S’estava retorçant el llavi superior de Sidious o només era una distorsió de la imatge per culpa de l'estàtica de la transmissió?

–La Força és gran en Skywalker –va afegir Sidious.

–Sí, senyor. Molt fort. La propera vegada m'encarregaré personalment del Jedi.

–Aquest moment s'acosta, Lord Tyranus. Però, primer, necessitem proporcionar als Jedi alguna cosa que distregui la seva atenció de la meva persona.

El llavi superior d’en Sidious es retorçava. Definitivament. De preocupació? Estava preocupat aquell que sempre assegurava que tot es desenvolupava tal com ho havia planejat?

–Què ha passat, senyor?

–La informació de la twi'lek els ha portat fins al lloc de les nostres cites a Coruscant –va confessar Sidious amb to tens.

Dooku va quedar atordit.

–Esteu en perill?

–Creuen haver trobat l'olor del meu rastre, Lord Tyranus... I potser el tinguin.

–Pot abandonar Coruscant, senyor?

Sidious el va mirar fixament, tot i els parsecs que els separaven.

–Abandonar Coruscant?

–Per un temps, senyor. Segur que podem trobar alguna forma de...

–Potser, Lord Tyranus. Potser.

–Si no pot, jo aniré al seu costat.

Sidious va negar amb el cap.

–No serà necessari. Et vaig dir que la seva investigació ens beneficiaria abans que passés molt de temps. I gràcies a tu, estic començant a veure com.

–Quines són les vostres ordres, Mestre? –va preguntar Grievous darrere d’en Dooku.

Sidious es va tornar lleugerament cap a Grievous, però va seguir parlant amb Dooku.

–Els Jedi han dividit les seves forces, i nosaltres hem de fer el mateix. Jo m'encarregaré dels que es quedin aquí, a Coruscant. Necessito que tu t'encarreguis de la resta.

–La meva flota està preparada, Mestre –va dir Grievous, sense aixecar la seva mirada de la graella.

–Segueix la República controlant les teves transmissions? –va preguntar Sidious al general.

–Sí, Mestre.

–I pots dividir la flota... de manera assenyada?

–Puc. Mestre.

–Bé, bé. Llavors emporta't les naus necessàries per aixafar i ocupar Tythe.

Dooku es va sentir atordit de nou. Grievous també.

–És un moviment intel·ligent després del que va passar a Belderone, Mestre? –va preguntar el general amb tot el tacte que era capaç. Sidious va fer una lleugera ganyota.

–Més que intel·ligent, general. Inspirat.

–Però, senyor, Tythe... –va insistir Dooku amb el mateix tacte–. No és un món, és un cadàver.

–Té cert valor estratègic, oi, general?

–És un punt de salt. Mestre. Però un premi dubtós, havent preses millors.

–Potser ens surti molt car, senyor. La República l’arrasarà –va afegir Dooku.

–No si els Jedi estan convençuts que han de recuperar-lo en comptes de destruir-lo.

La confusió va arrugar el front d’en Dooku.

–I com els convencerem?

–No haurem de fer-ho, Lord Tyranus. La seva pròpia investigació els portarà inevitablement a aquesta conclusió. És més, Kenobi i Skywalker dirigiran el contraatac.

–Està segur, senyor?

–No voldran desaprofitar una oportunitat de capturar al Comte Dooku.

Dooku va veure que el cap de plastiarmadura d’en Grievous s'alçava per la sorpresa.

–Què li fa creure que, a hores d'ara, la República no preferirà simplement esborrar-me del mapa?

–Els Jedi són predictibles, Lord Tyranus, no necessito recordar-li-ho. Fixa't en el molt que es van arriscar a Cato Neimoidia per capturar al Virrei Gunray. Estan obsessionats amb portar als seus enemics davant la justícia, en comptes d'administrar la justícia amb les seves pròpies mans.

–És la seva forma de fer les coses.

–Llavors, no t'importa servir d'esquer per atreure'ls?

Dooku va fer una inclinació de cap.

–Estic a la seva disposició, senyor. Com sempre.

Sidious va somriure obertament un cop més.

–Retingues a Kenobi i a Skywalker, Lord Tyranus. Entretingues-los. Juga amb les seves debilitats. Demostra'ls el teu mestratge, com ja has fet en altres ocasions.

Grievous va fer un so significatiu.

–Faré el mateix amb les seves naus de guerra, Mestre.

–No, general –va tallar Sidious–. Tinc una altra cosa en ment per a la resta de la flota i per a tu. Digues, pots lliurar-te dels teus... "convidats" i deixar-los en lloc segur durant un temps?

–Estic pensant en el planeta Utapau, Lord Sidious.

–Ho deixo a les teves mans.

–I quan ho hagi fet, Mestre?

–General, estic segur que recordaràs els plans que vam discutir fa temps pel que fa al moment final d'aquesta guerra.

–I respecte a Coruscant?

–I respecte a Coruscant, si –Sidious va fer una pausa, i va afegir–: Hem d'accelerar aquests plans. Prepara't, general, el teu millor moment és a punt d'arribar.

Següent