La venjança dels Sith (XII)

Anterior

= 12 =

No d'un Jedi

Aquella nit, el vesprejar a la Ciutat Galàctica era espectacular. Encara quedaven suficients partícules dels incendis en l'atmosfera del planeta capital com per estellar la llum del seu distant sol blanc-i-blavós i formar una taca prismàtica en les múltiples capes de núvols.

Ànakin amb prou feines es va adonar.

Estava en l'àmplia balconada corbada que feia les vegades de plataforma d'aterratge de l'apartament de la Padmé, i mirava des de les ombres com baixava la seva esposa del seu lliscant i acceptava amablement la salutació de bona nit del capità Typho. Quan aquest, pilotant el vehicle, es va allunyar cap a l'immens aparcament de la torre residencial, Padmé va acomiadar a les seves dues donzelles i va enviar a C3PO a algun encàrrec complicat. Després es va tornar i es va recolzar en la barana, allà on Ànakin s'havia recolzat la nit anterior.

Ella va mirar al capvespre, però ell només la mirava a ella.

Era tot el que ell necessitava. Estar aquí, estar amb ella. Contemplar com el capvespre despertava un rubor en la seva pell d'ivori.

De no ser pels seus somnis, avui mateix hauria abandonat l'Orde. Ja estaria fora. Els Vint Perduts serien els Vint-i-un Perduts. Ja podia arribar l'escàndol, que no podria destruir les seves vides. No les seves veritables vides. Només es destruirien les vides que tenien abans de conèixer-se, aquests anys separats que ara no significaven res.

‒Preciós, veritat?‒va dir ell en veu baixa.

Ella es va sobresaltar, com si l'haguessin punxat amb una agulla.

‒Ànakin?

‒Perdona ‒va somriure amb orgull mentre sortia d'entre les ombres‒. No volia sobresaltar-te.

Ella va mantenir una mà enganxada al pit, com per impedir que el cor saltés fos del seu cos.

‒N... no, no passa res. És que... Ànakin, no hauries d'estar aquí. Encara és de dia...

‒No podia esperar, Padmé. Havia de veure't ‒la va agafar en els seus braços‒. Encara falta una eternitat per a la nit, com vaig a poder viure tant de temps sense tu?

La mà d'ella va anar del seu pit al d'ell.

‒Però estem a la vista d'un milió de persones, i tu ets un home molt famós. Anem dins.

Ell la va apartar de la vora de la balconada, però no va fer cap gest per entrar a l'apartament.

‒Com et trobes?

Quan ella li va agafar la mà de carn i la hi va portar a l'arrodonit ventre, el seu somriure era radiant com l'estel primari de Tatooine.

‒Aquest segueix donant puntades.

‒Aquest? ‒preguntà Ànakin reposadament‒. Creia que havies demanat al teu droide mèdic que no t'espatllés la sorpresa.

‒Oh, no ho sé pel meu DM. És la meva... ‒el seu somriure es va tornar murri‒...intuïció materna.

Ell va sentir un cop sobtat contra el palmell de la mà i va riure.

‒Intuïció materna, eh? I dóna aquestes puntades? Segur que és nena.

‒Anem endins, Ànakin ‒va reposar ella, posant el cap en el pit d'ell.

Ell va joguinejar amb els resplendents rínxols del seu pèl.

‒No puc quedar-me. Vaig de camí a veure al Canceller.

‒Sí, ja m'he assabentat del teu nomenament en el Consell. Estic molt orgullosa de tu.

Ell va alçar el cap. Les arrugues es van amuntegar en el seu front. Per què havia de treure ella el tema?

‒No hi ha res del que sentir-se orgullós. Només ha estat una maniobra política entre el Consell i el Canceller. I jo he acabat al mig.

‒Però estar en el Consell, a la teva edat...

‒Em van admetre en el Consell perquè no els hi va quedar més remei. Perquè ell els hi va obligar a fer-ho quan el Senat li va atorgar control sobre els Jedi ‒va baixar el to fins que gairebé va ser un grunyit‒. I perquè creuen poder utilitzar-me contra ell.

La mirada de la Padmé es va tornar estranyament perduda, i pensativa.

‒Contra ell? ‒va repetir com un ressò‒. Els Jedi no es fien d'ell?

‒Això no significa molt. Tampoc es fien de mi ‒Ànakin va estrènyer els llavis fins que van ser una fina línia amargada‒. M'han concedit un seient en la Càmera del Consell, però res més. No m'admeten com a Mestre.

La mirada d'ella va recuperar aquest distanciament pensatiu, i després li va somriure.

‒Paciència, amor meu. Amb el temps, reconeixeran les teves habilitats.

‒Ja reconeixen les meves habilitats. Temen les meves habilitats ‒va dir amargament‒. Però aquesta situació no va d'això. Ja et dic que són jocs polítics.

‒Ànakin...

‒No sé què li passa a l'Orde, però, sigui el que sigui, no m'agrada ‒va negar amb el cap‒. Aquesta guerra està acabant amb tot el que se suposa que significa la República. Vull dir que, per a què lluitem? Què queda que valgui la pena salvar?

Padmé va assentir amb tristesa, deixant-se anar dels braços d’Ànakin i apartant-se.

‒De vegades em pregunto si no estem en el bàndol equivocat.

‒En el bàndol equivocat?

Creus que tot el que he fet ha estat per res?

‒Tu no vols dir això ‒va dir ell, mirant-la amb les celles arrufades.

Ella es va apartar d'ell, parlant cap al vast espai aeri que hi havia més enllà de la balconada.

‒I si la democràcia per la qual lluitem ja no existeix? I si la República s'ha convertit en el mateix mal que buscàvem destruir?

‒Ah, una altra vegada això ‒Ànakin va rebutjar aquestes paraules, irritat‒. Porto sentint aquestes escombraries des de Geonosis. Mai vaig creure que t'ho sentiria dir a tu.

‒Fa un moment tu deies gairebé el mateix!

‒On estaria ara la República sense Palpatine?

‒No ho sé, però no sé si estaríem pitjor del que ja estem.

Tot el perill, tot el sofriment, totes les morts, tots els amics que van donar la vida...

Tot per res?

Va contenir el seu geni.

‒Tothom es queixa que Palpatine té massa poder, però ningú ofereix una alternativa millor. Qui hauria de coordinar la guerra? El Senat? Tu estàs en el Senat i els coneixes... En quants d'ells confies?

‒Jo només sé que les coses estan aquí molt malament. El nostre Govern s'encamina en una direcció molt perillosa. Tu també ho has notat... Acabes de dir-ho!

‒Jo no volia dir això. Només... estic cansat de tot això. D'aquestes escombraries polítiques. De vegades m'agradaria tornar a primera línia del front. Almenys allà sé qui són els dolents.

‒I a mi em fa por ‒va replicar ella amb cert to d'amargor‒ el fet que igual sé quins són els dolents d'aquí.

Els ulls d'ell es van estrènyer.

‒Comences a sonar com un separatista.

‒Ànakin, tota la galàxia sap que el Comte Dooku ha mort. És moment de buscar una resolució diplomàtica a la guerra, però, en comptes d'això, la lluita s'intensifica! Palpatine és el teu amic, igual t'escolta. Quan li vegis aquesta nit, demana-li, en nom de la decència, que ofereixi un alto-el-foc...

El rostre d'ell es va endurir.

‒És una ordre?

Ella pestanyejà.

‒Què?

‒Puc dir alguna cosa pel meu compte? ‒va donar una gambada cap a ella‒. Importa alguna cosa la meva opinió? I si no estic d'acord amb tu? I si crec que l'opció de Palpatine és la correcta?

‒Ànakin, centenars de milers d'éssers moren cada dia!

‒És una guerra, Padmé. Nosaltres no la vam començar, recordes? Tu estaves allà... Igual hauríem d'haver "buscat una resolució diplomàtica" en aquest circ d'animals!

‒Jo només... ‒ella es va encongir davant el que veia en la seva cara, parpellejant amb força, arrufant el gest‒. Jo només et demanava...

‒Tothom es limita a demanar. Tothom vol una cosa de mi. I sóc el dolent si no l'hi aconsegueixo!

Va donar mitja volta, apartant-se d'ella. La capa se li va regirar i ell es va trobar en la vora de la balconada, recolzat en la barana. La barra de duracer va gemegar sota la seva mà mecànica.

‒Estic fart d'això ‒va murmurar‒. Estic fart de tot.

No va sentir com s'acostava ella. El rumor dels aerocotxes en passar per les pistes situades sota la balconada ofegava els seus passos. No va veure el dolor en el rostre d'ella, ni les llàgrimes a punt de brollar, però va poder sentir-les en la temptativa suavitat del seu tacte quan li va acariciar el braç, i sentir-les en la seva veu dubitativa.

‒Ànakin, què passa? Què és el que passa en realitat?

Ell va negar amb el cap. No podia mirar-la.

‒Res que sigui culpa teva. Res en el que puguis ajudar-me.

‒No m'apartis de tu, Ànakin. Deixa'm intentar-ho.

‒No pots ajudar-me ‒va mirar cap avall, a través de les dotzenes de pistes de tràfic que s'entrecreuaven, cap a l'invisible jaç rocós del planeta‒. Jo estic intentant ajudar-te a tu.

Però havia vist alguna cosa en els ulls d'ella, quan va esmentar al Consell i a Palpatine.

Ho havia vist.

‒Què és el que no m'expliques?

La mà d'ella es va immobilitzar, i no va dir res.

‒Puc sentir-ho, Padmé. Sento que guardes un secret.

‒Ah? ‒va dir ella amb calma, amb lleugeresa‒. Té gràcia, jo pensava el mateix de tu.

Ell va seguir mirant per sobre de la barana, cap a la invisible distància de sota. Ella se li va acostar i es va enganxar a ell, lliscant el braç per les seves espatlles i recolzant suaument la galta en el seu braç.

‒Per què ha de ser així? Per què ha d'haver-hi una cosa com una guerra? No podríem... tornar enrere? Encara que només sigui simular que estem una altra vegada en el llac de Naboo, sols tu i jo. Quan no hi havia guerra, ni política, ni conspiracions. Només nosaltres. Tu i jo, i el nostre amor. No necessitem més. Tu i jo, i el nostre amor.

En aquest moment, Ànakin no podia recordar com havia estat això.

‒Haig d'anar-me’n. El Canceller m'espera.

========

Dos silenciosos guàrdies vermells emmascarats i embolicats en túniques flanquejaven la porta de la llotja privada del Canceller a l'Òpera de les Galàxies. Ànakin no va necessitar parlar.

‒Li esperen ‒va dir un d'ells, obrint-li la porta quan es va acostar.

En la petita llotja rodona solament hi havia un grapat de seients, i des d'ella es distingia la multitud d'éssers massa elegantment vestits que omplien els seients de l'entresòl. Semblava que aquesta nit d'estrena tots havien oblidat que es lliurava una guerra. Ànakin amb prou feines va dedicar una mirada a la immensa esfera de resplendent aigua que s'agitava suaument en la gravetat zero artificial de l'escenari; no tenia cap interès pel ballet, fora de Mon Calamari o de qualsevol altre lloc.

Palpatine s'asseia en la semi penombra amb Mas Amedda, portaveu del Senat, i amb Sly Moore, el seu assessor administratiu. Ànakin es va detenir en l'entrada de la llotja.

Si jo fos l'espia que el Consell vol que sigui, suposo que hauria d'acostar-me furtivament a ells per poder escoltar-los.

Un espasme de desgrat li va creuar la cara, i es va esforçar per esborrar-ho d'ella abans de parlar.

‒Canceller. Sento arribar tard.

Palpatine es va tornar cap a ell, i el rostre se li va il·luminar.

‒Sí, Ànakin! No et preocupis. Passa, noi, passa. Gràcies pel teu informe sobre la reunió del Consell d'aquesta tarda, va ser una lectura molt interessant. Tinc bones notícies per a tu. Intel·ligència Clon ha localitzat al general Grievous!

‒Això és fantàstic! ‒Ànakin va negar amb el cap, preguntant-se si Obi-Wan se sentiria avergonyit que se li haguessin avançat els clons‒. No se'ns tornarà a escapar.

‒Vaig a demanar al Consell..., Moore, prengui nota,...que t'encarregui aquesta missió a tu, Ànakin. La teva habilitat es malgasta a Coruscant, hauries d'estar en el camp de batalla. Pots assistir a les reunions del Consell per holoconferència.

Ànakin va arrufar el gest.

‒Gràcies, senyor, però el Consell coordina les missions dels Jedi.

‒Naturalment, naturalment. No hem de donar a un Jedi on més dol, veritat? Són tan gelosos de les seves prerrogatives polítiques. Així i tot, no deixaré de qüestionar la seva saviesa si trien a algun altre.

‒Com vaig dir en el meu informe, ja han encomanat a Obi-Wan la missió de buscar a Grievous.

Perquè volen mantenir-me aquí, on se suposa que podré espiar-li a vostè.

‒Per buscar-lo sí, però tu ets el millor home per capturar-lo; encara que, naturalment, no sempre es pot confiar que el Consell Jedi faci el correcte.

‒Ho intenten. Cre... crec que ho intenten, senyor.

‒Encara ho creus? Asseu-te ‒Palpatine va mirar als altres dos éssers que hi havia en la llotja‒. Deixeu-nos sols.

Es van aixecar i es van retirar. Ànakin va prendre el seient de Mas Amedda.

Palpatine va mirar distretament les elegants ondulacions del principal ballarí mon calamari, arrufant el gest com si volgués dir moltes coses i estigués insegur de per on començar. Finalment, va sospirar profund i es va inclinar cap a Ànakin.

‒Ànakin, crec que ja saps que no puc fiar-me del Consell Jedi. Per això et vaig posar en ell. Si encara no han intentat utilitzar-te en la seva confabulació, no trigaran a fer-ho.

Ànakin va mantenir el seu rostre acuradament inexpressiu.

‒No estic segur de comprendre-ho.

‒Has de sentir el que jo he arribat a sospitar ‒va dir Palpatine amb gravetat‒. El Consell Jedi cerca quelcom a més que independència de la supervisió del Senat; crec que pretén controlar la mateixa República.

‒Canceller...

‒Crec que planegen una traïció. Pensen enderrocar el meu Govern i reemplaçar-me per algú prou feble com perquè els seus trucs Jedi puguin controlar fins l'última paraula que digui.

‒No puc creure que el Consell...

‒Ànakin, cerca en els teus sentiments. Ho saps, veritat?

Ànakin va apartar la mirada.

‒Sé que no confien en vostè...

‒Ni en el Senat. Ni en la República. Ni en la democràcia, ja posats. El Consell Jedi no es tria. Selecciona als seus membres seguint les seves pròpies regles; un home menys generós que jo podria dir que els trien al seu antull i els hi proporcionen una autoritat recolzada pel poder. Governen als Jedi com busquen governar la República: per decret.

‒Admeto... ‒Ànakin es va mirar les mans‒...que la meva fe en ells s'ha vist... alterada.

‒Com? Ja se t'han insinuat? T'han ordenat que facis alguna cosa deshonesta? ‒el gest de Palpatine es va buidar en un somriure bondadós estranyament reminiscent de la d’en Yoda‒. Volen que m’espiïs, veritat?

‒Jo...

‒No passa res, Ànakin. No haig d’ocultar res.

‒No... No sé què dir...

‒Recordes quan eres un nen, quan vas venir a aquest planeta per primera vegada i vaig intentar ensenyar-te el funcionament de la política? ‒va dir Palpatine, apartant-se d’Ànakin perquè aquest pogués recolzar-se còmodament en el seu seient.

Ànakin va somriure feblement.

‒Recordo que la lliçó no em va interessar molt.

‒Digues més aviat que cap lliçó et va interessar molt. Una pena, vas haver de prestar més atenció. Comprendre la política és comprendre la naturalesa bàsica dels éssers pensants. En aquest moment hauries de recordar un dels meus primers ensenyaments: "tots els que obtenen poder temen perdre’l".

‒Els Jedi usen el seu poder pel bé ‒va dir Ànakin amb massa fermesa.

‒El bé és un punt de vista, Ànakin. I el concepte Jedi del bé no és l'únic vàlid. Pensa, per exemple, en els Senyors Foscos dels Sith. A partir de les meves lectures, he arribat a comprendre que els Sith creien en la justícia i la seguretat tant com els Jedi.

‒Els Jedi creuen en la justícia i la pau.

‒Existeix alguna diferència en aquests temps turbulents? Estaràs d'acord que els Jedi no han fet un treball molt brillant portant la pau a la galàxia. Qui sap si els Sith no haurien pogut fer-ho millor?

‒Aquest és un altre dels arguments que no hauria d'usar davant el Consell ‒va replicar Ànakin amb un somriure incrèdul.

‒Oh, sí. Perquè els Sith serien una amenaça per al poder de l'Orde Jedi. Primera lliçó.

Ànakin va negar amb el cap.

‒Perquè els Sith són el mal.

‒Des del punt de vista d'un Jedi ‒va concedir Palpatine‒. El mal només és una etiqueta que posem a tot allò que ens amenaça, no creus? Però els Sith i els Jedi són semblats en gairebé tot, fins i tot en la seva cerca d'un poder major.

‒El que busquen els Jedi és una comprensió major. Una major comprensió de la Força...

‒La qual atorga un poder major, no és així?

‒Bé... sí. ‒Ànakin va haver de riure's‒. Hauria de pensar-ho millor abans de discutir amb un polític.

‒No estem discutint, Ànakin. Només parlant. ‒Palpatine es va remoure, asseient-se còmodament‒. Pot ser que la veritable diferència entre els Jedi i els Sith només radiqui en l'elecció del camí. Un Jedi obté poder mitjançant la comprensió, i un Sith obté comprensió mitjançant el poder. Aquest és el veritable motiu pel qual els Sith sempre han estat més poderosos que els Jedi. Els Jedi temen tant al Costat Fosc que s'aïllen de l'aspecte més important de la vida: la passió. Passió del tipus que sigui. Ni tan sols es permeten estimar.

Excepte jo, va pensar Ànakin. Però és clar, tampoc sóc precisament el perfecte Jedi.

‒Els Sith no temen el Costat Fosc. Els Sith no tenen por. Admeten tot l'espectre de l'experiència, des dels cims de l'alegria transcendental a les profunditats de l'odi i la desesperació. Els éssers tenen aquestes emocions per un motiu, Ànakin. Per això els Sith són més poderosos: no tenen por a sentir.

‒Els Sith depenen de la passió per obtenir fortalesa, però què queda quan la passió s'acaba?

‒Pot ser que res. Pot ser que molt. Pot ser que mai s'acabi. Qui sap?

‒Pensen dintre seu, només en ells mateixos.

‒I els Jedi no?

‒Els Jedi són desinteressats. Esborrem el jo, per unir-nos al flux de la Força. Només ens importen els altres...

Palpatine va tornar a somriure amb aquesta saviesa infinita.

‒O t'han entrenat perquè creguis això. Sento la veu d’Obi-Wan Kenobi en les teves respostes, Ànakin. Què penses tu de debò?

De sobte, el ballet li va resultar molt més interessant que la cara de Palpatine.

‒Jo... ja no ho sé.

‒Es diu que si algú pogués comprendre per complet un únic gra de sorra, comprendre de debò tot el que és, al mateix temps comprendria l'univers. Qui diu que un Sith, en mirar el seu interior, veu menys que un Jedi en mirar a l'exterior?

‒Els Jedi... Els Jedi són bons. Aquesta és la diferència. M'és igual qui vegi què.

‒Els Jedi són un grup d'éssers molt poderosos als quals consideres els teus camarades ‒va dir Palpatine amb calma‒. I tu ets lleial als teus amics, ho sé des que et conec, i t'admiro per això. Però són els teus amics lleials a tu?

Ànakin li va mirar amb el gest arrufat.

‒Què vol dir?

‒Et demanaria un amic de debò que fessis alguna cosa que està malament?

‒No estic segur que estigui malament ‒va dir Ànakin.

Obi-Wan podria haver-li dit la veritat. Era possible. Pot ser que només volguessin capturar a Sidious. Pot ser que sí volguessin protegir a Palpatine.

Pot.

Potser.

‒T'han demanat que violis el Codi Jedi? Que violis la Constitució? Que traeixis una amistat? Que traeixis els teus propis valors?

‒Canceller...

‒Pensa, Ànakin! Sempre he intentat ensenyar-te a pensar. Sí, sí, els Jedi no pensen, saben; però les seves respostes immutables ja no són suficient en aquests temps de canvi. Pensa en els seus motius. Buida la teva ment de supòsits. La por a perdre el poder és una feblesa tant pels Jedi com pels Sith.

Ànakin es va enfonsar encara més en el seu seient. Passaven massa coses en massa poc temps. Tot es barrejava en el seu cap, i res semblava tenir un sentit molt clar.

Excepte el que deia Palpatine.

Això tenia massa sentit.

‒Això em recorda una vella llegenda ‒va murmurar ociosament Palpatine‒. Estàs familiaritzat amb La Tragèdia de Darth Plagueis El Savi?

Ànakin va negar amb el cap.

‒Ah, ho suposava. No és una història que expliquin els Jedi. És una llegenda Sith sobre un Senyor Fosc que va mirar tan profundament en el seu interior que va arribar a comprendre, i dominar, la pròpia vida. I també la mort, en ser les dues una mateixa cosa, quan es veuen amb la claredat necessària.

Ànakin es va incorporar. De debò estava sentint això?

‒Podia salvar a algú de la mort?

‒Segons la llegenda, Plagueis podia influir en els midiclorians perquè creessin vida. Tenint semblant coneixement, mantenir la vida en algú ja viu seria una qüestió menor, no et sembla?

Un univers de possibilitats va florir dins de la ment d’Ànakin.

‒Més fort que la mort... ‒va murmurar.

‒Segons les meves lectures, el Costat Fosc sembla ser el camí per aconseguir moltes habilitats que alguns considerarien antinaturals.

Ànakin semblava no tenir alè.

‒Què va ser d'ell?

‒Oh, bé, després de tot, és una tragèdia, saps? Quan va obtenir el poder definitiu no temia res excepte perdre’l... Per això m'ho ha recordat el Consell Jedi, saps?

‒Però què li va passar?

‒Bé, per salvaguardar l'existència del seu poder, va ensenyar al seu aprenent el camí per aconseguir-ho també.

‒I?

‒I el seu aprenent el va matar mentre dormia ‒va dir Palpatine amb un encongiment d'espatlles‒. Plagueis mai ho va veure venir. Aquesta és la tràgica ironia, que podia salvar de la mort a qualsevol ésser de la galàxia... menys a si mateix.

‒I què va ser de l'aprenent? Què li va passar?

‒Ah, ell. Es va convertir en el Senyor Fosc Sith més gran que ha existit mai...

‒Llavors ‒va murmurar Ànakin‒, només va ser una tragèdia per a Plagueis... La llegenda va tenir un final feliç per a l'aprenent...

‒Ah, bé, sí. Cert. Mai ho havia vist d'aquesta manera... És com el que dèiem abans, no creus?

‒I si... i si no fos només una llegenda? ‒va dir Ànakin a poc a poc, gairebé sense atrevir-se a pronunciar les paraules.

‒Perdó?

‒I si Darth Plagueis va existir de debò?, i si algú va tenir de debò aquest poder?

‒Oh, estic... bastant segur... que Plagueis va existir. I si algú posseís aquest poder... Bé, seria un dels homes més poderosos de la galàxia, per no dir que pràcticament immortal...

‒Com podria trobar-lo?

‒No sabria dir-te. Podries preguntar als teus amics del Consell Jedi, suposo. Però, naturalment, si ells trobessin a Plagueis, el matarien al moment. I no en càstig per algun crim comès, ja m'entens. El matarien només per ser un Sith, i el seu coneixement moriria amb ell.

‒Jo tinc..., haig de... ‒Ànakin es va descobrir mig aixecant-se del seient, tremolós i amb els punys tancats. Es va obligar a relaxar-se i a asseure's, i va respirar profund‒. Sembla saber molt d'ell, i necessito que m'ho digui: seria possible aprendre, d'alguna manera, aquest poder?

Palpatine es va encongir d'espatlles, mirant-lo amb aquest somriure de bondadosa saviesa.

‒Bé, per descomptat ‒va dir‒, però no d'un Jedi.

Després de sortir del Teatre de l'Òpera, Ànakin va romandre assegut en al seu lliscant durant una llarga, llarga estona. Aturat, immòbil, amb els ulls tancats i reposant el cap contra la vora de la seva mà mecànica. El lliscant es balancejava suaument entre els corrents d'aire causats pel tràfic en passar, però ell no ho notava.

Per fi va sospirar i va alçar el cap. Va teclejar un codi privat en la pantalla del lliscant. Al cap d'un moment, la pantalla es va il·luminar amb una imatge de la cara d'una Padmé mig dormida.

‒Ànakin...? ‒es va fregar els ulls, parpellejant‒. On estàs? Quina hora és?

‒Padmé, no puc… ‒es va contenir, llançant un esbufec pel nas‒. Mira, Padmé, ha sorgit alguna cosa. Haig de passar la nit en el Temple.

‒Oh... Bé, d’acord. Et trobaré a faltar.

‒I jo a tu ‒va empassar saliva‒. Ja et trobo a faltar.

‒Ens veurem al matí?

‒Sí. I molt ràpid, durant la resta de la nostra vida. No haurem de tornar a separar-nos.

Ella va assentir endormiscada.

‒Que descansis, amor meu.

‒Faré el que pugui. Tu també.

Ella li va llançar un petó, i la pantalla es va quedar en blanc.

Ànakin va engegar els motors i va conduir el lliscant amb mans expertes per barrejar-se amb el tràfic, cap al Temple Jedi. Perquè aquesta part, el que passaria la nit en el Temple, no era mentida.

La mentida era que anava a descansar. Ni tan sols anava a intentar-ho. Com podia descansar quan cada vegada que tancava els ulls la veia cridant en la taula de parts?

L'insult del Consell li cremava ara més que mai; i ara fins i tot tenia un nom, una història, un lloc pel qual començar. Però com anava a explicar al Mestre dels arxius que necessitava investigar una llegenda Sith sobre immortalitat?

Però pot ser que ni tan sols necessités els arxius.

El Temple seguia sent el major nexe d'energia de la Força que hi havia al planeta, pot ser que en tota la galàxia, i sens dubte era, inqüestionablement, el lloc ideal per realitzar una meditació intensa i enfocada. Necessitava que la Força li ensenyés moltes coses, i tenia molt poc temps per aprendre-ho.

Començaria pensant en el seu interior.

Pensant en si mateix...

Següent