El Laberint del Mal (XIX)

Anterior

19

El caça estel·lar d'Ànakin, amb les seves ales rabassudes i la seva bulbosa cabina de pilotatge, era més semblant al Delta-7 Aethersprite amb el qual havia volat des del principi de la guerra, que als Ala-V de les noves generacions i als CAR-170 tripulats per pilots clons. Però la forma del Delta-7 era triangular, mentre que el caça groc i plata semblava un arc aplatat, compost per dos bucs diferents, cadascun d'ells equipat amb un llançamíssils. Els canons làser estaven encaixats en osques de les ales. Com al Delta-7, el lloc reservat a l’astromecànic es trobava a un costat de la gepa que formava la cabina del pilot.

A més, Ànakin havia fet les seves pròpies modificacions.

La nau era veterana de batalles com la de Xagobah, i donava la impressió que portava més de deu anys en actiu, però era més manejable que el Torpil modificat amb el qual havia volat a Praesitlyn. I, a més, era més ràpida.

Després de desenganxar del Integritat. Ànakin va augmentar la velocitat intentant atrapar els CAR i els Ala-V, els primers a desplegar-se des de l'enorme hangar central del creuer de combat. Una pantalla del tauler d’instruments li va indicar que el motor d'ions del caça funcionava a nivell òptim.

–R2 –va dir a través de l'enllaç de comunicacions–, analitza l’impulsor d'estribord.

La consola del caça estel·lar va traduir la contestació del droide a caràcters en bàsic.

–Això pensava. Bé, endavant, realitza els ajustos necessaris. No volem ser els últims d’arribar, oi?

El planyívol ploriqueig d’R2 no va necessitar cap traducció. El gràfic de les lectures va prémer i va pujar, i el caça va accelerar.

–Això és, company. Ara sí que ens movem!

Recolzant-se en el seient, el Jedi va flexionar les enguantades mans i va esbufegar profundament. Ja n'hi ha prou de tant espionatge, es va dir a si mateix. No estava més a prop de Coruscant que abans, però almenys hi havia tornat al lloc que li corresponia, als comandaments d'un caça estel·lar, disposat a demostrar-li a l'enemic un parell de coses sobre com s'ha de combatre a l'espai.

Davant seu tenia centenars de naus enemigues, dividides en formacions en punta i protegint les naus nodrissa. Algunes d'elles eren caces Voltor, amb tretze anys a sobre i ales dobles que els hi donaven l'aspecte de llavors; altres eren els compactes Tri-caces droide; i no faltaven els caces Nantex geonosians, amb capacitat espacial i doble morro punxegut.

En aquell moment, els CAR-170 estaven entaulant seu duel particular mà a mà contra els caces droide, i els brillants raigs d'energia d'uns i altres convertien l'espai en una teranyina de devastació.

Des de Praesitlyn no es veia immers en un escenari tan ric en blancs enemics.

Només has de triar el blanc que prefereixis, va pensar, permetent-se un somriure.

Va moure la mà dreta per activar els escàners de llarga distància. La pantalla va mostrar el desplegament de les principals naus separatistes: Naus de Control de Droides classe Lucrehulk, de la Federació de Comerç; transports classe Hardcell, de la TecnoUnió, amb els seus impulsors distribuïts per columnes i els seus bucs en forma d'ou; Creuers Diamant, del Gremi de Comerç; Fantails, de l'Aliança Corporativa; i fragates, canoneres i naus de comunicacions, amb els seus enormes transmissors circulars...

Tota una desfilada separatista.

Canviant el seu enllaç de comunicacions a la xarxa de combat, Ànakin va cridar al seu company d'esquadrilla.

–Proposo que deixem les menudeses per als altres i anem directament a pels que de veritat importen.

Acostumat a l'escàs formulisme militar d'Ànakin, Obi-Wan va contestar de la mateixa manera.

–Ànakin, hi ha aproximadament cinc-cents caces droide entre Grievous i nosaltres. I el més important, els escuts de les naus nodrissa són massa potents per al nostre armament.

–Només segueix el meu deixant, Mestre.

Obi-Wan va sospirar pel micròfon de la xarxa.

–Ho intentaré. Mestre.

Ànakin va examinar la pantalla, intentant memoritzar les trajectòries d'aproximació dels caces enemics més propers. Llavors va tornar al canal d’R2-D2.

–Velocitat de combat, R2!

El caça estel·lar es va llançar de nou cap endavant, i els indicadors de la consola van arribar a la marca vermella de perill. A punt d'entrar a la refrega, quan va sentir que les naus droides convergien cap a ell, va empènyer els comandaments a fons i va maniobrar amb totes les seves armes vomitant foc.

Els droides refulgiren i cremaren al seu voltant.

Va travessar els núvols de foc, deixant anar el gallet dels canons làser, i va realitzar una segona passada a través de les línies enemigues, destruint una altra dotzena més de caces en un obrir i tancar d'ulls. Ara tenia sobre els Tri-caces, ansiosos per venjar-se. Un diluvi de raigs escarlata socarrimaren la capota de la cabina, i un caça va aparèixer a estribord. Un instant després, una segona descàrrega plovia des d'una posició per sobre del seu cap. R2-D2 va llançar una sèrie d'urgents trinats i xiulets mentre els escuts del caça estel·lar es posaven a prova.

Llampecs blaus crepitaren sobre la consola, i caces droide aparegueren a babord i estribord. Més làsers van impactar en el fuselatge, aixafant a Ànakin contra l’arnès de seguretat.

–Just el que necessitava –va remugar en veu baixa.

Desviant-se a estribord, va donar a la nau més propera amb una ràfega lateral. El segon caça es va apartar tan ràpidament com va poder per esquivar el núvol de fragments que s'interposaven en el seu rumb. Ànakin aprofità la maniobra per situar-se en la seva cua i activar els làsers.

El droide va voletejar fora de control, convertit en una bola de foc i creuant-se en el rumb d'un Tri-caça. Tots dos van explotar a l'uníson.

Ànakin va desviar la vista cap a la pantalla per assegurar-se que Obi-Wan encara seguia amb ell.

–Estàs bé?

–Una mica socarrimat, però resisteixo.

–Queda't amb mi.

–Que potser tinc una altra opció?

–Sempre, Mestre.

Al cor de la batalla, els CAR-170, els Ala-V i els caces droide formaven un immens trèvol, perseguint-se uns als altres, xocant entre si i apartant-se de la topada amb els motors escopint fum o les ales destrossades. La punteria mecànica dels droides era millor, però trigaven més en recuperar-se i era fàcil confondre'ls mitjançant maniobres realitzades a l'atzar. De vegades resultava molt fàcil enderrocar-los, però n’hi havia tants...

Ànakin va veure que el líder enemic s'apartava de la confusió de naus i començava a crivellar-lo amb els seus làsers. Adoptant la mateixa tàctica, Obi-Wan va retrocedir, va fer saltar el seu caça fins a situar-se en una posició avantatjosa i va obrir foc.

–Bon tret! –va cridar Ànakin quan el cap enemic va desaparèixer de la pantalla.

–Bona maniobra!

Fent senyals a Obi-Wan perquè el seguís, Ànakin va ascendir fins a la tangent de la contesa principal i es va llançar cap a la més propera de les naus separatistes de morro punxegut. Va llançar dos míssils per atreure l'atenció dels seus artillers i es va situar a babord, sense deixar de castigar-la amb els làsers.

–Apropa’t al casc! Intenta donar al generador de l'escut!

–Si m'apropo més acabaré dins d'aquesta cosa!

–Aquesta és la idea!

Obi-Wan va disparar tots els seus canons alhora.

Ara es trobaven en ple cor de la batalla, allà on el foc dels creuers de la República rivalitzava amb els raigs de partícules i els escuts dels seus blancs. Les llums premien encegadores a l'exterior de les tintades capotes. La nau contra la qual Ànakin havia llançat els míssils es trobava sotmesa a un bombardeig ferotge. Estava segur que un torpede ben col·locat trencaria la seva resistència, així que va maniobrar per llançar-lo.

El torpede va sorgir d'entre els bucs bessons del caça estel·lar i es va obrir camí cap al seu objectiu.

L'escut de la nau va fallar per un instant, i en aquest moment els enormes turbolàsers van complir la seva missió. Aconseguida al costat, la nau va esclatar com una fruita massa madura, expulsant llargs dolls incandescents, llançant llum i entranyes a l'espai.

Ànakin es va allunyar de l'explosió abans de tornar a connectar les comunicacions.

–Tenim a Grievous a tir! –va cridar a Obi-Wan.

El creuer del general, amb la seva proa esmolada i les seves llargues aletes, semblava un gratacels de l'època clàssica de Coruscant posat de costat.

–No em sembla el moment més adequat per intentar enderrocar-lo, Ànakin. Li has fet una ullada a aquestes defenses?

–Quan aprendràs a confiar en mi?

–Confio en tu, però la meva nau no pot mantenir el teu ritme!

–Bé. Llavors, espera’m. Torno de seguida.

Ànakin va forçar el seu caça estel·lar fins al límit, descarregant plasma i míssils que van explotar inofensius contra l'escut deflector de l'enorme nau. Es va apartar de les ones explosives per tornar a atacar amb tots els làsers, dirigint-se cap la seva llarga torre cònica de dos-cents metres d'altura.

Les bateries de curt abast del creuer van cobrar vida de sobte, vomitant enormes gotes de plasma contra el molest insecte que no deixava d’assetjar-lo. Sense deixar de disparar, Ànakin va fer girar el seu caça estel·lar a babord, fins a quedar panxa amunt, i va intentar aconseguir de nou l’invulnerable pont amb els seus làsers. I, de nou, les bateries de la colossal nau van intentar esborrar-lo del espai sense aconseguir-ho.

Ànakin es va imaginar a Grievous contemplant-lo darrere de les portelles de transpariacer.

–Això és una mostra del que t'espera quan ens trobem personalment –va grunyir al no-res.

Els ulls reptilescos d’en Grievous van seguir les audaces maniobres del caça estel·lar groc i plata que intentava destrossar el pont. Disparava amb precisió, anticipant-se a la resposta de les bateries del davant i arriscant-se amb unes maniobres que cap clon s'atreviria a realitzar... El pilot només podia ser un Jedi.

Però un Jedi sense por de recórrer a la seva ràbia.

Grievous podia deduir-ho per la determinació del pilot, pel seu abandonament. Podia sentir-ho, fins i tot a través dels escuts i el transpariacer del Mà Invisible. Oh, com li agradaria tenir en el seu cinturó el sabre làser d'aquest pilot!

Ànakin Skywalker.

Segur que era ell. I l'altre caça estel·lar, el que protegia la popa d'Ànakin, estava pilotat per Obi-Wan Kenobi.

Espines clavades al costat dels separatistes.

En altres parts de l'ampli front de combat, les forces de la República demostraven un entusiasme similar atomitzant els caces droide i castigant les naus grans amb els canons de llarg abast. Grievous estava segur que si pressionava prou podria invertir el curs de la batalla, però aquestes no eren les seves ordres. Els seus mestres Sith li havien ordenat protegir les vides dels membres del Consell..., tot i que la veritat era que la Confederació només necessitava a Lord Sidious i a Tyranus.

Va donar mitja volta per estudiar la simulació que es projectava sobre la consola tàctica. Llavors va tornar la vista cap a les pantalles, recordant als pilots dels CAR-170 que havien perseguit al transbordador de Gunray tot just uns dies enrere. Va cridar l'atenció d'un dels droides.

–Alerta a les nostres naus de comandament. Que es preparin per rebre noves ordres.

–Sí, general –va respondre el droide amb veu monòtona.

–Retireu la nau. Prepareu-vos per disparar tots els canons quan doni l'ordre.

La mort no existeix, només hi ha la Força.

Obi-Wan es va preguntar si alguna vegada havia vist una demostració més palpable de l'axioma Jedi que l'atac d'Ànakin contra la nau d’en Grievous, confiant en la Força i desafiant a la mort. El caça estel·lar tot just era una taqueta contra la mola del gegantí creuer, mentre deixava a Obi-Wan la tasca d'encarregar-se dels venjatius caces droide que ell ignorava o menyspreava deliberadament.

–Això em matarà –va remugar Obi-Wan.

Però era indiferent al seu propi destí. Només podia preguntar-se: "I si mataven a Ànakin?"

Per ventura podia morir?

Si era l'Escollit, estava destinat a honrar el seu títol, a complir la profecia? Era immune a qualsevol dany físic o, com algú nascut per restaurar l'equilibri de la Força, necessitava defensors que li guiessin fins al seu destí? Era el deure d'Obi-Wan –millor encara, el deure de qualsevol Jedi– fer tot el necessari perquè ell sobrevisqués, costés el que costés?

Era això el que Qui-Gon va intuir tants anys enrere, a Tatooine, i el que li va impulsar a atacar tan decididament al Sith que va semblar sorgir del no-res?

Encara que l'escut del creuer repel·lia els làsers d'Ànakin com faria amb els agullons d'un insecte, el jove no deixava de perseverar. Ni tan sols els repetits intents d'Obi-Wan per penetrar aquella teranyina havien tingut efecte. Però, ara, l'enorme nau començava a elevar-se i a reorientar-se.

Per un segon, Obi-Wan va pensar que Grievous estava disposat a disparar totes les seves bateries del davant contra Ànakin, però el creuer va seguir elevant-se fins a quedar molt per sobre del pla de l'eclíptica, amb la proa lleugerament angulada cap al planeta.

Llavors va disparar.

No contra la flota de la República, ni contra el propi Belderone, sinó contra la caravana d'evacuació i les naus que l'escortaven.

Obi-Wan va sentir una gran pertorbació en la Força, mentre nau rere nau era desintegrada o esclatava en flames. Milers de veus van udolar, i les xarxes de comunicacions de combat i de comandament es van omplir amb crits d'horror i desesperació.

Obi-Wan va esperar la següent andanada, però mai va arribar.

Els Tri-caces i els droides Voltor van tornar veloçment a les naus de les que havien partit, alhora que la flota separatista donava mitja volta. Grievous sabia que aquell acte de barbàrie agafaria als republicans per sorpresa, però el seu únic pensament era saltar a l'hiperespai i escapar. Òbviament, el general havia decidit que Belderone no valia la pena el risc que estaven corrent. No, havent-hi tants mons indefensos en la Vora Exterior, llestos per ser envaïts.

–Ànakin, els evacuats necessiten la nostra ajuda! –va dir Obi-Wan.

–Estic de camí, Mestre.

Obi-Wan va veure com el caça d'Ànakin abandonava la inútil persecució del creuer. Darrere d'ell, les naus separatistes desapareixien en saltar a velocitat llum.

–Les naus de la flota principal es troben fora de perill –va informar un droide a Grievous quant el creuer va entrar a l’hiperespai–. Arribada programada al punt de reunió alternatiu: deu hores estàndard.

–Les pèrdues a Belderone? –va preguntar Grievous.

–Acceptables.

Més enllà de les pantalles davanteres només es veien vòrtexs fumejants de llum.

Grievous va esgarrapar amb les seves garres la mampara més propera.

–Ordena als meus guàrdies d'elit que es reuneixin amb mi a l’hangar del transbordador hiperespacial d'emergència –va dir a cap dels droides en particular–. Quan totes les naus estiguin en el punt de reunió, advertiu al Virrei Gunray que esperi la meva visita.

Següent