El Laberint del Mal (XXIII)

Anterior

23

Mace Windu no podia recordar cap visita a les habitacions del Canceller Suprem, a l'Edifici Administratiu del Senat, en la qual la seva atenció no s'hagués vist atreta per la curiosa i en certa manera inquietant col·lecció d'estàtues quasi-religioses de Palpatine.

En una ocasió, en adonar-se de l'interès d’en Mace, Palpatine li va donar llargues i entusiastes explicacions de quan i com havia aconseguit algunes de les peces. Va ser després de molts anys i molts diners; algunes en una subhasta celebrada a Commenor, altres d'un marxant corellià d'antiguitats o d'un temple antic acabat de descobrir en una lluna del gegant gasós de Yavin, una altra com a regal del Consell de Naboo, una altra com a regal dels gungan...

En aquell moment, Mace contemplava una petita estàtua de bronze que Palpatine havia identificat una vegada com Wapoe, el mític semidéu de l'engany.

–M'alegra que hagi trucat, Mestre Jedi –deia el Canceller Suprem a Yoda des del costat oposat de la seva taula d’escriptori–. Estava a punt de trucar-li jo per un assumpte de poca importància.

–Llavors del seu assumpte primer parlem –va dir Yoda.

Es va remoure en el seu seient, una cadira encoixinada que li feia semblar encara més petit del que era. Mace s'asseia a la seva esquerra, amb les seves llargues cames flexionades i els colzes recolzats als genolls.

Palpatine es va tocar el llavi inferior amb els seus prims dits, va aspirar profundament i es va tirar cap enrere en el seu tron.

–És curiós, Mestre Yoda, però sospito que l'assumpte que tinc en ment és el mateix que ha portat al Mestre Windu i a vostè fins aquí. I em refereixo a Belderone.

Yoda va prémer els llavis.

–Una vegada més, la seva intuïció no ha fallat. Sobre Belderone molt a dir tenim.

Palpatine va somriure sense mostrar les dents.

–Bé, llavors, suposem que començo dient que em sento feliç per la nostra recent victòria. Només desitjaria que m'haguessin informat dels seus plans abans de dur-los a terme.

–No teníem temps per comprovar els informes que ens va enviar Intel·ligència –va dir Mace sense vacil·lar–. Vàrem pensar que seria millor traslladar unes quantes naus de la República, naus que no ens eren imprescindibles. Va ser una operació Jedi.

–Una operació Jedi –va repetir Palpatine lentament–. I, resumint, vostès..., és a dir, els Jedi, van aconseguir derrotar a les forces del general Grievous.

–Una derrota no va ser –va aclarir en Yoda–. A l'hiperespai Grievous va fugir. Protegint als líders separatistes hi era.

–Ja veig. I ara?

Mace es va inclinar cap endavant.

–Esperarem a que aparegui de nou i tornarem a lluitar contra ell.

–Podrien informar-me la propera vegada de les troballes descobertes pel nostre Servei d'Intel·ligència...? No vam tenir aquesta mateixa discussió quan crèiem que el Mestre Yoda havia estat assassinat a lthor? –i abans que Mace pogués respondre, va continuar–: El problema són les aparences, saben? Per molt d'acord que pugui estar, que ho estic, amb la necessitat que les investigacions d'Intel·ligència siguin confidencials, hi ha molts membres del Senat que no opinen el mateix. Respecte al que ha passat a Belderone, el que hagi significat una victòria per la República m'ha permès aplacar els temors de certs senadors que opinen que els Jedi estan fent la guerra pel seu compte i que ja no podem fer-nos responsables dels seus actes.

Els finestres del nas d’en Mace es van dilatar.

–No podem permetre que el Senat dicti el curs de la guerra.

Yoda va assentir.

–Algunes de les decisions del Senat als Jedi a la incertesa ens deixen –va dir, mirant de reüll a Palpatine–. Un problema d’aparences és, efectivament.

–No som uns corruptes –va emfatitzar Mace.

Palpatine va alçar les mans, demanant tranquil·litat.

–És clar que no. Res més lluny de la veritat. Però, com anava dient..., el Senat necessita, almenys, creure que està informat... Sobretot davant els poders extraordinaris que ha concedit a aquest despatx –es va incorporar una mica en la seva cadira–. No passa un dia que no m’assetgin amb sospites, acusacions o suggeriments que albergo segones intencions. I he de confessar que aquestes sospites no s'aturen aquí, al meu despatx, sinó que també recauen sobre el paper que tenen els Jedi en la guerra. Mestres, sota cap circumstància hem de donar la impressió que estem confabulats.

–Confabulats hem d'estar si la victòria volem aconseguir –va protestar Yoda, arrufant les celles.

Palpatine va somriure, tolerant.

–Mestre Yoda, està lluny de la meva intenció donar lliçons de política a algú de la seva immensa experiència, però la veritat és que ara, amb la guerra bandejada a la Vora Exterior, hem de mostrar-nos assenyats amb les campanyes que s'emprenguin i amb els objectius que s’assignin a les nostres forces. Tots i cadascun dels nostres actes han de realitzar-se amb summa delicadesa si volem obtenir una pau duradora quan s'acabi aquesta bogeria –capcinejà–. Les circumstàncies ens han obligat a sacrificar molts mons fidels a la República, i potser hi ha altres que en el seu moment es van unir als separatistes i que ara vulguin tornar amb nosaltres... En fi, són qüestions amb les que no desitjo aclaparar als Jedi, però que pertanyen a l'àmbit d'aquest despatx. Comprenguin que per a mi també són prioritàries.

–No hem oblidat completament les lliçons apreses en mil anys de servei a la República –va dir Mace amb fermesa–. El Consell Jedi és totalment conscient d'aquest tipus de coses.

Palpatine va fer cas omís del retret.

–Excel·lent. Llavors, podem passar a altres assumptes.

Mace i Yoda van esperar.

–Puc preguntar com van saber els Jedi que Grievous planejava atacar Belderone?

–Gràcies a un transmissor d’hiperona que va pertànyer al Virrei Gunray i que vam aconseguir a Cato Neimoidia –va explicar en Mace–. El dispositiu va permetre que Intel·ligència desxifrés el codi separatista i que captéssim un missatge enviat pel general Grievous al Virrei Gunray, en el qual s'esmentava Belderone. Per això vam actuar.

Palpatine li contemplava fixament, ple d'escepticisme.

–Tenim la possibilitat d'escoltar les transmissions dels separatistes?

–Després de Belderone improbable és –va admetre Yoda.

Palpatine va meditar un instant, abans d’arrufar les celles.

–Així que, per salvar Belderone, hem descobert la nostra capacitat d'interceptar els missatges separatistes... –aspirà profundament i va deixar escapar l'aire a poc a poc–. Si hagués depès de mi reconec que hauria fet el mateix, però he d'afegir que em sento molt disgustat per haver estat marginat. Per què no m'ho van dir? He de deduir per aquest incident que ja no confien en mi?

–No –gairebé va cridar Yoda–, però d'aquest despatx molts entren i surten. També al nostre propi Consell Jedi al marge vam mantenir.

La cara de Palpatine va enrogir de sobte.

–I encara s'atreveix a dir que confia en els que l'envolten? S'imagina el que dirien alguns sabent que molts integrants del seu Orde s'han mantingut deliberadament al marge de la guerra, i que altres fins i tot s'han sumat al bàndol separatista?

–Una dècada fa que aquests retrets sentim, Canceller Suprem.

–Em temo que s'enganya a si mateix si creu que el pas del temps resta validesa a aquests "retrets", Mestre Yoda.

Això se'ns està escapant de les mans, va pensar Mace. Va intentar calmar-se abans de parlar.

–Hi ha una raó més important per no haver-li informat del transmissor.

Ara va ser Palpatine qui va esperar.

–Contenia un missatge emmagatzemat... Un missatge de Darth Sidious per al Virrei Gunray.

L'ample front de Palpatine es va omplir d'arrugues.

–Sidious. Conec aquest nom...

–El Mestre Sith de Dooku és. A Geonosis el Mestre Kenobi de la seva pròpia boca ho va sentir. Ens eludeix, però proves de la seva existència tenim.

–Ara recordo –va reconèixer Palpatine–. Li va dir a Obi-Wan que aquest Sidious estava infiltrat al Senat.

–Això ho hem descartat, però Dooku sobre Sidious no mentia.

Palpatine va fer girar la cadira fins a quedar davant de la immensa finestra corbada de la cambra i el vast panorama de Coruscant.

–Un altre Sith –i, girant-se cap a Yoda, va afegir–: Perdoni, però... per què els hi preocupa tant això?

–Acuradament equilibrada aquesta guerra ha estat. Victòries republicanes, victòries separatistes... prolongar pot ser que part del pla Sith sigui.

Palpatine va fer de nou una pausa per meditar detingudament les paraules de Yoda.

–Crec que començo a comprendre les seves raons per actuar amb tant secret. Els Jedi intenten descobrir a Sidious.

–Seguint pistes estem.

–La captura de Sidious posaria fi a la guerra?

–Si més no, acceleraria el seu final –va dir Mace.

Palpatine va assentir satisfet.

–Llavors, confio que acceptin les meves disculpes. Facin el que hagin de fer per descobrir a aquest Sidious.

Següent