dimarts, 24 d’abril del 2018

La caverna de les calaveres cridaneres (VIII)

Anterior


CAPÍTOL 8

La serp va saltar a través del forat amb les seves àmplies mandíbules ben obertes, mostrant uns llargs ullals, fent que Obi-Wan retrocedís i ensopegués amb una pedra. La serp va tirar enrere el cap, serpentejà la seva llengua, i es va preparar per empassar-se sencer a Obi-Wan. Aquest cop, Obi-Wan no va vacil·lar a qüestionar-se si la criatura estava actuant en defensa pròpia. Desenfundà el sabre làser i es va preparar per colpejar, però una pedra de sobte va navegar sobre el seu cap i va viatjar directament a la boca de la serp. Portant el pes inesperat de la pedra, el cap de la serp va caure cap enrere, donant-se un cop amb força contra el terra. El cos de la serp va tremolar una vegada, després es va quedar inert.
Obi-Wan es va tornar per veure la Reina de les Calaveres darrere d'ell. Estava netejant-se la pols de les mans.
–Bon llançament, –va dir Obi-Wan.
–Vaig fallar, –va confessar la Reina de les Calaveres–. Estava apuntant al seu nas.
Obi-Wan i la Reina de les Calaveres van envoltar els seus braços al voltant del cos de la serp i la van arrossegar fora del forat a terra. Dins el forat, van trobar una bella gemma blava.
–La primera estrella! –va panteixar la Reina de les Calaveres, mentre retirava la gemma de poder del forat. Ella la hi va donar a Obi-Wan, que la va posar a la motxilla.
Obi-Wan va dir:
–Una menys, en queden dues.
Abandonant la cambra de les estàtues, Obi-Wan i la Reina de les Calaveres es van moure cap al següent passadís, el qual estava perfilat de parets llises fetes d'un aliatge fort, altament reflectant. El sostre semblava haver estat construït del mateix material. Amb la seva qualitat reflectant, el sostre i les parets intensificaven la llum dels bastons de brillantor amb tanta força que era difícil veure.
Els dos exploradors van atenuar els seus bastons brillants i es van moure cap endavant a través del passadís, deixant un rastre de petjades al terra polsegós. Aviat, es van sorprendre de veure dues figures humanoides ombrívoles, també portant bastons brillants, aproximar-se des de l'altra direcció. Ràpidament es van adonar que aquestes figures aproximant-se eren només els seus propis reflexos en una paret de metall on el passadís feia un gir en angle recte.
Seguint aquest gir, aviat van arribar a un altre, i després a un altre i un altre. La combinació de les superfícies reflectants i els nombrosos girs va servir per confondre fins i tot al sentit de l'orientació d'Obi-Wan, deixant-los a tots dos insegurs de cap a on es dirigien. Després de diversos girs més, el passadís va acabar en una porta de metall que estava feta del mateix aliatge que les parets.
Una palanca fina semblava ser el mecanisme d'obertura de la porta. Obi-Wan va empènyer la palanca i va escoltar un clac, però la porta no es va obrir.
–Està encallada, –va dir Obi-Wan.
La Reina de les Calaveres va preguntar:
–Pot utilitzar el seu sabre làser per tallar a través?
–Possiblement, –va dir Obi-Wan mentre sostenia el seu bastó de brillantor més a prop de la porta per inspeccionar la palanca–. Però amb tots aquests reflexos, ho passaria malament per veure què estic fent–. Ell va retrocedir separant-se de la porta, després va llançar una poderosa puntada que va aterrar just a sota de la palanca. La porta es va obrir.
Impressionada, la Reina de les Calaveres xiular, després va preguntar:
–Com estan les costelles?
–Encara dins meu, –va respondre Obi-Wan.
Passant a través de l'entrada oberta, van entrar a una càmera de deu costats amb un sòl enreixat sense pols i deu parets buides. A cada paret, hi havia una porta tancada, excepte per l'entrada oberta darrere d'ells, la qual portava de tornada pel camí pel qual havien vingut. Però mentre es movien cap al centre de la cambra, van escoltar un cop i es van tornar per veure que la porta darrere d'ells s'havia tancat automàticament.
Totes les portes eren idèntiques, sense cap marca per distingir una de l'altra, i estaven fetes del mateix aliatge reflectant que les parets. L'única font de llum era la dels dos bastons brillants, i tots els reflexos eren desorientadors per Obi-Wan i la Reina de les Calaveres. Esperant recuperar el sentit, Obi-Wan va considerar marcar la porta a través de la qual havien entrat, però llavors es va adonar que ja no podia identificar ni tan sols aquesta. El sòl lliure de pols evitava que recorregués els seus passos.
Obi-Wan va abaixar la mirada al terra enreixat, després va mirar a través dels petits forats oberts entre l'enreixat. Semblava com si hi hagués una càmera de parets de pedra de prop de tres metres sota la seva posició, però Obi-Wan no podia veure si portava a un altre passadís.
–Ja és bastant dolent que em senti completament perduda, –va admetre la Reina de les Calaveres–, però aquesta habitació està fent que em posi malalta de l'estómac.
–Tanqui els ulls, –va dir Obi-Wan–. I prengui la meva mà.
La Reina de les Calaveres va tancar els ulls, va agafar la mà d'Obi-Wan, i el va seguir mentre ell caminava cap a una porta.
–Sap per quin camí està anant? –Va preguntar ella.
–Fora d'aquí, espero, –va respondre ell. Ell va seguir el seu sentit de la Força i es va estendre per obrir empenyent una porta, però la seva mà es va trobar amb aire buit. Es va adonar que havia tractat d'obrir el reflex d'una porta. Movent-se lentament cap endavant, els seus dits es van trobar amb una porta real, i ell la va empènyer.
La Reina de les Calaveres, amb els seus ulls encara tancats, va escoltar la porta obrir-se.
–Què és el que veu?
–Més miralls, –va dir ell. Va tancar la porta i va perfilar el camí cap a una altra, la qual va obrir.
–Ara què? –Va preguntar la Reina de les Calaveres.
–Una escala en espiral, –va dir Obi-Wan–. Va cap avall.
–Com són les parets aquí dins?
–Ummm, encara podria voler mantenir els ulls tancats.
Mà a mà, van descendir l'escala, la qual els va portar a una càmera amb parets de pedra que estava directament sota el sòl enreixat de la càmera decagonal que acabaven d'abandonar. Obi-Wan va veure un altre passadís a l'altre costat de la càmera més baixa i va portar a la Reina de les Calaveres a través d'ell. Mentre caminaven, Obi-Wan va dir:
–Ara pot obrir els ulls.
La Reina de les Calaveres va obrir els ulls.
–Parets de pedra, –va dir ella–. Quin alleujament.
–Hi estic d'acord, –va dir Obi-Wan–. Pot deixar-me anar la mà ara.
–Però m'agrada sostenir-li la mà, –va dir la Reina de les Calaveres.
–Oh, –va respondre Obi-Wan. No sabia què més dir.
Van seguir caminant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada