El Laberint del Mal (XXVI)

Anterior

26

Hi ha certs llocs a Coruscant als que mai aconseguiràs convèncer un aerotaxi droide perquè et porti, ni tan sols prometent un any de banys lubricants gratis a L’Autòmat Industrial.

El laberint de foscos carrerons de Corusca Circus.

El Camí Arriscat, on es creua Vós Gesal amb l’Uscru superior. El Túnel Aeri de Hazad, al Manarai Elevat.

I gairebé qualsevol zona del sector conegut familiarment com Els Tallers.

Situat a prop del Districte del Senat, amb les seves espirals, els seus doms d'estil Nova Arquitectura i els seus prims obeliscs, que semblen enormes veles banyades de brillant metall, Els Tallers va ser una zona industrial en auge fins que l'escalada de costos va fer que la fabricació dels diferents elements de les naus espacials, els droides de treball i els materials de construcció es traslladessin a l'espai exterior.

Quilòmetre rere quilòmetre de fàbriques tristes amb sostres plans i cadenes de muntatge: enormes grues i cavallets més grans encara; infinits magatzems buits que podrien estar sembrats de mala herba, si a Coruscant creixés la mala herba; raïms de buits gratacels corporatius amb els seus contraforts semblants a aletes de coets... Durant molts segles estàndard, aquell sector va ser el destí de milers de milions de treballadors immigrants de la Vora Interior i les Colònies que buscaven feina i una nova vida al nucli. Ara, Els Tallers era el destí de fugitius de Nar Shaddaa, necessitats d'un forat en el qual amagar-se. Un habitant de Coruscant podria arriscar-se a visitar Els Tallers si acabava de ser acomiadat del Banc d'Aargau i buscava algú per a desintegrar al seu ex cap. O si les barres letals ja no li satisfeien i anhelava una càpsula de cru...

El fum espès i tòxic que encara emanava de les xemeneies d'aquestes centenars de fàbriques abandonades des de feia generacions feia que els capvespres de Coruscant fossin esplendorosament carmesins i daurats quan eren previstos amb la boca oberta pels assidus clients del restaurant Skysitter, al Districte del Senat.

De saber amb certesa qui eren els propietaris d'aquells edificis, tot el sector hauria estat enderrocat. Els rumors insistien que els assassins a sou i els sindicats del crim havien enterrat tants cossos en Els Tallers que el barri hauria de ser considerat un cementiri. Tot i així, Dooku adorava aquells llocs.

Antítesi del seu natiu Serenno, Els Tallers eren el més semblant a una llar lluny de la llar per a l'humà que s'havia guanyat el títol de Darth Tyranus.

En el fosc centre de Els Tallers, com una estaca clavada al seu cor, s'alçava una estructura concreta, plena de columnes i amb el seu sostre rodó sostingut per contraforts angulars. Gràcies a Darth Sidious, l'edifici ressonava amb la malvolença del Costat Fosc, i els seus murs no només havien estat testimonis de l'aprenentatge de Dooku, sinó que abans van servir també com a centre d'entrenament per a Darth Maul i per a qui sap quants altres deixebles Sith abans d’en Maul.

El Comte Dooku de Serenno havia passat llargs períodes de temps en Els Tallers durant els deu anys que van precedir l'esclat de la guerra, quan intentava convèncer els abandonats mons de les Vores Mitjana i Exterior de l'avantatge d'unir-se als separatistes, anant i venint a voluntat o a petició de Darth Sidious. Fins i tot en els tres anys transcorreguts des de llavors, podia visitar Coruscant sense por de ser descobert, gràcies a les excepcionals contramesures per evitar ser detectat que els geonosians havien instal·lat en el seu balandre interestel·lar.

La nau classe Punworcca 116 modificada es trobava en l'immens aparcament de l'edifici, descansant sobre el seu lleuger tren d'aterratge. El balandre, amb la seva proa en forma d'agulla i l’esfèrica cabina de pilotatge, era de disseny típicament geonosià, però, gràcies a l'ajuda de Sidious, els seus motors procedien d'un marxant d'antiguitats prerrepublicanes de l'Enclavament Creu. Embotits ara a la secció ventral, rarament utilitzada ja, van ser construïts per una antiga raça espacial que es va portar a la tomba els seus secrets de propulsió interestel·lar.

Dooku havia demanat al pilot droide del FA-4 que romangués a la cabina, i ara caminava per estirar les cames i lliurar-se de l’entumiment d'un viatge tan llarg. Vestia pantalons negres, enfundats en botes igualment negres, i portava la seva també negra túnica cenyida per un ample cinturó de caríssim cuir. La típica capa de Sereno, tirada cap enrere per sobre de les espatlles, brillava feblement a la seva esquena. En els seus viatges a Coruscant no feia cap esforç per disfressar-se. El pèl platejat, el bigoti, la barba i les poblades celles que li donaven l'aspecte d'un mag circense estaven tan meticulosament cuidats com tenia per costum.

Normalment mesurat, el pas d’en Dooku era ara precipitat i una mica erràtic..., indici, per a qualsevol que el conegués, que el Comte estava preocupat. Fins i tot ho hauria admès, de preguntar-li-ho algú. Malgrat això, i al marge dels motius de la seva visita, explorava l'hangar amb certa nostàlgia, evocant els anys que va passar allà sota la tutela de Sidious, aprenent el camí dels Sith, practicant les arts fosques i perfeccionant-se a si mateix.

"El mal aprenent a manipular", hauria dit Yoda.

El problema era en part semàntic, perquè l'Orde Jedi veia el Costat Fosc de la Força com una encarnació del mal. Però, eren les ombres més malignes que la crua llum del sol? Si els Jedi reconeixien que el Costat Fosc estava en alça i eren conseqüents amb el seu servei a la Força, haurien d’abraçar-lo, aliar-se amb ell. Al cap i a la fi, tot era qüestió d'equilibri; i si preservar aquest equilibri exigia que el Costat Fosc aconseguís el seu cim, que així fora.

Sidious no va haver de malgastar hores precioses amb Dooku, ensenyant-li la tècnica de lluita amb el sabre làser o alliberant-lo de costums perniciosos adquirits en tota una vida al Temple Jedi, perquè ja feia molt de temps que el Comte s'havia lliurat d'elles. En lloc d'això. Sidious va poder concentrar-se en l'ensenyament del camí que el portaria inevitablement a topar contra el poder del Costat Fosc... i una simple mostra d'aquell poder li havia resultat embriagadora. Prou com per convèncer a Dooku que no li quedava una altra solució que abandonar l'Orde, i que tota la seva vida només havia estat una preparació per ser l'aprenent d’en Sidious.

Per fi havia trobat un veritable mentor.

El Sith, per la seva banda, va descobrir que ja no necessitava buscar únicament deixebles joves, encara que ho fes molt sovint. De vegades, l'entrenament era més fàcil amb deixebles que havien viscut suficient com per sentir-se desil·lusionats, furiosos o venjatius. Els Jedi, per contra, es veien lligats per la compassió. La seva propensió a mostrar pietat, a perdonar i a tenir en compte el dictat de la consciència els impedia lliurar-se al Costat Fosc i considerar-se a si mateixos com una força de la natura, paranormalment forta i ràpida, capaç de conjurar el llampec Sith o exterioritzar ràbia sense necessitat d'aquests gestos màgics als quals tan aficionats eren els Jedi.

El Sith comprenia que només es podria acabar amb l'elitisme i el gangsterisme de la República unint les diverses races de la galàxia sota un comandament unificat. La galàxia només podia ser salvada de si mateixa mitjançant la imposició d'un ordre.

Què estúpids eren els Jedi en no adonar-se'n. S'havien tornat cecs davant la seva pròpia caiguda en desgràcia, davant l'arribada del seu propi final. Què estúpids...!

El murmuri d'unes passes suaus va fer que Dooku donés mitja volta.

Una figura s'aproximava des d'un costat de l'hangar, mig amagada sota una capa amb caputxa color borgonya presa al coll per un fermall distintiu, tan suau i voluminosa que cobria tot el cos excepte la mandíbula inferior i les seves mans. La caputxa rarament s'apartava, el que permetia al seu portador passar desapercebut per les places i les avingudes del submón de Coruscant, com ho faria qualsevol altre iniciat o religiós que arribés al Nucli procedent d'algun món més enllà de l'imaginable.

Poc havia explicat Sidious de la seva joventut durant els últims tretze anys; i menys encara del seu Mestre, Darth Plagueis.

Més d'una vegada se li havia ocorregut a Dooku que Sidious i Yoda compartien certes qualitats. Sent la més notòria que cap dels dos era el que semblava ser...: algú fràgil a causa de l'edat o de la intensitat necessària per dominar les arts Sith o Jedi.

A Geonosis, l'havia sorprès la facilitat amb què Yoda va bloquejar els cops del seu sabre làser i, més encara, la facilitat amb què havia "manegat" el raig Sith que Dooku li va llançar. Allò li va fer preguntar-se si en el transcurs dels seus vuit-cents anys de vida. Yoda, el Mestre Jedi, no hi hauria aprofundit en les arts fosques, ni que fos per familiaritzar-se amb els mètodes de l'enemic. I només feia uns mesos que el propi Yoda li va admetre una cosa semblant a Vjun: "Yoda amb una foscor càrrega", havia dit. Probablement, Yoda creia haver-li derrotat a Geonosis, però la veritat era que el Comte només va fugir per salvaguardar els plànols que portava a sobre, els plànols tècnics del que algun dia es convertiria en l'arma definitiva...

–Benvingut, Darth Tyranus –va saludar Sidious quan va estar més a prop.

–Senyor Sidious –va respondre Dooku, doblegant lleugerament la cintura–. No he perdut temps a abandonar Kaon.

–El que ha estat molt arriscat, aprenent –de forma natural o per efecte d'algun dispositiu mecànic, la veu d’en Sidious sonava suau, sibilant.

–Un risc calculat, senyor.

–Tems que la República s'hagi tornat tan adepta a escoltar darrere de les portes que fins i tot pugui captar les nostres transmissions privades?

–No, senyor. Com us vaig dir, la República probablement ha desxifrat el codi que hem estat utilitzant per comunicar-nos amb els nostres... socis, per dir-ho així. Però estic segur que el seu Servei d'Intel·ligència no sap res dels nostres plans per eliminar el bith d’Escarte.

–Llavors, les meves instruccions s'han dut a terme?

–Sí, senyor.

–I, no obstant això, has cregut convenient viatjar fins aquí –va afegir Sidious.

–Hi ha assumptes que és millor discutir en persona.

Sidious va fer que sí amb el cap.

–Llavors, discutim-los en persona.

Van caminar en silenci fins a una balconada que dominava el desolat paisatge de Els Tallers. En la distància, les torres vítries del Districte del Senat desapareixien entre els núvols. Una de les anteriors visites de Dooku havia passat poc després de la mort d'un senador traïdor a mans del Cavaller Jedi Quinlan Vos. Encara que Dooku el va enganyar en diverses ocasions, Vos va aconseguir seguir el seu rastre fins Els Tallers, però semblava que no va arribar a percebre com de profundament arrelat que hi era el Costat Fosc.

–Sospito que la planejada desaparició de Thal K'sar no ha anat segons el pla previst –va dir Sidious finalment.

–Lamentablement és així, senyor. Va ser arrestat, però els homes del nostre Gremi d’Escarte no van actuar prou de pressa. Quan faltaven poques hores per a l'execució, K'sar va ser rescatat i tret de la instal·lació per un agent d'Intel·ligència de la República ajudat per dos Jedi.

Dooku podia comptar amb una mà les vegades que havia vist furiós a Sidious.

Ara, necessitaria les dues.

–Prossegueix, Lord Tyranus –va dir Sidious amb deliberada lentitud.

–Des de llavors, he esbrinat més coses. Que aquests mateixos dos Jedi, per exemple, han visitat el món Xi Char de Charros IV.

Avançant-se a Dooku, Sidious va xiuxiuejar:

–El gravador de la Mecano-cadira...

–El mateix.

Sidious va meditar un instant.

–Del Virrei Gunray al gravador xi charrià, i d'ell al bith que va utilitzar els meus plans per construir el transmissor d’hiperona i l’holoprojector...

–Els Jedi volen descobrir la vostra identitat, senyor.

–Què importa que ho aconsegueixin? –va tallar-lo Sidious–. Creus que això detindria totes les rodes que he posat en moviment?

–No, senyor, però és una cosa inesperada.

Sidious va mirar a Dooku des de sota la caputxa.

–Sí. Com dius, és una cosa inesperada –va tornar a mirar les torres llunyanes–. Algun dia em faré conèixer a tota la galàxia, però no ara. Aquesta guerra ha de continuar per més temps. Hi ha mons i persones que necessitem atreure al nostre costat.

–Entenc.

–Digues, qui està a càrrec d'aquesta... cerca?

Dooku va deixar anar un esbufec.

–Skywalker i Kenobi.

Sidious trigà un segon a respondre.

–L’anomenat Escollit i un Jedi amb força fortuna com perquè un gairebé cregui en la sort –sense apartar la vista del paisatge, va afegir–: Em sento disgustat per aquest gir dels esdeveniments. Lord Tyranus. Molt disgustat.

Un cop Mestre i padawan, Kenobi i Skywalker s'havien convertit en el flagell d’en Dooku. A Geonosis havia permès que el seguissin, tal com Sidious havia ordenat. Seguint aquestes mateixes ordres va deixar que Kenobi s'assabentés de l'existència de Darth Sidious, per tal de confondre a l'Orde Jedi dient-los la veritat. A l'hangar del seu balandre va demostrar la seva mestria a Kenobi i a Skywalker..., encara que aquest no va ser derrotat tan fàcilment la segona vegada que es van batre en duel. Rabiós, el jove Jedi va demostrar ser un poderós antagonista, i Dooku sospitava que s'havia fet més i més poderós des de Geonosis.

"Molt temps he estudiat al jove Skywalker", havia admès un cop Sidious.

I molt més últimament.

–Senyor, els Jedi poden buscar a altres que van contribuir a millorar els dispositius de comunicacions que es van lliurar a Gunray i als altres, jo inclòs. També hi ha el problema de la derrota de Grievous a Belderone.

Sidious va fer un gest despectiu per restar importància a aquesta derrota.

–No et preocupis per Belderone. Potser fins i tot ens serveixi per fer creure a la República que ens han allunyat del seu preciós nucli. Pel que fa a la teva preocupació per amagar el meu parador, tranquil, ja he pres mesures al respecte. I també he trobat la manera que això jugui al nostre favor –va fer una pausa per pensar en quelcom, i després va afegir–: Sí, començo a albirar les pedres que Skywalker i Kenobi poden trobar en el seu camí.

Sidious es va girar cap a Dooku, somrient malèvolament.

–La seva mateixa insistència farà que caiguin en el nostre poder, Lord Tyranus. Els hi prepararem un parany a Naos III.

A Dooku no li va importar mostrar el seu escepticisme.

–No crec que els hi resulti fàcil trobar un món tan remot de l'espai conegut, senyor.

–No obstant això, Kenobi i Skywalker s'obriran camí fins a ell.

Dooku va decidir acceptar-ho com un article de fe.

–Què vol que faci?

–Uns quants arranjaments... Busca algú que s'encarregui de tot. Se’t necessita en una altra part.

–Doni-ho per fet.

–Una cosa més. Procura que Obi-Wan Kenobi deixi de ser una irritant molèstia –va dir Sidious, accentuant el to de menyspreu anomenant al Jedi.

–És una amenaça tan important per als nostres plans?

Sidious va negar amb el cap.

–Però Skywalker sí ho és. I Kenobi... Kenobi ha estat com un pare per a ell. Aconsegueix que Skywalker se senti orfe un cop més, i canviarà.

–Canviarà?

–Entrarà en el Costat Fosc.

–Com aprenent?

Sidious el va mirar fixament.

–Tot en el moment oportú, Lord Tyranus. Tot al seu temps.

Següent