El Laberint del Mal (XXXIX)

Anterior

39

A la destrossada sala d'arxius situada a la instal·lació de LiMerge Power, el Comte Dooku esperava tranquil·lament que arribessin Kenobi i Skywalker. La sala era enorme comparada amb qualsevol altra: trenta metres d'alçada i tres vegades més de circumferència. Dooku podia imaginar-se-la brunzint de vida i activitat, abans de la catàstrofe. Tot i així, el que quedava dret era un testament als seus constructors. I amb les seves corbes parets plenes d’holollibres i discos d'emmagatzematge de dades, irradiats més enllà de tota salvació, era acceptable que algú pogués creure que allà es guardaven els més sinistres secrets.

Com els Jedi Kenobi i Skywalker, que ho volien creure.

Malgrat la seva credulitat, eren tenaços i, s'atreviria a admetre-ho?, excepcionals.

Pels riscos que acceptaven córrer.

Per com d’enganyats que estaven... en tantes coses.

Pel seu zel impertorbable en capturar-lo, ja que havien conduït els seus caces estel·lars a través de la teulada del més gran dels doms de contenció. I havien sobreviscut. Amb aquestes gestes sobrehumanes gairebé n'hi havia prou per convèncer Dooku que seguien tenint la Força amb ells.

Llàstima que fossin tan ingenus i tan fàcilment manipulables.

Un cop més. Darth Sidious havia endevinat el que anaven a fer molt abans que ells ho haguessin decidit si més no. El talent tenia menys a veure amb la capacitat d'entreveure el futur que amb tenir accés a les seves múltiples possibilitats. Sidious no era infal·lible. Podia ser sorprès o agafat amb la guàrdia baixa, com havia passat a Geonosis, o amb la Mecano-cadira d’en Gunray; però no per molt de temps. El seu domini del Costat Fosc de la Força li dotava amb poder per desxifrar els corrents que formaven el futur per comprendre que, per nombrosos que fossin aquests corrents, no eren il·limitats.

Tal mestratge era una de les habilitats que distingien Sidious de Yoda. Aquest creia que el futur era tan impredictible que no podia llegir-se amb claredat, sobretot en temps on el Costat Fosc era predominant. Com podia esperar Yoda veure tot el quadre amb un ull tancat?

Deliberadament tancat.

Per al Jedi era qüestió de fe que abraçar el Costat Fosc significava tallar tota relació amb la Llum, quan, de fet, el Costat Fosc t’obria plenament a la Força.

Després de tot, només existia una Força.

Malauradament, els Jedi creien que només ells podien fer servir i honorar la Força. Aquest sentit de possessió era evident en la forma en què Kenobi i Skywalker recorrien a la Força quan s'enfrontaven amb ell: obrien portes amb un moviment de les mans, apartaven obstacles del seu camí amb un gest similar, es movien amb el que semblaven una velocitat i una agilitat extraordinàries, fent refulgir els sabres làser blaus com si fossin un reflex de la mateixa Força...

Però, al mateix temps, eren inconscients de les seves possibilitats.

Dooku es va prendre un moment per posar al seu lloc el compacte dispositiu de benvinguda. Quan va acabar, va creuar tot un seguit de càmeres de descontaminació per arribar a la sala de control, situada a sobre de la part posterior de l'arxiu i de l'immens espai ocupat pel mateix dom de contenció. Allà va activar un petit holoprojector i es va situar enfront de l’holocàmera. A causa de les interferències, les imatges que rebia de la sala no eren tan nítides com hauria desitjat, i l'àudio era encara pitjor. Encara que era més important que Kenobi i Skywalker poguessin veure‘l a ell, que el fet que ell els veiés.

Per fi, els dos Jedi van entrar precipitadament a la sala d'arxius i es van aturar davant l’holoimatge a mida natural que emetia l’holoprojector que Dooku deixés darrera d'ell.

–Dooku! –va cridar el jove Skywalker, com si amb el seu to de veu n’hi hagués prou per provocar calfreds a la columna vertebral del seu antagonista–. Mostra't en persona!

A diverses sales de distància, Dooku simplement va alçar la mà a manera de salutació i va dirigir les seves paraules al micròfon de l’holoprojector.

–No sembles sorprès, jove Jedi. No va ser així com vas poder entreveure per primera vegada a Lord Sidious?

En lloc de contestar, Kenobi va tocar a Skywalker al braç, i tots dos van examinar atentament tot el vestíbul, sens dubte intentant localitzar-lo a través de la Força.

–No em trobareu, Jedi...

–Sabem que ets aquí, Dooku –va exclamar de cop i volta Kenobi..., tot i que les seves paraules van arribar distorsionades per l’estàtica–. Podem sentir-te.

Dooku va sospirar desil·lusionat, no l’estaven escoltant. Pitjor encara, les imatges de l’holovídeo estaven corrompudes més enllà de tota esperança de recuperació. A través de la Força, més que a través de les holocàmeres, els va veure acostar-se a la mateixa porta que ell havia creuat per arribar fins a la sala de control.

Excepcionals, va pensar.

L’havien localitzat malgrat el seu domini de la tècnica quey'tek per ocultar-se a si mateix en la Força! Ah, bé, era el moment d’entretenir-los, tal com desitjava Sidious.

Dooku es va treure el comunicador del cinturó, i el polze dret va estrènyer una tecla del petit aparell.

A través de dues portes situades una enfront de l'altra i perpendiculars a la qual havien utilitzat els Jedi, cinquanta droides d'infanteria van irrompre a la sala d'arxius precedits per l'estrèpit d'unes petjades metàl·liques.

–... Començant a... les coses gairebé tant com... odio la sorra –estava dient Skywalker al seu antic mentor mentre alçava el sabre làser per sobre de la seva espatlla.

Kenobi va obrir les cames i va situar la fulla del seu directament enfront a ell.

–Llavors... Els escombrarem.

Emocionat per tanta companyonia, Dooku va somriure. Si Darth Sidious pretenia arrossegar a Skywalker fins al Costat Fosc, anava a tenir molta feina.

Va prémer una nova tecla del comunicador

Els droides van apuntar amb els seus rifles làser als Jedi i van obrir foc.

***

Yoda es va deixar arrossegar pel corrent de la Força. Unes vegades, quan el corrent era ràpid i constant, podia veure a través dels ulls dels seus companys Jedi gairebé com si fes servir els sensors remots del Temple; altres, quan el corrent era especialment potent, quan semblava caure d'una gran altura, podia sentir la veu d’en Qui-Gon Jinn tan clarament com si encara fos viu.

Mestre Yoda, podia escoltar, encara ens queda molt per aprendre. La Força és un codi només parcialment desxifrat, però hem trobat una nova clau per aconseguir-ho. Serem més forts del que mai ho hem estat...

Avui no era un d'aquests dies. Avui el corrent es veia interromput per remolins i més remolins, trampes hidràuliques amb un rugit que se superposava a les veus que Yoda volia sentir. Avui el corrent no era diàfan, sinó que estava enterbolit per una terra vermellosa erosionada i de ribes distants, corromput, ple d'obstacles traïdors.

Encara que amb prou feines era conscient, les seves parpelles es van tensar i els globus oculars es van moure sota elles com si fossin incapaços d’enfocar-se en res. Tenia una imatge de si mateix apartant un vel que obstruïa la visió per trobar-se amb un altre, i un altre després del primer, i un altre més...

El Costat Fosc frustrava tots els seus esforços per veure amb claredat.

Aquella experiència era una cosa nova per a ell.

Encara que havia tingut segles per acostumar-se als pressentiments, havia viscut molts més anys sense ells. El Costat Fosc mai havia desaparegut completament –sempre rascava la superfície, com un insecte sobre un panell de transpariacer–, i podia sentir com s'incrementava el seu poder cada vegada que els Jedi s'equivocaven o quan s'equivocava la República, fins que tots dos no van trigar a estar igualats.

Arrossegats pels errors de la República els Jedi han estat. Però a posta, i de vegades amb la seva total complicitat. Els Jedi hem permetés que el Costat Fosc les seves arrels enfonsés. L'arrogància l'Orde va infectar. Prioritari conservar el poder es va tornar. En fanfarrons a causa de les seves conquestes, els Jedi es van convertir.

Algun Jedi podia creure que Yoda no era conscient de tot allò, o que mai va fer prou per aturar la marea del Costat Fosc. Alguns creien que el Consell no havia actuat adequadament o, pitjor encara, que ho havia fet de forma inepta. No comprenien que, un cop arrelat el Costat Fosc, el seu creixement i la seva expansió eren inexorables, i que l'equilibri només seria restaurat per l'Escollit.

I aquest Escollit no era Yoda.

Ancià, experimentat, diplomàtic, loquaç, hàbil amb un sabre làser... Sí, era tot això. I coneixia el poder del Costat Fosc. Per aquesta raó sabia com de perillós que era aquest nou Senyor Sith, encara que no va tenir aquesta sensació de perill fins que es va enfrontar amb Dooku a Geonosis.

Llavors ho va comprendre tot.

Autoexiliats durant mil anys, els Sith no només van esperar el moment adequat per tornar i venjar-se, sinó també al naixement d'algú prou poderós com per abraçar totalment el Costat Fosc i convertir-se en el seu instrument. Així era Sidious: prou poderós com per ocultar-se a plena llum. Prou poderós com per instruir al seu aprenent, Dooku, i exposar-lo a la vista de tots, però mantenint-se ell al seu torn ocult per als Jedi..., els arrogants Jedi. Convençuts que només existia un camí. El seu.

Va detectar el naixement d’Skywalker?

Segurament si. Quina millor manera d'assegurar-se una victòria total que matant o corrompent a l’Escollit? I encara que Ànakin no fos l'Escollit, algú amb tants midiclorians bé podria... "Algú nascut de la pròpia Força", hauria dit Qui-Gon, sense dubtar de les paraules de la mare del jove.

El noi no tenia pare.

Ningú que vulgui recordar. Ningú que honorar amb aquest títol.

Els Sith eren conscients de l'existència d'Skywalker. Com reaccionaria quan per fi intentessin allistar-lo a les seves files?

Els ulls d’en Yoda es van obrir de sobte. Una pertorbació en la Força... de tal magnitud que l'havia expulsat del corrent.

En resposta al seu ordre mental, les finestres de les seves habitacions es van obrir, i va mirar tot Coruscant per sobre de la plana de Els Tallers i més enllà. Una cosa passava al cel. Els núvols s'havien tornat vermells i daurats a causa del fum. Una tempesta elèctrica. Llum polsant, més lluminosa que els raigs solars de Coruscant. També va percebre moviment fora de l'atmosfera del planeta, no ho veia però ho sentia.

Un atac.

La resposta del Senyor Sith a la seva persecució? Era possible?

Va percebre a Mace corrent pels passadissos del Temple i es va girar cap a la porta a temps de veure com el Jedi irrompia a l'estada. En aquest mateix moment, una nau republicana en flames va passar fregant les espirals del Temple i es va estavellar violentament en el mateix cor de Els Tallers.

–Tiin, Koon, Ki-Adi-Mundi i alguns més ja estan de camí –va informar en Mace–. I he enviat a Stass Allie perquè ajudi a Shaak Ti a protegir al Canceller Palpatine.

Yoda va assentir assenyadament.

–Ben entrenats els Túniques Roges del Canceller Suprem estan. Però mostrar preocupació per la seva seguretat els Jedi deuen.

–Els informes de la comandància naval són confusos –va dir en Mace–. Està clar que l'atac ha agafat a la flota per sorpresa. Grups de naus separatistes han aconseguit penetrar a l'atmosfera abans que les nostres defenses poguessin impedir-ho. Ara, almenys, mantenen el front de batalla.

L'expressió de Yoda era una barreja d'empipament i contrarietat.

–Els punts de salt hiperespacials els nostres comandants no controlaven?

Els ulls d’en Mace es van entretancar.

–La flota separatista va saltar des del Nucli Profund.

–Secretes aquestes rutes eren. Només per nosaltres i per pocs més conegudes –Yoda va mirar a en Mace–. Accés als nostres arxius Dooku tenia. Accés suficient com per a totes les mencions a Kamino esborrar. Accés suficient per a la nostra exploració del Nucli Profund descobrir.

Mace va anar fins a les finestres i va contemplar el cel.

–Dooku no lidera aquest atac. Obi-Wan ha confirmat que es trobava a Tythe.

–Revelada la importància de Tythe ha estat. Per atreure fins a la Vora Exterior més Jedi ha servit.

–La propera vegada, potser Palpatine faci cas de les advertències del Consell.

–Improbable és, però, com tu dius, potser.

Mace va donar mitja volta per quedar davant d’en Yoda.

–És Grievous, segur. Però no pot haver planejat l'ocupació de Coruscant, no hi ha prou droides de combat en tota la galàxia per això.

–Desesperat està –va dir Yoda, més per a si mateix que per al seu company.

–Aquest sentiment no entra en la seva programació.

–Grievous no... Sidious.

Mace va trigar un segon a contestar.

–Si això és veritat, resulta que estem més a prop de trobar-lo del que nosaltres mateixos pensem. Tot i així, no crec que pensi que aquest atac faci que deixem de buscar-lo.

–Desmoralitzar a Coruscant, Grievous vol. Fustigar als qui en les altures viuen, els qui el poder manegen. Que fugin de Coruscant l'atac pretén. Que l'actuació del Senat pertorbada es vegi.

–Això només farà que Palpatine tripliqui els efectius de l'exèrcit clon, que construeixi més i més naus i caces estel·lars, que ataqui més mons. Amb el Senat desorganitzat, ningú podrà oposar-se.

–Modular aquesta guerra devem. Trucar a tot Jedi disponible devem.

–L’HoloRed està inutilitzada –va explicar en Mace–. Les comunicacions de superfície es veuen distorsionades pels escuts defensius.

–El nostre propi senyal farem servir.

 Següent