Els
quatre droides guardaespatlles es van obrir en un estret arc entre Obi-Wan i
Grievous, enarborant les electropiques. Obi-Wan es va detenir a una distància
respectuosa. Encara tenia blaus causats per una d'aquestes electropiques, i no
sentia una pressa especial per afegir altres nous a la seva col·lecció.
‒General
Grievous ‒va dir‒, queda arrestat.
El
general biodroide va caminar cap a ell, creuant la línia protectora de
guardaespatlles sense la menor reticència.
‒Kenobi.
No m'ho diguis, deixa'm endevinar: aquesta és la part en la qual em dónes
l'oportunitat de rendir-me.
‒És
possible ‒va acceptar Obi-Wan, equànime‒. Però, si ho prefereixes, també pot
ser la part en la qual desmantello el teu exosquelet i t'envio de tornada a
Coruscant en una nau saltadora.
‒Prefereixo
l'opció tres ‒Grievous va alçar una mà i els guardaespatlles es van moure per
encaixonar a Obi-Wan entre ells‒. Aquesta en la qual em quedo mirant com mors.
Un
altre gest, i els droides del sostre rusc van cobrar vida.
Es
van desenrotllar cap a baix, dins dels seus alvèols, en un cor de brunzits,
grinyols i espetecs que va anar augmentant de volum fins que Obi-Wan va tenir
la sensació d'estar dins d'una colònia de vespes raptor corellianes. Van
començar a deixar-se anar del sostre; primer uns pocs, després molts més, com
si fossin les primeres gotes d'una tempesta d'estiu. Finalment van caure en un
aiguat que va fer tremolar el sòl de duracer muntat sobre la pedra i va
ensordir a Obi-Wan. Van aterrar a centenars, rodant per aixecar-se, gairebé
tants com els quals es van quedar en el rusc de les altures, penjant de cap per
avall pels seus magnàpodes. Van apuntar amb les seves armes, fins que Obi-Wan
es va veure parat en el punt de mira d'una cúpula d'armes làser.
I
durant tot aquest temps, Obi-Wan no es va moure.
‒Lamento
no haver-me expressat bé ‒va dir‒. No hi ha una "opció tres".
Grievous
va negar amb el cap.
‒És
que no et canses d'aquesta patètica fanfarronada?
‒Rares
vegades em canso, i no tinc una forma millor de passar l'estona mentre espero
al fet que et decideixis a rendir-te, o a morir.
‒Aquesta
decisió es va prendre molt abans que ens coneguéssim ‒Grievous va donar mitja
volta‒. Mateu-lo.
La
caixa que formaven els guardaespatlles al voltant d’Obi-Wan es va omplir a
l'instant de espetegants electropiques que s'agitaven més de pressa del que
podia veure l'ull humà. Però va ser bastant menys problemàtic del que podria
haver estat, doncs el Jedi ja no estava en aquesta caixa.
La
Força li va permetre esfondrar-se com si de sobte s'hagués esvaït. Després va
portar el seu sabre làser des del cinturó a la seva mà, i el va encendre mentre
convertia la seva caiguda en una tombarella que va permetre al sabre làser
traçar un arc que li va tallar la cama a un dels guardaespatlles. Així, quan la
Força li va posar novament dempeus, va poder empènyer al tolit guardaespatlles,
que, al pas de la fulla, va caure de costat al sòl, rebotant en dos fumejants i
guspirejants trossos.
Un menys.
Els
tres restants van repetir el seu atac, però amb més precaució. Les seves armes
eren més llargues que la d'ell, i copejaven fora de l'abast de la seva fulla.
Va cedir davant ells, i la seva velocitat defensiva amb prou feines va
aconseguir mantenir a ratlla les espetegants fulles de descàrrega.
Els
tres MagnoGuàrdies superaven amb molt la capacitat d’Obi-Wan per derrotar-los,
doncs cadascun anava proveït d'un arma de doble punta que generava un camp
d'energia immune als sabres làser, tenia reflexos que ratllaven la velocitat
gairebé lumínica i estava proveït d’hipersofisticats algorismes heurístics de
combat que els hi permetien aprendre amb l'experiència i adaptar les seves
tàctiques a qualsevol situació. Però no era Obi-Wan qui havia de derrotar-los;
Obi-Wan ni tan sols lluitava. Només era un contenidor, buit del jo.
La
Força lluitava a través d'ell, conformada per la seva habilitat i guiada per la
seva claredat de ment.
Va
preveure la seva pròpia destrucció en la Força: estava en algun lloc damunt i
darrere d'ell, a pocs segons de distància.
Va
acudir a rebre-la fent un salt i una cabriola cap enrere que la Força va
utilitzar per elevar-lo netament fins a un alvèol buit de droide situat en el
rusc del sostre. Els MagnoGuàrdies van saltar darrere d'ell, però quan van
arribar ja no estava allà, sinó saltant més i més amunt, en el laberint de
bigues, cables i contenidors de la grandària de naus que componia el centre de
control de la superestructura.
Aquí, li va dir la Força
del seu interior, i Obi-Wan es va detenir, mantenint l'equilibri sobre una biga
i contemplant com els droides assassins s'acostaven saltant de biga en biga,
com malèvols primats de duracer. Encara que podia sentir la proximitat de la
seva destrucció, no tènia ni idea del lloc del qual provindria... fins que la
Força li va mostrar una biga a l'abast de la seva fulla i li va murmurar: ara.
La
seva fulla es va moure i la biga de duracer es va partir. Les seves vores
recentment tallades van brillar roent, i l'enorme massa d'un contenidor de la
grandària d'un vaixell de càrrega que sostenia la biga es va deixar anar dels
seus altres suports amb un angoixant xiscle metàl·lic, anant a estavellar-se
contra els tres MagnoGuàrdies amb la força d'un meteor.
Dos, tres i quatre.
Oh, va pensar Obi-Wan amb
distant aprovació. Això ha sortit força
bé.
Només queden deu mil. Més o menys.
Un
instant després, la Força li va fer saltar a través d'un diluvi de trets làser,
quan tots els droides de combat del centre de control van obrir foc alhora
contra ell.
Alliberant-se
de tota intenció, alliberant-se de desig i alliberant-se de vida, Obi-Wan va
centrar tota la seva atenció en un fil de la Força que li conduïa fins a
Grievous. No cap a on estava ara Grievous, sinó on estaria quan arribés
Obi-Wan.
La
seva mera presència es va convertir en arma, saltant de sortint en sortint,
tallant cables dels quals es gronxava entre eixams de trets rebotats, movent la
fulla a tanta velocitat que la convertia en un escut deflector esquitxant trets
làser en totes direccions. Mentre girava i saltava per tota la superestructura
del centre de control, les descàrregues dels canons de partícules disparades
pels droides destruïen equip, rebentaven bigues i provocaven un torrent de
restes roent que s'estavellava contra el sòl, aixafant droides pertot arreu.
Quan va donar una tombarella final en l'aire i va aterrar com un gat, gairebé
la meitat dels droides que s'interposaven entre Grievous i ell havien quedat
destruïts pel seu propi foc menys que amic.
Es va
obrir pas entre la multitud de droides restants com si fos un marjal de canyes
prop d'alguna platja il·luminada pel sol. El seu pas ferm deixava darrere d'ell
un rastre de fumejants rodanxes de droide.
‒Seguiu
disparant! ‒va rugir Grievous als droides aranya que li flanquejaven‒. Feu-lo miques!
Obi-Wan
va notar que estava en el visor de l'enorme bazuca d'un droide aranya, i va
sentir que disparava una descàrrega energètica tan potent com una granada de
protons. Va permetre que la Força l’empenyés en un salt que li va portar prou
lluny del radi d'acció de la descàrrega. Això, en comptes de destrossar-li els
ossos, es va limitar a donar-li una empenta molt forta i molt calenta...
...que
li va fer girar sobre la resta dels droides i aterrar directament davant
Grievous.
Un
sol tall del seu sabre làser va amputar a un droide el bazuca. Va continuar el
moviment amb una puntada giratòria que va connectar el taló de la seva bota amb
la punta de la barbeta de durànium d'un altre droide, empenyent-li el cap cap a
enrere amb força suficient per tallar-li els cables sensors cervicals. Cec i
sord, el droide només va poder seguir obeint la seva última ordre, i va
trontollar en cercle, disparant convulsivament a l'atzar i foradant droides i
parets per igual, fins que Obi-Wan el va desactivar amb una estocada precisa
que li va obrir un forat de la grandària d'un polze en la caixa cerebral
toràcica.
‒General
‒va dir Obi-Wan amb un somriure educat, com saludant inesperadament pel carrer
a algú que li desagradava en privat‒. La meva oferta segueix en peu.
Les
armes droides van guardar silenci en tot el centre de control. Obi-Wan estava
tan a prop d’en Grievous que el general estava en la seva línia de foc.
Grievous
es va tirar enrere la capa amb gest imperial.
‒De
debò creus que vaig a rendir-me davant teu?
‒Segueixo
disposat a emportar-me’l amb vida ‒Obi-Wan va assentir en direcció a la
ferralla fumejant i guspirejant que omplia el centre de control‒. Fins al
moment ningú ha sortit ferit.
Grievous
va inclinar el cap per mirar de reüll a Obi-Wan.
‒Tinc
milers de tropes. No pots derrotar-les a totes.
‒No
tinc per què.
‒Aquesta
és la teva oportunitat de rendir-te, general Kenobi. ‒Grievous va dirigir una
mà de durànium cap a la ciutat que s'estenia darrere d'ell per tot el cràter‒.
Ciutat Pau està a les meves mans. Lliura la teva arma o l’espremeré amb
elles... fins que tot aquest cràter desbordi sang innocent.
‒No
desbordarà d'això ‒va dir Obi-Wan‒. Hauria de prestar més atenció al clima.
Els
ulls grocs es van estrènyer dins de la màscara de plastiarmadura.
‒Què?
‒Faci
un cop d'ull fora ‒va apuntar amb el sabre làser cap a l'arcada de sortida‒. És
a punt de ploure clons.
‒Què?
‒va repetir Grievous, tornant-se per mirar.
Una
ombra havia passat davant el sol, com si un dels núvols de tempesta que es
distingien en l'horitzó hagués estat arrossegat per un corrent perdut per
estacionar-se sobre Ciutat Pau. Però no era un núvol.
Era
el Vigilància.
Mentre
el crepuscle embolicava el cràter, naus d'assalt recorrien les dunes del
brillant desert en un cercle cada vegada més estret al voltant de la ciutat.
Droides antiaeris rodaven des de coves situades en els altiplans assotats pel
vent, alliberant contra les naus que s'acostaven una flamígera tempesta de
míssils i emprant dos coma cinc segons exactes per cadascun, que va ser tot el
temps que van necessitar els sensors del Vigilància
per transferir les dades a les seves bateries de turbolàser.
Els
rajos tronaren en l'atmosfera i els droides antiaeris van quedar desintegrats.
El foc de resposta de les torretes bombolla dels TABA/i va acudir a la trobada
dels míssils en florents boles de foc que quedaren reduïdes a filagarses de fum
a mesura que les naus s'obrien pas a través d'ells.
Els
TABA/i van arribar a la vora del cràter i van descendir en espiral pels seus
vessants, disparant per tots els seus canons i mantenint el morro cap amunt per
impedir que les bateries davanteres esgarrapessin la paret, mentre les naus de
desembarcament classe Jadthu suraven sobre la vora amb les portes dels cellers
oberts, escopint dolls de cables poliplàstics que eren com immenses borles d’un
blanc gel que es tentinejaven fins a tocar les boques oceàniques que apuntaven
en el nivell més baix de la ciutat. Per aquestes borles descendien en ràpel
interminables onades de soldats cuirassats, tan de pressa que semblaven caure,
i disparant ja contra els droides de combat que desfilaven a la seva trobada.
Onades
de cables fregaven la balconada del centre de control, i per ells lliscaven
soldats cuirassats de blanc, cadascun amb una mà en els frens de cable mecànics
i l'altra ocupada amb un rifle làser DC-15, disparant en automàtic contínues
cadenes de rajos de partícules en paquets energètics. Els droides rodaven,
queien, saltaven en l'aire i esclataven en fragments. Els supervivents es
desplegaven davant els clons com agraïts per tenir alguna cosa a la qual
disparar, obrint forats en armadures, cuinant la carn amb el vapor supercalent
que desprenien els trets en donar en el blanc i rebentant per complet a algun
soldat, fent-li deixar anar el cable i caure a un aparatós final, deu nivells
més a baix.
Quan
els supervivents de la primera onada de clons van arribar al centre de control,
la següent onada ja descendia darrere d'ells.
Grievous
es va tornar cap a Obi-Wan i va baixar el cap com un bantha furiós, clavant els
ulls grocs en el Mestre Jedi.
‒Que
sigui a mort.
‒Si
insisteixes ‒va reposar Obi-Wan amb un sospir.
El
general biodroide va apartar la seva capa, revelant els quatre sabres làser del
seu cinturó. Va retrocedir un pas, separant els braços de durànium.
‒No
seràs el primer Jedi que mati. Ni tampoc l'últim.
L'única
rèplica d’Obi-Wan va ser alterar subtilment l'angle del seu sabre làser, cap
amunt i endavant.
Els
amples braços del general es van partir al llarg, dividint-se en dos. Fins i
tot les seves mans es van partir per la meitat.
Ara
tenia quatre braços. I quatre mans.
I
cada mà va agafar un sabre làser del seu cinturó de trofeus.
Els
sabres van cobrar vida amb un espetec, i Grievous els va fer girar en una floritura
tan veloç i impecablement integrada que ell semblava estar parat al centre
d'una esfera que bategava amb energia blava i verda.
‒Vinga,
llavors, Kenobi! Vine a per mi! ‒va dir‒. El mateix Lord Tyrannus em va
entrenar en les vostres arts Jedi!
‒Et
refereixes al Comte Dooku? Quina coincidència més curiosa ‒va dir Obi-Wan amb
un somriure enganyosament agradable‒. Jo vaig entrenar a l'home que el va
matar.
Grievous
va atacar, proferint un lladruc convuls.
L'esfera
d'energia del sabre làser blau que li envoltava es va bombar en direcció a
Obi-Wan, i es va obrir com una boca per mossegar-lo per la meitat. Obi-Wan no
va cedir terreny, amb la seva fulla parada i immòbil.
Dents
com llampecs es van tancar sobre ell.
========
Això
és el que se sent essent Ànakin Skywalker, en aquest moment:
No
recordes haver apagat el teu sabre làser.
No
recordes haver passat del despatx privat de Palpatine al públic. No recordes
haver-te esfondrat en la cadira on ara estàs assegut, ni recordes beure aigua
d'un got mig buit que trobes a la teva mà mecànica.
Només
recordes que l'últim home de la galàxia en qui encara creies poder confiar ha
estat mentint-te des del dia que et va conèixer.
I que
ni tan sols estàs enfadat per això.
Només
atordit.
‒Després
de tot, Ànakin, ets l'últim home amb dret a enfadar-se amb algú per tenir un
secret. Quina altra cosa podia fer jo?
Palpatine
s’asseu en la seva familiar cadira ovalada darrere del seu familiar escriptori.
Les disc-làmpades estan enceses; el despatx, sinistrament lluminós.
Quotidià.
Com
si això fos una altra més de les vostres amistoses converses, una altra
d'aquestes casuals xerrades vespertines amb les quals gaudiu des de fa tant de
temps.
Com
si res hagués passat.
Com
si res hagués canviat.
‒La
corrupció ha convertit a la República en un càncer en el cos de la galàxia, i
ningú pot extirpar-lo; ni els Judicials, ni el Senat, ni el propi Orde Jedi. Jo
era l'únic home prou fort i hàbil per dur a terme aquesta tasca; l'únic home
que s'atrevia a intentar-ho. Com hauria guarit a la República sense intervenir
el meu petit engany? Si m'hagués mostrat com sóc davant teu, o davant qualsevol
altre, els Jedi m'haurien perseguit i assassinat sense judici. Com tu has estat
gairebé a punt de fer fa un moment.
No
pots discutir-ho. Les paraules et superen.
Ell
s'aixeca, es mou al voltant del seu escriptori, agafant una de les petites
cadires i acostant-la a tu.
‒Si
tan sols sabessis quant he anhelat poder explicar-t'ho, Ànakin. Tots aquests
anys... Des del mateix dia en què et vaig conèixer, noi. T'he observat,
esperant al fet que creixessis en força i saviesa, esperant el meu moment. Fins
ara, fins avui, quan per fi estàs preparat per comprendre qui ets de debò i
quin és el teu veritable lloc en la història de la galàxia.
Paraules
atordides brollen confuses dels teus llavis atordits.
‒L’Escollit...
‒Exacte,
noi. Exacte. Tu ets l’Escollit ‒s'inclina cap a tu, amb ulls nets. Ferms.
Completament honests‒. Triat per mi.
Torna
una mà cap al panorama urbà esquitxat de llum que hi ha a l'altre costat de la finestra.
‒Mira
aquí fora, Ànakin. Només en aquest planeta hi ha un trilió d'éssers... En tota
la galàxia hi ha incomptables quatrilions... i, d'entre tots ells, t'he triat a
tu, Ànakin Skywalker, perquè siguis l'hereu del meu poder. De tot el que jo
sóc.
‒Però
aquesta no..., aquesta no és la profecia. Aquesta no és la profecia de l’Escollit...
‒Tant
problema et causa això? Per ventura no cerques ja una forma de canviar una
profecia? ‒Palpatine es va acostar més, somrient, càlid i bondadós‒. Ànakin,
creus que els Sith no coneixen aquesta profecia? Creus que ens limitaríem a
creuar-nos de braços mentre es feia realitat?
‒Vols
dir...?
‒És
el que has de comprendre. La submissió dels Jedi davant la destinació... Aquest
no és el camí dels Sith. No és el meu camí. No és el teu camí. Mai ho ha estat.
No té per què ser-ho.
T'ofegues.
‒Jo
no estic... ‒et sents dir‒...del teu costat. No sóc malvat.
‒Qui
ha dit res de ser malvat? Portaré la pau a la galàxia. És això dolent?
T'ofereixo poder per salvar la Padmé. És això dolent? T'he atacat? T'he drogat?
T'estic torturant? Noi, t'ho estic demanant. T'estic demanant que facis el
correcte. Que li donis l'esquena a la traïció, a tots els qui busquen danyar a
la República. T'estic demanant que facis precisament el que has jurat fer:
portar la pau i la justícia a la galàxia. I que salvis la Padmé, naturalment...
Per ventura no has jurat també protegir-la a ella...?
‒Jo...
però... jo...
Les
paraules no encaixen en les respostes que necessites. Si tan sols Obi-Wan
estigués aquí... Obi-Wan sabria que dir. Què fer.
Obi-Wan
podria enfrontar-s’hi.
Saps
que tu, ara mateix, no pots.
‒Et...,
et lliuraré al Consell Jedi... Ells sabran què fer...
‒Estic
segur que sí. Ja pensen enderrocar a la República. Els hi donaràs l'excusa que
necessiten. I quan vinguin a executar-me, serà això justícia? Portaran ells la
pau?
‒Ells
no... Mai...
‒Naturalment,
espero que tinguis raó, Ànakin. Disculpa si no comparteixo la teva lleialtat
cega cap als teus camarades. Suposo que, en el fons, tot això és qüestió de
lleialtat ‒va dir, pensatiu‒. Això és el que has de preguntar-te, noi. Si la
teva lleialtat és envers els Jedi o envers la República.
‒No
és... No és això...
Palpatine
va redreçar les espatlles.
‒Pot
ser que no. Pot ser que sigui més aviat una qüestió de qui estimes més, si a
Obi-Wan o a la teva esposa.
Ja no
busques les paraules.
Ja no
hi ha paraules.
‒Pren-te
el teu temps. Medita-ho. Jo seguiré estant aquí quan et decideixis.
Dins
del teu cap només hi ha foc. El drac enroscat en el teu cor et murmura que
totes les coses moren.
Això
és el que se sent essent Ànakin Skywalker, en aquest moment.
========
Hi ha
una elegància implícita en la tècnica empleada per Obi-Wan Kenobi en el maneig
del sabre làser, una que no s'assembla en res a la qual es pot percebre en
altres grans espadatxins de l'Orde Jedi. Manca per complet de la faramalla, de
la llançada elasticitat d'un Ànakin Skywalker, com manca per complet de la
sinistra ferocitat d'un Mace Windu o una Depa Billaba. S'allunya de la gràcia
estilística d'una Shaak Ti o un Dooku, i en res s'assembla al remolí de
destrucció en què pot convertir-se Yoda.
Ell
és la simplicitat mateixa.
Aquest
és el seu poder.
Abans
que Obi-Wan sortís de Coruscant, Mace Windu li va explicar que s'havia enfrontat
a Grievous en combat singular a la part alta d'un tren maglev durant la
incursió del general per segrestar a Palpatine. Mace li va explicar que els
ordinadors esclaus al cervell d’en Grievous semblaven haver analitzat fins i
tot el letal i poc convencional estil vaapad que usava Mace per, després d'un
primer assalt, respondre en consonància.
Aquesta
afirmació havia sobresaltat a Obi-Wan, fent-li protestar. Després de tot,
l'única forma de combat amb sabre làser en la qual ell era realment hàbil era
el soresu, que era la més corrent dins de l'Orde Jedi. El soresu es basava en
els principis de desviació bàsica que s'ensenyen als padawan perquè es
protegeixin dels trets làser. Una tècnica molt simple i tan continguda i
orientada a la defensa que era pràcticament passiva.
‒Però,
Mestre Windu ‒li Havia dit Obi-Wan‒, segurament tu, amb el poder del vaapad, o
el domini que té Yoda de l’ataro...
Mace
Windu gairebé havia somrigut.
‒Jo
vaig desenvolupar el vaapad per compensar les meves febleses. Canalitza la foscor
del meu ésser fins a un arma de llum. L’ataro del Mestre Yoda també és una
solució a una feblesa: les limitacions d'abast i mobilitat que li imposen la
seva alçada i la seva edat. Però, i tu? Quines febleses compensa el soresu?
Obi-Wan
pestanyejà i es va veure obligat a admetre que mai ho havia vist d'aquesta
manera.
‒Això
és molt propi de tu, Mestre Kenobi ‒li havia dit el Mestre korun, negant amb el
cap‒. Se'm considera un gran espadatxí perquè vaig inventar un estil letal de
lluita, però, qui és més gran? El creador d'una forma assassina... o el mestre
de la forma clàssica?
‒M'afalaga
que em consideris un mestre, però la veritat...
‒No
un mestre. El Mestre ‒li havia dit Mace‒. Procura ser qui ets, i Grievous no
podrà derrotar-te.
Així
que ara, en enfrontar-se al tornado d'energia aniquiladora de l'atac d’en
Grievous, Obi-Wan es limita a ser senzillament qui és.
========
Els
servomotors que mouen les extremitats mecàniques d’en Grievous permeten a
cadascun dels quatre braços atacar tres vegades en un sol segon. Cadascun dels
dotze atacs per segon està integrat a la xarxa electrònica de processadors
perifèrics del biodroide gràcies als algorismes de combat, i es realitza en un angle
diferent, a diferent velocitat i intenció i a un ritme imprevisible de talls
alterns, estocades i espasades, cadascun dels quals podia acabar amb la vida d’Obi-Wan.
Cap
va arribar a tocar-li.
Després
de tot, abans s'havia passejat entre un eixam de trets sense ser tocat,
defensant-se només amb la seva fulla dirigida per la Força, per la qual cosa
bloquejar dotze cops per segon només era difícil, no impossible. El seu sabre
va teixir una intricada xarxa d'angles i corbes, no gaire ràpida però si prou
veloç. Cada moviment interferia subtilment amb tres, quatre o vuit dels cops
del general, deixant que els altres passessin xiuxiuant pel seu costat, fallant
per centímetres, gràcies a precises i mínimes alteracions de pes i postura.
Grievous,
furiós, va augmentar la intensitat i velocitat dels seus atacs a setze per
segon, a divuit, fins que, finalment, va aconseguir vint atacs per segon i va
sobrecarregar la defensa d’Obi-Wan.
Així
que Obi-Wan va emprar la seva defensa per atacar.
Una
alteració subtil en l'angle d'una parada va posar la fulla d’Obi-Wan en
contacte no amb la fulla del sabre làser que es precipitava cap a ell, sinó amb
el mànec.
...tallant-lo...
La
fulla va parpellejar, desapareixent de l'existència a un àpex de distància
d'obrir un ardent forat en el front d’Obi-Wan. Mig sabre làser tallat va saltar
en l'aire al costat del polze de durànium i el dit índex de la mà que el
subjectava.
Grievous
va fer una pausa. Els seus ulls van bategar, obrint-se molt i després
estrenyent-se. Va alçar la mà mutilada i es va mirar el munyó roent que ja
només sostenia mig sabre làser inútil.
Obi-Wan
li va somriure.
Grievous
va atacar.
Obi-Wan
li va bloquejar.
Trossos
de sabre làser van rebotar en la coberta de duracer.
Grievous
va mirar els trossos de metall tallat que li quedaven per mans, i després a la
lluminosa fulla color cel d’Obi-Wan. Després, una altra vegada a les seves
mans, i llavors, de sobte, va semblar recordar que tenia una cita urgent en
algun altre lloc.
En
qualsevol altre lloc.
Obi-Wan
va avançar cap a ell, però una estirada de la Força li va fer saltar cap enrere
just quan una descàrrega escarlata va copejar el sòl allà on anava a posar el
peu. Obi-Wan es va deixar portar per l'explosió, girant en l'aire per aterrar
dempeus enmig d'una parella de superdroides de combat que disparaven
afanyosament contra el flanc d'un grup de soldats clon, cosa que van continuar
fent fins que van caure a trossos.
Obi-Wan
va donar mitja volta.
No va
veure a Grievous en el caos de droides explotant.
Obi-Wan
va agitar el sabre làser als clons.
‒El
general! ‒va cridar‒. Per on ha fugit?
Un
soldat va traçar un arc amb el braç, com si llancés una granada de protons en
direcció a l'arcada per la qual havia entrat Obi-Wan al principi. El Mestre
Jedi va seguir el gest i, per un instant, a l'ombra del Vigilància, va veure la corba posterior de dos anells dels quals
brollaven aspes unides per formar una roda de la grandària d'un caça estel·lar,
un estrany vehicle que s'allunyava rodant cap al vessant del cràter.
El
general Grievous era molt bo fugint.
‒Aquesta
vegada no ‒va mussitar Obi-Wan, obrint una drecera a través de la multitud de
droides per arribar a l'arcada en un sol salt amb la Força. Va arribar just a
temps de veure girar al ciclòpode, una roda buida on al seu interior havia
estat acoblada una cadira de pilotatge. En la cadira anava Grievous, que va
alçar una de les electropiques dels seus guardaespatlles en una salutació
sardònica, mentre guiava el seu vehicle pendent avall. El ciclòpode va
desplegar els quatre braços mecànics rematats en urpes que usava per
equilibrar-se i aferrar-se a la roca.
‒Maledicció.
Obi-Wan
va mirar al seu al voltant. Seguia sense haver-hi aerotaxis. Tampoc és que
tingués molt interès a volar a través de la tempestuosa batalla que rugia per
tot l'interior del cràter, però no tenia forma d'aconseguir atrapar a Grievous a peu.
Procedent
d'un túnel inferior, va sentir un sonor bram, com si un bantha s'hagués
empassat un corn enorme.
‒Boga?
‒va dir.
El
rostre bequerut de la muntura drac va apuntar a poc a poc per l'angle intern
del túnel.
‒Boga!
Vine aquí, noia! Hem d'agafar un general.
Boga
va clavar en ell una mirada de retret.
‒Honnnk.
‒D’acord,
d'acord ‒Obi-Wan va posar els ulls en blanc‒. Jo estava equivocat; tu tenies
raó. Podem sortir ja?
Els
restants quinze metres de varàctil van aparèixer a la vista, i l'animal va
acudir al trot a reunir-se amb ell. Obi-Wan es va pujar a la cadira, i Boga va
arribar fins a la vora del vessant d'un sol salt. El seu enorme cap es va
inclinar, buscant, fins que Obi-Wan va localitzar el ciclòpode d’en Grievous
descendint a tota velocitat cap a les plataformes d'aterratge de més a baix.
‒Allà,
noia... És aquest! Corre!
Boga
es va encongir i va saltar des d'on estaven fins al següent nivell inferior, es
va posar allà per un instant, per orientar-se, i va tornar a saltar a la
tempesta de foc en la qual s'havia convertit Ciutat Pau. Obi-Wan va fer girar
la seva fulla en un remolí continu a banda i banda del llom de la muntura drac,
desintegrant metralla i rebutjant els trets. Van descendir per la
ciutat-cràter, reduint en desenes de metres la distància que els separava d’en
Grievous.
La
cúpula d'una de les plataformes d'aterratge s'estava obrint per revelar una
petita llançadora blindada ultra ràpida de la classe preferida pels temorosos
executius neimoidians de la Federació de Comerç. El ciclòpode d’en Grievous va
fer saltar un ventall d'espurnes en creuar la plataforma d'aterratge. El
biodroide decantà el vehicle per detenir-lo derrapant, banyant la llançadora en
duracer fos.
Però
abans que pogués abandonar el seient del pilot, diverses tones mètriques de
muntura drac manejades per un Jedi van aterrar en el sostre de la llançadora,
agotzonada, amenaçadora i xiuxiuant verinosament en la seva direcció.
‒Espero
que tingui un altre vehicle, general! ‒Obi-Wan va agitar el sabre làser cap a
les dues toveres posteriors de la llançadora‒. Crec que els seus motors subllum
tenen alguna avaria!
‒Estàs
boig! No tenen...
Obi-Wan
es va encongir d'espatlles.
‒Ensenya-li-ho,
Boga.
La
muntura drac va assenyalar obedient l'avaria amb dos sibilants cops de la seva
enorme cua-maça ‒wham, i una altra
vegada wham‒ que van arrugar les
toveres de la llançadora convertint-les en pasterades metàl·liques.
‒Solucionem
això d'una vegada, et sembla? ‒va insistir Obi-Wan.
La
resposta d’en Grievous va ser un grinyol de torturats giroscopis que van
redreçar el ciclòpode, i un udolar de metall contra metall quan les aspes que
cobrien la superfície de la roda van tallar les plaques del sòl de la
plataforma i van desplaçar el vehicle de tornada a la paret del cràter, on va
començar a ascendir amb l'ajuda dels braços-arpa.
Obi-Wan
va sospirar.
‒No
acabem de venir d'aquí?
Boga
va tornar a encongir-se i va saltar cap a la paret, i la persecució es va
reprendre.
Corrien
entre la batalla, agafant-se a les parets, entrant en els túnels, relliscant i
saltant. Accelerant allà on el camí estava buidat, envoltant grups de droides i
saltant sobre els soldats. Boga va córrer fins al costat d'un aerotanc clon i
va saltar des de la seva torreta per situar-se entre les rodes d'un antiaeri,
on un cop de la fulla d’Obi-Wan va mutilar al droide. Les tropes natives ja
havien entrat en combat. Els genets de drac utapauencs carregaven armats amb
llances energètiques, traspassant droides pertot arreu. Grievous corria,
aixafant tot el que trobava al seu pas. Les fulles del seu ciclòpode estripaven
droides, soldats i dracs per igual. Darrere d'ell, el sabre làser d’Obi-Wan
parava i retornava els trets làser en un doll que acabava amb qualsevol droide
prou imprudent com per disparar contra ell. Va desviar uns quants trets perduts
cap al ciclòpode que anava davant seu, però sense efecte visible.
‒D’acord
‒ va murmurar‒. Provem des d'una mica més a prop.
Boga
guanyava terreny a poc a poc. El vehicle d’en Grievous tenia avantatge per ser
més ràpid, però Boga podia girar més de pressa que ell i saltar de forma
instantània en angles sorprenents. La muntura drac també tenia un instint
increïble per saber cap a on semblava encaminar-se el general, a més d'un
coneixement aparentment infinit de totes les dreceres útils que hi havia en els
túnels laterals, al llarg de les parets verticals i sobre els avencs plens de
turbines eòliques. Una vegada, Grievous va intentar bloquejar la persecució d’Obi-Wan
frenant davant un enorme contenidor que sostenia tot un banc de turbines
eòliques i tallant els topalls de les aspes amb ràpids cops d’electropica,
permetent així que les aspes, esmolades com navalles, giressin lliurement en la
constant galerna. Però Obi-Wan es va limitar a situar a Boga al costat de les
turbines i a introduir el sabre làser en el seu gir. Trossos de carboceràmica udolaren
en l'aire, destrossant-se contra la pedra pertot arreu, i Grievous, proferint
una maledicció, va tornar a allunyar-se en el seu vehicle.
El ciclòpode
va rugir entrant en un túnel que semblava conduir directament a l'altiplà
superior. El túnel estava embussat amb vehicles terrestres, muntures drac, ciclòpodes,
motojets, tota classe de vehicles i tota classe d'animals que poguessin
carregar o tirar de la gran quantitat de utapauencs i utais que fugien de la
batalla. Grievous es va ficar directament entre ells. Les aspes del seu ciclòpode
mossegant vehicles terraqüis i van esquitxar les parets del túnel amb trossos
de llangardaix estripat. Boga corria per sobre del tràfic, enganxada a les
parets. De vegades fins i tot galopant pel sostre amb arpes que arrencaven
trossos de roca.
Boga
va aconseguir posar-se a l'altura d’en Grievous en un últim esclat de l'esforç
constant que escanyava els seus brams fins a convertir-los en panteixos buscant
aire. Obi-Wan es va inclinar cap endavant, allargant el sabre làser. Amb gran
esforç, va aconseguir copejar la corba posterior del ciclòpode i tallar les
aspes d'adherència, provocant que el vehicle s'encabrités i rellisqués.
Grievous va respondre amb un envit de l’electropica que llampeguejà contra el
coll estès de Boga. La gran bèstia es va sobresaltar, desplaçant-se a un
costat, emetent un temorós bram i agitant el cap com si la cremada fos una
criatura viva que li hagués mossegat el costat i així se la pogués treure del
damunt.
‒Un
salt més, Boga! ‒va cridar Obi-Wan, estrenyent-se contra l'espatlla de la
muntura drac‒. Posa'm a la seva altura!
La
muntura drac va obeir sense dubtar-ho, i quan Grievous va tornar a usar
l’electropica, la mà lliure d’Obi-Wan la va agafar just sota la fulla de
descàrrega, apartant-la de la carn vulnerable de l'animal. Grievous va tirar de
la pica i gairebé va desmuntar al Jedi. Després va tornar a empènyer-la contra
ell. La fulla de descàrrega espetegà en la seva cara...
Obi-Wan
va sospirar, adonant-se que necessitava les dues mans.
Va
deixar anar el sabre làser.
Quan
el seu mànec desactivat va rebotar i va caure pel túnel darrere d'ell, es va
alegrar que Ànakin no estigués allà. No hauria parat de ficar-se amb ell.
Va
agafar l’electropica amb l'altra mà just quan Grievous desviava el ciclòpode a
un costat, mig tombant-lo per poder entrar per un petit túnel lateral que
s'obria enfront d'ell. Obi-Wan no es va deixar anar. Podia notar en la Força
l'esgotament de Boga, la ruptura acumulada de productes anaeròbics que
acabarien convertint en draps les potes de la muntura drac. Una arcada al final
del túnel mostrava la llum del dia davant d’ells. Boga amb prou feines va
aconseguir girar per entrar al mateix temps que Grievous, i tots dos van
córrer, costat a costat, al llarg del buit túnel fosc, units per l’espetegant
vara de l’electropica.
Quan
van creuar l'arcada, van arribar a una petita plataforma d'aterratge oculta en
les profunditats d'un cràter privat i suspesa sobre un avenc de foscor. Obi-Wan
va saltar de la cadira, agafant-se a la pica, i va copejar amb les botes en el
costat del crani de durànium d’en Grievous. Els giroscopis interns del ciclòpode
van xisclar davant l'impacte sobtat i el canvi d'equilibri. Els xiscles van
augmentar fins convertir-se en esclats de fum i fragments de metall quan la
catastròfica avaria va fer derrapar al vehicle en una cascada d'espurnes.
Obi-Wan
va deixar anar la pica i va tornar a saltar. La Força el va elevar lluny del
xoc. Els reflexos electrònics d’en Grievous li van fer saltar del seient del
pilot en direcció oposada.
El ciclòpode
va seguir derrapant fins desaparèixer per la vora de la plataforma i caure en
l'ombrívol abisme del cràter. En fer-ho, va arrossegar una columna de fum cap a
un distant, posposat i molt definitiu xoc.
L’electropica
es va allunyar rodant, fins a xocar contra el tren d'aterratge d'un petit caça
estel·lar de la TecnoUnió aparcat en la plataforma, a pocs metres darrere d’Obi-Wan.
L'arcada que donava al sistema de túnels quedava darrere d’en Grievous, però
estava coberta amb una panteixant muntura drac, esgotada però encara
perillosament furiosa.
Obi-Wan
va mirar a Grievous.
Grievous
va mirar a Obi-Wan.
Entre
ells, ja sobraven les paraules.
Obi-Wan
es va limitar a quedar-se quiet, centrat en la Força, esperant al fet que
Grievous fes el seu primer moviment.
Un compartiment
ocult es va obrir en la cuixa dreta del general, i un braç mecànic li va posar
a la mà una prima pistola làser que ell va aixecar i va disparar tan de pressa
que el seu braç va quedar reduït a la invisibilitat.
Obi-Wan...
va allargar la mà.
L’electropica
va girar en l'aire entre ells, i una de les fulles de descàrrega va rebre el
tret. L'impacte va desviar la pica en l'aire, girant...
Fins
a la mà d’Obi-Wan.
Llavors
va tenir lloc una pausa, mentre es miraven als ulls i compartien la comprensió íntima
que la seva relació havia arribat a la seva fi.
Obi-Wan
va carregar.
Grievous
va retrocedir, alliberant un doll de trets làser tan de pressa com la meitat
del seu dit índex podia estrènyer el gallet.
Obi-Wan
va fer girar la pica, recollint cada tret sense reduir el ritme, i quan va
arribar fins a Grievous li va llevar el làser de la mà amb un cop de pica, en
descarregar un llampec blau que va grimpar pel braç del general.
El
seu següent atac va ser un cop sec en la juntura de la placa del ventre que li
va fer trontollar cap enrere. Va tornar a copejar en el mateix lloc, escantellant
la placa de plastiarmadura i trencant la juntura on es trobaven les plaques del
seu pit, més grans i gruixudes. Mentrestant, Grievous intentava recuperar
l'equilibri agitant els braços, però quan Obi-Wan va tornar a girar la pica per
copejar-lo de nou, el braç amb el qual el general intentava recuperar
l'equilibri va tocar el centre de la pica. La seva altra mà també la va trobar,
es va aferrar a ella i va tirar per redreçar-se, la qual cosa va deixar la seva
cara de crani a un centímetre del nas del Mestre Jedi.
‒Tan
idiota em creus com per armar als meus guardaespatlles amb armes que puguin
arribar a fer-me mal? ‒va bordar.
En comptes
d'esperar la resposta d’Obi-Wan, va girar sobre si mateix, tirant cap endavant
del Mestre Jedi sense fer cap esforç, i passant-lo per sobre del seu cap per
llançar-lo contra el sòl amb un impacte assassí. Obi-Wan només va poder deixar
anar la pica i permetre que la Força desviés la seva caiguda en una tombarella
pel sòl. Grievous va anar a per ell, agitant l’electropica, i va copejar el
costat d’Obi-Wan amb ella abans que aquest pogués recuperar l'equilibri.
L'impacte va fer que Obi-Wan trontollés de costat, i l’electrodescàrrega va
calar foc a la seva túnica. Grievous no es va apartar d'ell i va continuar el
seu atac abans que Obi-Wan pogués adonar-se del que li passava, atacant més
veloç que el pensament...
Però
Obi-Wan no necessitava pensar, la Força estava amb ell, i ja sabia que fer.
Quan
Grievous va girar la pica sobre el seu cap i la fulla de descàrrega va xiuxiuar
en descendir cap al cap d’Obi-Wan, buscant donar el cop de gràcia, el Jedi es
va recollir en el seu interior.
Va
bloquejar el canell del general amb la seva mà alçada i es va veure davant
Grievous, pit contra pit. Aquest va bordar alguna cosa incoherent i va trencar
a poc a poc el bloqueig del Mestre Jedi, emprant el seu pes per anar baixant
més i més la fulla cap a la cara d’Obi-Wan...
Però
al braç d’Obi-Wan li recolzava la Força, i al del general només l'estructura
cristal·lina intermolecular pròpia del seu aliatge de durànium.
L'avantbraç
d’en Grievous es va doblegar com una cullera a baix preu.
Mentre
el general mirava incrèdul el seu destrossat braç, Obi-Wan va passar els dits
de la seva mà lliure per la vora inferior de l’oscada i solta placa ventral del
seu contrincant.
Grievous
va baixar la mirada.
‒Què?
Obi-Wan
va copejar la clavícula del general amb el colze del braç amb el qual el tenia
bloquejat, mentre tirava amb totes les seves forces de la placa ventral.
Finalment, la va arrencar amb la mà. Darrere d'ella penjava un sac translúcid
de sintopell que contenia una barreja d'òrgans verds i grisos.
El
veritable cos de l'alienígena que hi havia dins del droide.
Grievous
udolà i va deixar anar la pica per agafar a Obi-Wan amb els tres braços que li
quedaven. Va tornar a alçar al Mestre Jedi sobre el seu cap i el va llançar cap
al precipici de l'avenc embolicat en negror. Buscant en la Força, Obi-Wan va
poder connectar amb la pedra com si estigués ancorat a ella mitjançant un
cable, i en comptes de veure's llançat per sobre de la vora de la plataforma,
va xocar contra la roca amb força suficient perquè els seus pulmons es
quedessin sense alè.
Grievous
va tornar a agafar la pica i va carregar contra ell.
Obi-Wan
seguia sense poder respirar. No tenia cap possibilitat de contrarestar l'atac
del general.
L'única
cosa que podia fer era allargar una mà.
Quan
el biodroide va estar sobre ell, alçant l’electropica per matar-lo, la pistola
làser va girar en l'aire fins al palmell de la mà d’Obi-Wan, i aquest va prémer
el gallet sense dubtar-ho, sense pensar-s’ho dues vegades i sense concedir-se
la menor pausa per assaborir la victòria.
El
tret va estripar el sac de sintopell.
Les entranyes
d’en Grievous van explotar en una pluja fètida del color d'un pantà mort.
L'energia del tret es va canalitzar per la seva columna vertebral, i una
boirina de cervell vaporitzat va esclatar a banda i banda del crani, enviant la
seva cara girant cap al precipici.
L’electropica
va caure a la plataforma, seguida pels genolls del general.
I després,
el que quedava del seu cap.
Obi-Wan
va romandre tombat d'esquena, mirant el cercle de cel sense núvols que hi havia
més enllà de la vora del cràter, mentre panteixava buscant retornar l'aire als
seus agitats pulmons. Amb prou feines va aconseguir rodar prou per apagar les
flames de la seva túnica, i després es va detenir.
I es
va limitar a gaudir de la sensació de seguir viu.
Després
d'un temps massa breu, molt abans que estigués preparat per aixecar-se, una
ombra va caure sobre ell acompanyada de l'olor d'un llangardaix acalorat i un bram
admonitori.
‒Si, Boga,
tens raó ‒va admetre reticent.
Es va
obligar a posar-se dempeus a poc a poc, dolorosament.
Va
agafar l’electropica i es va detenir per dedicar una última mirada a les restes
del general biodroide.
‒Era
tan... ‒va buscar una maledicció de les més greus del seu vocabulari‒...incivilitzat.
Va
connectar el seu comunicador i va sol·licitar a Cody que informés al
Comandament Jedi de Coruscant que Grievous havia mort.
‒Ho
faré, general ‒va dir la petita holoimatge del comandant clon‒. I felicitats.
Sabia que ho aconseguiria.
Pel que sembla tothom ho sabia, va
pensar Obi-Wan, menys Grievous i jo.
‒General?
Encara tenim aquí un petit problema. Com deu mil petits problemes armats, més
aviat.
‒Vaig
cap a allà. Kenobi, fora.
Obi-Wan
va sospirar i va trontollar dolorosament fins a la cadira de la muntura drac.
‒Bé,
noia. Anem a guanyar també aquesta batalla.
Com
ja s'ha dit, l'exemple modèlic de com ha de ser un parany Jedi és la que es va
preparar a Utapau per a Obi-Wan Kenobi.
Va
funcionar a la perfecció.
L'element
final, bàsic per a la creació d'un parany Jedi efectiva de debò és certa fredor
de ment o cert distanciament, si ho prefereixen, davant el desig d'obtenir un
resultat precís.
La
millor forma d'aconseguir això és emprant com apoderat a un ésser que no només
és prescindible, sinó que també és algú a qui de totes maneres s'acabarà havent
de matar. D'aquesta manera no es perd res si l'apoderat fracassa i és destruït.
De fet, el Jedi al que es tendeix el parany acaba fent-te un favor, realitzant
un treball que, al final, haguessis hagut de fer tu mateix.
I la
pinzellada final, la de la perfecció, és organitzar el parany Jedi de manera
que el Jedi perdi amb només entrar en ella.
És a
dir, que quan millor funciona un parany Jedi és quan el seu veritable objectiu
és assegurar-se que el Jedi en qüestió passa algunes hores o dies en alguna
part a l'altre extrem de la galàxia. Perquè no estigui a prop i interfereixi en
els teus veritables plans.
De manera que, quan torni,
ja sigui massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada