La venjança dels Sith (V)

Anterior

= 5 =

Grievous

Els CAR-170 de l'Esquadró Set s'havien unit als Ala-V de l'Esquadró Quatre en l'atac als restants caces Voltor que protegien el Mà Invisible, la immensa nau insígnia de la Federació de Comerç. Els pilots clon destruïen un droide rere l'altre amb la seva habitual precisió mecànica. Quan l'últim dels Voltors va quedar convertit en una bombolla en expansió de gas supercalent, els caces clon es van apartar, deixant el Mà Invisible exposat a tota l'artilleria del Grup d'Atac Cinc de la Flota Planetària: tres creuers lleugers classe Carrack –el Integritat , l’Indomable i el Perseverança- que donaven suport al cuirassat Mas Ramdar.

El Grup d'Atac Cinc es va desplegar en triangle al voltant del Mas Ramdar, mantenint una òrbita més elevada per empènyer el Mà Invisible cap a l'atracció de la gravetat de Coruscant. Els turbolàsers van castigar els ranquejants escuts del Mà, però la nau insígnia repartia tant com rebia. El Mas Ramdar ja havia rebut tants danys que era poc més que un objectiu que atreia el foc del Mà Invisible, i l’Indomable tot just era una closca amb la majoria de la seva tripulació morta o evacuada, dirigit a distància pel seu comandant i la tripulació del pont i oscil·lant insegur per les trajectòries de les rutes d'escapament del Mà Invisible per bloquejar qualsevol intent de salt a l’hiperespai.

Quan els seus escuts van fallar del tot, el Mà Invisible va començar a rodar, girant com la bala d'un llança-cartutxos i deixant al seu pas espirals de gas cristal·litzat que es desprenien dels múltiples forats del seu casc. El gir li va proporcionar velocitat suficient per esquivar la punteria dels seus adversaris de la República, que ja eren incapaços de seguir castigant una i altra vegada al mateix lloc. A més, com els seus turbolàsers no eren prou potents per traspassar directament el sòlid blindatge del Mà Invisible, els seus trets formaven anells que envoltaven la nau, corcant a poc a poc el casc en garrots de foc progressivament tancats.

En el pont del Mà Invisible, neimoidians reescalfats romanien lligats als seus llocs de combat per les xarxes de seguretat antixoc. A causa de l'estrès, l'aire feia pudor de metall ardent i a hormones reptilianes, i la gravetat erràticament canviant amenaçava amb afegir a l'atmosfera una pesta més aguda, ja que el rostre de diversos oficials del pont ja havia empal·lidit, passant del saludable gris verdós al rosa marejat.

L'únic ser del pont que no estava subjectat al seu seient caminava d'un costat a un altre amb una capa que arribava fins a terra i que embolicava unes espatlles anguloses com ossos descoberts. Ignorant les sacsejades dels impactes i sense que li afectessin els canvis impredictibles de gravetat, donava voltes pel pont amb petjades que provocaven espetecs de metall contra metall. Caminava sobre urpes artificials, de durànium magnetitzat, articulades per aferrar i aixafar com les potes d'un àguila de sang vratixana.

La seva expressió no estava oberta a interpretacions, atès que la seva cara era una màscara blanquinosa de plastiarmadura de ceràmica estilitzada que evocava un crani humanoide, però aquesta manca estava de sobres compensada pel verí pur que destil·lava la seva veu en xiuxiuejar a través del vocalitzador electrosònic de la màscara.

‒O es calibren els generadors de gravetat, o els desmuntem completament ‒Va bordar a la imatge hologràfica blava d'un espantat enginyer neimoidià‒. Si això segueix així, no viuràs prou perquè la República et mati.

‒Però, però, però, senyor... Això depèn dels droides reparadors...

‒I com són droides, és inútil amenaçar-los. Per això t'amenaço a tu. Entès?

Va apartar la mirada abans que el tartamudejant enginyer pogués preparar una rèplica. La mà que va estendre cap a la pantalla de proa tenia un guantellet articulat de plastiarmadura fusionat als seus ossos d'aliatge de durànium.

‒Concentreu el foc a l’Indomable ‒Va dir l'oficial artiller principal‒. Totes les bateries al màxim. Disparin per fer el major dany possible. Si el traiem del mig podrem saltar a l'hiperespai entre les seves restes.

‒Però les bateries del davant ja estan sobrecarregades, senyor ‒la veu de l'oficial tremolava a la vora del pànic‒. Aconseguiran el punt crític en menys d'un minut...

‒Crema-les.

‒Però, senyor, quan les haguem perdut...

La resta de l'objecció de l'oficial artiller superior es va perdre en l'humit so d'aixafament que va emetre la seva cara en rebre l'impacte d'un puny de plastiarmadura. Aquest mateix puny es va obrir, va agafar a l'oficial pel coll de l'uniforme i va arrencar el seu cadàver de la cadira, esquinçant de passada la xarxa antixoc.

Una inexpressiva cara de crani es va tornar cap al segon oficial artiller.

‒Li felicito pel seu ascens. Feu-vos càrrec del seu lloc.

‒S... S... sí, senyor.

Les mans del recent ascendit a oficial d'artilleria tremolaven tant que amb prou feines va poder descordar-se la xarxa antixoc, i el seu rostre va adquirir un tint mortalment rosa.

‒Comprens quins són les teves ordres?

‒S... S... s...

‒Tens alguna objecció?

‒N... N... n...

‒Molt bé ‒Va dir el general Grievous amb una calma inexpressiva‒. Endavant.

========

Aquest és el general Grievous:

Duracer. Durànium banyat en plastiarmadura de ceràmica. Servomotors i circuits de vidre.

Dins de tot això, les restes d'un ésser viu.

No respira, no menja, no pot riure i no plora.

Fa tota una vida va ser un ésser orgànic intel·ligent. Fa tota una vida tenia amics, una família, una feina. Fa tota una vida tenia coses a les que estimava i coses a les quals temia. Ara no té cap de les dues coses.

En comptes d'això té "finalitat".

Està incorporada en ell.

Està construït per intimidar. La semblança a un esquelet humà barrejada amb extremitats construïdes segons l'aspecte que tenien els llegendaris droides bèl·lics de Krath és completament intencionada. És un rostre i una forma nascudes dels infinits malsons d'un nen.

Està construït per dominar. Les plaques de plastiarmadura de ceràmica que li protegeixen extremitats, tors i cara poden aturar la descàrrega del canó làser d'un caça. Aquests braços indestructibles són deu vegades més forts que els humans i es mouen amb la velocitat encegadora dels reflexos electrònics.

Està construït per eradicar. Aquestes mans de mida humana tenen dits de mida humana per una sola raó: empunyar un sabre làser.

Quatre d'ells pengen sota la seva capa.

Mai ha construït un sabre làser. Mai n’ha comprat un, ni ha recuperat un de perdut. Tots i cadascun d'ells van ser arrabassats de les mans mortes dels Jedi als quals ell ha matat.

Personalment.

Té molts, molts trofeus com aquests; els quatre que porta són els seus preferits. Un va pertànyer a l'interminable K'Kruhk, al qual va vèncer a Hypori; un altre al Jedi viraantessee Jmmaar, que va caure a Vandos; els altres dos van ser creats per Purpoth i Nystammall, als quals Grievous va matar junts a les planes d'herba flamejant de Tovarskl perquè cada un d'ells pogués estar al cas de la mort de l'altre, a més de la pròpia. Són morts que recorda amb tant plaer que tocar aquests records amb les seves mans de plastiarmadura i duracer li proporciona una cosa semblant a l'alegria.

Però només semblant.

Recorda l'alegria. Recorda la ira i la frustració. Recorda la pena i el pesar.

La veritat és que no sent res de tot això. Ja no.

No està dissenyat per a això.

========

Espurnes al vermell blanc saltaven i guspirejaven entre el fum que s'expandia pel vestíbul del turboascensor. L'inconscient Mestre Jedi va gemegar feblement sobre l'espatlla d'Ànakin. Al costat de la seva altre espatlla, Palpatine tossia roncament a la màniga de la seva túnica, que s'havia portat a la cara per protegir-se de la combustió càustica dels circuits sobrecarregats.

‒ R2?

Ànakin va sacsejar amb força el seu comunicador. La maleïda cosa funcionava intermitentment des que Obi-Wan la va trepitjar durant una de les baralles en els turboascensors.

‒R2, em reps? Necessito que activis... ‒El fum era tan espès que amb prou feines podia distingir els números de la placa de codis-... l'ascensor 3-2-2-4. Repeteixo, 3-2-2-4. Em reps?

El comunicador va emetre un apagat xiulet que potser fos un assentiment, i les portes es van obrir. Però abans que Ànakin pogués entrar amb Obi-Wan, la cabina del turboascensor va sortir disparada cap amunt, i el sentit de la gravetat artificial va tornar a canviar, llançant-lo a ell, al seu company i a Palpatine fins a l'altre costat del vestíbul.

Palpatine lluitava per aixecar-se, tossint encara, sonava feble. Ànakin va deixar que la Força tornés a alçar a Obi-Wan fins a la seva espatlla, i després es va aixecar a si mateix.

‒Potser hauria de romandre a terra, senyor ‒Va dir al Canceller‒. Els canvis de gravetat són cada vegada pitjors.

Palpatine va assentir.

‒Però, Ànakin...

Ànakin va mirar cap amunt. Les portes del turboascensor seguien obertes en el que ara era el sostre.

‒Esperi aquí, senyor...

Es va obrir més completament a la Força i va situar mentalment a ell i a Obi-Wan aturats a la vora de la porta oberta que hi havia a dalt. Retenint aquesta imatge, va saltar, i la Força va convertir la seva intenció en realitat. El salt va dur a l'inconscient Mestre Jedi i a ell just fins a la vora.

L’alterat sentit gravitatori havia convertit el buit del turboascensor en un passadís horitzontal de duracer recte com un làser, sense il·luminar i que es perdia en la foscor. Ànakin estava familiaritzat amb els plànols dels creuers insígnia de la Federació de Comerç. La torre cònica en espiral tenia uns tres-cents metres d'alt. Si no canviava res, podien recórrer-la a peu en dos o tres minuts. Però si els enxampava dins un mal canvi gravitatori...

Va negar amb el cap, calculant preocupat les possibilitats.

‒S’haurà de moure de pressa.

Va mirar per sobre de la seva espatlla a Palpatine, que seguia arraulit a baix.

‒Està vostè bé, Canceller? Està prou bé per córrer?

Finalment, el Canceller Suprem es va aixecar, sacsejant la túnica en un inútil intent de desfer-se de la pols.

‒No corro des que era un nen a Naboo.

‒Mai és tard per començar a posar-se en forma ‒Ànakin va buscar en la Força per ajudar una mica a Palpatine a pujar fins a la porta oberta‒. Hi ha naus lleugeres a l'hangar. Podem ser-hi en cinc minuts.

Quan Palpatine va estar fora de perill dins el forat de l'ascensor, Ànakin va dir:

‒Segueixi’m.

I es va tornar per arrencar a córrer, però el Canceller el va detenir, posant-li la mà al braç.

‒Ànakin, espera. Hem d'anar al pont.

I travessar tota una nau plena de droides de combat? Ni de conya.

‒L’hangar està just a sota, bé, ara al costat. És la nostra millor possibilitat.

‒Però el pont... Grievous és allà.

Això sí va parar en sec a Ànakin. Grievous. L'assassí de Jedi més prolífic des de Durge. Amb l'excitació, Ànakin havia oblidat per complet que el general biodroide estava a bord.

‒Has derrotat a Dooku ‒Va dir Palpatine‒. Captura a Grievous i hauràs infligit una ferida als separatistes de la qual no podran recuperar-se.

Puc fer-ho, va pensar Ànakin, sense expressió.

Somiava amb capturar a Grievous des de Muunilinst, i ara tenia al general a prop. Tan a prop que pràcticament podia "olorar-lo"... Ànakin no s'havia sentit mai tan poderós. La Força estava avui amb ell d'una forma més potent del que l'havia sentit mai.

‒Pensa-ho, Ànakin ‒Palpatine estava al costat de la seva espatlla, a l'altre costat d'Obi-Wan. Tan a prop que només necessitava murmurar‒. Has acabat amb el seu cap polític. Acaba amb el seu comandant militar i pràcticament hauràs guanyat la guerra. Tu sol. Qui més podria fer això, Ànakin? Yoda? Mace Windu? No van poder ni capturar a Dooku. Qui podria tenir alguna possibilitat contra Grievous, sinó Ànakin Skywalker? Els Jedi no s'han enfrontat mai a una crisi tan greu com les Guerres Clon, però tampoc han tingut mai a un heroi com tu. Pots salvar-los. Pots salvar a tothom.

Ànakin es va sobresaltar. Va mirar fixament a Palpatine. La forma en què havia dit això...

Era com una veu sortida dels seus somnis.

‒Això... ‒Ànakin va intentar riure, però la riallada li va sortir tremolosa‒. Això no és el que Obi-Wan no para de dir-me.

‒Oblida a Obi-Wan ‒Va dir Palpatine‒. No té ni idea de com de poderós que ets en realitat. Usa el teu poder, Ànakin. Salva la República.

Ànakin ho podia veure amb la claredat d'una pel·lícula de l’HoloNet: Ell arribant al Senat amb Grievous subjectat per electrogrillons, després apartant-se amb modèstia mentre Palpatine anunciava el final de la guerra, i després tornant al Temple, a la Cambra del Consell, on finalment , després de tant temps, hi hauria un seient esperant-lo.

Ja no podrien negar-li el Mestratge, després de guanyar la guerra per ells...

Però llavors, Obi-Wan es va remoure a la seva espatlla, gemegant dèbilment, i Ànakin va tornar a la realitat.

‒No ‒Va dir‒. Ho sento, Canceller. Les meves ordres són clares. Aquesta és una missió de rescat; la meva única prioritat és la seva seguretat.

‒Jo mai estaré fora de perill mentre Grievous segueixi amb vida ‒contrarestà Palpatine‒. El Mestre Kenobi es recuperarà en qualsevol moment. Deixa’l aquí, amb mi; ell em posarà fora de perill a l'hangar. Tu ves a pel general.

‒M... M'agradaria fer-ho, senyor, però...

‒Puc fer que això sigui una ordre, Ànakin.

‒Amb el degut respecte, senyor, però no. No pot. Jo rebo ordres del Consell Jedi, i les ordres del Consell procedeixen del Senat. Vostè no té autoritat directa sobre mi.

El rostre del Canceller es va enfosquir.

‒Això pot canviar.

Ànakin va assentir.

‒I potser hagi de canviar, senyor. Però, fins llavors, farem les coses a la meva manera. Anem.

========

‒Senyor? ‒La veueta de l'oficial de comunicacions va interrompre els passejos d’en Grievous‒. Ens truquen del Integritat, senyor. Proposen un alto el foc.

Ulls groc foscos s’entretancaren darrere de la màscara-crani per examinar els monitors tàctics. Una pausa en el combat permetria que es refredessin les bateries de turbolàser del Mà Invisible i proporcionaria als enginyers una oportunitat de recuperar el control dels generadors gravitacionals.

‒Doni justificant de recepció de la transmissió. Preparats per a l'alto el foc.

‒Preparats, senyor ‒l’oficial d'artilleria seguia tremolant.

‒Alto el foc.

Les llances d'energia que unien el Mà Invisible amb la Flota Planetària d'Atac es van fondre i desaparèixer.

‒Una nova transmissió, senyor. És el comandant del Integritat.

Grievous va assentir.

‒Endavant.

Una imatge fantasmal es va formar sobre l’hologenerador de comunicació del pont: un jove home humà d'altura i constitució corrents que portava uniforme de segon comandant. L'única cosa distintiva en els seus, d'altra banda, toves faccions era la pausada confiança dels seus ulls.

‒General Grievous ‒Va dir amb vivesa el jove‒, sóc el segon comandant Lorth Needa, de l'RSS Integritat. Els meus superiors han acceptat la meva petició d'oferir l'oportunitat de retre la seva nau, senyor.

‒Rendir-la? ‒El vocalitzador d’en Grievous va emetre una reproducció molt creïble d'un esbufeg‒. Això és ridícul.

‒Si us plau, mediti amb cura aquesta oferta, general, ja que no la repetirem. Pensi en les vides de la seva tripulació.

Grievous va passejar una mirada gèlida pel seu pont ple de ansiosos neimoidians.

‒Per què hauria de fer això?

El jove no va semblar sorprès, tot i que va evidenciar certa tristesa.

‒Aquesta és, llavors, la seva resposta?

‒En absolut ‒Grievous es va incorporar. Redreçant els angles de les seves articulacions podia afegir mig metre més a la seva ja imponent altura‒. Tinc una contraoferta. Mantinguin el seu alto el foc, treguin del mig l’Indomable i retireu-vos a un radi mínim de cinquanta quilòmetres fins que aquesta nau realitzi el salt a l’hiperespai.

‒Utilitzant la seva mateixa paraula, senyor: ridícul.

‒Digui als seus superiors que si no accepten les meves demandes, en deu minuts estriparé personalment al Canceller Palpatine, en directe per a l’HoloNet. M'he explicat bé?

El jove oficial va encaixar això sense parpellejar.

‒Ah, llavors el Canceller Palpatine està a bord de la seva nau.

‒Així és. Aquests patètics Jedi que vostès anomenen herois han fracassat. Han mort, i Palpatine segueix a les meves mans.

‒Ah ‒Va repetir el jove oficial‒. Llavors, és clar, em permetrà parlar amb ell. Per, ah, poder assegurar als meus superiors que no està vostè simplement, bé, diguem-ho caritativament, faronejant.

‒No em rebaixaria a mentir a algú com vostè. ‒Grievous es va tornar cap a l'oficial de comunicacions‒. Comuniqui’m amb el Comte Dooku.

L'oficial va tocar la seva pantalla i va negar amb el cap.

‒No respon, senyor.

Grievous va negar amb el cap, disgustat.

‒Llavors, mostri al Canceller. Poseu la imatge de les càmeres de seguretat de les meves habitacions.

L'oficial va tocar la seva pròpia pantalla i va emetre un so ofegat.

‒Mmm, senyor?

‒A què està esperant? Projecti aquesta imatge!

‒Potser hauria vostè de veure-la primer, senyor? ‒Va dir, tan rosa com l'artiller.

La clara urgència en la seva veu va atreure a Grievous fins al seu costat sense més paraules. El general es va inclinar cap a la pantalla que mostrava l'interior de les seves habitacions i es va descobrir mirant munts de ruïnes tallades energèticament que envoltaven la forma buida de la Cadira del General.

I això, això d'allà, que semblava un cadàver...

Embolicat en una capa de teixit blindat.

Grievous es va tornar cap a l’holocomunicador.

‒El Canceller està... indisposat.

‒Ah. Ja veig.

Grievous sospitava que el jove oficial veia massa bé.

‒Li asseguro...

‒No necessito les seves seguretats, general. Faig concessió de la mateixa quantitat de temps que ens va oferir a nosaltres. D'aquí a deu minuts a partir d'ara tindré la seva rendició o la confirmació que el Canceller Suprem Palpatine és viu, il·lès i present. Altrament, el Mà Invisible serà destruït.

‒Esperi... No pot...

‒Deu minuts, general. Needa, fora.

Quan Grievous es va tornar cap a l'oficial de seguretat del pont, la seva màscara estava tan mancada d'expressió com sempre, però ho va compensar amb la clara intenció d'homicidi que vibrava en la seva veu.

‒Dooku ha mort i els Jedi estan lliures. Tenen al Canceller. Trobeu-los i porteu-los aquí.

Els seus dits de plastiarmadura es van tancar en un puny que es va desplomar sobre la consola de seguretat amb tanta força que tota ella es va ensorrar convertida en una ferralla espurnejant i fumejant.

‒Trobeu-los!

Següent