La caverna de les calaveres cridaneres (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

–Té nom aquesta regió de Nallàstia, Klay? –va preguntar Ànakin mentre seguia al noi per una inclinació esglaonada a través de la fosca jungla.

–Estem a la Muntanya Octan, –va respondre Klay–. És un volcà.

Ànakin va recordar que l'amo del Corredor del Sol original es deia Octan. Va preguntar:

–El volcà està actiu?

–Crec que està inactiu. Hauríem de ser capaços de veure el volcà i la fortalesa de la Reina de les Calaveres quan arribem al cim d'aquest turó.

Al cim del turó, es van obrir pas a través del dens fullatge per sortir davant d'un mur fet de roca negra volcànica, d'uns tres metres d'alt. Ànakin va dir:

–Massa demanar tenir vistes del volcà.

–Només hem de passar sobre aquest mur–, va dir Klay. Ell va veure una enfiladissa que serpentejava des del terra fins a la part superior del mur i li va donar una estirada. Grimpant mà sobre mà, Klay va pujar la paret. Quan va arribar la part superior, Ànakin ja hi era.

–Com has pujat aquí tan ràpid? –va xiuxiuejar Klay.

–He saltat, –va respondre Ànakin. Des de la seva elevada posició, van veure que el mur establia el perímetre d'un gran complex. En el complex hi havia una enorme fortalesa que semblava ser de prop de deu plantes d'alçada. Com el mur, estava tallada en roca volcànica. Ànakin podia distingir files irregulars de merlets al sostre de la fortalesa, les seves siluetes contra el cel nocturn. Més enllà de la fortalesa, el cim cònic de la Muntanya Octan empalava el cel. Tant la muntanya com la fortalesa estaven banyades d'una lluentor blavosa que Ànakin va confondre amb la llum de la lluna, fins que va veure que la seva font era el planeta Fondor, el qual s'havia alçat sobre la jungla per reflectir la llum del sol del sistema Fondor. Ànakin havia sentit sobre el fenomen com a llum planetària.

–Mantingues-te ajupit–, va dir Ànakin. Klay va seguir a Ànakin corrent ajupit per sobre del mur. El mur es corbava al voltant d'un megàlit, i mentre envoltaven la corba, es van trobar mirant a un llarg camp.

Al camp, cinquanta guerrers estaven atents. Els guerrers anaven vestits amb pells de rèptil i la seva armadura feta d'ossos d'animals. La majoria dels guerrers portaven primitius llançadors de projectils d'energia, però un parell portaven blàsters relativament nous. Tots miraven a una dona que estava sobre una plataforma que sobresortia de la fortalesa. La plataforma acabava prop de tres megàlits, enormes pedres que s'alçaven prop de vuit metres d'alt i estaven separades per una distància de tres metres. Les tres pedres havien estat col·locades en una formació triangular per encarar-se les unes amb les altres com sentinelles alçant-se, i el tros de terra entre les pedres estava amuntegat d'ossos, tant humans com extraterrestres.

Com els guerrers, la dona a la plataforma anava també vestida amb pells de rèptil. Aparentment la líder, va agafar un llarg bastó que estava decorat amb un crani humà daurat brillant en la seva punta. Ànakin no podia determinar si era un crani real que havia estat pintat d'or o merament una escultura, però en qualsevol cas, semblava bastant sinistre.

La dona va colpejar el bastó amb la calavera contra la plataforma i va dir:

–Dos estrangers han estat confiscats. Clamen no ser caçadors furtius, però hem trobat evidències en la seva nau del seu interès per les criatures sagrades de Nallàstia. Els estrangers ara seran portats cap endavant.

Una entrada arquejada es va obrir en un lateral de la fortalesa. A través de l'entrada, Ànakin va veure una modesta nau estel·lar que estava aparcada en un pati.

–Aquesta és la nau de la meva família! –va xiuxiuejar Klay.

A través de l'entrada arquejada de la fortalesa, sis guerrers van escortar un pesat gravitrineu cap a la plataforma. El gravitrineu portava una grua amb un mecanisme amb una maneta, i del braç penjava una gran gàbia de metall a prop de la tríade de megàlits brillants. Dins de la gàbia havien, un home i una dona que portaven robes similars al mico de treball de Klay.

–Els meus pares! –va xiuxiuejar Klay, tibant-se per saltar.

–Ho he suposat, –va xiuxiuejar Ànakin, retenint-lo.

A la plataforma, la dona amb el bastó de la calavera va mirar als captius engabiats i va dir:

–Teniu unes últimes paraules?

–Som innocents! -va dir l'home a la gàbia–. Em dic Hondu Firewell, i la meva dona és Tattyra. Som zoòlegs de Corulag. Només volíem estudiar els animals del seu món.

Tattyra Firewell va dir:

–Si us plau... contactin amb l'oficina del Senador Rodd. Ells confirmaran que la nostra expedició va ser autoritzada. Sentim aterrar sense el seu permís, però nosaltres...

–Suficient! –Els va interrompre la dona en la plataforma–. Estic cansada dels estrangers i les seves mentides–. Ella va fer un gest amb el cap als guerrers al costat del gravitrineu. Un guerrer tocà un control que va estendre el braç de la grua, i la gàbia es va balancejar cap als tres megàlits. Tot d'una, els barrots de la gàbia es van retreure i els pares d'en Klay van caure de la gàbia. Mentre els seus cossos es movien a través del buit entre dos dels tres megàlits, hi va haver una resplendor brillant de llum, i després, increïblement, els Firewells es van aturar a la meitat de l'aire, surant sobre la pila dispersa d'ossos.

–No! –Va cridar Klay. Cada guerrer en el camp es va tornar per veure on eren ell i Ànakin ajupits en el mur. Diversos guerrers van preparar les seves armes.

Ànakin va agafar a Klay per la cintura i va saltar just mentre el mur era bombardejat per una pluja de fletxes, llances i rajos d'energia. Klay panteixà mentre Ànakin aterrava enmig dels guerrers i després el llançava per sobre de la seva espatlla.

Portant a Klay, Ànakin va accelerar a través dels guerrers, esquivant abans que girés passant els brillants megàlits i arribés a la plataforma. En un únic moviment ràpid, va pivotar el seu cos per col·locar a Klay darrere d'ell mentre desenfundava i activava el seu sabre làser. Amb la seva mà lliure, el va estendre cap a la dona amb el bastó i va agafar el seu avantbraç perquè no pogués fugir, després va inclinar el seu sabre làser perquè brunzís perillosament a prop del seu coll. Va ser en aquesta proximitat que Ànakin es va adonar que la dona probablement no tenia més de divuit anys.

Tots els guerrers van tornar les seves armes sobre Ànakin. Calmadament, Ànakin va dir:

–Si em disparen, podrien donar-te.

La dona va cridar:

–Alto el foc!

–Els has de dir que baixin les seves armes, –va afegir Ànakin. Malgrat el fet que estava sent enormement superat en nombre, un parpelleig d'amenaça en la seva mirada va assegurar a la dona que estava preparat per lluitar.

Els llavis de la dona van tremolar mentre deia:

–Baixeu les armes–. Els guerrers van obeir.

Ànakin va mirar a Tattyra i Hondu Firewell, que tenien unes expressions marejades mentre els seus cossos flàccids flotaven en l'aire entre els tres megàlits brillants. Ànakin va preguntar a la jove:

–Què li has fet als Firewells?

–Hi ha un camp d'energia entre aquestes pedres, –va respondre ella–. Els criminals estan en un estat d'animació suspesa.

–Allibera’ls immediatament, –va ordenar Ànakin.

–Això podria ser impossible, –va respondre la dona. Abans que Ànakin pogués exigir una explicació, el so d'un vehicle elevador repulsor va arribar de damunt dels seus caps. Ànakin va mantenir la seva posició a la plataforma mentre una llançadora Ala-V descendia i aterrava en el camp al costat de la fortalesa.

L’escotilla de la llançadora es va obrir i la Margravina Quenelle va sortir de la rampa d'aterratge, acompanyada per Obi-Wan i Bultar Swan. Els guerrers es van fer a un costat, permetent a la Margravina i als dos Jedi passar. Ànakin va reafirmar la seva adherència al braç de la jove i va dir:

–No facis cap moviment sobtat, Reina de les Calaveres.

Sense immutar-se, la jove va respondre:

–T'equivoques. Jo sóc la Princesa Calvària.

Confós, Ànakin va preguntar:

–Si tu no ets la Reina de les Calaveres, qui és?

–Jo ho sóc–, va dir la Margravina Quenelle mentre caminava cap a la plataforma–. I insisteixo que alliberis la meva filla immediatament.

Següent