El Laberint del Mal (XXXV)

Anterior

35

L’holoimatge a mida natural de Palpatine parlava des de la taula projectora d’una sala privada de comunicacions a bord de la MedStar. Mentre R2-D2 romania a un costat de la graella de transmissió, Ànakin no es perdia ni una sola de les paraules del Canceller Suprem.

–Per descomptat, el Consell no ho entén –deia Palpatine–. Segur que no et sorprèn.

–Refusen tots els meus suggeriments... i estic començant a pensar que ho fan per principi.

–És obvi que estiguis disgustat, Ànakin, però has de tenir paciència. Ja arribarà la teva hora.

–Quan, senyor?

Palpatine va somriure lleugerament.

–No puc veure el futur, noi.

–I si li digués que jo sí puc?

–Et creuria –va dir Palpatine sense dubtar-ho–. Digues-me el que veus.

–Coruscant.

–Estem en perill?

–No estic segur. Només sento que he de ser-hi.

Palpatine va desviar la mirada de l’holocàmera.

–Suposo que podria inventar-me algun pretext, però... seria intel·ligent fer-ho?

–No sóc el més indicat per respondre. Pregunti a qualsevol altre.

–Què diu el Mestre Kenobi?

–Ell em va suggerir que parlés amb vostè –va respondre Ànakin.

–De veritat? Però què creu que hauries de fer?

Ànakin va deixar anar un esbufec.

–Obi-Wan està convençut que no puc canviar el meu destí... faci el que faci.

–El teu antic Mestre és més intel·ligent del que creus, Ànakin.

–Si, sí, ja ho sé. I és l'únic Jedi que ha matat a un Sith des de fa mil anys.

Palpatine va fer un gest ampli amb les mans.

–Només això ja compte per alguna cosa. Tot i que no estic segur de per què exactament.

–Obi-Wan és intel·ligent, senyor, però no té cor. Ho veu tot en termes de la seva relació amb la Força.

–Si vols consell sobre la Força hauràs de dirigir-te a ell, perquè en aquest aspecte no puc ajudar-te.

–Això és exactament el que no vull fer. Visc a la Força, però també en el món real. Vinc de..., d'un món real. Tal com vostè ha dit, tinc l'avantatge d'haver viscut una infància normal. Bé, una cosa semblant.

Palpatine va esperar fins que va estar segur que Ànakin havia acabat.

–Noi, no sé si és saludable viure entre mons diferents. Potser aviat hagis de triar un dels dos.

Ànakin va fer que sí amb el cap.

–Estic preparat per fer-ho.

Palpatine va somriure de nou.

–Però tornant a l'assumpte que ens ocupa... Crec que si recuperem Tythe haurem donat un pas molt important per acabar amb aquesta guerra. I reconec que no comprenc totes les implicacions. El Consell Jedi no m'explica tots els seus secrets.

Ànakin va lluitar contra la temptació d'explicar-ho tot sobre la recerca de Darth Sidious. Va mirar a R2-D2, com buscant la seva complicitat, però l’astromecànic només va fer girar el seu cap amb l'indicador del processador passant del blau al vermell.

Finalment, Ànakin va preferir guardar silenci.

–No sé què fer, senyor.

Palpatine va adoptar una expressió de simpatia.

–Està decidit. Faré cas omís del Consell i t’ordenaré que tornis al Nucli. Ningú necessita més proves de la teva valentia o de la teva dedicació per derrotar als nostres enemics.

"Al seu degut temps aprendràs a confiar en els teus sentiments. Llavors, seràs invencible", li havia dit Palpatine tres anys abans.

–No –va protestar Ànakin impulsivament–. No. Gràcies, senyor, però... Em necessiten a Tythe. Dooku està allà.

Ho sento, Padmé, ho sento molt. Et trobo tant a faltar...

–Sí –estava dient Palpatine–, ara mateix Dooku és la clau de tot. Malgrat totes les nostres victòries en els sistemes interiors... Creus que el general Grievous i ell poden tenir algun pla secret?

–Encara que el tinguin, Obi-Wan i jo els derrotarem abans que puguin posar-lo en pràctica.

–La República compta amb això.

–Protegeixi Coruscant, senyor. Protegeixi tots els que hi viuen.

–Ho faré, noi. I t'asseguro que si et necessito, et trucaré.

Obi-Wan estava a l'hangar de la MedStar, esperant el transbordador que anava a portar-lo al creuer Integritat. Tenia els braços creuats sobre el pit, i la seva petita motxilla estava al seu costat.

–Has arribat fins a ell? –va preguntar mentre Ànakin i R2-D2 s'acostaven.

–Bé, hem parlat.

–En això em referia. I?

Ànakin va apartar la mirada.

–Hem decidit que el meu lloc és aquest, Mestre.

Semblava a punt de plorar.

–Per un moment vaig creure que anaves a deixar que recuperés Tythe jo sol.

Ànakin el va mirar sense parpellejar.

–Sí, és clar, estic segur.

–No em creus capaç? –va preguntar Obi-Wan, fent una ganyota.

–Sé que et mataries intentant-ho.

–Les coses no s'intenten...

–Sí, ho sé. Es fan o no es fan –va tallar-lo Ànakin–. I tu ets la proba vivent d'això.

Obi-Wan va somriure abans de mirar pel transparent portell de l'hangar.

–Ja arriba el transbordador.

Els ulls d'Ànakin van buscar el punt de llum que s'aproximava.

–Mai podré estar més preparat que ara –seguia sense somriure. Obi-Wan li va donar un copet amistós al braç.

–Anem a per Dooku i acabem amb això d'una vegada.

Ànakin va empassar saliva i va fer que sí amb el cap.

–Tant de bo sigui veritat, Mestre.

Següent