La venjança dels Sith (XI)

Anterior

= 11 =

Política

Els miralls orbitals giraven, concentrant la feble llum del sol de Coruscant per esborrar els estels. Les naus bomber traçaven una quadrícula en el cel amb deixants de netejadors químics, blanquejant les últimes restes dels incendis de dies passats. Freds retalls de nit es filtraven per la Torre del Consell del Temple Jedi, i dins de la càmera enclaustrada, Obi-Wan seguia intentant convèncer-los que no ho fessin.

‒Sí, per descomptat que confio en ell ‒va dir amb paciència‒. Sempre podrem confiar que Ànakin faci el que creu correcte, però no podem confiar que faci el que se li digui. No se li pot obligar al fet que es limiti a obeir. Creieu-me, porto molts anys intentant-ho.

Conflictius corrents d'energia giraven i entrexocaven en la Càmera del Consell. Per tradició, les decisions del Consell es prenien mitjançant la tranquil·la i mútua contemplació del fluir de la Força, fins que tot el Consell aconseguia la mateixa conclusió sobre l'assumpte en qüestió. Però Obi-Wan coneixia aquesta tradició només de reputació, per relats llegits en els arxius i per les històries que explicaven alguns Mestres, la participació dels quals en el Consell era prèvia al retorn dels Sith. En els massa curts anys que feia que Obi-Wan va ser ascendit en aquest honor, les discussions en la Càmera eren més la norma que l'excepció.

‒Una oportunitat imprevista el Canceller ens proporciona ‒va dir Yoda amb gravetat‒. Una finestra a les operacions del seu despatx ha obert. Ximples seríem a ella els ulls tancant.

‒Llavors hauríem d'usar els ulls d'un altre ‒va dir Obi-Wan‒. Perdona'm, Mestre Yoda, però no el coneixes com jo. Cap de vosaltres el coneix tant. És feroçment lleial, i no hi ha res d'ambigüitat en ell. Tots ho heu notat. És un dels arguments que heu usat en aquesta mateixa Càmera per negar-li el seu ascens a Mestre. Vau dir que manca de veritable reserva Jedi. I tots volíem dir amb això que porta les seves emocions com si fossin un anunci de l’HoloNet. Com podeu demanar-li ara que menteixi a un amic, que li espiï?

‒Per això volem que l'hi demani un amic ‒va dir Agen Kolar amb la seva entonació zabrak de baríton.

‒No ho enteneu. No l’heu d'obligar a triar entre Palpatine o jo...

‒Per què no? ‒va preguntar l’holopresència d’en Plo Koon des del pont del Valerós, nau des de la qual dirigia l'atac de l'Armada de la República contra la tenalla separatista en el sistema Ywllandr‒. És que tems perdre en una elecció així?

‒No sabeu quant ha arribat a significar per a ell l'amistat de Palpatine al llarg dels anys. Li esteu demanant que empri aquesta amistat com una arma! Que apunyali al seu amic per l'esquena. No compreneu el preu que haurà de pagar per això, encara que Palpatine sigui completament innocent? Sobretot si és innocent. La seva relació mai tornarà a ser la mateixa...

‒I aquest pot ser el millor argument a favor d'aquest pla ‒va dir Mace Windu‒. Ja t'he dit el que vaig veure en l'energia que uneix a Skywalker amb el Canceller Suprem. Val la pena intentar qualsevol cosa que pugui distanciar al jove Skywalker de la influència de Palpatine.

Obi-Wan no necessitava recórrer a la Força per saber que anava a perdre la discussió. Va inclinar el cap.

‒Per descomptat, acataré la decisió d'aquest Consell.

‒D'això aquí ningú dubta ‒Yoda va tornar la seva mirada verda cap als altres consellers‒. Però si això farem, la millor manera d'usar-ho hem de decidir.

L’holopresència d’en Ki-Adi-Mundi titil·là, enfocant-se i desenfocant-se, quan el Mestre cerean es va inclinar cap endavant, doblegant les mans.

‒Jo també tinc reserves sobre aquesta qüestió, però fa l'efecte que només els plans desesperats tenen alguna possibilitat d'èxit en aquests temps desesperats. Hem vist que, si fos necessari, el jove Skywalker té poder per enfrontar-se sol a un Senyor Sith; ho ha provat amb Dooku. Si realment és l’Escollit hem de mantenir-lo enfrontat als Sith, posar-lo en una posició des de la qual pugui fer realitat la seva destinació.

‒I encara que la profecia s'hagi interpretat malament ‒va afegir Agen Kolar‒, Ànakin és l'únic Jedi que sobreviuria a una trobada amb un Senyor Sith. Així que usem-ho també per tendir aquest parany nostre. Quan el Consell es reuneixi amb ell, posem l'accent que estem intensificant la recerca d’en Grievous. Amb tota seguretat, Ànakin informarà d'això al Despatx del Canceller, i pot ser que, com dieu, això faci sortir a Sidious a la llum.

‒Pot ser que amb això no n’hi hagi prou ‒va dir Mace Windu‒. Portem-ho una mica més lluny i aparentem estar mancats de membres, i febles, així donarem marge a Sidious perquè faci algun moviment que cregui que passarà desapercebut. Estic pensant de deixar que el Despatx del Canceller sàpiga que Yoda i jo ens veiem forçats a intervenir personalment fora del planeta...

‒Massa arriscat és ‒va dir Yoda‒. I massa convenient. Només un de nosaltres hauria de sortir.

‒Llavors aquest has de ser tu, Mestre Yoda ‒va dir Agen Kolar‒. Un Senyor Sith tindria més motius per témer-te a tu per la teva sensibilitat als corrents més amplis de la Força.

Obi-Wan va sentir la marea d'assentiment que fluïa per la Càmera, i Yoda va assentir solemne.

‒L'atac separatista a Kashyyyk bona excusa serà. I bones relacions amb els wookiees tinc. Destruir els exèrcits droides puc, i seguir disponible per Coruscant si Sidious l'ham mossega.

‒Acceptat, ‒amb un arrufament cada vegada més pronunciat, Mace Windu va passejar la mirada per la Càmera del Consell mig buida‒. I un últim detall. Deixem que el Canceller sàpiga, a través d’Ànakin, que posarem darrere d’en Grievous al nostre Mestre més tenaç, astut i perspicaç.

‒Així Sidious haurà d'actuar de pressa si vol que la guerra segueixi avançant ‒va afegir Plo Koon, aprovador.

Yoda va assentir judiciós.

‒Acceptat.

També van assentir Agen Kolar i Ki-Adi-Mundi.

‒Sembla un bon pla ‒va dir Obi-Wan‒. Però quin Mestre teniu en ment?

Per un moment no va parlar ningú, com si els sorprengués que ell fes semblant pregunta.

Només al cap d'uns segons, durant els quals Obi-Wan, desconcertat davant les expressions d'amable sorpresa que mostraven tots i cadascun dels Mestres, va mirar el rostre de tots ells i es va adonar, per fi, que tots el miraven a ell.

========

Bail Organa es va parar en sec enmig del Gran Vestíbul que envoltava com un anell la Sala de Convocatòries del Senat. El torrent de tràfic provocat per peus de mil espècies que recorria l'enorme sala corbada es va trencar al seu voltant com un riu al voltant d'un penyal. Va alçar la mirada, incrèdul, cap a una de les enormes pantalles holoprojectores de proclames que s'havien instal·lat recentment sobre el vestíbul per mantenir puntualment informats als milers de senadors dels progressos de la guerra i de les últimes ordres executives del Canceller.

El cor li va donar una bolcada, i no semblava aconseguir enfocar la vista. Es va obrir pas fins a un dispensador de text i va teclejar un codi ràpid. Quan va tenir els plastifins a la mà, seguien dient el mateix.

Esperava aquest dia. La jornada anterior, quan el Senat va votar per concedir a Palpatine el control dels Jedi, va saber que el dia no trigaria d’arribar. Fins i tot havia començat a fer plans per quan passés.

Però això seguia sense fer-li més fàcil la notícia.

Va prendre el camí d'una cabina de comunicacions pública i va teclejar un codi privat. La cabina de transpariacer es va tornar opaca com la pedra, i un moment després una imatge de la grandària d'una mà resplendí en cobrar vida sobre el petit holodisc. Era una dona esvelta vestida de blanc fins als peus, amb curts cabells castanys i una mirada neta, calmada i intel·ligent en els seus ulls aiguamarina.

‒Bail ‒va dir ella‒. Què ha passat?

La barba elegantment retallada d’en Bail va tirar cap avall al voltant de la seva boca.

‒Has vist el decret d'aquest matí?

‒El Decret de Govern de Sectors? Sí, l’he vist...

‒És el moment, Mon ‒va dir amb aspror‒. És hora de deixar de parlar i començar a actuar. Hem de fer intervenir al Senat.

‒Estic d'acord, però hem de moure'ns amb cura. Has pensat a qui hem de consultar? En qui podem confiar?

‒No amb detall. Giddean Danu acudeix a la meva ment. I estic segur que també podrem confiar en Fang Zar.

‒Estic d'acord. Què em dius d’Iridik'k-stallu? Té els cors on han d'estar. I d’en Chi Eekway?

Bail va negar amb el cap.

‒Igual més tard. Portarà almenys unes quantes hores saber amb exactitud quin és la posició de cadascun. Hem de començar amb senadors que sabem són de confiança.

‒Molt bé. Jo aniria amb Terr Taneel. I crec que amb Amidala, de Naboo.

‒Padmé? ‒Bail va arrufar el gest‒. No estic segur.

‒Tu la coneixes millor que jo, Bail, però jo la veig com la classe de senadora que necessitem. És intel·ligent, té principis, sap parlar extremadament bé i té cor de guerrera.

‒També és col·laboradora d’en Palpatine des de fa molt ‒li va recordar‒. Ell va ser el seu ambaixador quan ella era Reina de Naboo. Fins a quin punt estàs segura que es posarà del nostre costat i no del d'ell?

‒Només hi ha una forma de descobrir-ho ‒va replicar amb serenitat la senadora Mon Mothma.

========

Quan per fi es van obrir les portes de la Càmera del Consell Jedi, Ànakin ja estava furiós.

Si l'hi haguessin preguntat, ho hauria negat i hauria cregut dir la veritat..., però li havien deixat allà durant molt temps, sense res que fer a part de mirar per la corbada finestra tacada de sutge de la Torre del Consell i contemplar el deteriorat horitzó de la Ciutat Galàctica, danyat en una batalla que, per cert, ell, personalment, havia guanyat. Havia esperat gairebé sol i sense res en el que pensar excepte en per què trigaven tant a prendre una simple decisió...

Furiós? En absolut Estava segur de no estar furiós. No parava de dir-se que no estava furiós, i va acabar per creure-s’ho.

Ànakin va entrar en la Càmera del Consell amb el cap ajupit, en mostra d'humilitat i respecte. Però en el seu interior, a l'altura de l'escut nuclear que voltava el seu cor, amagava una cosa.

No amagava fúria. Aquesta fúria només era un camuflatge.

Darrere de la seva fúria amagava al drac.

Recordava massa bé la primera vegada que va entrar en aquesta Càmera, la primera vegada que va estar al centre d'un anell de Mestres Jedi reunits per jutjar el seu destí. Recordava com els ulls verds d’en Yoda havien mirat dins del seu cor i havien vist el fred cuc del temor corcant-li i, per molt que s'esforcés a negar-ho, l'espantosa por que sentia a no tornar a veure mai més a la seva mare.

No podia deixar que veiessin en el que s'havia convertit aquest cuc.

Va caminar a poc a poc fins al centre del cercle encatifat en tons marrons i es va girar cap als membres més veterans.

Yoda era inescrutable, com sempre, i els seus trets arrugats conformaven una màscara de serena contemplació.

Mace Windu semblava tallat en pedra.

Les imatges fantasmals de Ki-Adi-Mundi i Plo Koon suraven un centímetre per sobre dels seus seients del Consell, generades pels holoprojectors interns d'aquests. Agen Kolar s'asseia sol, entre els seients buits pertanyents a Shaak Ti i Stass Allie.

Obi-Wan s'asseia en el lloc que una vegada va pertànyer a Oppo Rancisis, i semblava pensatiu. Preocupat fins i tot.

‒Ànakin Skywalker ‒el to del Mestre Windu era tan sever que el drac de l'interior d’Ànakin es va enroscar instintivament‒. El Consell ha decidit acceptar l'ordre del Canceller Palpatine i seguir les instruccions del Senat, que li atorga l'autoritat sense precedents de dirigir aquest Consell. Per tant, se't concedeix un seient en el Consell dels Jedi com a representant personal del Canceller.

Ànakin va romandre molt rígid durant un llarg moment, fins que va estar completament segur d'haver sentit el que creia haver sentit.

Palpatine tenia raó. Últimament semblava tenir raó en un munt de coses. De fet, ara que ho pensava, no recordava ni un sol moment en el qual el Canceller Suprem s'hagués equivocat.

Finalment, a mesura que començava a assimilar-ho, a mesura que es permetia comprendre que el Consell per fi havia decidit concedir-li el desig del seu cor, reconeixent els seus assoliments, la seva dedicació i el seu poder, va poder respirar profund.

‒Gràcies, Mestres. Tenen el meu compromís de defensar els principis més elevats de l'Orde Jedi.

‒El Consell a la lleugera aquesta imposició no es pren ‒les orelles de Yoda es van corbar cap a Ànakin com dits acusadors‒. Preocupant aquest gest del Canceller Palpatine és. A molts nivells.

Està més preocupat per evitar la supervisió del Senat que per guanyar la guerra...

Ànakin va inclinar el cap.

‒Ho comprenc.

‒No estic segur que sigui així ‒Mace Windu es va inclinar cap endavant, mirant escrutador als ulls de l’Ànakin.

Ànakin amb prou feines parava esment; ja estava sortint mentalment de la Càmera del Consell, prenent el turboascensor fins als arxius i, amb l'autoritat que li concedia el seu nou rang, exigint accés a la volta restringida...

‒Assistiràs a les reunions d'aquest Consell ‒va dir el Mestre korun‒, però no se't concedeix el rang i els privilegis d'un Mestre Jedi.

‒Què?

Era una paraula petita, una única paraula, una reacció instintiva davant paraules que li copejaven com cops de puny, com descàrregues atordidores explotant dins del seu cervell que li deixaven el cap brunzint i l'habitació donant voltes al seu voltant, però ni tan sols a les seves pròpies oïdes li va semblar seva la veu que va brollar dels seus llavis. Era més profunda, més fosca, més seca i untuosa, i ressonava des de les profunditats del seu cor.

No sonava com si fos seva, i fumejava de ràbia.

‒Com us atreviu? Com us atreviu?

Ànakin va romandre fos al sòl, immòbil. Ni tan sols era realment conscient d'estar parlant. Era com si un altre usés la seva boca, i ara, per fi, reconeixia la veu.

Sonava com la d’en Dooku. Però no era la veu d’en Dooku.

Era la veu del destructor d’en Dooku.

‒Cap Jedi d'aquesta sala pot igualar el meu poder, cap Jedi en tota la galàxia! Creieu poder negar-me el Mestratge?

‒Representant del Canceller ets ‒va dir Yoda‒. I com el seu representant al Consell assistiràs. En aquesta Càmera t'asseuràs, però no votaràs. L'opinió del Canceller presentaràs. Els seus desitjos. Les seves idees i directives. No les teves.

De les profunditats del forn que era el seu cor va brollar una resposta que va transcendir tant la fúria que va sonar freda com l'espai interestel·lar.

‒Això és un insult per a mi i per al Canceller. No suposeu que serà tolerat.

Els ulls d’en Mace Windu eren tan freds com la veu que brollava de la boca d’Ànakin.

‒Pren seient, jove Skywalker.

Ànakin li va retornar la mirada. Igual prenc el teu. La seva pròpia veu, dins del seu cap, carregava amb un foc negre que fumejava des de les profunditats del forn del seu cor. Creus que podràs impedir que salvi a la meva estimada? Creus que podràs obligar-me a veure-la morir? Vinga, intenta usar el teu vaapad per obligar-me a...

‒Ànakin ‒va dir Obi-Wan amb calma. Va fer un gest cap a un seient buit al seu costat‒. Si us plau.

I alguna cosa en el to amable d’Obi-Wan, en la seva petició senzilla i directa, va fer que la seva fúria s'esvaís avergonyida. I Ànakin es va trobar sol en la catifa, enmig del Consell Jedi, pestanyejant.

De sobte es va sentir molt nen, i molt imprudent.

‒Perdoneu-me, Mestres.

La seva reverència de contrició no va poder ocultar el rubor de vergonya que va apuntar a les seves galtes.

La resta de la sessió va transcórrer en una boirina. Ki-Adi-Mundi va dir alguna cosa sobre que cap món de la República informava d'indicis sobre el parador d’en Grievous, i Ànakin va sentir un cop apagat quan el Consell va assignar a Obi-Wan en solitari la tasca de coordinar la seva recerca.

I a més, ara dividien l'equip?

Estava tan sorprès per tot això que amb prou feines es va assabentar del que deien sobre un aterratge droide a Kashyyyk, però havia de dir alguna cosa, no podia limitar-se a quedar-se assegut durant tota aquesta primera reunió del Consell, fos o no un Mestre, i coneixia el sistema Kashyyyk tan ben com els carrerons de Mos Espa.

‒Puc encarregar-me d'això ‒es va oferir, animant-se de sobte‒. Podria netejar el planeta en un dia o dos.

‒Skywalker, la teva missió està aquí ‒la mirada d’en Mace Windu era com el duracer, i només a un àpex de ser obertament hostil.

Llavors, Yoda es va presentar voluntari, i per algun motiu, el Consell no es va molestar ni a votar-ho.

‒Està decidit llavors ‒va dir Mace‒. Que la Força ens acompanyi a tots.

Quan les holopresències de Plo Koon i Ki-Adi-Mundi van desaparèixer amb un parpelleig, Obi-Wan i Agen Kolar es van aixecar per parlar en to lleugerament seriós, i Yoda i Mace Windu van sortir de la sala, Ànakin només va poder quedar-se allà assegut, amb el cor dolgut, atordit per la impotència.

Padmé, oh, Padmé, què anem a fer?

No ho sabia. No tenia cap pista. Però sabia el que no anava a fer.

No anava a rendir-se.

Trobaria un camí, fins i tot tenint al Consell en contra, fins i tot tenint a tot l'Orde en contra.

La salvaria.

D'alguna manera.

========

‒Això m'agrada tant com a vosaltres ‒va dir la Padmé, fent un gest cap als plastifins del Decret de Governació de Sectors que hi havia sobre l'escriptori d’en Bail Organa‒, però fa anys que conec a Palpatine, va ser el meu conseller de major confiança. No estic preparada per pensar que té la intenció de desmantellar el Senat.

‒I per què hauria de molestar-se a fer això? ‒va contrarestar la Mon Mothma‒. El Senat pràcticament ha deixat d'existir aquest mateix matí.

Padmé va passar la mirada d'un rostre seriós a un altre. Giddean Danu va assentir el seu acord. Terr Tanel mantenia la mirada baixa, simulant ajustar-se la túnica. Fang Zar es va passar la mà pel regirat monyo amb franges grises.

Bail es va inclinar cap endavant. Els seus ulls eren durs com resquills de pedra.

‒Palpatine ja no ha de preocupar-se per controlar el Senat. En nomenar als seus lacais governadors de tots els planetes de la República, ja controla els nostres sistemes de forma directa ‒es va agafar les mans i les va estrènyer fins que li van doldre els artells‒. S'ha convertit en un dictador. L’hem fet dictador.

I és l'amic i el mentor del meu marit, va pensar la Padmé. No hauria de ni escoltar això.

‒Però què podem fer sobre aquest tema? ‒va preguntar Terr Tanel, mirant encara cap a la seva túnica amb gest de preocupació.

‒D'això volia que parléssim aquí ‒li va dir Mon Mothma amb calma‒. Què anem a fer sobre aquest tema?

Fang Zar es va remoure incòmode.          

‒No estic segur que m'agradi cap a on condueix això.

‒A cap ens agrada on condueix res ‒va dir Bail, mig aixecant-se‒. Aquesta és precisament la qüestió. No podem permetre que mil anys de democràcia desapareguin sense lluitar!

‒Lluitar? ‒va dir la Padmé‒. No puc creure el que estic sentint. Bail, sones com un separatista!

‒Jo... ‒Bail es va enfonsar en el seient‒. Em disculpo. No era la meva intenció. Us he cridat aquí als quatre perquè vosaltres sempre heu demostrat ser les veus de la raó i la prudència més consistents i influents de tots els senadors de la galàxia, i sempre heu fet tot el possible per protegir a la nostra pobra i estripada Constitució. No volem ferir la República. Amb la vostra ajuda, esperem poder salvar-la.

‒Cada vegada és més evident que Palpatine s'ha convertit en un enemic de la democràcia ‒va dir la Mon Mothma‒. Cal detenir-lo.

‒El Senat li va concedir aquests poders ‒va dir la Padmé‒. I el Senat pot contenir-lo.

Giddean Danu es va avançar en el seu seient.

‒Em temo que subestimes com de profundament que s'ha arrelat la corrupció en el Senat. Qui votaria ara contra d’en Palpatine?

‒Jo votaré contra ell ‒va dir la Padmé. Acabava de descobrir que ho deia de debò‒. I trobaré a uns altres que també ho facin.

Hauria de fer-ho. Per molt que això li dolgués a Ànakin. Oh, amor meu, trobaràs alguna vegada la forma de perdonar-me?

‒Fes-ho ‒va dir Bail‒. Arma tot el soroll que puguis, mantingues a Palpatine atent al que fas en el Senat. Això ens proporcionarà certa protecció a Mon Mothma i a mi mentre creem la nostra organització...

‒Calla ‒Padmé es va aixecar‒. És millor deixar algunes coses sense dir. En aquest moment és millor que no sàpiga res sobre... res.

No m'obliguis a mentir al meu marit, era la seva súplica muda. Va intentar comunicar-la amb els ulls. Si us plau, Bail. No m'obliguis a mentir-li. Li partiria el cor.

Pot ser que ell s'adonés d'alguna cosa, doncs, després d'un moment d'indecisió, va assentir.

‒Molt bé. Podem deixar els altres assumptes per a un altre moment. Fins llavors, aquesta reunió haurà de romandre en el més absolut secret. Ja hem vist que fins a la mera insinuació d'oposició a Palpatine pot ser molt perillosa. Hem de comprometre'ns a parlar d'aquests assumptes només amb la gent que hi hagi ara en aquesta habitació. No hem de fer partícip d'aquest secret a ningú sense l'acord de tots i cadascun de nosaltres.

‒Això inclou als nostres éssers més volguts ‒va afegir la Mon Mothma‒. Fins i tot a les vostres famílies. Explicar-los una mica d'això només els exposaria al mateix perill que correm tots. No l'hi podem dir a ningú.

Padmé va veure com tots assentien i, què podia fer ella? Què podia dir? Guardeu el secret vosaltres, que jo haig d'explicar-li-ho al meu marit Jedi, que és el protegit de Palpatine...

‒Sí. Estic d'acord ‒va dir amb un sospir.

I en l'única cosa que podia pensar mentre el petit grup es dispersava rumb als seus despatxos era: Oh, Ànakin, Ànakin, ho sento...

Ho sento molt.

Ànakin es va alegrar que el vast vestíbul voltat del Temple estigués desert a excepció de Obi-Wan i d'ell. No tindria per què baixar la veu.

‒Això és absurd. Com poden fer això?

‒Com anaven a deixar de fer-ho? ‒va contrarestar Obi-Wan‒. És precisament la teva amistat amb el Canceller, aquesta mateixa amistat que t'ha aconseguit un seient en el Consell, la qual cosa els impossibilita concedir-te el Mestratge. A ulls del Consell això seria com concedir un vot al propi Palpatine.

Ell va fer cas omís. No tenia temps per a les maniobres polítiques del Consell. Padmé no tenia temps.

‒Jo no ho vaig demanar. No ho necessito. Estàs dient que si no fos amic de Palpatine ja seria Mestre?

Obi-Wan semblava dolgut.

‒No ho sé.

‒Tinc el poder de nou Mestres. De deu Mestres. Tu ho saps, i ells també.

‒El poder no és prou per a...

Ànakin va agitar una mà en direcció a la Torre del Consell.

‒Són ells els qui m’anomenen l’Escollit! Escollit per a què? Per ser una titella en algun sinistre joc polític?

Obi-Wan va fer una ganyota, com si li haguessin copejat.

‒Per ventura no et vaig prevenir, Ànakin? Et vaig parlar de la... tensió... entre el Consell i el Canceller. Vaig ser molt clar en això. Per què no vas escoltar? Et vas ficar de cap en aquesta situació!

‒Com en el parany dels escuts de força ‒esbufegà Ànakin‒. També haig de culpar d'això al Costat Fosc?

‒Pel que hagi estat, això et deixa en... una situació molt delicada.

‒En quina situació? A qui li importo jo? No sóc cap Mestre, només sóc una criatura. És per això? És que el Mestre Windu està tornant a tots contra mi perquè fins que vaig arribar jo ell era el Jedi més jove nomenat membre del Consell?

‒A ningú li importa això...

‒Clar que no. Deixa que et digui una cosa que un vell molt llest em va dir no fa molt: "L'edat no és la mesura de la saviesa." Si ho fos, Yoda seria vint vegades més savi que tu...

‒Això no té res a veure amb el Mestre Yoda.

‒Així és. Té a veure amb mi. Té a veure amb què tots ells estan contra meva. Sempre ho han estat. La majoria ni tan sols volien que jo fos un Jedi. I si s'haguessin sortit amb la seva, on estarien ara? Qui hauria fet les coses que he fet jo? Qui hauria salvat Naboo? Qui hauria salvat Kamino? Qui hauria matat a Dooku i rescatat al Canceller? Qui hauria anat a per tu i a per Alpha quan Ventress...?

‒Sí, Ànakin, sí. Per descomptat. Ningú qüestiona els teus assoliments. El problema està en la teva relació amb Palpatine. I és un problema molt greu.

‒Perquè estic massa prop d'ell? Pot ser que sí. Pot ser que hagi d'alienar a un home que només ha estat amable i generós amb mi des que vaig venir a aquest planeta. Pot ser que hagi de repudiar a l'únic home que em mostra el respecte que em mereixo...

‒Ànakin, ja n'hi ha prou. Escolta't. Els teus pensaments són de gelosia i d'orgull. Són pensaments foscos, Ànakin. Pensaments perillosos en aquests temps foscos. Et centres en tu mateix quan necessites centrar-te en el teu servei. El teu esclat en el Consell va ser un argument molt eloqüent per no concedir-te el Mestratge. Com pots ser un Mestre Jedi quan encara no ets mestre de tu mateix?

Ànakin es va passar la mà de carn pels ulls i va sospirar llargament i profundament.

‒Què haig de fer? ‒va dir en un to molt més baix, pausat i tranquil.

Obi-Wan va arrufar el gest.

‒Perdó?

‒Volen una cosa de mi, no és això? D'això es tracta. És el que ha passat des del principi. No em donaran el rang fins que no els doni el que volen.

‒El Consell no funciona així, Ànakin, i ho saps.

Com podrien obligar-te a acatar la seva voluntat una vegada siguis Mestre, com et mereixes?

‒Sí, ho sé. Naturalment que ho sé ‒va dir Ànakin. De sobte es va sentir cansat. Increïblement cansat. Li feia mal parlar. Li feia mal fins i tot estar allà parat. Estava fart de tota la situació. Per què no podia acabar tot d'una vegada?‒. Digues-me el que volen.

Obi-Wan va apartar la mirada, i la fatiga malaltissa que tenallava les entranyes d’Ànakin es va accentuar encara més. Devia ser molt dolent perquè Obi-Wan no pogués mirar-li als ulls.

‒Ànakin, mira, jo estic del teu costat ‒va dir a poc a poc Obi-Wan. També semblava cansat, tan cansat i malalt com se sentia Ànakin‒. Jo no volia haver de posar-te en aquesta situació.

‒Quina situació?

Obi-Wan va tornar a titubejar.

‒Mira, sigui el que sigui ‒va dir Ànakin‒, no millorarà si et quedes aquí parat, buscant valor per dir-m'ho. Apa, Obi-Wan. Deixa-ho anar ja.

Obi-Wan va mirar al seu al voltant per tot el vestíbul buit, com volent assegurar-se que seguien sols. Ànakin tenia la sensació de què només era una excusa per evitar mirar-li en parlar.

‒El Consell ‒va dir Obi-Wan a poc a poc‒ va aprovar el teu nomenament perquè Palpatine confia en tu. Volen que els informis de tot el que fa. Han de saber què pretén.

‒Volen que espiï al Canceller Suprem de la República? ‒Ànakin pestanyejà, atordit. No era d'estranyar que Obi-Wan no pogués mirar-li a la cara‒. Obi-Wan, això és traïció!

‒Estem en guerra, Ànakin ‒Obi-Wan semblava estar sofrint‒. El Consell ha jurat defensar els principis de la República per qualsevol mitjà necessari. Hem de fer-ho. Sobretot quan el major enemic d'aquests principis sembla ser el propi Canceller!

Els ulls d’Ànakin es van estrènyer i van endurir.

‒Per què no em va fer el Consell aquest encàrrec mentre estàvem en sessió?

‒Perquè no ha d'haver-hi constància d'això, Ànakin. Has d'entendre-ho.

‒El que entenc ‒va dir Ànakin amb aspror‒ és que intenteu tornar-me contra Palpatine. Intenteu que guardi això en secret davant d’ell, que li menteixi. En això consisteix això.

‒No és això ‒va insistir Obi-Wan. Semblava ferit‒. Consisteix a vigilar amb qui tracta i qui tracta amb ell.

‒No és un mal home, Obi-Wan; és un gran home que manté unida aquesta República amb les mans nues...

‒Quedant-se en el càrrec molt temps després que expirés el seu mandat. Adquirint poders dictatorials...

‒El Senat va exigir que seguís en el càrrec! Li va obligar al fet que acceptés aquests poders...

‒No siguis ingenu. El Senat està tan intimidat que li concedeix tot el que vulgui!

‒Llavors és culpa d'ells, no d'ell! Haurien de tenir nassos per enfrontar-se a ell!

‒Això és el que et demanem que facis, Ànakin.

Ànakin no va tenir resposta. El silenci va caure entre ells com una martellada.

Va negar amb el cap i es va mirar el puny que havia format amb la seva mà mecànica.

‒És el meu amic, Obi-Wan ‒va dir per fi.

‒Sí ‒va dir Obi-Wan en veu baixa. Amb tristesa‒. Ho sé.

‒Si ell em demanés que t'espiés a tu, creus que jo ho faria?

Aquesta vegada li va tocar a Obi-Wan guardar silenci.

‒Saps com de bo que ha estat amb mi ‒la veu d’Ànakin era apagada‒. Saps com ha cuidat de mi, com ha fet tot el que podia per ajudar-me. És com de la família.

‒Els Jedi són la teva família..

‒No ‒Ànakin es va regirar contra el seu antic Mestre‒. No, els Jedi són la teva. L'única que has conegut. Però jo no sóc com tu, jo tenia una mare que em volia...

I una dona que m’estima, va pensar. I aviat també tindré un fill que m’estimi.

‒Te'n recordes de la meva mare? Te'n recordes del que li va passar... perquè tu no em vas deixar anar a salvar-la?, va acabar en silenci. I el mateix li passarà a la Padmé, i el mateix li passarà al nostre fill.

En el seu interior, el fred murmuri del drac li va corcar les forces. Totes les coses moren, Ànakin Skywalker. Fins i tot les estrelles es consumeixen.

‒Ànakin, sí. Naturalment que me'n recordo. Saps el molt que sento allò de la teva mare. Mira, no et demanem que actuïs contra Palpatine, només que... controlis les seves activitats. Has de creure'm.

Obi-Wan se li apropà més i va posar una mà en el braç d’Ànakin. Va respirar profund i va semblar prendre alguna decisió difícil

‒El propi Palpatine pot córrer perill. Pot ser que aquesta sigui l'única forma d'ajudar-ho.

‒De què estàs parlant?

‒Se suposa que no haig d'explicar-te això. Si us plau, no expliquis que hem tingut aquesta conversa. A ningú, entens?

‒Sé guardar un secret.

‒Molt bé ‒Obi-Wan va tornar a respirar profund‒. Abans que Grievous ataqués, el Mestre Windu havia seguit els passos de Darth Sidious fins al República Cinc-cents. Creiem que el Senyor Sith és algú del cercle intern dels consellers de Palpatine. Això és el que volem que espiïs, entens?

Una ficció creada pel Consell Jedi..., una excusa amb la qual atacar als seus enemics polítics.

‒Si Palpatine està sota la influència d'un Senyor Sith podria córrer un greu perill. L'única forma que tenim d'ajudar-lo és descobrint a Sidious i detenint-lo. El que et demanem no és traïció, Ànakin. Pot ser l'única forma de salvar la República!

Si aquest Darth Sidious entrés ara mateix per aquesta porta... li demanaria que s'assegués i li preguntaria si té algun poder que pugui acabar amb aquesta guerra.

‒Per tant, l'única cosa que em demanes ‒va dir Ànakin a poc a poc‒ és que ajudi al Consell a trobar a Darth Sidious.

‒Sí ‒Obi-Wan semblava alleujat, increïblement alleujat, com si se li hagués calmat sobtadament i inexplicablement algun horrible dolor crònic‒. Sí, precisament això.

Un ressò, que no era del tot un ressò, va murmurar dins del forn que era el cor d’Ànakin, alterant-se lleugerament al final: Li demanaria que s'assegués i li preguntaria si té algun poder que pugui...

...salvar la Padmé.

========

La fragata solcava el cel de la capital.

Obi-Wan mirava per la finestreta, més enllà de Yoda i de Mace Windu, cap a la vasta plataforma i l'eixam de clons que carregaven el creuer d'assalt estacionat al fons.

‒Vosaltres no estàveu allà ‒va dir‒. No li vau veure la cara. Crec que hem fet una cosa terrible.

‒No sempre es pot fer el correcte ‒va dir Mace Windu‒. De vegades no hi ha una sortida correcta.

‒La teva amistat amb el jove Ànakin important per a tu és ‒Yoda també mirava cap als tallants angles del creuer d'assalt que es preparava per la contrainvasió de Kashyyyk. Estava a peu dret, recolzant-se en el seu bastó de gimer com si no confiés en les seves cames‒. Permetre que aquestes inclinacions passin per la vida un Jedi ha d'aconseguir.

Un altre home, fins i tot un altre Jedi, podria haver-se ressentit d'aquest retret, però Obi-Wan es va limitar a sospirar.

‒Suposo. Després de tot, és l’Escollit. La profecia diu que naixerà per portar l'equilibri a la Força, però...

Les paraules es van apagar. No aconseguia recordar el que anava a dir. L'única cosa que podia recordar era l'expressió en la cara d’Ànakin.

‒Sí. En moviment el futur sempre està ‒Yoda va alçar el cap i els seus ulls es van estrènyer en escletxes pensatives‒. I la profecia interpretada malament ha pogut ser.

Mace semblava més seriós de l'habitual.

‒Des de la caiguda de Darth Bane, fa més d'un mil·lenni, hi ha hagut centenars de milers de Jedi. Centenars de milers de Jedi que han alimentat la llum amb cadascun dels seus actes, amb cada alè, amb cada batec del seu cor, impartint justícia, construint la societat civil, irradiant pau i actuant amb amor desinteressat cap a totes les coses. I en aquests mil anys només hi ha hagut dos Sith cada vegada. Només dos. Els Jedi creen llum, però els Sith no creen foscor. Només usen la foscor que ja existeix, que sempre ha existit. L'avarícia, la gelosia, l'agressió, la luxúria i la por són coses naturals en els éssers intel·ligents. El llegat de la jungla. L'herència de la foscor.

‒Perdona, Mestre Windu, però no estic segur d'entendre't. Estàs dient, segons aquesta metàfora, que els Jedi han projectat massa llum? Pel que he vist aquests últims anys, la galàxia no s'ha convertit en un lloc molt lluminós.

‒Jo només dic que no sabem, ni tan sols comprenem de debò el que significa portar equilibri a la Força. No tenim forma de preveure el que pot implicar això.

‒Misteri infinit la Força és ‒va dir Yoda en veu baixa‒. Com més sabem més descobrim quant no sabem.

‒Llavors, també vosaltres ho sentiu ‒va dir Obi-Wan. Les paraules li feien mal‒. Vosaltres també sentiu que hem girat una cantonada invisible.

‒Els esdeveniments del nostre temps en moviment estan. A prop la crisi està.

‒Sí ‒Mace va entrecreuar els dits i els va estrènyer fins que li van espetegar els artells‒, però estem en una mina d'espècia sense una barra lluminosa. Si deixem de caminar, mai arribarem a la llum.

‒I si resulta que la llum no està allà? ‒va preguntar Obi-Wan‒. I si arribem al final d'aquest túnel i descobríssim només nit?

‒Fe hem de tenir, i en la voluntat de la Força confiar. Quina una altra cosa ens queda?

Obi-Wan va acceptar això amb un assentiment, però quan pensava en Ànakin, el temor seguia coagulant-se sota el seu cor.

‒Vaig haver d'oposar-me amb més força en el Consell d'avui.

‒Creus que Skywalker no serà capaç de fer això? ‒va preguntar Mace Windu‒. Vaig creure que tenies més confiança en les seves habilitats.

‒Li confiaria la meva vida ‒es va limitar a dir Obi-Wan‒. I aquest és precisament el problema.

Els altres dos Mestres Jedi li van mirar en silenci mentre ell buscava les paraules adequades.

‒Per a Ànakin ‒va dir per fi‒ no hi ha res més important que l'amistat. És l'home més lleial que he conegut. De fet, és lleial més enllà de tota raó. Malgrat tot el que he intentat ensenyar-li sobre els sacrificis inherents a ser un Jedi, ell... Crec que ell mai els ha entès de debò.

Mirà a Yoda.

‒Mestre Yoda, tu i jo ens coneixem des que jo era un nen, un bebè. Però si per acabar aquesta guerra una setmana abans, un dia abans, jo hagués de sacrificar la teva vida, saps que ho faria.

‒Així hauries de fer-ho ‒va dir Yoda‒. Com jo la teva, jove Obi-Wan. Com faria qualsevol Jedi, per la causa de la pau.

‒Qualsevol Jedi, excepte Ànakin.

Yoda i Mace van intercanviar una mirada, els dos pensatius i seriosos. Obi-Wan va suposar que estaven recordant les vegades que Ànakin havia violat una ordre, les vegades que havia posat en perill operacions senceres, les vides de milers de persones, el control de sistemes planetaris complets... per salvar a un amic.

I més d'una vegada, de fet, per salvar a Obi-Wan.

‒Crec ‒va dir Obi-Wan amb cura‒ que les abstraccions com la pau no signifiquen molt per a ell. És lleial a les persones, no als principis. I espera lleialtat a canvi. Per exemple, no es detindrà davant res per salvar-me perquè creu que jo faria el mateix per ell.

Mace i Yoda li van mirar fredament, i Obi-Wan va haver de baixar el cap.

‒Perquè ‒va admetre reticent‒ sap que jo faré el mateix per ell.

‒En qui la teva preocupació radica?, bé no comprenc ‒els ulls verds d’en Yoda eren compassius‒. Per poder fer-ho desaparèixer, la teva por has de nomenar. Tems que la seva tasca no pugui realitzar?

‒Oh, no. No és això per res. Estic convençut que Ànakin pot fer qualsevol cosa, excepte trair a un amic. El que li hem demanat avui...

‒Però això és el que significa ser Jedi ‒va dir Mace Windu‒. En això ens vam comprometre tots, a un servei desinteressat...

Obi-Wan va tornar a mirar la nau d'assalt que portaria a Yoda i als batallons de clons a Kashyyyk, però només podia veure la cara d’Ànakin.

Si ell em demanés que t'espiés a tu, creus que jo ho faria?

‒Sí ‒va dir a poc a poc‒. Per això no crec que torni a confiar mai en nosaltres.

Va descobrir que tenia els ulls increïblement calents, i que la seva visió nedava en llàgrimes sense vessar.

‒I no estic molt segur que hagi de fer-ho.

Següent