La venjança dels Sith (VI)

Anterior

= 6 =

Rescat

Ànakin va comptar els passos mentre trotava pel forat del turboascensor amb Obi-Wan sobre l'espatlla i Palpatine al seu costat. Havia arribat a 102, només un terç del camí al llarg de l'espiral cònica, quan va sentir que la gravetat tornava a canviar.

I precisament de la pitjor manera: fent que la resta del llarg, llarg túnel passés d'estar davant a estar a sota.

Va allargar el braç lliure per aturar al Canceller.

‒Això és un problema. Busqui alguna cosa a la qual agafar-se mentre trobo la forma de treure'ns d'aquí.

Estaven a prop d'una de les portes del turboascensor, que semblava tombada de costat. El sabre làser d’Ànakin va trobar la seva mà, i la seva xiuxiuejant fulla va cremar l'accés als controls de la porta, però abans que pogués arribar a apartar els espurnejants cables, el sentit de la gravetat es va inclinar cap a la verticalitat, i ell va caure, relliscant per la paret, amb la seva mà lliure buscant desesperadament una extensió de cable. Va aconseguir agafar-se i es va penjar d'ell...

I les portes del turboascensor es van obrir.

Convidadores. Segures. I burletes fora del seu abast, a un metre del seu estirat braç...

I el seu altre braç era l'únic que subjectava a Obi-Wan sobre una caiguda de dos-cents metres, mentre el mànec del seu sabre làser queia, xocava i rebotava, perdent-se en l'infinit. Durant mig segon, Ànakin es va alegrar que Obi-Wan estigués inconscient. No estava d'humor per un altre discurs sobre no perdre el sabre làser, però aquest pensament va esclatar i es va desintegrar quan va notar que alguna cosa li havia agafat la cama...

Va mirar cap avall. Era Palpatine.

El Canceller s'agafava al seu turmell amb inesperada fortalesa, mirant temorós a la foscor de sota.

‒Ànakin, fes alguna cosa! Has de fer alguna cosa!

Estic obert a qualsevol suggeriment, va pensar, però va dir:

‒No s'espanti. Segueixi agafat.

‒No crec que pugui... ‒el Canceller va alçar l’angoixat rostre cap amunt, implorant‒. Ànakin, em rellisco. Dóna'm la mà... Has de donar-me la mà!

I deixar anar a Obi-Wan? No en aquest mil·lenni.

‒No s'espanti! ‒Va repetir Ànakin. Era evident que el Canceller havia perdut el cap‒. Puc sortir d'aquesta.

Va desitjar estar tan confiat com semblava. Hi havia comptat amb què la gravetat artificial continués canviant fins que el buit del turboascensor tornés a ser un passadís, però semblava haver-se quedat com estava.

Havia estat un moment fastigós perquè els generadors comencessin a funcionar bé.

Va mirar la porta de l'ascensor que tenia a dalt i va calcular la distància. Potser la Força podia proporcionar-li l’empenta necessària perquè els tres es posessin fora de perill.

Però era un "potser" extremadament gran.

Obi-Wan, vell amic, va pensar, aquest seria el moment ideal per despertar.

Obi-Wan Kenobi va obrir els ulls i es va trobar mirant el que sospitava era el cul d'Ànakin.

Semblava el cul d'Ànakin, o almenys els seus pantalons, encara que li resultava impossible estar segur d'això, ja que mai havia tingut ocasió d'examinar cap per avall el cul del seu company, i molt menys des d'una proximitat tan incòmoda.

I com havia arribat a estar en aquesta posició li resultava completament desconcertant.

‒Això..., m'he perdut alguna cosa? ‒Va dir.

‒Agafa’t bé ‒Va sentir dir a Ànakin‒. Estem ficats en un petit problema.

Així que al final sí que era el cul d'Ànakin. Va suposar que això havia de tranquil·litzar-lo una mica. Va alçar la mirada i va descobrir les cames d'Ànakin, les seves botes i un primer pla sorprenentment proper del Canceller Suprem, com si Palpatine es balancegés per sobre d'ell, sostingut només per una mà que s'aferrava amb blancs artells al turmell d'Ànakin.

‒Ah, hola, Canceller ‒Va dir amablement‒. Es troba bé?

El Canceller va llançar una mirada de preocupació de dalt a baix.

‒Això espero...

Obi-Wan va seguir la mirada del Canceller; per sobre de Palpatine s'estenia un llarg, llarg túnel vertical...

I llavors es va adonar que no estava mirant cap amunt.

Això havia de ser el que Ànakin havia anomenat "un petit problema".

‒Ah ‒Va dir Obi-Wan. Almenys a la fi comprenia on era.

Bé, on havia anat a estirar-se. A penjar. O el que fos.

‒I el Comte Dooku?

‒Mort ‒Va dir Ànakin.

‒Una pena ‒Va sospirar Obi-Wan‒. Viu ens hauria estat d'ajuda.

‒Obi-Wan...

‒En aquesta situació concreta no, és clar, però, tot i així...

‒Podem discutir això més tard? La nau s'està enfonsant.

‒Ah.

Un xiulet electrònic familiar es va escoltar feblement a través del comunicador d'algú.

‒ És R2? Què vol?

‒Li vaig demanar que activés l'ascensor ‒Va dir Ànakin.

Des de la distant foscor que hi havia sobre ells els hi va arribar un cop metàl·lic, un grinyol i un altre cop; la qual cosa va evocar en el cervell una mica alterat d'Obi-Wan la imatge dels frens d'un turboascensor deixant-se anar. La precisió de la seva imaginació es va veure confirmada amb rapidesa per un sobtat corrent d'aire descendent amb una intensa olor d’oli cremat, seguida molt de prop per la cabina d'un turboascensor descendint pel buit com un meteorit per un pou.

‒Oh ‒Va dir Obi-Wan.

‒En el seu moment em va semblar bona idea...

‒No cal que et posis a la defensiva.

‒ R2! ‒Va cridar Ànakin‒. Para’l!

‒No hi ha temps per a això ‒Va dir Obi-Wan‒. Salta.

‒Que salti? ‒Va preguntar Palpatine amb un riure tremolós‒. No voldrà dir que caigui?

‒Això, la veritat és que sí. Ànakin...?

Ànakin es va deixar anar.

I van caure.

I van caure. Els costats del turboascensor es van tornar borrosos.

I van caure una mica més, fins que el sentit de la gravetat es va inclinar un parell de graus i es van trobar relliscant pel lateral del buit, que s'estava convertint ràpidament en la base del buit. La cabina seguia grinyolant cap a ells més ràpid del que podien arribar a relliscar, fins que Ànakin va aconseguir fer funcionar el seu comunicador i va cridar:

‒R2, obre les portes! Totes elles! Les de tots els pisos!

Una porta es va obrir just quan lliscaven sobre ella, i els tres la van travessar en la seva caiguda. Van aterrar amuntegats a la paret contrària del vestíbul d'un turboascensor, mentre la cabina passava sobre ells.

Les hi van arreglar per desembolicar-se a poc a poc.

‒Tots els vostres rescats són tan... ‒Palpatine panteixà sense alè‒... entretinguts?

Obi-Wan va dirigir a Ànakin una mirada pensativa.

Ànakin la hi va retornar amb un encongiment d'espatlles.

‒Doncs, ara que ho esmenta ‒reposà‒, sí.

Ànakin va mirar les confuses masses de ferralla que cobrien el terra de l'hangar, intentant trobar alguna cosa que almenys s'assemblés a una nau. El lloc semblava haver encaixat un impacte directe. El vent udolava contra la seva esquena a través de l'escotilla oberta davant la qual estaven aturats Obi-Wan Kenobi i el Canceller Palpatine, i en l'aire giraven restes, arrossegades cap a l'espai pels forats de les socarrimades i abonyegades comportes blindades.

‒Cap d'aquestes naus ens portarà enlloc! ‒Va cridar Palpatine per sobre del vent, i Ànakin va haver de mostrar-se d'acord‒. Què farem?

Ànakin va negar amb el cap. No ho sabia, i la Força no li oferia cap pista.

‒ Obi-Wan?

‒ Com vaig a saber-ho? ‒Va dir Obi-Wan, agafant-se al llindar i amb la túnica agitant a vent‒. L’heroi ets tu, jo només sóc un Mestre!

Més enllà de l'espatlla d'Obi-Wan, Ànakin va veure una esquadra de superdroides de combat girant una cantonada i entrant al passadís.

‒Mestre! Darrere teu!

Obi-Wan es va tornar, el seu sabre làser brillà i va rebre una andanada de trets làser.

‒ Protegeix al Canceller!

I deixar-te a tu tota la diversió? Ànakin va estirar el Canceller fins a deixar-lo dins de l'hangar, i el va empènyer contra la paret al costat de l'escotilla.

‒ Per estar a cobert fins que acabem amb els droides!

Estava a punt de saltar al costat d'Obi-Wan quan va recordar que havia deixat caure el seu sabre làser pel forat del turboascensor. Resultaria problemàtic enfrontar-se a superdroides de combat sense ell. Per no esmentar que Obi-Wan mai el deixaria en pau.

‒ Els droides no són el nostre únic problema! ‒Palpatine va assenyalar a l'altra banda de l'hangar‒. Mira!

A l'altre extrem de l'hangar, les masses de ferralla es movien, lliscant cap a la paret contra la qual estaven Ànakin i Palpatine. Les restes més properes a ells van començar a lliscar, seguides per piles encara més properes. Una onada invisible recorria l'hangar, i el sentit de la gravetat girava noranta graus complets al seu pas.

Ruptura gravitatòria.

Ànakin va estrènyer les mandíbules. La cosa es posava cada vegada millor i millor.

Desenrotllà una bona extensió del cable de seguretat que portava al cinturó d'utilitats i va passar l'extrem a Palpatine. El vent va fer cantar al cable.

‒Encerclis la cintura amb això. Les coses es posaran una mica demencials!

‒Què està passant?

‒Els generadors de gravetat s'han desincronitzat. Partiran la nau en dos! ‒Ànakin es va agafar a una de les nanses de gravetat zero situades al costat de l'escotilla, va treure el cap a la tempesta de trets làser i flamarades de sabre i va tocar a Obi-Wan en l'espatlla‒. És hora de marxar!

‒Què?

L'explicació va quedar obviada quan el front de ruptura va passar al costat d'ells i la paret es va convertir en sòl. Ànakin va agafar a Obi-Wan pel coll de la túnica, però no va poder salvar-lo de la caiguda. La torsió gravitatòria havia abonyegat encara més les comportes blindades, que ara estaven situades sobre ells, i l'huracà que formava l'aire escapant va llançar al Mestre Jedi cap a elles. Ànakin el va arrossegar fora de la galerna just quan peces del superdroide de combat van començar a ascendir cap a l’hangar com torpedes descontrolats.

Alguns dels superdroides de combat seguien encara prou sencers com per obrir foc en passar.

‒Agafa't al meu cinturó! ‒Va cridar Obi-Wan, i va fer girar el sabre làser a través de la intricada ràfega per desviar un tret rere l'altre. Ànakin no podia fer res a part de mantenir-lo ancorat contra la galerna. La nansa de gravetat zero era l'única cosa que impedia que Obi-Wan i ell fossin arrossegats a l'espai, emportant-se a Palpatine amb ells.

‒Aquest no és el millor pla que hem tingut! ‒Va cridar.

‒Això era un pla? ‒Palpatine semblava astorat.

‒ Caldrà seguir endavant! ‒Va cridar Obi-Wan‒. Enrere només hi ha droides! I trobarem càpsules de salvament quan arribem a la zona de la tripulació!

Enrere només hi ha droides, va ressonar al cap d'Ànakin.

‒ Obi-Wan, espera! ‒Va cridar‒. R2 segueix estant per aquí! No podem abandonar-lo!

‒ Probablement haurà estat destruït o arrossegat a l'espai! ‒Obi-Wan va desviar els trets dels últims dos droides atrapats per la galerna, que es van colar per l'obertura de les comportes i van desaparèixer en el buit infinit. Obi-Wan va apagar el sabre làser i lluità per desplaçar-se fins a una nansa al costat d’Ànakin‒. No podem perdre temps en buscar-lo. Ho sento, Ànakin. Sé el molt que significa per a tu.

Ànakin va buscar amb desesperació el seu comunicador.

‒ R2! R2, contesta! ‒el va sacsejar una i altra vegada. R2 no podia haver estat destruït. No podia estar-ho‒. R2, em reps? On estàs?

‒Ànakin... ‒la mà d'Obi-Wan estava posada en el seu braç, i el Mestre Jedi, tan a prop, que la seva veu podia sentir-se per sobre de la creixent galerna‒. Hem de marxar. Ser un Jedi vol dir deixar que les coses, fins i tot les coses que volem, passin de llarg per les nostres vides.

Ànakin va tornar a sacsejar el comunicador.

‒ R2!

No podia abandonar-lo. No podia. I no tenia una explicació molt clara de per què no.

Almenys no una que pogués donar a Obi-Wan.

========

Un Jedi té molt poques possessions; fins i tot el seu sabre làser és menys una possessió que una expressió de la seva identitat. Ser un Jedi és renunciar a les possessions, i Ànakin s'havia esforçat molt, durant molt de temps, per poder fer just això.

Ànakin no havia tingut un regal-devoció per la seva nova esposa, ni tan sols en el dia del seu casament; no posseïa res.

Però l'amor sempre troba la manera.

Li havia portat una mena de regal als apartaments que ella tenia en Theed, quan encara era una mica tímid amb ella. Encara se sentia aclaparat per trobar-hi el reflex dels sentiments que ell havia sentit tant de temps, i no sabia com fer-li aquest regal que no era un regal. Perquè no era seu per poder donar-lo.

En no tenir res propi que donar, a part del seu amor, l'únic que podia lliurar-li era un amic.

‒No tenia molts amics quan era nen ‒li havia dit‒, així que em vaig construir un.

I C3PO va entrar darrere d'ell, tan lluent com si estigués banyat en or sòlid.

Padmé havia resplendit i els ulls li van brillar, però al principi va intentar protestar.

‒No puc acceptar-ho ‒Va dir‒. Sé el molt que significa per a tu.

Ànakin s'havia limitat a riure. De què li servia un droide de protocol a un Jedi? Encara que fos un tan millorat com 3PO, al qual havia afegit tants algoritmes heurístics, circuits i subprogrames extra que el droide era pràcticament humà.

‒No te’l dono ‒li havia dit ‒. Ni tan sols és meu per donar-te'l. El vaig construir sent jo un esclau, i tot el que jo feia pertanyia a Watto. Cliegg Lars el va comprar juntament amb la meva mare, i Owen me’l va tornar. Però sóc un Jedi i he renunciat a les possessions. Suposo que això significa que ara és lliure. El que realment estic fent és demanar-te que tinguis cura d'ell per mi.

‒Que tingui cura d'ell?

‒Sí. Potser fins i tot puguis donar-li una feina. És una mica primmirat ‒Va dir‒, i potser no vaig haver de fer-li tan conscient de si mateix. Es preocupa massa, però és molt llest i pot ser veritablement útil per a un diplomàtic important... com, per exemple, una senadora de Naboo?

Padmé va estendre llavors la seva mà i va convidar graciosament a C3PO a unir-se al seu personal, perquè a Naboo, els droides de funcionament elevat són respectats com si fossin éssers vius, i 3PO s'havia posat tan nerviós en ser tractat com a una criatura intel·ligent que amb prou feines va poder parlar, a part de balbucejar alguna cosa com que esperava poder ser útil, perquè, al capdavall, "dominava amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació". Ella es va tornar llavors cap a Ànakin i va passar la seva delicada mà al llarg de la línia de la seva mandíbula per atreure’l i fer que la besés. I això va ser tot el que ell va necessitar, tot el que ell havia esperat; li donaria tot el que tenia, tot el que era...

I després hi havia arribat un altre dia, dos anys després, que va significar per a ell gairebé tant com el dia en què s'havien casat: el dia en què per fi va superar les seves proves.

El dia en què es va convertir en Cavaller Jedi.

Es va escapolir quant les circumstàncies ho van permetre, aquest cop sol, sense un Mestre que li vigilés, sense algú que controlés les seves anades i vingudes, i va poder acostar-se al vast complex Cinc-cents de la República, on els senadors de Naboo tenien els seus espaiosos apartaments.

Per fi tenia, amb dos anys de retard, un regal-devoció per a ella.

Tenia una cosa que era seva de veritat, que s'havia guanyat, a la qual no estava obligat a renunciar. Un regal que podia lliurar-li a ella en celebració del seu amor.

La culminació de la Cerimònia en la qual es nomenava a un Cavaller Jedi era tallar la cua de padawan al nou Cavaller Jedi. I va ser això el que va dipositar en la tremolosa mà de la Padmé.

Una llarga i fina cua del seu brillant pèl, una petitesa completament mancada de valor.

Una petitesa que per a ell valia el que una galàxia sencera.

I llavors ella li havia fet un petó i posat la seva suau galta contra la seva mandíbula, i havia murmurat a l’oïda que també tenia alguna cosa per a ell.

R2-D2 va sortir rodant del seu armariet.

Ànakin el coneixia, és clar; feia anys que el coneixia, ja que el petit droide era un heroi de guerra condecorat que va salvar la vida de la Padmé quan era Reina de Naboo, per no esmentar que va ajudar a un Ànakin de nou anys a destruir la Nau de Control de Droides de la Federació de Comerç, trencant el bloqueig i salvant el planeta. La màgia postmercat dels enginyers reials de Naboo feia que les seves unitats-R modificades fossin les més sol·licitades de tota la galàxia. Ell havia intentat protestar, però ella l’havia fet callat posant un suau dit en els seus llavis, somrient-li i xiuxiuejant:

‒Després de tot, per què necessita un polític un droide astromecànic?

‒Però sóc un Jedi...

‒Per això no te'l dono ‒Va dir amb un somriure‒. Et demano que tinguis cura d'ell. En realitat no és un regal. És un amic.

========

Tot això va passar per la ment d'Ànakin al llarg segon que va transcórrer abans que el seu comunicador crepités, tornant a la vida amb un xiulet familiar que va fer que el seu cor es tranquil·litzés.

‒R2, on ets? Vinga, hem de sortir d'aquí!

A dalt, a la paret que se suposava era el terra, la tapa d'una taquilla d'emmagatzematge es va aixecar, empesa per un cap platejat i blau. La tapa es va obrir del tot, i R2-D2 es va redreçar utilitzant els seus coets i surant fora de la taquilla, en direcció a la llunyana sortida.

Ànakin va dirigir un somriure ferotge a Obi-Wan. Deixar que algú a qui volia perdés la vida? Ni de conya.

‒A què estem esperant? ‒Va dir‒. Fotem el camp!

========

Des del pont del Mà Invisible, pel seu continuat gir, la vasta corba de l'horitzó de Coruscant semblava orbitar la nau en un marejador remolí. Cada rotació proporcionava, a més, una visió del mandrós enfonsament del que quedava de la torre espiral, que havia estat arrencada de la nau i llançada lluny de l'òrbita per la força centrífuga, en una llarga i ardent caiguda cap a la superfície de la ciutat planetària.

El general Grievous examinava les dues coses mentre els seus circuits droides calculaven els segons de vida que li quedaven a la nau.

No temia per la seva vida; la seva càpsula de salvament, especialment dissenyada per a ell, estava programada per portar-lo directament fins a una nau ja preparada per a la fugida. Segons després de tancar-se amb el Canceller dins el casc fortament cuirassat d'aquesta càpsula, serien transportats a aquesta nau, que procediria a realitzar una sèrie de microsalts a l'atzar per a impedir qualsevol possible rastreig, abans de donar el salt final a la base secreta d’Utapau.

Però no estava disposat a anar-se'n sense el Canceller. Per a la Confederació, aquesta operació havia resultat molt cara en naus i en personal, i anar-se'n amb les mans buides li sortiria encara més car al seu prestigi personal. Guanyar la guerra era una cosa que depenia en bona part de qüestions propagandístiques. Gran part de la debilitat de la República naixia de la por supersticiosa que sentien els seus ciutadans davant l’aparentment inevitable victòria dels separatistes, un temor conreat per les manipulacions ocultes efectuades pel CSI a la propaganda governamental de l’HoloNet. Les masses de republicans creien que la República estava perdent, i veure que el llegendari Grievous era derrotat i fugia de la batalla els proporcionaria l'esperança que encara podien guanyar la guerra.

I no podia permetre aquesta esperança.

Un comunicador incorporat brunzí en la seva oïda esquerra. Grievous es va tocar el sensor implantat a la mandíbula de la seva màscara.

‒Sí.

‒És gairebé segur que els Jedi van escapar de la torre espiral ‒la veu pertanyia a un dels seus valuosos MagnoGuàrdies sèrie IG 100 construïts d'encàrrec; prototips de droides de combat humanoides i automotivats dissenyats, programats i armats específicament per combatre Jedi‒. Vam trobar un sabre làser a la base del buit del turboascensor abans que se separés la torre.

‒Entesos. Esperin instruccions ‒una llarga gambada va dur a Grievous costat a l'oficial de seguretat neimoidià‒. Els has localitzat o estàs a punt de morir?

‒Jo, ah, jo, ah...

El tremolós dit de l'oficial de seguretat assenyalava un plànol de l'hangar del Mà Invisible, on un punt lluminós lliscava lentament pel Moll Un.

‒ Què és això?

‒És, és, és el senyalitzador del Canceller, senyor.

‒ Com? Els Jedi no l’han desactivat? Per què no?

‒Jo, bé, jo no puc...

‒Idiotes.

Va mirar l’encongit oficial de seguretat, pensant en matar l'idiota només per haver trigat tant a pensar en això.

El neimoidià va semblar llegir el pensament de Grievous en la màscara de color os.

‒Si, si, si vostè no, això, bé, si us plau, recordi que la meva consola de seguretat va quedar destruïda i que m'he vist obligat a redirigir...

‒Silenci ‒Grievous va arronsar mentalment les espatlles. De totes maneres, l'idiota molt aviat acabaria mort o capturat‒. Ordena a tots els droides de combat que cancel·lin els seus algoritmes de recerca i que convergeixin en el pont. Espera, anul·la això, oblida't dels droides de combat. Són coses inútils ‒Va murmurar en la màscara‒. Són més perillosos per a nosaltres que per als Jedi. Envia només als superdroides de combat i als droidekes, entesos? No correrem riscos.

Quan l'oficial de seguretat va tornar als seus monitors, Grievous es va tocar de nou els sensors implantats a la mandíbula de la seva màscara.

‒Ig-101.

‒Senyor.

‒Reuneixi un equip de superdroides de combat i droidekes, tots els que pugui trobar, i adreceu-vos a l’hangar. Li donaré les coordenades exactes quan estiguin disponibles.

‒Sí, senyor.

‒Trobarà almenys un Jedi, pot ser que dos, acompanyant al Canceller Palpatine. Estan atrapats en un camp de força i han de ser considerats extremadament perillosos. Desarmi’ls i porti’ls al pont.

‒Si són tan perillosos, potser hem d’executar-los on els trobem.

‒No. Tinc ordres molt precises que no es faci mal al Canceller. Quant als Jedi...

La mà dreta del general va lliscar sota la seva capa per acariciar els sabres làser que penjaven allà.

‒Als Jedi vull executar-los personalment.

========

Un llençol de resplendent energia va brillar de sobte davant seu, bloquejant el pas a l'altre extrem de l'encreuament de passadissos en què es trobaven. Obi-Wan es va parar tan en sec que Ànakin gairebé xoca contra la seva esquena. Després va allargar la mà i va agafar a Palpatine pel braç.

‒Vigili, senyor ‒Va dir en veu baixa‒. Serà millor no tocar-ho fins que sapiguem què és.

Obi-Wan es va deslligar el sabre làser, el va activar i va perllongar acuradament la seva punta per tocar el camp d'energia. Una explosió energètica va projectar espurnes i raigs en totes direccions, i gairebé li arrenca l'arma de les mans.

‒Un camp de força ‒Va dir, més per a si mateix que per als altres‒. Caldrà fer una volta...

Però, mentre parlava, un altre llençol resplendí a l'altra banda del passadís que acabaven de deixar, i dos més van brollar amb un xiuxiueig, segellant els passadissos a banda i banda.

Estaven encaixonats.

Atrapats.

Obi-Wan es va quedar immòbil durant un o dos segons, parpellejant. Després va mirar a Ànakin i va bellugar el cap, incrèdul.

‒Em pensava que érem més llestos.

‒Sembla que no. És el parany més vell del món i ens hem ficat de cap en ell. ‒Ànakin se sentia tan avergonyit com semblava estar-ho Obi-Wan‒. Bé, tu t'has ficat en ella. Jo només m'he limitat a seguir-te.

‒Vaja, ara és culpa meva?

‒Escolta, tu ets el Mestre, jo només sóc l'heroi ‒Va dir ell amb un somriure lleugerament murri.

‒Deixa les bromes per a una altra ocasió ‒Va murmurar Obi-Wan‒. Això és cosa del Costat Fosc, del Revers Tenebrós de la Força. Seguim sense poder fiar-nos dels nostres instints. No ho sents?

El Costat Fosc era en l'últim que volia pensar ara Ànakin.

‒També pot ser pel cop al cap ‒Va suggerir.

Obi-Wan ni tan sols va somriure.

‒No. Totes les nostres opcions acaben sortint malament. Com han pogut localitzar-nos amb tanta precisió? Una cosa va malament. La mort d’en Dooku hauria d’haver buidat l'ombra de...

‒Si tant li agraden els misteris, Mestre Kenobi ‒el va interrompre Palpatine‒, potser pugui resoldre el misteri de com anem a escapar.

Obi-Wan va assentir, mirant sinistrament l'encaixament de camps de força com si fos per primera vegada. Al cap d'un moment va tornar a agafar el sabre làser, el va connectar i va enfonsar la punta a la coberta sota els seus peus. La fulla travessà la placa de duracer gairebé sense resistència, després va brillar, es va agitar i va escopir llampecs, com si hagués tocat un camp de força situat en un buit sota la placa, i gairebé va llançar a Obi-Wan contra l'energia anihiladora del camp de força que tenia al darrere.

‒I segurament també hi haurà un al sostre ‒Va mirar els altres i sospirà‒. Alguna idea?

‒Potser ‒Va dir Palpatine pensatiu, com si se li acabés d'ocórrer la idea‒, hauríem de limitar-nos a rendir-nos al general Grievous. Amb el Comte Dooku mort, segurament podreu... ‒Va mirar significativament a Ànakin-... negociar el nostre alliberament.

És persistent, això per descomptat, va pensar Ànakin. Es va sorprendre somrient en recordar com va discutir de "negociacions" amb Padmé, a Naboo, abans de la guerra. Va tornar al present quan es va adonar que entaular "negociacions agressives" podria resultar una mica enutjós en les actuals circumstàncies, sense sabre làser.

‒Jo suggereixo... ‒Va dir a poc a poc‒, paciència.

‒Paciència? ‒Obi-Wan va alçar una cella‒. Això és un pla?

‒Ja saps el que diu el Mestre Yoda: "Paciència fins que el llot s'aposenti i l'aigua s'aclareixi has de tenir." Així que esperem.

‒Que esperem ‒Obi-Wan semblava escèptic.

‒A la patrulla de seguretat. D'aquí a un moment o dos apareixerà un parell de droides i hauran de baixar el camp de força per agafar-nos presoners.

‒I després?

Ànakin va arronsar alegrement d'espatlles.

‒Després acabarem amb ells.

‒Tan brillant com sempre ‒Va dir Obi-Wan amb sequedat‒. I si resulten ser droides destructors? O alguna cosa pitjor?

‒Au, vinga, Mestre, pitjor que els destructors? A més, les patrulles de seguretat estan sempre compostes per aquests inútils i prims droides de combat.

En aquest moment, quatre d'aquests inútils i prims droides de combat van aparèixer marxant cap a ells, un per cada passadís, amb sonores petjades metàl·liques i els rifles làser en alt. Un d'ells va emprar una de les seves ordres de seguretat preprogramades:

‒Lliurin les seves armes!

‒Entreguin-les, entreguin-les! ‒Bordà els altres tres amb entusiasme, unint-se al primer i agitant el cap amunt i avall.

‒Ho veus? ‒Va dir Ànakin‒. No són cap problema.

Abans que Obi-Wan pogués replicar, diverses portes ocultes en les parets dels passadissos es van fer sobtadament a un costat, i les enormes rodes de brònzium de droides destructors, dos per passadís, van rodar a través d'elles. Els vuit destructors es desplegaren darrere dels droides de combat, amb els seus espurnejants escuts envoltant-los com un halo, i van apuntar els seus canons bessons al pit dels dos Jedi.

Obi-Wan va llançar un sospir.

‒Què deies?

‒D'acord, d'acord. És el Costat Fosc. O el que sigui ‒Ànakin va posar els ulls en blanc‒. No estaves atent al parany dels camps de força.

Per aquestes mateixes portes, i per donar suport als destructors, van entrar setze superdroides de combat amb els braços canó aixecats, disposats a disparar per sobre dels escuts dels primers.

Darrere dels superdroides de combat van aparèixer dos droides d'un tipus que Ànakin no havia vist mai. Encara que tenia una idea del que eren.

I no li alegrava gens.

Obi-Wan els va mirar fixament mentre s'acostaven.

‒Tu ets l'expert, Ànakin. Què són aquestes coses?

‒Recordes allò que vas dir sobre alguna cosa "pitjor que els destructors"? Crec que ho estem veient.

Caminaven l'un al costat de l'altre, amb pas fàcil i recte, gairebé tan fluid com el d'un humà. De fet, podien haver estat humans, humans de dos metres d'alt i fets de metall. Portaven llargues capes onejants que una vegada van ser blanques, però que ara estaven tacades de fum i del que Ànakin sospitava era sang. Caminaven amb les capes tirades sobre una espatlla per deixar lliure la mà esquerra, amb la qual subjectaven el que semblava una arma desconeguda amb forma de bastó de dos metres de llarg, quelcom semblant a la pica de força d'un Guàrdia del Senat, però més curta i amb una fulla de descàrrega d'aspecte estrany a cada extrem.

Caminaven com si estiguessin fets per lluitar, i era evident que havien participat ja en algun combat. La placa pectoral d'un d'ells exhibia un cràter rodó i superficial envoltat per una corona socarrimada causada per algun tret làser directe que no havia aconseguit penetrar; l'altre tenia en el seu dom cranial una cicatriu que baixava fins a un fotoreceptor avariat, una cicatriu que semblava haver estat realitzada per un sabre làser.

Semblava que aquest droide havia lluitat contra un Jedi i havia sobreviscut.

Va suposar que el Jedi no.

Els dos droides es van moure entre els superdroides de combat i els destructors, apartant a un de combat amb gest casual i amb força suficient perquè aquest xoqués contra la paret i s'ensorrés en un guspirejant munt de metall.

El del fotoreceptor avariat els va apuntar amb el bastó, i els camps de força que els envoltaven es van apagar.

‒Ha dit que lliureu les armes, Jedi.

Per descomptat això no era una ordre de seguretat programada.

‒He llegit un informe d'Intel·ligència sobre això ‒Va dir Ànakin en veu baixa‒. Crec que són els droides guardaespatlles d’en Grievous. Prototips construïts segons les seves especificacions ‒Va passar la mirada d'Obi-Wan a Palpatine‒. Per combatre Jedi.

‒Ah ‒Va dir Obi-Wan‒. Llavors, donades les circumstàncies, crec que necessitem un pla B.

Ànakin va assentir, assenyalant a Palpatine amb el cap.

‒La idea del Canceller em sembla ara bastant bona.

Obi-Wan va fer que sí, pensatiu.

Quan el Mestre Jedi es va tornar per lliurar el seu sabre làser al droide guardaespatlles, Ànakin es va inclinar una mica més cap al Canceller Suprem i va murmurar:

‒Al final se sortirà amb la seva.

‒Acostumo a fer-ho ‒Va respondre Palpatine amb un somriure inescrutable.

Quan els superdroides de combat es van acostar a ells amb electrogrillons per als canells i un cep per a R2-D2, Obi-Wan va llançar una mirada inquisitiva per sobre de la seva espatlla.

‒Ah, Ànakin ‒Va dir amb aquella resignació dolguda i reposada que qualsevol pare cansat que el seu fill es fiqui en embolics hauria reconegut a l'instant‒. On és el teu sabre làser?

Ànakin no podia mirar-lo.

‒No està perdut, si és el que penses.

I era la veritat. Ànakin podia sentir-lo en la Força, i sabia amb exactitud on era.

‒No?

‒No.

‒On és, doncs?

‒No podem deixar això per després?

‒Potser sense el teu sabre làser no tinguis un "després".

‒No necessito un discurs, d'acord? Quantes vegades hem de tenir aquesta conversa?

‒Sembla que una menys del que caldria.

Ànakin va sospirar. Obi-Wan seguia sent capaç de fer que se sentís com si tingués nou anys. Va fer un gest reticent amb el cap, en direcció a un dels guardaespatlles droides.

‒El té aquest.

‒El té aquest? I com és això?

‒No vull parlar-ne.

‒Ànakin...

‒Ei, que també té el teu!

‒Això és diferent...

‒Aquesta arma és la teva vida, Obi-Wan! ‒Va fer una imitació tan bona de Kenobi que Palpatine va haver de contenir una riallada‒. Has de tenir cura d'ella!

‒Potser ‒Va dir Obi-Wan mentre els droides tancaven els grillons als seus canells i els empenyien perquè es moguessin‒ hauríem de deixar això per a després.

‒Potser sense el teu sabre làser no tinguis...

‒D'acord, d'acord ‒es va rendir el Mestre Jedi, amb un somriure pesarós‒. Tu guanyes.

Ànakin li va somriure.

‒Perdó? Què has dit? ‒no podia recordar l'última vegada que va guanyar una discussió a Obi-Wan‒. No pots ser una mica més clar?

‒Delectar-se és poc Jedi, Ànakin.

‒No em delecto, Mestre ‒Va dir mirant de costat a Palpatine‒. Només estic... assaborint el moment.

========

Això és el que se sent essent Ànakin Skywalker, de moment:

El Canceller Suprem et torna la mirada amb un indici de somriure i la lleugera insinuació d'un assentiment aprovador. I, per a tu, aquesta petita, trivial, victòria de companyonia et provoca una calidesa i una calma que relaxa la pressió de la por amb què el drac envolta el teu cor.

Oblida que t'han capturat; Obi-Wan i tu heu estat capturats anteriorment. Oblida la nau que s'enfonsa, oblida els droides assassins de Jedi; t'has enfrontat a coses pitjors. Oblida al general Grievous. Què és ell comparat amb Dooku? No pot ni fer servir la Força.

Així que ara, aquí, la situació es resumeix en què camines entre els dos millors amics que has tingut mai i amb el teu estimat amic droide rodant fidelment darrere dels teus talons...

Camí de guanyar les Guerres Clon...

El que has fet, el que ha passat en les habitacions del General i, el que és més important, per què ha passat, està ara cremant, consumint-se en l'entrada a l'atmosfera de Coruscant juntament amb el cadàver decapitat d’en Dooku. Ja et sembla com si li hagués passat a algun altre, com si tu haguessis estat una altra persona quan ho vas fer. I sembla que aquest home, l'home turmentat per un drac, amb un forn per cor i una ment freda com la superfície d'una estrella morta, només hagués estat una imatge reflectida en els ulls oberts d’en Dooku.

I quan el que queda de la torre espiral s'estavelli contra la ciutat quilomètrica que cobreix la superfície de Coruscant, aquells ulls morts ja s'hauran cremat, i el drac amb ells.

I tu, per primera vegada en la teva vida, seràs realment lliure.

Això és el que se sent essent Ànakin Skywalker.

De moment.

Següent