El Laberint del Mal (IX)

Anterior

9

De potes primes, línies corbes i decorada amb intricats dibuixos, la Mecano-cadira es trobava a l'hangar de la recentment presa fortalesa, enmig d'un munt d'objectes igualment exquisits abandonats pels neimoidians fugitius.

Obi-Wan va descriure un cercle al seu voltant, acariciant-se la barba amb la mà dreta.

–Crec que he vist abans aquesta cadira.

Ànakin estava enfront d'ell, a la gatzoneta, i el va mirar de reüll.

–On?

Obi-Wan es va aturar.

–A Naboo. Poc després que s’emportessin al Virrei Gunray i als seus seguidors sota custòdia a Theed.

Ànakin va negar amb el cap.

–Doncs jo no la recordo.

Obi-Wan va esbufegar exasperat.

–Suposo que estaves massa entusiasmat per haver volat la Nau de Control de Droides per fixar-te en res més. És més, només la vaig veure un moment, però recordo que el disseny de la placa de l’holoprojector em va sorprendre. No havia vist mai cap semblant a aquesta... Ni n’he tornat a veure des de llavors, ja posats.

A l'extrem oposat de l'espaiós hangar es trobava el caça estel·lar groc d'Ànakin. R2-D2 romania a prop seu, comunicant-se amb el TC-16. El comandant Cody i la resta del Setè Esquadró estaven en un altre lloc del palau. "De neteja", com solien dir els clons.

Ànakin va examinar l’holoprojector de la cadira, però sense tocar-lo. Era un oval metàl·lic equipat amb un parell de preses dorsals capaces d'acceptar cèl·lules de dades d'alguna classe.

–Això és molt estrany. Saps que aquestes cèl·lules podrien emmagatzemar missatges valuosos, oi, Mestre?

–Raó de més per no tocar-les fins que algú d'Intel·ligència les miri.

Ànakin va arrufar les celles.

–L’espera podria ser eterna.

Obi-Wan es va creuar de braços, contemplant-li fixament.

–Tens pressa, Ànakin?

–Pel que sabem, les cèl·lules podrien estar programades per esborrar-se.

–Tens alguna prova d'això?

–No, però...

–Llavors serà millor esperar que efectuïn una avaluació.

Ànakin va fer una ganyota.

–Què saps sobre les avaluacions, Mestre?

–No sóc exactament un expert en la matèria. Anava amb freqüència als ciberlaboratoris del Temple, Ànakin.

–Ja ho sé, però R2 pot efectuar aquesta avaluació.

Va cridar al droide per connectar-lo a la Mecano-cadira.

–Ànakin... –va començar a dir Obi-Wan.

–Senyors, he de protestar –va interrompre TC-16, corrent darrera d’R2-D2–. Aquests articles segueixen pertanyent al Virrei Gunray i als altres membres del seu seguici.

–No tens autoritat en aquest assumpte –va tallar-lo Ànakin.

R2-D2 trinà i va cridar a l’androide de protocol. Ells portaven ja una estona discutint, des que havia arribat R2-D2.

–Sóc plenament conscient que els meus circuits estan corroint-se –li va respondre TC-16–. Pel que fa a la meva postura, poc puc fer fins que em canviïn la juntura pelviana. Els astromecànics teniu massa bona opinió de vosaltres mateixos només perquè podeu pilotar caces estel·lars.

–No vulguis saber res d'R2-D2, TC –va advertir-li Ànakin–. És que un altre androide de protocol li ha estat fent la vida impossible, oi, R2?

R2 trinà una resposta, va estendre el braç que li servia com a interfície d'ordinador i va inserir la punta magnètica en una presa de sortida de la cadira.

–Ànakin! –va cridar Obi-Wan.

Ànakin es va aixecar i es va unir a Obi-Wan a la plataforma de llançament. Aquest assenyalava una llum parpellejant que augmentava de grandària en el cel nocturn a cada segon.

–Veus això? Probablement és la nau que estem esperant. I als d'Intel·ligència no els agradarà que fiquem el nas en els seus assumptes.

–Senyors... –va cridar TC-16 darrere d’ells.

–Ara, no –va tallar Obi-Wan.

R2-D2 va començar a deixar anar una llarga sèrie de xiulets, refilets i trinats.

–Quan ens donin permís, si ho fan –va seguir Obi-Wan–, podràs desmuntar tota la cadira si et ve de gust. Mentrestant...

–Aquest no és el meu objectiu. Mestre.

–Qui-Gon t’hauria d’haver deixat a la botiga d'escombraries de Watto.

–No parles seriosament, Mestre.

–És clar que no, però sé com t'agrada trastejar en aquestes coses.

–Senyors...

–Calla, TC –va repetir Ànakin.

R2-D2 proferí una bocinada i va xiular, tot i que des de certa distància.

–I tu també, R2.

Obi-Wan va observar per sobre de les seves espatlles i la seva boca es va obrir de bat a bat.

–On és la Mecano-cadira?

Ànakin va donar mitja volta i va examinar l'hangar.

–I on està R2?

–És el que intentava dir-los, senyors –va apuntar TC-16, assenyalant cap a la destrossada comporta d’iris de l'hangar de llançament–. La cadira s'ha anat caminant... i s'ha emportat al seu petit droide amb ella!

Obi-Wan va contemplar fixament a Ànakin, desconcertat.

–Bé, Mestre, si s'ha anat caminant no ha pogut arribar molt lluny.

Van córrer fins al passadís i el van trobar desert en ambdues direccions. Van començar a buscar a les sales contigües al celler. Un prolongat xiscle electrònic els va tornar a passadís principal.

–És R2 –va dir Ànakin.

–O és ell, o TC ha desenvolupat cert talent per a la imitació.

Amb l’androide de protocol trepitjant-los els talons, es van dirigir a una sala de dades. Allà van veure a R2-D2 amb la seva interfície encara connectada a la cadira i la mordassa del seu braç mecànic subjectat al tirador d'un armari. Tirant al màxim, un cable d'ordinador connectava la Mecano-cadira a una espècie de consola de comandament. Les potes de la cadira, similars a urpes, intentaven afermar-se en el sòl llis, en un esforç per acostar-se a la consola.

–Què està fent? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin va agitar el cap, desconcertat.

–Intenta recarregar-se?

–Mai havia vist una Mecano-cadira tan tenaç.

R2-D2 va xiular i trinar.

–Què diu R2? –va preguntar Obi-Wan a TC-16.

–Diu que la Mecano-cadira està intentant autodestruir-se!

Ànakin va carregar contra la consola.

–R2, desendolla’t! –udolà Obi-Wan–. Ànakin, allunya't d'aquesta cosa!

Els dits d'Ànakin ja estaven ocupats, intentant desprendre l’holoprojector de la cadira.

–No puc. Mestre. Però ara sabem que hi ha alguna cosa guardada en aquesta cadira que ningú vol que vegem.

Obi-Wan va contemplar amb angoixa a R2-D2.

–Quant de temps, R2?

TC-16 va traduir la resposta del robot astromecànic.

–Segons, senyor!

Obi-Wan va córrer al costat d’Ànakin.

–No hi ha temps, Ànakin. A més, si trasteges aquí podries accelerar la seva detonació...

–Ja gairebé estic. Mestre...

–Aconseguiràs desactivar-nos a nosaltres en el procés!

Obi-Wan va sentir una pertorbació en la Força.

Sense pensar, va empènyer a Ànakin contra el terra un instant abans que la cadira disparés un doll de vapor blanc cap al lloc que havia ocupat el jove Jedi.

Obi-Wan es va tapar la boca i el nas amb l'ampla màniga de la seva túnica, tossint.

–Gas verinós! Segur que el mateix que Gunray va intentar utilitzar contra Qui-Gon i contra mi a Naboo!

–Gràcies, Mestre –va dir Ànakin–. Com anem?, vint-i-cinc a trenta-set?

–Trenta-sis... si vols ser exacte.

Ànakin va estudiar un moment la cadira.

–Ens hem d’arriscar.

Abans que Obi-Wan pogués intentar ni tan sols aturar-lo, Ànakin es va inclinar cap endavant i va arrencar el cable de la interfície de la consola del comandament.

R2-D2 va udolar i TC-16 va gemegar de dolor.

Una teranyina d'energia blava va brillar al voltant de la cadira i de la consola, i va llançar a Ànakin d'esquena.

En aquest moment, un holograma blau d'alta resolució va sorgir de l’holoprojector de la cadira.

R2-D2 ploriquejà alarmat.

I van sentir com la veu del Virrei Nute Gunray parlava amb una figura d'un metre d'alçada abillada amb una capa amb caputxa: "Sí, sí, per suposat. Confio que puguem veure’ns personalment, Senyor Sidious."

Següent