El Laberint del Mal (VIII)

Anterior

8

El fet que el transbordador classe Sheathipeda hagués aconseguit obrir-se camí entre una tempesta de turbolàsers i arribar fins a l'hangar de la torre de comandament de la nau central de la Federació de Comerç no era garantia de seguretat. De fet, la nau central era atacada pels navilis de guerra de la República mentre Nute Gunray i el seu seguici descendien per la rampa en forma de llengua del transbordador.

Quant va posar el peu a coberta, el Virrei Nute Gunray, abillat amb la seva túnica de color vermell sang i lluint un barret alt, semblant a una mitra, va demanar un informe de situació a un dels tècnics d'ulls sortits que l'esperaven a l’hangar.

–En aquest mateix moment estem calculant les coordenades per saltar a velocitat llum, Virrei –va dir el més pròxim–. Uns segons més i estarem molt lluny de Cato Neimoidia. Els seus aliats del Consell Separatista ens esperen en la Vora Exterior.

–Això espero –va contestar Gunray, mentre la nau es veia sacsejada per una tremenda explosió.

Darrera d’en Gunray es trobava l'oficial Rune Haako, amb un bonet en forma de cresta; i, darrere d'en Haako, diversos funcionaris financers, legals i diplomàtics, cada un amb el seu barret distintiu. Els droides començaven a descarregar les seves possessions, els tresors pels quals Gunray s'havia arriscat tant.

Va cridar a Haako al seu costat, mentre els altres sortien de l'estèril hangar.

–Creus que tindrem alguna oportunitat de tornar i recuperar el que hem deixat enrere?

–Ni la més remota –va respondre Haako amb rotunditat–. Els nostres mons pertanyen ara a la República. La nostra única esperança és trobar refugi en la Vora Exterior. D'altra banda, aquesta nau s’haurà de convertir en la nostra llar... i potser en la nostra última morada!

La tristesa va sorgir als ulls vermells d’en Gunray.

–Però les meves col·leccions, els meus records...

–Les seves possessions més preuades l'acompanyen –adduí Haako, assenyalant els contenidors ja apilats al costat ala rampa de desembarcament–. El més important és que hem aconseguit escapar amb vida. Una mica més i haguéssim caigut en mans dels Jedi.

Gunray es va permetre assentir amb el cap.

–M'ho vas advertir.

–Sí.

–Quan guanyem la guerra, el Comte Dooku ens ajudarà a trobar nous mons en els quals establir-nos.

–Si guanyem la guerra, voldràs dir. La República sembla decidida a expulsar-nos de la galàxia.

Gunray va fer un gest despectiu amb els seus dits grassonets.

–Contratemps temporals. La República encara no ha vist el rostre del seu veritable enemic.

Haako va arronsar lleugerament les espatlles davant la referència.

–Però... N'hi haurà prou amb ell, Virrei? –va preguntar tranquil·lament.

Gunray no va dir res, tot i que les últimes setmanes s'havia estat fent la mateixa pregunta.

Una cosa era clara: els dies de glòria de la Federació de Comerç havien acabat. Irònicament, l'individu responsable d'aquest període d'esplendor, i l'ascens del propi Nute Gunray, era el mateix que l'havia traït repetidament, i al qual Gunray i els altres separatistes es veien forçats a suplicar que els salvés.

Darth Sidious, el Senyor Sith.

A Dorvalla i Eriadú, manipulant els esdeveniments per augmentar el poder i la influència dels neimoidians; a Naboo, ordenant el bloqueig del planeta, l'assassinat de dos Jedi i la mort de la Reina... Un desastre per a la Federació de Comerç. Des de llavors, la República havia dedicat anys d'esforç a intentar declarar culpable a Gunray i els seus principals funcionaris, i a trencar el domini de la Federació de Comerç sobre el transport galàctic. Però durant tot aquest temps d'humiliació pública. Gunray no havia esmentat ni una sola vegada el paper jugat per Sidious.

Per por?

Certament.

Però també perquè s'havia adonat que Sidious mai l’abandonava completament. Més encara, d'alguna manera, el Senyor Fosc s'havia encarregat de què els judicis mai arribessin a celebrar-se, que no es dictés cap veredicte o que no es complissin els càstigs. A mesura que el moviment separatista guanyava poder i amenaçava la seguretat de naus i carregaments en els sectors més llunyans de la galàxia, la Federació de Comerç aconseguia incrementar el seu exèrcit de droides de combat tractant directament amb mons com Geonosis i Hypori, on es fabricaven. Gràcies, sobretot, a la sobtada inestabilitat de la República, havien pogut tancar tractes molt lucratius entre la Federació de Comerç i l'Aliança Corporativa, el Clan Bancari Inter-galàctic, la TecnoUnió, el Gremi de Comerç i altres entitats corporatives.

Durant l'últim intent de jutjar la Federació de Comerç, el Comte Dooku es va acostar a Gunray i li va prometre que tot acabaria bé per a ells. En un moment de debilitat, Gunray s'havia sincerat amb ell, explicant-li tota la veritat, inclosa la seva relació amb Darth Sidious. Dooku li va escoltar atentament i li va prometre que, tot i que ell havia abandonat l'Orde feia ja alguns anys, portaria el tema al Consell Jedi. Gunray tenia sentiments oposats sobre la intenció d’en Dooku de crear un moviment separatista, sobretot perquè la corrupció del Senat de la República sovint redundava en benefici de la Federació de Comerç. Però si la Confederació de Sistemes Independents de Dooku podia eliminar part dels suborns i comissions que eren moneda corrent en el comerç galàctic, millor.

Aviat van quedar al descobert els veritables objectius d’en Dooku: estava menys interessat en oferir una alternativa a la República que en posar-la de genolls... fins i tot per la força, de ser necessari. Si la Federació de Comerç se les havia arreglat per reunir un exèrcit davant els mateixos nassos del Canceller Suprem Finis Valòrum, Dooku havia fet que els tallers baktoides subministressin armes a tota corporació disposada a aliar-se amb ell.

No obstant això, Gunray s'havia resistit a oferir el seu suport incondicional als separatistes... Almenys mentre existís l'oportunitat de seguir obtenint beneficis en els innombrables sistemes estel·lars de la República. Imposant el seu propi criteri, havia aconseguit imposar a Dooku una condició prèvia a l'acceptació d'un acord exclusiu: la mort de l'anterior Reina de Naboo, Padmé Amidala, que havia desbaratat els plans d’en Gunray en dues ocasions i que era la veu acusadora que més s'havia fet sentir durant els seus judicis.

Per organitzar l'atemptat, Dooku va contractar a un caça-recompenses que va intentar dues vegades assassinar a la senadora Amidala, però va fracassar. Llavors va arribar Geonosis.

Però quan Gunray va tenir per fi a Amidala en les seves urpes, i ni més ni menys que acusada d'espionatge, Dooku es va equivocar negant-se a matar la dona i alçant la mà contra els Jedi, provocant que dos-cents d'ells apareguessin amb un exèrcit clon que la República havia creat en secret.

Aquell dia, Gunray va viure la primera d'una llarga sèrie d’ajustades fugides. Gunray i Haako van aconseguir escapar amb prou feines de la batalla que es lliurava a la superfície del planeta, i van reunir les naus nodrissa i els transports de droides que els hi quedaven.

En aquell moment ja era tard per distanciar-se de la Confederació d’en Dooku.

La guerra va esclatar, i a Dooku li va arribar el torn de fer unes quantes revelacions: Ell també era un Sith, i el seu Mestre era ni més ni menys que Sidious! Nute Gunray no es va preocupar d'esbrinar si el Comte era el substitut del temible Darth Maul o si era Sith des dels seus anys de formació en l'Orde Jedi; l'únic que li importava era que tornava a trobar-se en la mateixa posició que tants anys enrere: al servei de forces que de cap manera podia controlar.

Mentre la guerra li havia anat bé als seus interessos, no li havia importat a qui servia. Els negocis havien continuat endavant, i la Federació de Comerç va aconseguir consolidar la seva hegemonia. Per un temps, fins i tot va fer la impressió que podia fer-se realitat el somni de Sidious i Dooku d'aniquilar la República, però van trobar un digne antagonista en la persona del Canceller Suprem Palpatine, també procedent de Naboo. Aquest mai havia impressionat a Gunray, però no només havia aconseguit romandre en el poder més anys dels que li corresponien pel seu càrrec, gràcies a una combinació d'encant i enginy, sinó que se les havia manegat per canviar el curs de la guerra al costat als Jedi. A poc a poc, la roda va començar a girar en sentit contrari, la República va començar a recuperar un món separatista rere l'altre, i ara fins i tot el propi Virrei Nute Gunray es veia expulsat del Nucli.

Era una tragèdia per a la Federació de Comerç; i es temia que una tragèdia per a tota l'espècie neimoidiana.

Va contemplar les escasses possessions que havia estat capaç de reunir: les seves costoses túniques i mitres, les resplendents joies, les inestimables obres d'art...

Un sobtat calfred va recórrer la seva espina dorsal. La protuberància del seu front i la mandíbula inferior van tremolar temoroses. Els seus ulls es desorbitaren a la cara grisa jaspiada en girar-se cap a Rune Haako.

–La cadira! On és la cadira?

Haako el va contemplar, desconcertat.

–La Mecano-cadira! –va exclamar Gunray–. No és aquí!

Els ulls d’en Haako es van omplir d'aprensió.

–No hem pogut oblidar-la.

Gunray va assentir preocupat, intentant recordar quan i on l'havia vist per última vegada.

–Estic segur que la vàrem portar fins l'hangar de llançament. Sí, sí, recordo haver-la vist allà! Però, amb les presses per enlairar...

–Però la vas programar per autodestruir-se, no? –va gemegar Haako–. Digues-me que la vas programar!

Gunray el va mirar fixament.

–Vaig creure que l’havies programat tu.

Haako va gesticular, descontrolat.

–Jo? Ni tan sols conec la seqüència de codis!

Gunray es va quedar callat un moment.

–Haako, i si decidissin trastejar amb ella?

La boca d'en Haako es va retorçar de preocupació.

–Sense els codis, què guanyarien?

–Tens raó. Per descomptat, tens raó.

Gunray es va intentar convèncer a si mateix. Al cap i a la fi només era una Mecano-cadira; exquisidament tallada, si, però una simple cadira ambulant. Una cadira ambulant equipada amb un transmissor d’hiperona. Un transmissor d’hiperona que li havia lliurat catorze anys abans...

–I si descobreix que l'hem deixat enrere? –va gemegar Gunray.

–Sidious? –va dir suaument Haako.

–Sidious no!

–Es refereix al Comte Dooku...?

–És que estàs clínicament mort? –va cridar Gunray–. Grievous! I si ho descobreix Grievous?

El comandant suprem dels exèrcits droide, el general Grievous, havia estat el regal de San Hill a Dooku. Abans, un bàrbar; ara, una monstruositat cibernètica consagrada a la mort i a la destrucció. El carnisser de poblacions senceres, el devastador d'incomptables mons...

–No és massa tard –va dir de sobte Haako–. Podem comunicar-nos amb la cadira des d'aquí.

–Podem ordenar-li que s'autodestrueixi?

Haako va agitar el seu cap negativament.

–Però podem donar-li instruccions per què programi la seva pròpia autodestrucció.

Un tècnic els va interceptar mentre corrien cap a una consola de comunicacions.

–Virrei, estem preparats per saltar a velocitat llum.

–Ni se t'acudeixi fer-ho! –va cridar Gunray–. No fins que jo doni l'ordre!

–Però, Virrei, la nau no podrà resistir el bombardeig...

–El bombardeig és la menor de les nostres preocupacions!

–De pressa! –va insistir Haako–. No tenim gaire temps!

Gunray es va afanyar per unir-se a ell des d'una consola.

–No li expliquis això a ningú –li va advertir.

Següent