21
–El general
Grievous acaba de sortir de l'hangar –comunicà per circuit intern un tinent de
la Federació de Comerç a Gunray, instal·lat en les luxoses cabines del centre
de la torre de comandament de la nau.
–Quin hangar?
–va preguntar Gunray a l'àudio de l'enllaç de comunicacions–. El de sota o el
de la torre?
–El transbordador
del general ha demanat atracar a l’anell de la torre, Virrei.
Gunray
va donar mitja volta i es va col·locar davant de Rune Haako.
–Això vol
dir que estarà aquí en qualsevol moment!
Va mirar
l'enorme pantalla rodona que mostrava en temps real l'avantcambra que precedia
a les seves estances. Els guàrdies neimoidians apostats en ella també havien
estat avisats de l'arribada d’en Grievous. Armats amb rifles làser més alts que
ells mateixos, els quatre eren voluminosos i portaven armadures mínimes i
cascos en forma de cub que només deixaven veure els seus ulls vermells i els
seus rostres verds.
–Ha de
ser per la mecano-cadira –va dir Gunray, passejant nerviosament per davant de
la pantalla.
–Què li
vas dir? –es va interessar Haako.
Gunray
es va aturar en sec.
–Immediatament
després que la Shu Mai ens informés de la cita a Belderone, vaig contactar amb
Grievous i li vaig fer saber com de furiós que em sentia per no haver estat
informat personalment. El vaig acusar d'apartar-me intencionadament de la
cadena de comandament.
Haako es
va horroritzar.
–Li vas
dir això?
Gunray
va fer que sí amb el cap.
–Va insistir
en què havia intentat comunicar amb mi a través del transmissor d’hiperona de
la Mecano-cadira, però li vaig respondre que no havia rebut cap transmissió.
–Ja és
aquí! –va avisar Haako, apuntant amb un dit tremolós cap a la pantalla.
Gunray
va veure que Grievous arribava acompanyat per quatre dels seus MagnoGuàrdies
d'elit, temibles droides bípedes de combat construïts segons unes
especificacions molt concretes i exigents. Eren tan alts com el general i
anaven armats amb piques de combat proveïdes de generadors electromagnètics de
pols. Les seves capes queien diagonalment sobre els seus cossos d'amples
espatlles, tapant la part inferior de les seves cares i envoltant la part
superior dels seus caps. En beneficiar-se de la mateixa programació que
Grievous, així com de la mateixa instrucció que el general rebés de Dooku, els
guàrdies d'elit eren especialistes en les arts Jedi i podien rivalitzar amb la
majoria dels mestres.
Els
quatre neimoidians es van mantenir ferms en els seus llocs, creuant els rifles
davant els seus pits en un gest d'advertiment.
Els
guàrdies d’en Grievous ni tan sols van frenar el pas. Imitant als neimoidians,
van alçar les seves electropiques i les van fer girar cap endavant amb tal
velocitat i precisió que els sentinelles de Gunray van ser literalment
escombrats, com si fossin nens.
Grievous
va mirar a la lent de l’holocàmera muntada sobre la comporta.
–Deixi’ns
entrar, Virrei. O he d’ordenar als meus guàrdies que destrossin tot el que
s'interposi entre vostè i jo?
Haako va
donar mitja volta sobre els seus talons i es va afanyar cap a l’escotilla
posterior de la suite.
–On vas?
–va preguntar Gunray–. Fugir només ens faria semblar culpables!
–Som culpables!
–va reconèixer Haako per sobre de la seva esquena.
–Però ell
no ho sap.
–Virrei!
–tronà Grievous.
–Ho sabrà
–va exclamar Haako abans de desaparèixer per la comporta.
Gunray
es va aturar un moment retorçant-se les mans. Després, després d’arreglar-se la
túnica i la mitra i tirar les espatlles cap enrere, va prémer el botó
d'obertura de la porta amb el seu dit grassonet.
El
general va entrar a la suite seguit pels quatre MagnoGuàrdies, que es van
desplegar a banda i banda cobrint tots els racons de la cabina.
–Què significa
aquesta intrusió? –va protestar Gunray des del centre de la sala principal–.
Els teus amos no toleraran que em tractis així!
Grievous
el va mirar, arrufant les celles.
–Ho faran...
quant descobreixin el que vostè ha fet.
–De què
estàs parlant..., abominació? Quan Lord Sidious sàpiga que ens vas prometre un
món que no vas poder lliurar-nos...
Un dels
MagnoGuàrdies va fer un pas endavant i va col·locar la punta de la seva
electropica a un mil·límetre de la cara d'en Gunray.
–Ets el
titella metàl·lic de Lord Sidious –va balbucejar Gunray amb veu tremolosa–. Si
no fos per la Federació de Comerç, no tindries cap exèrcit per manar.
Grievous
va alçar l'arpa dreta i va assenyalar amb ella a Gunray.
–La Mecano-cadira.
Vull veure-la.
Gunray
va empassar saliva.
–En un
moment d'enuig la vaig destrossar i la vaig tirar al buit.
–Està mentint.
No hi va haver cap problema amb la transmissió que li vaig enviar. La cadira va
lliurar el meu missatge.
–Què estàs
insinuant?
–Que ja
no té la cadira. Que, no sé com, ha caigut en mans de l'enemic. I que, gràcies
a això, la República va descobrir el meu pla per atacar Belderone.
–Estàs boig.
Grievous
va subjectar a Gunray pel coll i el va aixecar un metre del terra.
–Abans d'anar-me'n
m’haurà dit tot el que vull saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada