La caça del Corredor del Sol (I)

La caça del Corredor del Sol

Llibre # 1

Ryder Windham

Una nau fantasma es troba en curs de col·lisió amb un planeta indefens.

Primer, els Jedi han de trobar-la.

Després, han de detenir-la.

CAPÍTOL 1

–Algun senyal del vaixell de càrrega nallastià? –va preguntar el Capità Breakiron, buscant a l’espai.

–No, senyor, –va respondre el timoner a la nau de Patrulla de l'Espai de Fondor, un navili de vint metres de llarg que era distingit per les seves dues aletes radials amb dues flames.

–Segueixi escanejant, –va ordenar Breakiron.

–Sí, senyor.

Des del seu seient al pont, Breakiron va mirar a través de la finestra principal de la cabina de comandaments al paisatge espacial que els envoltava, buscant algun senyal indicador del vaixell de càrrega desaparegut. Sense veure res excepte estrelles distants, Breakiron va fer una ganyota.

El vaixell de càrrega equipat amb un hipermotor i els seus cinc membres de tripulació havien estat en trànsit des del distant planeta Esseles. D'acord a les autoritats portuàries de l'Espai Esseles, havia sortit segons el previst a través del vector hiperespacial correcte. Però quan el vaixell de càrrega va arribar tard a la seva arribada a la seva base de Nallàstia, una lluna deshabitada del sistema Fondor, els nallastians van alertar a la Patrulla de l'Espai de Fondor. Cinc hores més tard, Breakiron i el seu equip encara estaven buscant.

Què hi havia interromput el viatge del vaixell de càrrega? Breakiron només podia imaginar qualsevol nombre de coses dolentes: fallada en els motors o el sistema de navegació, descompressió, col·lisió amb un asteroide o un altre navili, captura per pirates o esclavisme, motí... la llista era interminable. Es va bressolar en el seu seient de comandament per encarar l'últim membre de la seva petita tripulació, el navegant de la nau patrulla.

–Està segur que estem buscant en el quadrant correcte?

–Sí, senyor, –va respondre el navegant–. Això és, tret que el vaixell de càrrega tornés d'Esseles per una ruta diferent a través de l'hiperespai.

–Els nallastians no corren riscos–, va dir Breakiron rebutjant-lo–. S'haurien cenyit a la ruta establerta per poder tornar al sistema Fondor pel vector designat. Mai... Esperi!

Saltant davant la rauxa del capità, el navegant va alçar la mirada de la seva consola.

–Senyor?

Breakiron va assenyalar a la finestra.

–Miri allà, sota aquest conjunt d'estrelles. Una tènue franja de llum. S'està movent.

El navegant i el timoner van seguir la mirada del capità i van localitzar l'objecte.

–És el vaixell de càrrega? –va preguntar Breakiron.

El navegant va mirar a una pantalla en la seva consola i va respondre:

–Desconegut, senyor. No apareix en els nostres sensors.

–Cap lectura en absolut? –va preguntar Breakiron, mantenint els seus ulls fixos en la franja movent–se.

–Cap, senyor, –va respondre el navegant. Anticipant–se a la següent pregunta del capità, el navegant va afegir–. Tots els nostres sistemes estan operacionals, però estic rebent un senyal mort dels nostres electrofotoreceptors així com dels transmissors d'espectre complet.

–Estrany, –va comentar Breakiron–. Hi ha alguna possibilitat que aquest objecte sense identificar estigui interferint en el nostre xip sensor?

–Desconegut, senyor.

Breakiron es va tornar cap al timoner.

–Quin és l'estat de l'escut i armes?

–Completament operacional, senyor.

–Llavors no estem fora de joc encara, –va dir secament Breakiron. Apuntant amb un dit al navegant, va dir–: Obtingui una visual en l’electrotelescopi.

El navegant semblava confús.

–Però, senyor, els sensors no estan...

–Utilitzi els seus ulls! –va deixar anar Breakiron–. I ajusti la mira manualment.

El navegant va mirar en un monitor oval suspès i va manipular els controls de l’electrotelescopi. Era un treball frustrant. El dispositiu era prou potent com per detectar petits vaixells de càrrega a distàncies de fins a cinc minuts llum, però era completament depenent de les dades rebudes del xip sensor. El navegant va fer el que va poder.

–I bé? –va preguntar Breakiron.

–Ho sento, senyor, –va informar el navegant–. L'objecte segueix viatjant fora del meu visor, i no puc enfocar en ell.

Breakiron va colpejar els seus dits en el reposa-braços del seu seient.

–Podria ser el vaixell de càrrega perdut. Serà millor que ho comprovem. Comprovi els nostres escuts i mou-te. –Mentre la nau patrulla accelerava cap a l'objecte sense identificar, va semblar créixer i allargar-se lentament dins el marc de la finestra del pont. La franja es va tornar un pal prim, el pal es va tornar oblong, l’oblong es va transformar en un gruixut cilindre, i després el cilindre es va convertir en...

Una nau estel·lar abandonada.

Semblava tenir quatre-cents metres de llarg, set vegades la longitud de la nau de Patrulla de l'Espai de Fondor, i anava a la deriva en un estrany angle pel buit sense aire. Il·luminat només per la llum del sol del sistema Fondor, el casc de metall gris de la nau abandonada estava marcat per nombrosos bonys petits però d'altra banda semblava intacte. A estribord, tres ales en punxa, cap enrere, estaven fixes en un únic motor subllum gruixut que estava marcat per marques negres de calcinació.

El timoner va obrir la boca.

–Això definitivament no és el vaixell de càrrega nallastià.

–No em digui, –va respondre Breakiron–. Encara res dels sensors?

El navegant va sacsejar el cap.

–D'acord amb els sensors, hauríem d'estar mirant a l'espai buit.

–Llavors alguna cosa ha d'estar malament amb el nostre xip sensor, –va dir Breakiron. Mirant la nau abandonada cilíndrica, inquirí–: Algú de vostès està familiaritzat amb el disseny d'aquestes restes?

–No, senyor, –van respondre els dos membres de la tripulació a l'uníson.

–Els bonys del casc probablement van ser provocats per micrometeorits, –va observar Breakiron–. Sembla que ha estat a la deriva molt, molt de temps. –Ell va mirar a l’estribord de la nau abandonada i va dir–: Hi ha una marca en aquesta ala. Porti’ns a prop.

El timoner va igualar la velocitat de la nau abandonada a la deriva i va maniobrar la nau patrulla per tenir una clara visió de l'ala a través de la finestra. La marca va resultar ser una icona, borrosa per molts anys d'exposició a la radiació. La icona era un cercle daurat que estava dividit per la meitat per una única línia blanca.

Tothom en el sistema Fondor havia sentit la història de la nau estel·lar que portava el símbol del cercle daurat dividit. Hi va haver un moment de silenci a la nau patrulla. El silenci va acabar quan el timoner va panteixar.

–El Corredor del Sol.

–No pot ser, –va dir el navegant–. El Corredor del Sol és només una llegenda.

–Tota llegenda té un origen, –notà Breakiron, la seva pròpia veu un murmuri cautelós–. I pot ser que estiguem mirant a la pròpia llegenda ara mateix.

–Vostè... Vostè de veritat pensa que és el Corredor del Sol? –va quequejar el navegant–. Vull dir, si ho és, ha de tenir què... tres mil anys d'antiguitat?

–Més bé quatre mil, –li va corregir Breakiron–. Desplegui una boia de reclam de salvament immediatament.

El timoner va pressionar un botó, i una boia amb forma de torpede es va llançar des de la nau patrulla i va volar cap a la nau malmesa. La boia va estendre els seus manipuladors retràctils, es va ancorar al casc de la nau abandonada, i va començar a parpellejar amb llums vermelles i grogues en una seqüència alterna constant.

–La boia és segura, –va dir el timoner–. Hauríem d’enviar una transmissió per notificar als quarters generals de la patrulla de l'espai de la nostra troballa?

–No podem, –va respondre Breakiron–. No amb el nostre transmissor al límit. I fins i tot si poguéssim enviar una transmissió, hi ha una bona probabilitat que els nallastians l’interceptin, i llavors ens acusarien de donar caça al Corredor del Sol en lloc de tractar de trobar el seu vaixell de càrrega perdut. La Patrulla de l'Espai de Fondor mai escoltaria el final, ni tampoc nosaltres.

–Llavors què hauríem de fer, senyor? –va preguntar el timoner–. Vull dir, si aquest és el Corredor del Sol, no podem simplement deixar-lo aquí fora.

Breakiron s’ho va pensar per un moment, després va preguntar al navegant.

–Pot establir les coordenades de la nau abandonada i la seva actual trajectòria sense els sensors?

–Sí, senyor.

–Faci-ho, –va ordenar Breakiron–. Després introdueixi les dades en el Germà Petit, i envieu-lo a casa.

El Germà Petit era el sobrenom que la tripulació li havia donat al Cercador del seu navili, un droide missatger amb forma d’orbe. Equipat amb un hipermotor a petita escala, el Cercador estava dissenyat per fer un viatge d'anada mitjançant l’hiperespai i lliurar informació confidencial a un receptor específic. En el cas del Germà Petit, el receptor seria el director de la Patrulla de l'Espai de Fondor.

Li va portar al navegant cinquanta-cinc segons preparar i llançar al Germà Petit. Ejectant-se de la nau patrulla per una escotilla pressuritzada, el droide missatger ràpidament va localitzar la posició del sistema Fondor, després es va esvair en l'hiperespai.

–Ja que encara estem en el sector Tapani, el Germà Petit arribarà Fondor a... prop de trenta-cinc minuts, –va informar el navegant amb confiança.

–Bon treball–, va dir el Capità Breakiron–. Ara, per molt que odiï abandonar aquesta relíquia, hem de continuar la nostra recerca del vaixell de càrrega. Tregui’ns d'aquí, timoner.

La nau patrulla va començar a allunyar-se de la tija de la nau abandonada, però no havia viatjat molt lluny abans de ser colpejada per una sacsejada sobtada, que va sacsejar tots els seus ossos.

El Capità Breakiron gairebé va caure del seu seient.

–Què ha passat? –va cridar ell–. Hem colpejat alguna cosa?

Abans que el timoner o el navegant poguessin respondre, tots els llums del pont es van apagar. Llavors el timoner va exclamar:

–Capità! Hem perdut tota l'energia!

Breakiron va mirar a través de la finestra de la nau patrulla. Ja no s'estaven allunyant de la nau abandonada.

Es dirigien directament cap a ella!

Següent