CAPÍTOL 4
–Per sobre
del meu cadàver, –es va queixar la Margravina Quenelle, la governadora de Nallàstia,
mentre colpejava el seu puny contra la taula.
–Això seria
convenient, –va respondre el Senador Rodd de Fondor mentre s'inclinava cap
enrere en la seva cadira i examinava la forma de les seves ungles.
Estaven
asseguts a la taula rodona del saló de l’Unitive,
on havien estat portats després que les seves respectives naus –el transport de
salvament base Fondor i el transport de rescat nallastià– haguessin amarrat amb
el creuer de la República. Tres naus, enllaçades pels ports d'amarratge de l’Unitive, viatjaven a una distància
aparentment segura per l'enorme navili abandonat.
El
Senador Rodd, així com els dos assistents que l'acompanyaven, portava un
uniforme negre que portava brodat el logotip dels fabricants de naus estel·lars
Sistemes Sienar de la República. La Margravina Quenelle i els seus dos guàrdies
portaven uns abillaments més colorits i exòtics. Les túniques de la Margravina
semblaven haver estat fetes primàriament a partir de pells de grans
llangardaixos. Bultar Swan també estava asseguda a la taula del saló. Obi-Wan
estava a una curta distància de la cadira del Senador Rodd, i Ànakin estava
situat similarment darrere de la Margravina Quenelle. Ningú estava somrient.
Bultar
va agafar alè profundament, després va dir:
–Si podem
procedir més enllà de les discussions o els drets de salvament, crec que podem
arribar a una solució per a tots els involucrats.
–Oh, jo
estic involucrat, està bé, –va dir el Senador Rodd–. En aproximadament una hora
i quinze minuts, el Corredor del Sol
anirà a la deriva cap a la Ruta de Comerç Rimma, i podrem perdre la nostra
reclamació. No permetré que una relíquia tan important sigui presa per pirates
o atrapada per un carronyer de les Drassanes de Kuat Drive. El millor pla és
deixar que el meu equip remolqui al Corredor
del Sol directament de tornada cap a Fondor.
–Per que
pugui transformar-lo en una instal·lació comercial? –va escopir Quenelle.
–Mai vaig
dir una instal·lació comercial, –va respondre Rodd–. Vaig dir un centre
d'entreteniment. Pensi en això com un museu orbital del viatge interestel·lar.
–Com he
dit abans, –es va queixar Quenelle–, per sobre del meu cadàver.
–Si us
plau sigui raonable, Margravina, –va dir Rodd, tractant de romandre en calma–.
Vull dir, no voldrà que el Corredor del
Sol es perdi de nou, tampoc. Podem resoldre l'assumpte de la propietat més
tard.
–La propietat
no és un problema, –va intercedir Quenelle–. Com la descendent directa del
Margrave Octan, el Corredor del Sol
és de la meva propietat. Vostè només vol el Corredor
del Sol perquè creu que conté les Estrelles Perdudes de Nallàstia. L'hi
asseguro, s'equivoca.
Rodd es
va mofar.
–Si les
gemmes de poder llegendari no són al Corredor
del Sol, com explica l'anomalia en l'àrea que evita que usem els nostres
sensors?
–No puc
explicar l'anomalia, –va respondre Quenelle–. Però sé que les gemmes estan en
una altra part. I com amb el Corredor del
Sol, mai les obtindrà.
Bultar
Swan va posar les seves mans sobre la taula i les va plegar.
–El fet
que tots dos accedeixin a negociar suggereix que desitgen una resolució en lloc
d'un conflicte. Deixin-nos considerar un esforç mutu per...
–Fondor reclama
el Corredor del Sol, –la va
interrompre Rodd.
La
Margravina va mirar al Senador i va contraatacar.
–No és
seu per reclamar-lo!
Bultar
Swan va alçar la mirada des de la taula fins a Obi-Wan, i va dir:
–No sembla
que estiguem fent cap progrés.
Obi-Wan
es va allunyar de darrere del seient del Senador Rodd i es va moure al costat
de la taula on podia mirar tant a Rodd com a Quenelle.
–Tots hem
de considerar els fets objectivament. Una nau abandonada apareix del no-res,
interromp els sensors i evita la comunicació per transmissor, i pot estar
involucrada en la desaparició d'un vaixell de càrrega nallastià i una nau de
patrulla de l'espai. I malgrat totes les aparences externes, no sabem amb
certesa que la nau abandonada sigui el Corredor
del Sol. És possible que les naus perdudes estiguin ocultes dins de la nau
abandonada?
–Vol dir,
en una plataforma d'hangar interna? –va preguntar el Senador Rodd.
Obi-Wan
va assentir.
–La nau
abandonada és certament prou gran com per contenir les naus. Margravina, el Corredor del Sol original tenia un
hangar intern, potser escudat per una placa del casc retràctil?
–Em temo
que aquest saber s'ha perdut amb el temps, –va respondre Quenelle.
–En altres
paraules, no té ni idea, –va deixar anar Rodd–. Però parlant de les coses
perdudes amb el temps, la nau abandonada només s'acosta més a la deriva a la
Ruta de Comerç Rimma. Vull saber, ara mateix, en aquest mateix minut: els Jedi
li donaran permís a Fondor per fer el salvament?
La
mirada d'Obi-Wan va caure al centre de la taula rodona. Va dir:
–Sincerament
crec que si el temps no fos un factor tan significant, Fondor i Nallàstia
podrien haver resolt aquest assumpte fàcilment sense negociadors Jedi. –Ell va
alçar els ulls i va deixar que viatgessin de Quenelle a Rodd–. Però donades les
circumstàncies i la informació presentada, només hi ha un curs d'acció lògic.
Semblava
que tothom a la sala estava contenint el seu alè. Fins i tot Ànakin, que havia
estat en silenci durant tota la reunió, no tenia ni idea del que el seu Mestre
estava a punt de dir. Però abans que Obi-Wan pogués llançar la seva opinió, un
so de sacsejada, sobtat, va reverberar pel saló.
Després
les llums es van apagar, i hi va haver un caos total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada