56
Els dos
caces estel·lars es trobaven ala amb ala a l'hangar de llançament, separats
únicament per uns metres, escalfant motors, amb els droides instal·lats en els
seus llocs i les cobertes de la cabina aixecades.
Cap dels
dos pilots portava casc, perquè Ànakin pogués sentir a Obi-Wan queixar-se i
cridar:
–Malgrat
totes les angúnies en què m'has ficat contra la meva voluntat, saps que no hi
ha un altre amb qui més em vingui de gust volar.
Ànakin
va somriure.
–Ja era
hora que ho admetessis. Puc interpretar això com que em seguiràs sense fer
preguntes?
–Al límit
de les meves possibilitats –va contestar Obi-Wan–. No sempre sóc capaç d'estar
a la teva alçada, però no em deixaràs enrere i sempre et protegiré les
esquenes.
–Quan et
demani ajuda, acudeix a rescatar-me.
–El dia
que demanis ajuda, sabré que els dos tenim problemes greus.
Ànakin
es va posar seriós.
–Obi-Wan,
no saps les vegades que ja m'has rescatat.
El Jedi
va intentar empassar-se el nus que s'havia format en la seva gola.
–Llavors,
sigui el que sigui el que ens espera, no serà un problema per a nosaltres.
–Qui retornarà
la pau a la galàxia si no ho fem nosaltres? –va riure Ànakin suaument.
Obi-Wan
va assentir cavallerosament amb el cap.
–Al menys
has dit "nosaltres".
Van
baixar les capotes dels caces i van connectar els repulsors, es van elevar una
mica, van rotar 180 graus i van travessar fàcilment el transparent camp de
contenció de l'hangar.
Volant
en formació, van recórrer als seus impulsors i es van allunyar de l'enorme nau.
Van accelerar en una columna de brillant energia blava, van virar lleugerament
a babord, lleugerament a estribord, van acoblar els seus anells d’hiperimpuls i
van desaparèixer en la llarga nit.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada