divendres, 20 d’abril del 2018

El Laberint del Mal (i LVI)

Anterior


56

Els dos caces estel·lars es trobaven ala amb ala a l'hangar de llançament, separats únicament per uns metres, escalfant motors, amb els droides instal·lats en els seus llocs i les cobertes de la cabina aixecades.
Cap dels dos pilots portava casc, perquè Ànakin pogués sentir a Obi-Wan queixar-se i cridar:
–Malgrat totes les angúnies en què m'has ficat contra la meva voluntat, saps que no hi ha un altre amb qui més em vingui de gust volar.
Ànakin va somriure.
–Ja era hora que ho admetessis. Puc interpretar això com que em seguiràs sense fer preguntes?
–Al límit de les meves possibilitats –va contestar Obi-Wan–. No sempre sóc capaç d'estar a la teva alçada, però no em deixaràs enrere i sempre et protegiré les esquenes.
–Quan et demani ajuda, acudeix a rescatar-me.
–El dia que demanis ajuda, sabré que els dos tenim problemes greus.
Ànakin es va posar seriós.
–Obi-Wan, no saps les vegades que ja m'has rescatat.
El Jedi va intentar empassar-se el nus que s'havia format en la seva gola.
–Llavors, sigui el que sigui el que ens espera, no serà un problema per a nosaltres.
–Qui retornarà la pau a la galàxia si no ho fem nosaltres? –va riure Ànakin suaument.
Obi-Wan va assentir cavallerosament amb el cap.
–Al menys has dit "nosaltres".
Van baixar les capotes dels caces i van connectar els repulsors, es van elevar una mica, van rotar 180 graus i van travessar fàcilment el transparent camp de contenció de l'hangar.
Volant en formació, van recórrer als seus impulsors i es van allunyar de l'enorme nau. Van accelerar en una columna de brillant energia blava, van virar lleugerament a babord, lleugerament a estribord, van acoblar els seus anells d’hiperimpuls i van desaparèixer en la llarga nit.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada