43
El Mà Invisible, nau insígnia de la flota
separatista, quilomètric creuer del general Grievous, mantenia una òrbita
estacionària sobre el Districte del Senat de Coruscant, ara il·luminat
completament per la llum del sol. Semblava un majestuós bosc metàl·lic, alçant-se
fins i tot per sobre dels núvols. Les holoimatges ampliades dels edificis es
projectaven des de la taula tàctica situada al pont del creuer. Grievous les va
estudiar un minut, abans de tornar al seu lloc de costum, davant de les
pantalles davanteres.
Les
gegantines naus en forma de falca que, per bones raons, eren l'orgull de la
flota republicana brillaven sota la llum del dia situant-se en posició per
protegir la majoria dels centres importants del planeta. En els primers moments
de l'atac, Grievous va sorprendre unes quantes d'aquestes naus amb els escuts
baixats, i ara cremaven com torxes sobre el costat nocturn de Coruscant, amb
naus auxiliars bomber i de rescat seguint la seva estela i recollint beines
d'escapament i bots salvavides. Els creuers supervivents estaven mantenint a
ratlla les naus separatistes, però això tot just importava, atès que ni el
bombardeig aeri ni la invasió eren importants per al pla.
Des del
punt de vista dels comandants navals republicans, a Grievous li faltava un pla.
Opinaven que la desesperació producte de les seves derrotes anteriors en les
Vores Mitjana i Exterior li havia obligat a reunir les restes de la seva flota
i llançar-se a una batalla que no podia guanyar. I la veritat és que Grievous
estava fent tot el possible per no contradir-los. Les naus de guerra sota el
seu comandament estaven disseminades a l'atzar i eren vulnerables a qualsevol
contraatac mentre concentraven el seu foc en satèl·lits de comunicacions i
miralls orbitals, llançant només ocasionals descàrregues de plasma poc eficaces
contra el món que havien vingut a atacar.
Tot això
era crucial per al pla.
La
tàctica del terror era efectiva.
Columnes
de naus de passatgers i de càrrega sorgien de centenars de zones en els
hemisferis il·luminat i nocturn de Coruscant, intentant aconseguir la seguretat
de l'espai profund. Més encara, les naus que intentaven sortir del planeta eren
gairebé tan nombroses com les que entraven, veient moltes constretes a les
rutes de navegació automàtica que les convertien en presa fàcil. En altres
parts de l'espai local, les naus que apareixien en els punts de salt
hiperespacials, lluny de la zona de combat, eren apartades de les trajectòries
d'aproximació i estacionades a l'espera, a prop de les petites llunes de Coruscant,
o desviades cap als mons interns del sistema a velocitats sublumíniques.
L'espai
entre elles i el planeta estava ocupat per caces droide i caces estel·lars
pilotats per clons que es destruïen mútuament amb acarnissament. Al principi de
la batalla, pot ser que alguna esquadrilla de caces Voltor hagués travessat el
front de la República, però molts dels seus aparells van quedar destruïts pels
canons de les plataformes orbitals, les patrulles aèries o l'artilleria
terrestre. Altres gairebé s’autodestruïren en xocar amb els escuts defensius
que proveïen de seguretat addicional als districtes polítics de Coruscant. Però
això també formava part del pla per inspirar pànic, atès que la visió de les
descàrregues de plasma o de les naus detonant contra els transparents doms
d'energia podia resultar esfereïdora. Les columnes de fum que s'elevaven des
d'alguns dels canons de ferrociment més profunds de la capital republicana
deien a Grievous que alguns droides havien pogut evadir els escuts i el foc
antiaeri.
Pel
mateix motiu, algunes maniobres de les naus defensives de Coruscant li
indicaven com d’ansiosos que se sentien els seus comandants per trencar les
formacions i atacar-lo directament a ell. Però hi havia un món a protegir i,
més important encara, eren massa escasses com per estar segures que
aconseguirien el seu objectiu. Sens dubte esperaven que arribessin reforços de
sistemes llunyans. Grievous s'havia anticipat a aquesta circumstància,
preparant sorpreses als destacaments de la República propera al Nucli en forma
de mines de massa-ombra i d'estacions de combat apostades en diversos punts de
salt al llarg de les hiperrutes. Encara que això no impediria l'arribada de
reforços, com a mínim la retardaria.
Si tot
anava segons el pla, la flotilla separatista estaria llesta per saltar a
velocitat llum molt abans que arribessin reforços suficients per suposar una
seriosa amenaça.
Grievous
es va prendre un llarg moment per absorbir les posicions de la silenciosa
batalla que tenia lloc més enllà del gruix transpariacer de les finestres del
pont. Avorria estar tan lluny del centre de l'acció i del vessament de sang.
Però sabia que havia de seguir sent pacient. Llavors, tota l'espera i tota la
frustració quedarien justificades.
Un neimoidià
es va dirigir a ell des d'una de les estacions del pont.
–General,
les transmissions estan tornant a la normalitat en gairebé tots els sectors del
planeta. L'enemic sembla haver-se adonat que utilitzem el mateix sistema
interferidor que empràvem a Praesitlyn.
–Era d'esperar
–va respondre Grievous sense tornar la vista–. Ordeni als comandants del Grup U
que segueixin destruint miralls orbitals i satèl·lits de comunicacions. Situeu
la plataforma de bloqueig en el punt zero-un-zero del pla de l'el·líptica i
intensifiqui els seus escuts.
–Sí, general
–el neimoidià va fer una pausa i va afegir–: Em sento impel·lit a informar que
tots els nostres destacaments estan patint fortes pèrdues.
Grievous
va mirar la taula tàctica. Al Grup U li faltaven dos transports de la Federació
de Comerç. Els neimoidians havien aconseguit recuperar el centre esfèric d'un
d'ells, però l'altre estava partit per la meitat i podia donar-se per perdut. A
l’holocamp de batalla, una miríada de diminuts punts lluminosos se separava de
les ales corbes del transport: eren caces droide.
–Anul·li
els programes de supervivència d'aquests caces droide –va demanar Grievous–.
Ordeni’ls que accelerin i es dirigeixin directament cap a Coruscant. Que es
converteixin en kamikazes.
–Assigno
algun objectiu específic?
–Els voltants
del Districte del Senat.
–Alguns dels
nostres caces ja s'han infiltrat en aquest sector.
–Excel·lent.
Ordeni’ls que ataquin les plataformes de desembarcament, les passarel·les
flotants, les places i els refugis. Sempre que els hi sigui possible, s'han de dedicar
a destruir la defensa civil de Coruscant.
–Afirmatiu.
–Han arribat
reforços per a la República?
–Una força
d'assalt composta per quatre creuers lleugers està sorgint ara de l’hiperespai
rumb a l'hemisferi nocturn del planeta.
–Ordeni als
nostres comandants que els interceptin.
Més aviat del que esperava, va pensar Grievous.
Normalment hauria pensat en un pla de contingència, però confiava que Sidious i
Tyranus li informarien de qualsevol canvi. L'atac no hauria pogut dur-se a
terme amb èxit de no ser per les rutes hiperespacials del Nucli Profund
utilitzades per la seva flotilla. Aquestes rutes, poc conegudes, els hi van ser
donades per Sidious, menys preocupat per les tàctiques de combat que per les
estratègies a llarg termini. Era un tipus de guerra que Grievous mai
practicava. Una guerra en la qual derrotes aparents resultaven ser victòries;
en la qual enemics aparents demostraven ser aliats. Una guerra en la qual els
perdedors es quedaven sense res, i els vencedors amb tot.
Amb tota
la galàxia.
El neimoidià
a càrrec de les comunicacions va callar mentre rebia una actualització de les
estacions de combat. Ara, va prendre de nou la paraula.
–General,
un grup de caces estel·lars Jedi ha sorgit del pou gravitatori de Coruscant.
–Molt nombrós?
–Vint-i-dos
naus.
–Desplegueu
tants Tri-caces com siguin necessaris.
–Sí, senyor.
Grievous
es va tornar cap a les pantalles.
–Està preparat
la patrulla d'assalt?
L'oficial
d'artilleria va trigar uns segons a contestar.
–La seva
fragata està preparada, i la seva guàrdia d'elit l'espera a l’hangar de
llançament.
–Els
meus droides de combat també?
–Cinquanta,
general.
–Amb això
n'hi haurà prou –va comentar Grievous, assentint amb el cap. Va mirar les
pantalles per última vegada i va parlar en veu alta perquè ho escoltés tota la
tripulació neimoidiana del pont–. Seguiu així. Considereu un objectiu factible
tota nau de la República.
***
–Em sap
greu, Mestre, però el nostre senyal no està sent transmès.
Yoda va
seguir recorrent la sala d'ordinadors del Temple. Tot d'una es va aturar i va
apuntar amb la punta del seu bastó a la Jedi que s'asseia enfront la consola de
comandaments.
–Res pel
que lamentar-se és –la va reprendre–. Culpa dels separatistes sens dubte. Les
transmissions d'aquest sector de Coruscant Grievous està bloquejant.
La Jedi,
una femella humana de pèl castany anomenada Lari Oll, va apartar les mans de la
consola i va capcinejar confusa.
–Com pot
Grievous...?
–Dooku –va
tallar en Yoda–. Compartint els nostres secrets amb els seus confederats està.
–Si un dels
nostres caces estel·lars pogués travessar el bloqueig separatista, podríem
enviar un missatge a través de l'HoloRed.
–El
Mestre Tiin en això ha pensat. Contactar amb els Jedi de Belderone, Tythe i
altres mons va intentar.
–Podran tornar
a temps?
–Mmmf.
De l'objectiu de Grievous depèn. Allunyar-se de Coruscant pot, després de
castigar-lo lleugerament. Esperar hem fins que el seu pla descobreixi –Yoda va
fer una pausa per reflexionar sobre les seves pròpies paraules: llavors es va
recolzar en la punta del seu bastó i va mirar a Lari Oll–. Restablertes les
comunicacions són?
–Només de
forma intermitent. Mestre Yoda.
–Doncs al
Mestre Windu truca.
Instants
després, la veu d’en Windu va sorgir pels altaveus de la consola.
–...
Fisto i jo... edifici del Senat. Shaak... Allie... a les habitacions del Canceller
a República Cinc-cents. Nosaltres... amb ells...
–Aixecats
els escuts de defensa són. Entre si els districtes incapaços de comunicar-se
són –Yoda va fer una ganyota–. Amb el Mestre Ti prova ara.
Lari Oll
va provar diverses freqüències abans de rendir-se.
–Ho sen...
–es va frenar abans d'acabar la frase–. No contesta.
Yoda es
va allunyar de la consola, donant-li deliberadament l'esquena al conjunt de
dispositius, pantalles i dades, com si els menyspreés.
Va tancar
els ulls per aïllar-se de tot el que l'envoltava i va deixar fluir els seus
sentiments, intentant arribar fins a la ment de Mace i de Kit Fisto mitjançant
el turbulent cel: Shaak Ti i Stass Allie corrien cap a les habitacions de
Palpatine al República Cinc-cents; Saesee Tiin, Agen Kolar, Bultar Swan i
altres Mestres i Cavallers Jedi intentaven arribar fins a Coruscant a bord dels
seus caces estel·lars: l'espai local resplendia causa de l'energia dels raigs
làser i les explosions globulars; naus massa nombroses per poder comptar-les
estaven enredades en una batalla monumental...
Grievous
llançava les seves màquines de guerra contra objectius militars, però també
contra objectius civils, disparant contra tot i contra tots els qui es creuaven
en el seu camí. Hi havia ordenat als seus caces droide que s'estimbessin contra
els paraigües defensius de Coruscant o que ataquessin les aeroautopistes de
circulació per causar col·lisions en cadena.
I
malgrat tot el desconcert, el caos i el terror que provocava aquesta
estratègia, poc tenia a veure amb la batalla real.
Perquè,
com la pròpia guerra, la batalla real s'estava lliurant en la Força.
Yoda va
intentar anar més enllà i es va submergir totalment en la Força... només per
sentir que li faltava la respiració.
El
corrent de la Força s'havia tornat gelada.
Gèlida.
I, per
primera vegada, va poder sentir a Sidious. I el va sentir en el mateix
Coruscant!
***
El
capità Dyne va baixar amb cautela de la plataforma que havia portat l'equip
fins a les profunditats inexplorades del República Cinc-cents.
Aquí, a
una intersecció d’espectrals passadissos feta de permacret i entapissada amb
panells de plastiacer, no gotejava l'aigua, ni els insectes construïen els seus
nius, ni els cucs proliferaven en els conductes elèctrics. Estranyament, però,
en l'aire es percebia una brisa feble però fresca.
Dyne va
respirar profundament per calmar els seus nervis. Estava entrenat per al
combat, però els anys passats en un treball rutinari en Intel·ligència havia
entorpit els seus reflexos abans aguts. Va ordenar a les sondes robot que
passessin a manera de repòs i va desactivar el processador portàtil abans d’enganxar-se’l
al seu cinturó.
Extraient
la seva pistola làser Merr-Sonn de la funda, la va sospesar i va moure amb el
polze el controlador de tret a la posició de "atordir".
Davant
ell, els comandos avançaven, fantasmals sota la tènue llum, amb les armes
preparades i enganxats a les parets, cap a la porta situada al fons de la sala.
Valiant anava al capdavant, seguit per experts en explosius i amb els
detonadors termals a la mà.
Dyne va
esquivar un parell de sondes robot. TC-16 va avançar després d'ell.
No
havien recorregut ni tres metres pel passadís quan un murmuri de veus ofegades
va arribar fins a Dyne.
Va
sentir que TC-16 s'aturava de sobte.
–Vaja, algú
està parlant en geonosià –va exclamar el droide de protocol.
Dyne es
va girar i es va trobar contemplant els amples canons de dues armes sòniques
d'aspecte orgànic empunyades per sengles soldats geonosians tot just visibles
entre les ombres, amb les ales orientades cap al llardós sòl del passadís.
Els
instants següents van semblar transcórrer a càmera lenta.
Dyne va
comprendre que no era la seva vida la que passava davant dels seus ulls, sinó
la seva mort.
Va veure
que els comandos eren rebutjats cap enrere per un vent de força inusitada. Va
veure com Valiant i l'especialista en explosius s'abalançaven precipitadament
contra la porta. Va veure una tempesta de sondes robot passar pel seu costat.
I es va
sentir alçat del sòl i llançat contra la paret. Els seus budells va semblar
tornar-se esponjosos.
Era
possible que, en aquells eterns moments de silenci, els soldats haguessin
reaccionat amb la velocitat suficient per disparar les seves armes làser, ja
que quan Dyne va mirar cap a la seva dreta, en la direcció per la qual havien
arribat, no va veure cap rastre dels geonosians. Ni tan sols de TC-16.
Pel que
sabia, havia romàs sense sentit un temps indefinit. Era vagament conscient
d'haver estat llançat contra la paret en una posició gens natural per a un
ésser humà. Era com si tots els ossos del seu cos s'haguessin tornat flexibles.
La
distant porta es va obrir cap a dins silenciosament, i la llum inundà el
passadís. La llum o era vermella o estava tenyida per la sang que començava a
omplir els seus globus oculars.
No només
tenia la impressió que el món seguia movent-se a càmera lenta, sinó que ara
començava a tornar-se borrós. Amb la poca visió que li quedava, va distingir
una sala abarrotada d'equip, unes pantalles plenes de canviants dades i una
taula d’holoprojecció sobre la qual surava un destructor de la Federació de
Comerç partit en dos i envoltat en flames. Dues màquines intel·ligents van
sorgir de la sala; els seus cossos prims i tubulars els identificaven com
droides assassins. Després d'ells, un humà fornit i de mitja alçada va passar
per sobre del cos grotescament retorçat d’en Valiant.
Tot i
que el seu cervell semblava estar liquant-se. Dyne va trobar un moment per
sentir-se sorprès... perquè va reconèixer instantàniament aquell home.
Increïble, va pensar.
Tal com
sospitaven els Jedi, els Sith s'havien infiltrat fins als nivells més alts del
Govern de la República.
El fet
que aquell home no fes cap esforç per ocultar la seva identitat va fer que Dyne
comprengués que anava a morir.
I poc
després d'haver-lo comprès, va morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada