CAPÍTOL 3
–Estem captant
el senyal de localització del CloakShape, –va dir Bultar Swan des de la consola
de comunicació de la llançadora nallastiana.
Obi-Wan
acabava de tornar a entrar al pont de la llançadora des d'un petit vestíbul, on
s'havia canviat el seu vestit-g pels seus tradicionals abillaments Jedi. La
llançadora era una Ala-V de classe combat amb dos motors elevadors repulsors
bulbosos. El seu pont era només prou gran com per a un pilot i tres passatgers.
La Margravina Quenelle estava asseguda darrera del pilot, tornant-se en el seu
seient per observar a Obi-Wan moure’s al costat de la Bultar Swan i navegar per
la pantalla de sensors de la consola de comunicació. A la pantalla, un lleu
punt de llum estava parpellejant contínuament.
–Encara hi
ha una mica d'estàtica, –va comentar la Margravina a Obi-Wan–. Però sembla que
el seu Padawan va aconseguir arribar a la superfície de Nallàstia després de
tot. No obstant això, segons les lectures del nostre sensor, va aterrar al peu
de la Muntanya Octan.
–És tan
dolent? –Va preguntar Obi-Wan. Mirant a la finestra de la cabina de
comandaments, va veure que estaven descendint a la foscor del costat nocturn de
la lluna.
–No és
bo, –va respondre la Margravina–. Moltes criatures perilloses viuen als peus
dels turons–. Ella va passar els dits pel coll de la seva túnica de pell de
llangardaix i va dir–: Aquesta pell, per exemple, ve d'un gran grillik
salvatge, un rèptil de sis potes. Els grilliks són generalment pacífics, però
poden ser extremadament territorials, especialment cap a aquells que ronden
massa a prop dels seus nius.
Fent un
cop d'ull al tall de la túnica de la Margravina, Bultar va preguntar:
–Els cacen?
–No, –va
respondre la Margravina–. Aquesta grillik en particular va ser ferida de mort
durant el seu intent d'evitar que els caçadors furtius estrangers li robessin
la seva descendència. Quan la vaig trobar, estava agonitzant–. La Margravina es
va alçar del seu seient i va tirar cap enrere de la seva túnica per revelar una
vibroespasa tallada en os en el seu lateral–. Amb aquesta arma, vaig acabar amb
el seu dolor. Porto la seva pell perquè la seva mort no fos en va.
–Van atrapar
als caçadors furtius? –Va preguntar Bultar.
–Sí, –va
respondre la Margravina mentre cobria la seva vibroespasa–. Les seves morts no
van ser en va tampoc.
–Com és
això? –va preguntar fredament Obi-Wan.
La
Margravina va somriure.
–Perquè van
servir d'advertència als altres, i no hem tingut cap visita de caçadors furtius
des de llavors–. Ella va tornar la seva atenció a la finestra de la cabina de
comandaments.
Bultar
es va inclinar prop d'Obi-Wan i va xiuxiuejar:
–Espero que
Ànakin no ensopegui amb cap grillik.
–Espero que
no mogui ni un múscul, –va xiuxiuejar en resposta Obi-Wan.
La
llançadora va baixar ràpid, dirigint-se cap a la font del senyal transmès.
Mentre el pilot portava cap a baix la llançadora sobre la coberta de la jungla,
va activar un focus i el va apuntar al cim dels arbres. Disparant-lo després
dels arbres i en un camp d'herba, va veure un rastre de fum alçant-se.
–He trobat
el CloakShape–, va dir el pilot–. El que queda d'ell–. El pilot va aterrar la
llançadora a una curta distància de les restes del caça estel·lar d'Ànakin. La
rampa d'aterratge de la llançadora encara estava estenent-se quan Obi-Wan va
saltar a terra i va córrer cap a la runa cremant.
–Ànakin!
–Va cridar Obi-Wan. No va arribar cap resposta, però es va adonar de les
petjades d'Ànakin al voltant del lloc de l'accident. Pel que podia veure, Ànakin
havia treballat ràpid per extingir les flames de les restes.
Bultar
va sortir de la llançadora, portant un parell de bastons brillants. Li va donar
un a Obi-Wan, després va assenyalar a una àrea al sud-est del lloc de
l'accident.
–El senyal
de localització ve d'aquesta direcció.
Van
trobar el seient ejectat, i després van seguir un camí d'herba doblegada i
aixafada cap als boscos fins que van arribar al campament d'Ànakin. Bultar va
mirar a la petita pila de terra que havia estat xutada sobre el que recentment
havia estat una foguera i va comentar:
–Sembla que
el teu Padawan deixa un rastre bastant bo allà on vagi.
–Com vaig
dir, té molt per a aprendre–. Obi-Wan es va ajupir i va col·locar la mà sobre
la pila de terra–. Encara calent. Va marxar fa menys d'una hora.
–I no va
marxar sol, –va afegir Bultar–. Mira aquí. Un altre joc de petjades de bota.
Substancialment més petites. Es van anar per aquí.
–Troben alguna
cosa? –Va preguntar una veu des de darrere dels Jedi. Obi-Wan i Bultar es van
tornar per veure la Margravina, que també estava portant un bastó de
brillantor.
Obi-Wan
va dir:
–Hem
trobat el rastre d'Ànakin, juntament amb les empremtes de botes d'algú més. No
hi ha senyals de lluita. Sembla que van marxar a l'última hora i es van dirigir
cap al nord-est. Hi ha allà algun assentament al que es pugui arribar a peu?
–Sí, –va
respondre la Margravina–. La fortalesa de la Reina de les Calaveres.
–No sona
molt seductor, –va comentar Obi-Wan.
–Al contrari–,
va dir la Margravina–, espero que el seu Padawan sigui molt ben rebut allà, com
ho serem nosaltres. Si no ha arribat ja, ho farà en breu. Suggereixo que tornem
a la llançadora i volarem directament a la fortalesa.
–Gràcies,
–va dir Obi-Wan.
La
Margravina es va girar per dirigir-se de tornada a la llançadora i els Jedi la
van seguir a una distància discreta. Bultar Swan va xiuxiuejar a Obi-Wan:
–També tens
la sensació que ens està ocultant alguna cosa?
–Absolutament,
–va xiuxiuejar en resposta Obi-Wan.
Van
seguir a la Margravina a la llançadora, la qual llavors es va elevar a la nit,
dirigint-se al nord-est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada