46
Els ulls
de la Padmé van parpellejar fins enfocar el rostre familiar i somrient de la
Mon Mothma.
–No està
bé dormir-se a la feina, senadora –va sentir dir a Mon Mothma com si
estiguessin sota l'aigua–. Hem de treure-la d'aquí.
Padmé va
prendre consciència de si mateixa i va comprendre que estava reclinada al
seient del darrere de l’aerolliscant de l’Stass Allie. El seu cap es recolzava
sobre el braç esquerre de la Mon Mothma, i tenia la impressió que les seves
orelles estaven farcides amb cotó.
–Quant...?
–Només un
moment –va aclarir Mon Mothma amb el mateix to subaquàtic–. No crec que et donés
un cop el cap. Semblaves estar bé després de la caiguda, però de sobte et vas desplomar.
Pots moure't?
Padmé es
va asseure i va veure que els mecanismes de seguretat de l’aerolliscant havien
funcionat en l'últim segon. Una mica marejada, però il·lesa, es va apartar els
cabells de la cara.
–Amb prou
feines puc sentir-te.
Mon
Mothma la va mirar en silenci. Després va estendre una mà per ajudar-la a
baixar de la nau.
–Vés amb
compte, Padmé. Anem, de pressa.
–Estavellar-me
no entrava en els meus plans.
Mon
Mothma la va ajudar a baixar de l’aerolliscant. Bail i C-3PO ja estaven amagats
darrere del pedestal d'una escultura moderna.
–La
Mestra Allie no sembla ser propensa a demandar per danys i perjudicis –deia el
droide.
Encara
marejada, Padmé va descobrir que s'havien estavellat a la plaça davant del
centre comercial Embassy, arrasant al
mateix temps un enorme
holoanunci i tres panells de notícies, aparentment, l'habilitat d’en Bail va
aconseguir evitar que aixafessin als vianants, que també van fer tot el
possible per apartar-se de la nau quan van veure que aquesta se'ls queia a
sobre. O potser es van apartar davant la caiguda prèvia d'una nau enderrocada
pel foc separatista, un vehicle de la policia militar, similar a un lliscant de
Naboo, ara incrustat contra la façana del centre comercial i vomitant fum. A la
plaça, prop del vehicle, podien veure els calcinats cadàvers de tres soldats
clon.
La
realitat es va imposar sobre la Padmé amb un soroll ensordidor, llum encegadora
i olors acres. Des de molt a prop li van arribar gemecs angoixats i crits de
terror, i a les grades situades molt per sobre de la plaça sonaven distants
descàrregues d'artilleria. Més amunt encara, els rajos de plasma solcaven el
cel. Els incendis proliferaven, les detonacions retrunyien...
Padmé va
veure una taca de sang a la galta d'en Bail.
–Està ferit...
–No és
res –va respondre ell, llevant-li importància–. A més, tenim coses més
importants de què preocupar-nos.
Ella va
seguir la seva mirada i va comprendre immediatament per què els habitants de
Coruscant fugien del pont penjant que unia dos edificis, comunicant el centre
comercial amb les entrades del nivell mitjà de l'Hospital Senatorial. Cinc
caces Voltor havien aterrat a l'altra banda del pont i es reconfiguraven per
adoptar la seva forma de patrulla. Un instant després, unes gàrgoles de quatre
potes, amb caps desplegats a la part davantera i sensors vermells com la sang
arterial, avançaven per la plaça de l'hospital sembrant la destrucció al seu
pas. Els seus quatre canons làser apuntaven cap a les profunditats, però dels
llançacoets encaixats en el seu fusellatge semicircular volaven torpedes
dirigits contra els aerotaxis i les naus que intentaven aterrar a les
plataformes d'emergència de l'hospital i les entrades dels túnels que conduïen
als refugis del Senat...
Els TABA
de la República descendien de la Plaça del Senat per atacar els droides de tres
metres i mig d'altura, però ara guardaven una distància prudencial. Pilots i
artillers estaven clarament preocupats, no volien afegir trets d'armes
d'energia o projectils EMP a l'actual caos.
–Monstruositats
Xi charrianes –va apuntar la Mon Mothma.
Padmé va
recordar haver contemplat desesperançada, des de les altes finestres del palau
de Theed, als esquadrons de caces Voltor omplint el cel de Naboo com criatures
alliberades per la foscor i sorgides d'alguna tenebrosa cova...
Agafats
en el foc creuat, els vianants corrien pel pont penjant volent refugiar-se al
centre comercial Embassy, nivell mig de
l'edifici
Memorial contrarevolucionari Nicandra, però aquest havia baixat les gruixudes
reixes de seguretat de les entrades, deixant que les multituds se les apanyessin
com poguessin.
Padmé va
tornar a sentir una terrible debilitat.
Les
masses de terroritzats ciutadans estaven patint el mateix que havien patit en
carn pròpia els últims tres anys els habitants de Jabiim, Brentaal i
innombrables mons més, atrapats en una guerra ideològica, gairebé sempre a
causa de les simples circumstàncies o a la situació estratègica del seu
planeta. Atrapats entre un exèrcit droide, liderat per un autoproclamat
revolucionari i un carnisser ciborg, i un exèrcit de soldats sorgit d'un tanc
de criança, comandats per un orde monàstic de Cavallers Jedi que una vegada van
ser els pacificadors de la galàxia.
Atrapats,
sense pertànyer a un bàndol o l'altre.
Era
tràgic i insensat, i Padmé hagués plorat per tot això si les seves actuals
circumstàncies haguessin estat diferents. Se sentia malalta i desesperada pel
futur de la vida intel·ligent.
–Palpatine
mai sobreviurà políticament a aquest desastre –estava dient la Mon Mothma–.
Enviar tantes naus i tropes per assetjar els mons de la Vora Exterior... És com
si aquesta guerra que tan entestat era a guanyar, mai pogués arribar fins a Coruscant.
En Bail
va arrufar les celles.
–No només
sobreviurà, sinó que això el reafirmarà. El Senat serà culpabilitzat per votar
una escalada de les hostilitats, i mentre nosaltres ens embranquem en una
batalla d'acusacions i contraacusacions. Palpatine aprofitarà per adquirir més
i més poder. En llançar aquest atac, i segurament sense pretendre-ho, els
separatistes han jugat al seu favor.
Padmé
volia discutir amb ell, però no tenia forces.
–Tots estan
bojos –seguia dient Bail–. Dooku, Grievous, Gunray. Palpatine...
Mon
Mothma va assentir amb tristesa.
–Els
Jedi van poder aturar aquesta guerra..., però ara només són peons de Palpatine.
Padmé va
tancar els ulls. Encara que pogués reunir l'energia suficient, què podia dir-los,
si el seu propi marit era un d'ells, era... un general? Què li havien fet els
Jedi a Ànakin arrencant-lo de Tatooine, de la seva infantesa, de la seva mare?
Ella mateixa havia insistit que Ànakin fos un Jedi, en què acceptés la tutela
d'Obi-Wan. Mace i els altres, en què perpetués la mentida que era la seva vida
privada com espòs i esposa.
Es va
abraçar a si mateixa.
Què li
havia fet a Ànakin? Què els havia fet a ells dos?
La veu d’en
Bail la va treure de la seva autocompassió.
–Vénen cap
aquí –va apuntar un dit al costat oposat de la plaça–. Estan creuant el pont.
En
alguna part dels cervells electrònics dels droides Voltors havia sorgit una
revelació: no només els ponts penjants oferien una millor posició per disparar
contra els edificis i les naus de banda i banda del canó, sinó que, més
important encara, els helicòpters de la República no s'atrevirien a disparar
contra ells per no destruir el pont i que caigués sobre les plenes voreres de
més avall. O sobre el tren magnètic que circulava dos-cents pisos més avall.
–Potser si
demanéssim refugi als propietaris del centre comercial, aquests aixecarien la
reixa de seguretat per a nosaltres... –va suggerir C-3PO. Bail va mirar a Padmé
i a Mon Mothma.
–Hem de
mantenir aquests droides al costat contrari del pont perquè els helicòpters
puguin destruir-los.
Mon
Mothma va assenyalar el vehicle militar enderrocat.
–Crec que
se m'acut una manera.
L'helicòpter
es trobava a cinquanta metres escassos de la base de l'escultura. Sense
intercanviar una sola paraula més, els tres van córrer cap a ell.
–En què
estava pensant jo? –va cridar C-3PO, mentre els veia registrar les restes a la
recerca d'armes–. Mai accepten la sortida fàcil!
Els tres
humans van tornar carregats amb tres rifles làser.
–Al meu
no li queda molta energia –va dir Bail mentre revisava el que tenia entre les
mans–. I el teu?
–Amb prou
feines té res –va respondre Padmé.
La Mon
Mothma va treure la cèl·lula d'energia del seu.
–Buit.
–Haurem de
manegar-nos-les amb el que ens queda –va dir Bail, descoratjat.
Ajupint-se
darrere del pedestal, Padmé i ell van apuntar amb cura cap al droide més
proper.
En
aquells moments, tres de les gàrgoles Voltor ja es trobaven al mig del pont,
disparant a l'atzar. Els seus torpedes explotaven contra les façanes dels
edificis provocant allaus de ferrociment i duracer reforçat que queia contra
places, plataformes d'aterratge i balconades, enterrant sota elles a centenars
de desgraciats habitants de Coruscant.
–Prepara’t
per córrer en quan disparem –va ordenar Bail. Va assenyalar cap a un dels
panells de notícies que havien sobreviscut a la caiguda de les dues naus–. Ens
refugiarem darrere d'això.
Padmé va
centrar el droide en el punt de mira del seu rifle i va prémer el gallet. Els
primers trets van fer poc més que captar l'atenció de la màquina, però els
següents van començar a destrossar els seus components vitals. Els droides es
van retirar un parell de passos cap a la Plaça de l'Hospital, només per llançar
un trio de torpedes cap a ells.
Però
Padmé i els altres ja no hi eren. Un torpede va impactar contra el pedestal,
reduint l'escultura a trossos. El segon va destrossar el que quedava de l’aerolliscant
de l’Stass Allie. I el tercer va detonar contra la reixa de seguretat del
centre comercial, obrint un esvoranc. Els vianants que es trobaven a banda i
banda del forat es van abalançar cap a ell, lluitant entre si per ser els
primers a refugiar-se en l'interior de l'edifici. Padmé va creure que algun
dels Voltors dispararia contra la multitud, però els droides havien obert la
seva guàrdia centrant l'atenció en els seus agressors, i els helicòpters ho van
aprofitar. Convergents raigs làser van sorgir de les ales i les torretes dels
TABA.
Dos
droides van explotar.
Un va
donar mitja volta per respondre a l'atac, però ja era tard. Els míssils dels
helicòpters li van destrossar primer la pota esquerra, després el cap i
finalment la resta, escampant trossos per tota la plaça. Els dos Voltors
supervivents van tornar al pont per incrementar les seves possibilitats de
supervivència.
Bail i
Padmé van disparar contra ells, però els droides no es van aturar.
–I jo
que pensava que el Senat era un camp de batalla! –exclamà la Mon Mothma.
La visió
del fum que sortia dels forats oberts al fuselatge del droide més proper va fer
reaccionar al droide que tenia al darrere. El droide va passar al costat del
seu camarada ferit i va entrar a la plaça del centre comercial amb els seus
sensors vermells brillant, buscant la Padmé i els altres, que ja corrien cap a
un nou refugi que els protegís dels torpedes dels Voltors.
Un
helicòpter va fer una passada ràpida, però no va trobar un angle de tir
adequat.
–El meu
rifle s'ha quedat sense energia –va dir Bail, deixant caure la seva arma.
Padmé va
mirar l'indicador digital del seu.
–El meu
també.
C-3PO va
remenar el cap.
–Com vaig
a explicar tot això a R2-D2?
Van
reprendre la carrera, intentant arribar fins al forat obert a la reixa de
seguretat del centre comercial, però el droide es va moure per interceptar-los.
Llavors, amb una mena de delit sàdic, va fer retrocedir als quatre fins a la
paret de l'Edifici Nicandra.
La
ràbia, nascuda d'instints tan vells com la vida mateixa, va començar a créixer
en la Padmé. Estava a punt de llançar-se contra l'enorme màquina per intentar
destrossar-li els sensors del cap en forma de llàgrima, quan el droide es va
immobilitzar, òbviament escoltant alguna llunyana comunicació. Retractant el
cap, va convertir les seves potes semblants a tisores en ales, i es va llançar
per la vora de la plaça cap al congost de sota.
El
droide que es trobava al pont va fer el mateix, emportant-se a dos helicòpters
que no volien abandonar la persecució.
Padmé va
ser la primera d’arribar fins a la barana del pont. Molt a baix, el tren
magnètic del Districte del Senat es dirigia cap al Sud, a través del túnel aeri
que li faria creuar el Complex Heorem, d'un kilòmetre d'extensió, fins a
arribar al ric districte Sah'c.
Els dos
droides Voltor descendien per unir-se a una fragata separatista que ja
perseguia al tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada