El Laberint del Mal (XVIII)

Anterior

18

Grievous va recordar la seva vida en somnis.

La seva vida mortal.

A Kalee, i a les acaballes de la Guerra Huk.

Tantes crides al combat en els mons del seu propi sistema o en els mons Huk, sembrant la destrucció, exterminant tants enemics com li era possible... Tantes tornades a casa ferit, ple de sang, envoltat de les seves esposes i fills, confiant en què el seu suport li permetria tornar a gaudir de la vida... Tants enfrontaments amb la mort... per acabar mortalment ferit en l'accident d'un transbordador.

La injustícia, la indignitat de la situació, li van provocar més dolor que les pròpies lesions. Se li negava la mort d'un guerrer!

Surar suspès en un tanc bacta, cruelment conscient que cap fluid curatiu ni cap instrument quirúrgic gamma manejat per ésser vivent o droide podria reparar el seu cos. En els seus moments de consciència veia a les seves esposes i fills contemplant fixament el seu cos des de l'altre costat del permavidre, sentia les seves paraules d'ànim, les oracions perquè recuperés la salut.

Moltes vegades s'havia preguntat a si mateix si arribaria a conformar-se amb ser una ment en un cos insensible. Més encara, podria abandonar una vida de guerrer per una altra on l'única lluita que lliuraria seria contra si mateix? La lluita per la supervivència, per veure néixer un nou dia...

No. Això no anava amb ell.

En aquell moment ja havia acabat la Guerra Huk –més exactament, l'havien acabat els Jedi–, i els kaleeshi seguien patint les conseqüències. El seu món estava en ruïnes, i les seves crides a la justícia i a un tracte just eren ignorades per la República.

Sempre atents a qualsevol oportunitat d'inversió, els membres del Clan Bancari Inter-galàctic els hi van oferir un dubtós rescat. Donarien suport financerament al planeta, assumint el seu deute, si Grievous accedia a servir al clan com un pinxo perdonavides. L'embargament d'armes als clients morosos era eficient com "record de pagament", i els seus droides assassins de la sèrie IG s'encarregaven de la feina brut. Però els embargaments havien de ser programats, els IG eren perillosament imprevisibles, i l'assassinat era dolent per al negoci.

El clan volia algú amb cert talent per a la intimidació.

Grievous va acceptar l'oferta per salvar el seu món i al mateix temps recuperar un indici de la vida que havia conegut com a guerrer, estratega i comandant d'exèrcits. San Hill, president del CBI, va supervisar en persona els detalls de l'acord. Així i tot, Grievous no se sentia molt orgullós de la seva decisió. Cobrar un deute no era ni remotament semblant a convocar un exèrcit per batallar. Era un circ per éssers sense principis; éssers tan lligats a les seves possessions que temien a la mort. Però Ralee es va beneficiar de la seva feina per al CBI. I l'anterior fama d’en Grievous era tal que no s’eclipsaria fàcilment.

Llavors es va produir la caiguda del transbordador. L'accident. L'infortuni.

Ell va dir als seus suposats sanadors que el traguessin del tanc bacta perquè preferia morir en l'atmosfera, o en el buit de l'espai, i no submergit en líquid. Va passar el temps a l'ombra d'arbres frondosos que podrien acabar alimentant la seva pira funerària, perdent i recuperant breument la consciència.

Llavors, San Hill li va fer una segona visita. I portava un missatge important, obvi fins i tot per a algú que amb prou feines podia veure amb els seus propis ulls.

–Podem mantenir-te amb vida –va xiuxiuejar el prim San Hill a les intactes orelles de Grievous.

No era el primer que li feia una promesa així. Es va imaginar aparells respiratoris, plataformes flotants, murmuris constants de les màquines que li mantindrien amb vida.

–Res d'això –li havia dit San Hill–. Caminarà, parlarà, retindrà els seus records... la seva ment.

–Ja tinc una ment –va respondre Grievous–. El que em falta és un cos.

–La majoria dels seus òrgans interns estan massa danyats, ni tan sols els millors cirurgians poden reparar-los. Haurà de rendir-se més del que ja ho ha fet. Mai més assaborirà els plaers de la carn.

–La carn és feble. Només ha de mirar-me per adonar-se'n.

Animat pel comentari, Hill li va explicar meravelles dels geonosians, que havien convertit la tecnologia cibernètica en una forma d'art, i que el futur estava en la barreja d'éssers vius i màquines.

–Pensi en els droides de combat de la Federació del Comerç –havia dit Hill–. Responen a un cervell que també és de droide. Els droides de protocol, els astromecànics, fins i tot els droides assassins... Tots requereixen una programació i un manteniment constant.

Tres paraules van captar l'atenció de Grievous: "droides de combat".

–S'està gestant una guerra que exigirà enviar molts droides al capdavant –va explicar Hill amb una veu que era tot just un murmuri–. No estic autoritzat a dir-li quan començarà, però quan aquest dia arribi, s'estendrà per tota la galàxia.

Captat el seu interès, Grievous va respondre:

–Qui ha de declarar aquesta guerra? El Clan Bancari? La Federació de Comerç?

–Algú més poderós.

–Qui?

–El coneixerà en el moment oportú. I se sentirà impressionat.

–Llavors, per què em necessita?

–En tota guerra hi ha líders i comandants.

–Comandants droides.

–Més exactament, un comandant vivent de droides.

Així que va permetre que els geonosians treballessin en ell, construint una carcassa de durànium i ceràmica que contingués l'escàs físic que li quedava. La recuperació va ser llarga i difícil. L'adaptació al seu nou jo, en molts aspectes millorat, va ser encara més llarga. Només llavors es presentà davant el Comte Dooku, i només llavors va començar el seu veritable entrenament. Gràcies als geonosians i als membres de la TecnoUnió entenia el funcionament intern dels droides. Però de Dooku, de Lord Tyranus, va aprendre el funcionament intern dels Sith.

El mateix Tyranus el va entrenar en la tècnica del sabre làser, i en poques setmanes va superar a tots els estudiants del Comte. Per descomptat, va ajudar tenir el cos indestructible d'un droide de guerra Kan, alçada suficient com per sobresortir per sobre de la majoria dels éssers intel·ligents, circuits de vidre, quatre extremitats rematades en arpes...

Grievous recordava la seva vida en somnis.

No exactament en somnis. Perquè els somnis van a tu quan dorms, i el general Grievous no dormia. Només gaudia de breus períodes de repòs en una cambra construïda especialment per a ell pels creadors del seu cos. Allà, dins d'aquella cambra, podia evocar de vegades el que sentia estant viu. I allà, dins d'aquella cambra, no permetia que el molestessin... A no ser que es donessin circumstàncies adverses excepcionals.

La càmera estava equipada amb pantalles enllaçades amb els sistemes que controlaven l'estat del Mà Invisible. Però Grievous era conscient dels problemes fins i tot abans que les pantalles els ho mostressin.

Quan va sortir de la cambra i es va dirigir corrent cap al pont del creuer, un droide es va unir a ell vomitant un devessall de dades.

La flota separatista havia estat atacada amb prou feines va sorgir de l’hiperespai, prop de Belderone..., però no per les forces defensives planetàries del propi Belderone, sinó per una flota de la República.

–Esquadrilles de caces estel·lars convergeixen cap a la nostra flota –informà el droide–. Creuers de combat, destructors i cuirassats han adoptat una formació de pantalla sobre l'hemisferi nocturn de Belderone.

Les sirenes retrunyien en els passadissos, i els droides artillers i els neimoidians corrien precipitats cap a les seves estacions de combat.

–Ordeneu a les nostres naus que aixequin els escuts i formin darrere nostre. Que l'avantguarda es retiri i formi un escut per protegir les naus nodrissa.

–Afirmatiu, general.

–Feu girar la nostra nau perquè ofereixi el mínim perfil i reorienteu els escuts deflectors. Desplegueu totes les esquadrilles de Tri-caces droide i prepareu totes les bateries perquè disparin a discreció.

Grievous es va subjectar a una mampara, quan el creuer es va veure sacsejat per una explosió.

–Foc granejat dels destructors de la República –va dir un droide–. No hem patit danys. Els escuts funcionen al noranta per cent.

Grievous va accelerar el pas.

En el pont, un holograma de la batalla en temps real titil·lava sobre la consola tàctica. Grievous només va trigar un segon a estudiar el desplegament de les naus republicanes i els seus esquadrons de caces. Encara que s'havien reunit més de seixanta naus, l'armada enemiga no n'era suficient per aclaparar amb el seu número a la flota separatista, però sí que tenia suficient potència de foc combinada per defensar Belderone.

A l'hemisferi oposat del planeta de color marró, una caravana de transports es dirigia cap a la més petita de les dues llunes deshabitades de Belderone. Caces i corbetes l'escortaven.

–Estan evacuant el planeta, general –va comentar un dels droides.

Grievous es va sorprendre. Una evacuació organitzada només podia significar una cosa: no sabia com, però la República havia descobert que el seu objectiu era Belderone! Com era possible, si només s'havia informat als líders separatistes?

Es va apropar a les pantalles per observar l'espectacle estroboscòpic de la batalla.

Ja descobriria més tard el que havia passat. Ara, la preocupació més urgent era sobreviure.

Següent