38
Amb
cinquanta-tres hangars per a naus espacials, centenars de turboascensors
privats, complets sistemes de seguretat i atris elevats, l'edifici República
Cinc-cents era un món en si mateix. Amb més tecnologia que molts planetes de la
Vora Exterior i més residents que alguns d'ells, l'estructura, que gairebé
arribava al cor del cel, era la joia de la corona del Districte del Senat, i el
blanc de totes les mirades del prestigiós Sector diplomàtic del districte.
El que
va començar com un majestuós edifici d'estil clàssic s'havia convertit amb
l'esdevenir dels segles en una veritable muntanya de pisos i edificacions
adjacents; algunes amb teulades planes, unes altres tan suaument arrodonides
com espatlles, i altres més tan compactes com qualsevol altre edifici del
districte. Ascendien més i més, unes sobre les altres, de manera profusa,
orgànica, com si competissin entre si per la llum del sol de Coruscant, i
culminaven en una elegant corona envoltada d'àtics i coberta per una espiral
elàstica. Daurat pel sol, amb el cap amagat entre els núvols i apuntalat per
torres que també acceptaven inquilins, el República Cinc-cents era una finestra
des de la qual uns quants privilegiats podien mirar cap avall i contemplar tot
Coruscant.
Per tot
això, quan es parlava de l'elitisme i de la desproporcionada riquesa de
Coruscant, l'edifici era el punt de referència d'una galàxia que patia moltes
privacions. Perquè, per a molts, el República Cinc-cents era l'emblema del
pompós i autoindulgent Senat, molt més que el mateix edifici oficial del Senat,
amb la seva forma de xampinyó.
Quan
l'equip va entrar al primer nivell del sotssoterrani del República Cinc-cents,
Mace va poder sentir l'opressiu pes de l'estructura sobre el seu cap:
quilòmetres i quilòmetres quadrats de ferrociment i duracer, atestats de
màquines gemegoses i estridents que mantenien la torre estable, segura,
climatitzada i amb tota l'aigua i l'energia que necessitava. Per profund que
estigués el sotssoterrani, que ho estava, es trobava a cent metres per sobre
del veritable subsòl de Coruscant, i al doble de la superfície original del
planeta.
L'equip
va haver d'esperar hores fins que Seguretat els va concedir permís per entrar i
continuar amb la seva investigació. Durant cert temps. Mace fins va pensar a
demanar permís directament a Palpatine, ja que el Canceller Suprem tenia una
suite al nivell més alt de l'edifici.
Les
sondes robot van trobar centenars de droides de manteniment, però el rastre d’en
Sidious s'havia refredat, perdut entre les innumerables empremtes que cobrien
el terra.
–A menys
que trobem alguna cosa que ens digui el contrari, no tenim cap garantia que la
nostra presa arribés fins aquest sotssoterrani des de l'entrada del República
Cinc-cents –va dir Dyne, deixant el seu processador manual en espera–. Potser
arribés pels túnels que connecten els hangars de l'Est i l'Oest.
–En altres
paraules, que va arribar fins aquí com podria haver arribat a qualsevol altre
edifici de Coruscant –va afegir Shaak Ti.
–Probablement.
Mace va
contemplar el túnel pel qual havien arribat.
–És possible
que se'ns hagi passat alguna cosa per alt en el camí?
–A nosaltres
sí; a les sondes no.
Mace va
assenyalar el tacat terra de ferrociment.
–Per què
les empremtes acaben aquí de cop i volta?
Dyne es
va mossegar el llavi sense deixar de moure el cap.
–Potser algú
l’esperava aquí amb un vehicle. A menys que estigui suggerint que és capaç de
levitar –va quedar pensatiu uns instants–. Està Bé, no menyspreem cap
possibilitat: diguem que aquí "levità".
–Hi haurà
empremtes en el seu punt de partida –va suggerir Mace.
Dyne va escanejar
el sotssoterrani, es va pessigar el llavi i va deixar anar un esbufec.
–Haurem
de necessitar moltes més sondes robot.
–Quantes
més? –es va interessar Mace.
–Moltes
més.
–Quant trigaríem
a portar-les fins aquí i investigar tot aquest nivell?
–Amb tota
aquesta maquinària, els túnels d'accés als hangars, els turboascensors de
subministraments i deixalles... ni tan sols puc calcular-ho. És més,
necessitarem una altra autorització de Seguretat per investigar aquests túnels.
–Tindrà l'autorització
que necessita –va prometre Shaak Ti.
Mace va
mirar al seu voltant.
–Haurà d’escanejar
els murs exteriors i els de separació.
–Això pot
portar-nos diverses setmanes –va dir Dyne amb cautela.
–Com més
aviat comencem, millor.
Dyne va
treure un comunicador del cinturó, i estava a punt d'activar-lo, quan el sòl va
tremolar.
–Un terratrèmol?
–va preguntar Mace a Shaak Ti.
Ella va
negar amb el cap.
–No estic
segura...
Un segon
sotragueig va agitar el sotssoterrani. Va ser prou fort com perquè una pluja de
pols procedent del ferrociment deixat anar del sostre caigués sobre l'equip.
–Sembla que
alguna cosa ha xocat contra l'edifici –va comentar Dyne.
No serà la primera vegada que un conductor
borratxo o exhaust es desviï d'una de les rutes aèries de trànsit lliure i
caigui sobre un edifici, es va dir Mace a si mateix. Tot i així...
La
següent tremolor va venir acompanyada del distant so d'una potent explosió. Els
llums del sotssoterrani es van apagar un instant per tornar a encendre’s
immediatament, fent que els droides de manteniment es moguessin frenèticament.
També
van sentir el llunyà udol de sirenes i botzines.
–El meu
comunicador no funciona –va comentar Dyne, prement el control de recerca de
freqüències amb el seu dit índex.
–Tenim massa
pisos a sobre de nosaltres –va explicar Shaak Ti.
–Això no
hauria d'importar. No aquí.
Explorant
amb la Força, Mace va sentir perill, frenesí, dolor i mort.
–On és
la sortida més propera?
Dyne va
assenyalar a la seva esquerra.
–El túnel
a l'hangar estel·lar de l'Est.
La ment
d’en Mace era un remolí. Es va tornar cap a Valiant.
–Comandant,
Shaak Ti i jo necessitarem la meitat del seu grup. Els altres que es quedin
ajudant al capità Dyne en la investigació. Mantingui’m informat dels seus
progressos.
–I jo,
senyor?
Mace va
contemplar a TC-16. i després a Dyne.
–El droide
es queda amb vostè.
Flanquejats
pels comandos, Mace i Shaak Ti es van allunyar corrent. El túnel que conduïa a
l'hangar oriental va vibrar mentre intentaven obrir-se pas a través d'una
multitud de terroritzats vianants de diverses espècies que intentava allunyar-se
del República Cinc-cents. Davant seu van veure un quadrat de tènue llum solar,
d'una qualitat gairebé aquàtica, típica dels nivells inferiors dels canons
urbans de Coruscant.
A
l'enorme hangar quadrangular, humans, humanoides i alienígenes s'amagaven sota
limusines, taxis i vehicles privats, o corrien cap a l'entrada d'una plataforma
que els transportés fins als nivells superiors. Els crits puntuaven el brunzit
del trànsit més amunt. Aerotaxis i transports de tot tipus es desviaven en
totes direccions, xocant uns contra els altres i contra les parets de
l'edifici, mentre intentaven aterrar a les teulades i a la plaça.
Més
amunt, un altre vehicle, una nau de càrrega embolicada en flames que portava
una trajectòria horitzontal automàtica va topar violentament amb una beina de
transport públic i va acabar per capbussar-se cap al fons del canó artificial.
Mace va
seguir el vol de la nau uns segons, abans d'alçar la mirada i passar-se la mà
pel front. Els edificis llunyans pampalluguejaven feblement, com si els
estigués veient a través d'una capa d'aire reescalfat.
Han aixecat l'escut defensiu del districte!
Alguna
cosa estava passant al cel. Més enllà dels núvols es veien llums i una mena de
tro va reverberar en els cims dels edificis més alts.
Lluny,
al sud, el blau pàl·lid de Coruscant estava sembrat de triangles i línies de
làsers blancs.
Els ulls
de la Shaak Ti semblaven desorbitats quan va mirar a Mace.
–Un atac
–va xiuxiuejar plena d’atordit escepticisme.
Amb el
comunicador ja a la mà, Mace va activar la freqüència del Temple Jedi i se'l va
endur a l'orella.
–Res.
–És per
l'escut deflector –va dir Shaak Ti–. O potser estan interferint les
comunicacions.
Les
finestres del nas d’en Mace es van dilatar quan va aspirar profundament.
–Control
de masses! –va cridar als comandos. Es va girar cap a la Shaak Ti i va afegir–:
Busca a Palpatine i posa’l fora de perill. T’enviaré reforços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada