El Laberint del Mal (XXXIV)

34

Cinquanta metres per davant d’en Mace, al túnel, Shaak Ti aixecà la mà fent-li senyals perquè s'aturés. Amb la fulla porpra del seu sabre làser apuntant a terra, Mace es va girar i va repetir el senyal als comandos que anaven darrere d'ell.

El murmuri de la Shaak Ti li va arribar a través de la Força: Alguna cosa es mor aquí davant.

Va assenyalar l'obertura d'un túnel que desembocava una mica més enllà de la seva posició. El seu perfil estava il·luminat pel fulgor blau del sabre làser. Una llum tènue sorgia de l'obertura, com si algú amb una llum portàtil s'aproximés a peu.

Mace va fer un altre senyal al comandant Valiant, l'equip va avançar furtivament, enganxat a les parets. El visor en forma de "T" dels seus cascos els permetia veure en la foscor.

Normalment les sondes robot anaven a l'avantguarda, explorant amb les seves llums i els seus sensors el terra polsegós i les parets de mosaics, i enviant un flux ininterromput de dades a Dyne i el seu equip d’analistes; Mace i Shaak Ti seguien els agents muntats en els seus respectius lliscants, barrejant-se amb els comandos. Però de tant en tant, en resposta a qualsevol anomalia detectada per les sondes, els Jedi s’avançaven un parell de quilòmetres als altres. La ventilació dels túnels era cortesia de vells aparells que feien poc més que abocar dins el sutge de l'exterior; i l'única il·luminació disponible era la que l’equip havia portat amb si.

Es trobaven en una zona situada sota Els Tallers, anomenada el Bloc de Grungeon. Abastava uns vint quilòmetres quadrats, i originalment havia estat un centre de producció de Serv-O-Droides, Huvicko i Manufactures Nebulosa, però els temps difícils van arribar quan els seus tres clients més importants es van declarar en fallida. Incapaços d'aconseguir nous clients, els propietaris del Grungeon van permetre que els stratts i tota classe de feristeles s'apoderessin de les instal·lacions i les van tancar.

L'equip d’en Mace havia investigat gairebé cada racó i cada esquerda de la confusió de túnels i conductes de ventilació que minaven el Grungeon i les zones adjacents. Un cop recorreguts deu quilòmetres pel túnel que conduïa fins al sotssoterrani de LiMerge, un d'aquests conductes els va portar fins a un túnel més vell i més profund que també discorria cap a l'Est, però sota el Districte del Senat. En aparença, tots dos túnels paral·lels eren similars, llevat que el sòl del més antic tenia un vell rail de flotació magnètica. Les sondes robot van descobrir que, en alguns punts, l'acumulació de dècades de pols i runa del rail havia estat escombrada per la ràpida circulació d'un vehicle repulsor d'alguna classe. Sense altres pistes millors que seguir, l'equip havia centrat la seva investigació en aquell túnel.

Malgrat tot, Mace estava segur que seguien la pista correcta.

Una recerca intensiva a l'edifici de LiMerge va revelar restes de diversos droides Elit Duelista de Robòtica Trang tallats a trossos per un sabre làser. Només Sidious, Dooku o els aprenents d’en Sidious podien haver fet aquelles amputacions.

I encara n’hi havia més.

Poc abans que Dooku abandonés l'Orde Jedi per tornar al seu Serenno natiu, període durant el qual va adoptar el títol de "Comte" i va fer públic el seu descontentament per la República, havia freqüentat un bar anomenat El Puny Daurat, local amb una clientela habitual de senadors, representats de tota classe de lobbys i ajudants de tot tipus. Els analistes del Temple estaven estudiant els últims tretze anys d’holoimatges preses per les càmeres de seguretat, esperant trobar-hi a Dooku i a qualsevol amb el qual s'hagués relacionat més d'una vegada.

De moment, Dooku no apareixia en els enregistraments que havien sobreviscut al pas del temps. Encara que disposessin d'imatges dels companys de bar d’en Dooku, els Jedi no tenien mitjans d'identificar a qualsevol d'ells com Darth Sidious, però almenys servirien de punt de partida per a noves investigacions.

Ara, Mace podia sentir davant d'ell moviment i unes veus suaus.

No seria una bona tàctica per a qualsevol element hostil preparar una emboscada allà baix, però mai se sabia. Aguditzant els sentits, buscant pistes que li poguessin haver passat per alt... enfosquides pel Costat Fosc o del fet de la seva pròpia negligència.

A prop seu, Valiant mirava a Mace, esperant algun senyal. Quan Mace va fer que sí amb el cap, Valiant va cridar:

–Llums!

Els comandos van córrer a tota velocitat cap a la intersecció de tots dos túnels, amb les armes preparades i les granades de gas i de fragmentació disposades per a ser llançades, apuntant a la foscor amb els seus rifles.

Mace va sentir que Valiant cridava:

–Tots a terra! Que ningú es mogui! He dit que ningú es mogui!

Raigs làser van començar a solcar l'aire.

–Quiets! Mans enlaire! Les quatre! –van cridar diverses veus de diferents comandos.

Les quatre?, va pensar Mace.

Obrint-se pas entre els homes va arribar al costat de Valiant, el BlasTech apuntava a una multitud ajupida formada per uns trenta alienígenes insectoides de quatre braços que balbucejaven en una llengua que no era bàsic o que el parlaven amb un accent tan marcat que resultava gairebé inintel·ligible.

–Baixeu les armes –va ordenar Mace als comandos–. I que algú porti el droide intèrpret!

L'ordre d’en Mace va ser transmesa al llarg de tota la cadena de soldats i, pocs segons després, un lluent droide platejat de protocol va aparèixer al túnel, murmurant per a si mateix.

–No entenc com he passat de servir als separatistes a servir a la República. M'han fet un esborrat parcial de memòria?

–Considera’t afortunat –va dir un dels comandos–. Ara estàs amb els bons.

–Els bons, els dolents... com saber quin és cadascun? És més, no diria això si algú li obligués a canviar la seva lleialtat en un moment donat.

–Droide! –va cridar Mace.

–Tinc un nom, senyor.

Mace va mirar desconcertat a Valiant.

–TC i no sé què més –va respondre el CAR a la muda pregunta.

–Està bé –va acceptar Mace, subjectant a TC-16 pel braç i assenyalant en direcció als terroritzats alienígenes–. Intenta trobar algun sentit a tota aquesta xerrameca.

El droide va escoltar els balbucejos i, abans de girar-se cap a Mace va respondre en el mateix idioma.

–Són unets, general. Parlen en la seva llengua materna, l'une.

Mace va mirar el grup acovardit i estremit.

–Què fan aquí baix?

TC-16 va escoltar el que devia ser una explicació i la va traduir:

–Diuen que no tenen ni la més lleugera idea d'on es troben, general. Van arribar a Coruscant en un contenidor que van deixar anar en una decrèpita plataforma de desembarcament a uns vint quilòmetres d'aquí. La persona que havia de portar-los fins al Sector Uscru els hi va robar tots els crèdits i els va abandonar en Els Tallers.

–Refugiats indocumentats –va comentar Valiant.

Mace va arrufar les celles. Els túnels sota el Bloc Grungeon guardaven innombrables sorpreses.

–Gairebé aconsegueixen que els matem.

–Pel que sembla, això no és res de nou per a ells –va dir TC-16–. El seu planeta va caure en mans separatistes i la nau en la qual viatjaven va ser atacat per pirates. Alguns d'ells...

–Ja n'hi ha prou –va tallar en Mace–. Assegureu-vos que no pateixin cap dany i porteu-los a un campament de refugiats –va fer un senyal a Valiant, que va transmetre les ordres a dos dels seus homes.

–No paren de parlar dels fantasmes del túnel –va comentar Dyne en veure aproximar-se a Mace.

–Okupes, ionquis de palets de la mort, droides perduts, ara refugiats sense documentació...

–Només ens falten ethons –va dir Dyne, referint-se als humanoides caníbals que molts habitants de Coruscant estaven convençuts que habitaven el món subterrani.

Shaak Ti es va unir a ells.

–Aquests passadissos són veritables autopistes per als que pretenen entrar il·legalment a Coruscant.

Dyne va sospirar afligit.

–Les nostres possibilitats de detectar el rastre de Sidious disminueixen amb cada ésser que transita per aquí.

–Estem molt lluny del Districte del Senat? –va preguntar Shaak Ti.

–A un parell de quilòmetres –va respondre Dyne–. Podríem anar directament als edificis que LiMerge Power tenia al centre de la ciutat i veure si és possible accedir des d'allà a Els Tallers.

Mace va considerar la idea, però va negar amb el cap.

–Encara no.

Va ordenar al grup que tornés a posar-se en marxa, però va fer un apart amb Shaak Ti.

–Això és com caçar gundarks salvatges.

Ella va assentir.

–Però només perquè la nostra presa és conscient que tanquem el setge al seu voltant. No va aconseguir silenciar els qui van trobar Obi-Wan i Ànakin, i sap que hem descobert el seu cau i el d’en Dooku. És improbable que es quedi quiet i esperi que el sorprenguem.

–És cert, però el simple fet d'identificar-lo ja és prou important per a nosaltres. Si arribem a un carreró sense sortida, potser Obi-Wan i Ànakin descobreixin alguna cosa a Tythe.

–Suposant que quedi alguna cosa després que Dooku esterilitzi el planeta. Pel que sabem. Sidious i Dooku no cometen molts errors.

Van caminar llarga estona en silenci. S'havien acostat un quilòmetre a la zona perifèrica del Districte del Senat, quan Dyne va reclamar la seva atenció.

Mace va veure que els analistes d'Intel·ligència i els comandos estaven reunits vint metres més enllà. Shaak Ti i ell estaven tan concentrats en els seus pensaments que cap dels dos es va adonar que les sondes robot s'havien detingut a investigar alguna cosa. Quan van arribar al costat del grup, els Jedi van veure que les sondes flotaven davant d'un nínxol gran a la paret del túnel.

El sensor portàtil d’en Dyne només va necessitar un segon per detectar un petit panell que controlava la porta corredissa del nínxol. Un cop oberta, van veure que donava pas a un passadís estret i tènuement il·luminat.

I, sobretot, veure una motojet a repulsors de disseny semicircular, amb un seient en forma d'arc concèntric i un únic manillar direccional.

Mace i Shaak Ti van intercanviar una mirada de sorpresa.

–Com és possible que haguem passat per alt una cosa així? –preguntà ella.

Mace va arrufar les celles, preocupat.

–La resposta està en la pregunta.

Següent