La caça del Corredor del Sol (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Després de veure el míssil fallar per poc al caça estel·lar d'Obi-Wan, Ànakin havia suposat que el seu Mestre seguiria la seva maniobra evasiva rotatòria. Quan es va redreçar i no va poder veure el Headhunter fora de la coberta de la seva cabina de comandaments, Ànakin estava segur que Obi-Wan havia d'haver caigut just al costat del CloakShape, cobrint la seva cua. Però mentre donava la volta al voltant de la circumferència de la nau abandonada, esperant que el Headhunter li passés i liderés el camí, Ànakin es va adonar que havia perdut a Obi-Wan a l'altre costat.

Ànakin va fer un bucle cap enrere, volant tan a prop de la nau abandonada que fàcilment podia entreveure l'ombra del CloakShape lliscant sobre el seu casc. Quan va donar la volta cap a l'àrea on havia vist per última vegada a Obi-Wan, els seus ulls van captar una cosa que semblava un petit núvol a la deriva per les estrelles. Volant més a prop, va veure que el núvol estava fet de trossets brillants de plastiacer i duracer.

–Mestre? –va dir Ànakin en veu alta. La seva gola es va assecar. No podia veure cap tros gran de runa que indiqués si estava mirant les restes d'un Headhunter Z-95. Ànakin va sentir una ira sobtada alçar-se en el seu interior, i la punxada salada de les llàgrimes en els seus ulls. Va parpellejar evitant les llàgrimes, després va agafar alè profundament. Va tractar de concentrar-se, preguntant-se què faria el seu Mestre en aquesta situació.

En aquest instant, Ànakin ho va saber. Obi-Wan romandria en calma. Així era com Obi-Wan romania amb vida.

Obi-Wan no era mort.

Ànakin va impulsar el CloakShape a través de la runa i es va inclinar cap al navili abandonat. Pressionant l'accelerador, ell brunzí cap enrere passant l'àrea on havia vist la sitja de míssils. Just mentre veia el punt negre que era la sitja oberta, alguna cosa es va moure dins de la sitja: Un segon míssil estava a punt de llançar-se.

El caça CloakShape estava armat amb canons làser duals, quatre míssils de commoció i un únic torpede de protons. Ànakin va estar temptat de descarregar tot el seu arsenal a la boca de la sitja, però sabia que això seria imprudent.

Ell va perfilar la sitja amb la seva mira d'objectiu, després va disparar dos míssils de commoció en una ràpida successió, de manera que el segon míssil es va llançar una fracció de segon després del primer.

El primer míssil de commoció va xocar contra el cap del projectil en la sitja, i el segon es va esvair en l'explosió provocada pel seu predecessor. El fum i la runa estaven encara sortint de la sitja en ruïnes mentre Ànakin igualava la velocitat del navili abandonat i volava baix. Mitjançant el sostre de la seva cabina de comandaments, va observar la runa retorçada que omplia l'interior cilíndric de la sitja. Malgrat les restes, la sitja semblava ser la millor ruta d'Ànakin per infiltrar–se en la nau abandonada.

Va aterrar al casc del Corredor del Sol, ancorant el caça estel·lar a una curta distància de la sitja cremant. Ànakin va comprovar la junta entre el seu casc i el seu vestit-g, després va obrir el sostre. Sortint de la cabina de comandaments del CloakShape, va baixar al casc de la nau abandonada. Ànakin confiava que les soles d’adherència positiva de les seves botes evitessin que anés a la deriva per l'espai. Ell va caminar amb cura cap a la sitja. Estava prop de dos metres de la seva boca calcinada quan va sentir alguna cosa moure’s sota la seva bota dreta.

Era una mina magnètica.

Ànakin no va vacil·lar. Va saltar cap a la sitja, llançant-se de cap. La mina va detonar darrere d'ell, enviant un fi esprai de pols i trossos de metall en totes direccions. Escudat per la vora superior de la sitja, Ànakin es va agafar a una canonada de metall que estava assegurada a la paret còncava de la sitja. Es va redreçar, va embolicar les seves cames al voltant de la canonada, i va lliscar, xocant a través d'enderrocs solts fins que va aterrar a terra.

Estava envoltat de foscor. Va agafar alè profundament, després es va treure el sabre làser del seu cinturó i el va activar. L'interior de la sitja va ser il·luminat instantàniament per la brillantor blava de la seva arma. Va trobar una escotilla de metall segellada dins de la paret còncava i es va adonar que la seva junta pressuritzada estava esquerdada, possiblement resultat de la destrucció del míssil dins de la sitja. Si la despressurització havia estat una preocupació per a alguna cosa a l'altra banda de l'escotilla, ja no importava.

Ànakin va dirigir el sabre làser a través de l'esquerda a l'escotilla, va fer un tall ample, circular, després va desactivar l’espasa. Va llançar una poderosa puntada al centre de l'escotilla, trencant del segellat i creant un forat que era prou gran com perquè ell el travessés. Encara sostenint el sabre làser desactivat, es va ajupir a través del forat.

Es va trobar a si mateix en una càmera de sostre alt que estava adjunta a la sitja. Estava il·luminada per lumes grocs, bastons de llum industrials comunament utilitzats en la construcció i en operacions mineres, que perfilaven les parets de metall de la càmera. Una gradeta automatitzada estava col·locada al costat de la paret externa de la sitja, i la gradeta era plena amb divuit míssils. Ànakin es va alleujar que hi hagués aconseguit destruir la sitja abans que els míssils restants haguessin estat alliberats. Podia veure que la paret reforçada de la sitja havia estat l'única cosa que va evitar que divuit míssils explotessin també. Llavors es va adonar d'una gran esquerda, recent, que recorria la longitud de la paret al costat de la gradeta de míssils. Sospitava que l'esquerda era resultat del míssil que havia explotat dins de la sitja, i dubtava que la paret pogués aguantar una segona explosió.

Ànakin no tenia ni idea de qui havia reunit aquest arsenal ocult, però els míssils oferien una pista del seu origen. Encara que estaven sense marcar, Ànakin els va reconèixer com a armes de projectil guiades per sensors produïdes per Indústries Arakyd. El navili abandonat podria haver vingut de les Regions Desconegudes de l'espai, però els míssils amb seguretat no.

Més enllà de la gradeta de míssils, la basta paret tallada envoltava una porta de metall segellada. La porta era d'uns dos metres d'alt i mig metre d'ample, i no tenia cap mecanisme d'obertura visible. Esperant examinar-la més de prop, Ànakin va caminar cap a ella.

Tot d'una, la porta de metall va lliscar de costat dins de la paret, i dos droides van saltar fora. Tots dos droides eren humanoides, amb caps de duracer que contenien visors òptics d'alta velocitat. Ànakin va reconèixer als droides com cars Elit Duelista, que eren utilitzats per a la instrucció de batalla. Havien estat manufacturats per Robòtica Trang en el remot sistema Almànian, el qual estava a l'altra banda de la galàxia cartografiada, gairebé tan lluny com un podia arribar des del sistema Fondor sense aventurar-se en el sector corporatiu. Per Ànakin, els droides eren una major evidència que el navili abandonat no havia vingut directament des de les Regions Desconegudes.

Cada droide estava armat amb un sabre de dol de flexiacer. La porta es va tancar lliscant darrere d'ells.

–Hola, –va dir Ànakin, la seva veu lleugerament esmorteïda pel seu casc.

Els Elits de Duel van alçar els seus sabres i van saltar cap a Ànakin. Encara estaven en l'aire mentre el sabre làser d’Ànakin resplendia encenent-se i ell es llançava cap a ells, netament tallant els caps de les seves colls en un únic moviment. Els droides decapitats sotraguejaren contra el terra.

La defensa d'Ànakin havia estat pur reflex, però mentre mirava als droides caiguts, s'adonava que els havia despatxat massa precipitadament. Tots dos droides tenien vocabuladors, la qual cosa significava que podrien haver estat capaços de dir-li com havien arribat a la nau abandonada.

Ànakin esperava que no hi hagués danyat als droides més enllà de la reparació. Va agafar un dels caps seccionats i va trobar dos cables blancs sobresortint de la conca del coll. Després de retorçar els cables ajuntant-los, va pressionar cap enrere una placa de metall i va encendre el generador de parla del droide.

–Iltci avmaa ewidthu, –va panteixar el cap del droide.

Ànakin va fer un ajust al mòdul de comunicació de l’Elit Duelista, després va preguntar:

–Què has dit?

–Estic incapacitat, –va respondre el droide en bàsic.

–Estic buscant a un Cavaller Jedi anomenat Obi-Wan Kenobi i a la tripulació de dos vaixells de càrrega desapareguts. Saps on són?

El droide es va quedar en silenci.

–És aquest transport el Corredor del Sol?

–No sé res, –va afirmar el droide.

–Bé, què és el que saps? Qui et va programar? Per què estàs aquí? –Quan el droide no va respondre immediatament, Ànakin li va advertir–. Si no em dones respostes, les trauré dels teus bancs de memòria.

–Treure-les no ajudarà, –va respondre el droide–. Tots vam tenir esborrats de memòria. No sabem qui ens va programar per defensar el transport.

Ànakin va torçar un altre cable per treure qualsevol dada emmagatzemada, després va preguntar:

–Hi ha més droides a bord?

–Sí. Un astromecànic R1 i 3 droides de seguretat 501-Z estan a la sala de control.

–L’R1 està controlant la nau?

–Sí, –va dir l’Elit Duelista.

–Quin és el vostre destí?

–Només l’R1 ho sap.

–Has sentit parlar alguna vegada de Nallàstia o del sistema Fondor?

–Si ho he fet, –va afirmar el droide–, va ser abans del meu esborrat de memòria.

Ànakin va preguntar:

–Com arribo a la sala de control?

–Hi ha un túnel d'accés a l'altre costat de la porta per la qual vaig venir. Porta a la sala de control.

El visor òptic il·luminat del droide va parpellejar. Ànakin sabia que la bateria del droide s'estava esgotant ràpidament.

–Hi ha algun captiu a bord?

–En un hangar adjunt a la sala de control, –va respondre el droide–. Utilitzem un raig tractor per capturar les seves naus. Estan... –Abans que l’Elit Duelista pogués completar la seva afirmació, el seu visor es va atenuar i es va tornar negre.

Ànakin va llançar el cap de metall a un costat i es va dirigir cap a la porta, cap al passadís d'accés.

Següent