La venjança dels Sith (XIII)

Anterior

= 13 =

La voluntat de la Força

Quan Moteé, la seva donzella, la va despertar dient-li que C3PO havia anunciat que un Jedi volia veure-la, Padmé va saltar del llit, es va posar una bata i es va apressar a anar a la sala d'estar, trencant el seu endormiscament amb un somriure que era com l'alba que brillava fora...

Però era Obi-Wan.

El Mestre Jedi li donava l'esquena i s'agafava les mans mentre vagava inquiet per la sala, mirant amb abstreta falta d'interès la col·lecció d'escultures rares.

‒Obi-Wan ‒va dir ella sense alè‒, li ha... ‒va fer callar el següent "...passat alguna cosa a Ànakin". Com anava a explicar que això fos el primer a sortir de la seva boca?‒... ofert 3PO una mica de beure?

Ell es va tornar cap a ella, i l’arrufament del front del Jedi es va buidar.

‒Senadora ‒va dir amb calidesa‒. M'alegro de tornar a veure-la. Li demano disculpes pel primerenc de l'hora, i sí, el seu androide de protocol ha estat molt insistent en oferir-me una beguda ‒l’arrufament va començar a reaparèixer‒. Però, com ja suposarà, aquesta no és una visita social. He vingut a parlar-li de l’Ànakin.

Els seus anys en política l'havien entrenat bé; i el seu rostre va romandre atentament inexpressiu, fins i tot quan el cor li va donar una bolcada i el xiscle de Quant sap? va ressonar en el seu cap.

Una regla bàsica dels polítics de la República era parlar amb la veritat sempre que es pogués. Sobretot a un Jedi.

‒Em va alegrar molt conèixer el seu nomenament en el Consell.

‒Sí, potser sigui una mica menys del que es mereix, però em temo que és més del que pot manejar. Ha vingut a veure-la?

‒Diverses vegades ‒va dir amb calma‒. Assumeixo que alguna cosa va malament, no és així?

Obi-Wan va inclinar el cap, i l'ombra d'un somriure pesarós va apuntar a través de la seva barba.

‒Hauria d’haver estat vostè Jedi.

Ella se les hi va arreglar per riure's amb despreocupació.

‒I vostè no hauria d'entrar mai en política. No és molt bo ocultant sentiments. Què passa?

‒És Ànakin ‒quan va desaparèixer la seva pretensió d'alegria, va semblar envellir davant els seus ulls. Semblava molt cansat i profundament preocupat‒. Puc asseure'm?

‒Si us plau ‒ella va fer un gest cap al sofà i es va ajupir per asseure's al seu costat, en la vora‒. És que torna a tenir problemes?

‒La veritat és que espero que no. Això és més aviat... quelcom personal ‒es va remoure incòmode‒. Està en una situació difícil com a representant del Canceller, però crec que és quelcom més que això. Nosaltres... vam discutim ahir, i ens vam separem en mals termes.

A ella se li va encongir el cor. Ell devia saber-ho i havia vingut a tirar-li-ho en cara, a fer que les seves vides s'enfonsessin allà mateix. Sofria per Ànakin, però el seu rostre només va mostrar una educada curiositat.

‒Per què van discutir? ‒va preguntar ella amb delicadesa.

‒Em temo que no puc dir-ho ‒va dir ell, arrufant el gest en un vague gest de disculpa‒. Un assumpte Jedi. Ja entén.

Ella va inclinar el cap.

‒Per descomptat.

‒És només que..., bé, he estat una mica preocupat per ell. Esperava que hagués parlat amb vostè.

‒Per què anava a parlar amb mi de... ‒li va obsequiar el seu millor somriure amistós-però-escèptica‒ … assumptes Jedi?

‒Senadora... Padmé. Si us plau ‒la va mirar als ulls sense una altra cosa en el rostre que no fossin compassió i una fatigosa ansietat‒. No sóc cec, Padmé. Encara que hagi intentat ser-ho, pel bé d’Ànakin. I pel teu.

‒Què vols dir?

‒Tampoc vosaltres sou molt bons ocultant els vostres sentiments.

‒Obi-Wan...

‒Ànakin t'ha estimat des del dia en què us vau conèixer, en aquella horrible ferralleria de Tatooine. Mai ha intentat ocultar-ho, encara que no parléssim d'això. Nosaltres... simulem que jo no ho sé. Jo..., jo era feliç dissimulant perquè això li feia feliç a ell. Tu li feies feliç quan cap altra cosa podia aconseguir-ho ‒va sospirar, arrufant les celles‒. I tu, Padmé, per hàbil que siguis en el Senat, no pots ocultar la llum que apunta als teus ulls només amb sentir el seu nom.

‒Jo... ‒ella es va posar dreta‒. No puc... Obi-Wan, no m'obliguis a parlar d'això...

‒No pretenia fer-te mal, Padmé. Ni tan sols que et sentissis incòmoda. No he vingut a interrogar-te. No m'interessen els detalls de la vostra relació.

Ella va apartar la cara, caminant només per poder moure's, amb prou feines conscient que creuava una porta per sortir al balcó pintat per l'alba.

‒Llavors, per què has vingut?

Ell la va seguir respectuosament.

‒Ànakin està sota una gran pressió. Càrrega amb una responsabilitat tremenda per a un home tan jove. Quan jo tenia la seva edat encara em quedaven molts anys com a padawan. Ell està... canviant. Amb rapidesa. I em preocupa en el que pugui arribar a convertir-se. Seria un... gran error... que deixés l'Orde Jedi.

Ella pestanyejà, com si ell l'hagués bufetejat.

‒Però... això sembla... improbable, no? Què hi ha d'aquesta profecia en la qual tanta fe dipositen els Jedi? Per ventura no és l’Escollit?

‒És molt probable, però he analitzat aquesta profecia i només diu que naixerà un Escollit i portarà l'equilibri per força. Enlloc diu que hagi de ser un Jedi.

Ella pestanyejà amb més força encara, contenint l'onada d'esperança desesperada que la deixava sense alè.

‒No té per què ser-ho...?

‒El meu Mestre, Qui-Gon Jinn, creia que la voluntat de la Força era que Ànakin fos entrenat com a Jedi, i tots tenim cert, oh, suposo que podria dir-se prejudici de Jedi. Després de tot, és una profecia Jedi.

‒Però els Jedi no acaten la voluntat de la Força...?

‒Bé, sí, però has d'entendre que ni tan sols els Jedi saben tot el que pot saber-se de la Força. Cap ment mortal pot fer-ho. Parlem de la "voluntat de la Força" com algú que, sense saber el que és la gravetat, podria dir que la voluntat d'un riu és fluir fins a l'oceà. És una metàfora que descriu la nostra ignorància. La simple veritat, si és que hi ha alguna veritat simple, és que en realitat no sabem quina és la voluntat de la Força. No podem saber-ho. Està tan per sobre de la nostra limitada comprensió que només podem rendir-nos al seu misteri.

‒Què té a veure això amb Ànakin? ‒va empassar saliva, però la seva veu es va mantenir tibant i ofegada‒. I amb mi?

‒Temo que part de la seva actual... situació... tingui a veure amb la vostra relació.

Si tan sol sabessis quant, va pensar ella.

‒Què vols que faci?

Ell va baixar la mirada.

‒No puc dir-te el que has de fer, Padmé, només demanar-te que tinguis en ment els interessos de l’Ànakin. Saps que vosaltres dos mai podreu estar junts mentre ell romangui en l'Orde.

Una esgarrifança es va allotjar en el seu pit.

‒Obi-Wan, no puc parlar d'això.

‒Molt bé, però recorda que els Jedi són la seva família. L'Orde dóna estructura a la seva vida. Li dóna una direcció. Ja saps com de... indisciplinat que pot arribar a ser.

I per això és l'únic Jedi al qual puc estimar...

‒Sí. Sí, per descomptat.

‒Si el seu veritable camí li aparta dels Jedi, que així sigui. Però, si us plau, pel bé de vosaltres dos, aneu amb compte. Assegureu-vos. Hi ha decisions que no poden invertir-se mai.

‒Sí ‒va dir ella a poc a poc, sensibilitzada‒. Ho sé massa bé.

Ell va assentir com si ho comprengués; encara que, per descomptat, no era així.

‒Aquests dies ho sabem tots.

Una suau dringadissa va brollar de la seva túnica.

‒Disculpa ‒va dir, i es va tornar, traient un comunicador d'una butxaca interior‒. Sí...?

‒Convoquem una sessió especial del Consell ‒va dir una apagada veu masculina pel comunicador‒. S'ha localitzat al general Grievous!

‒Gràcies, Mestre Windu ‒va dir Obi-Wan‒. Vaig cap allà.

‒El general Grievous? ‒els ulls d'ella van cremar, i va notar la sobtada picor de les llàgrimes. Tornarien a apartar a Ànakin del seu costat.

Va sentir agitació sota les costelles. Del costat dels dos, es va corregir, i va sentir tant amor, por, alegria i pèrdua girant i enfrontant-se en el seu interior que no es va atrevir a parlar. Es va limitar a mirar sense veure el paisatge urbà amortallat per la contaminació, mentre Obi-Wan s'acostava a la seva espatlla.

‒Padmé ‒va dir en veu baixa. Amb amabilitat. Gairebé amb pesar‒. No parlaré al Consell d'això. De res d'això. Lamento molt haver de carregar-te amb aquest pes, i..., i espero no haver-te preocupat massa. Fa molt que tots som amics... i espero que ho siguem sempre.

‒Gràcies, Obi-Wan ‒va dir ella feblement. No podia mirar-lo. Li va veure de reüll inclinar respectuosament el cap i tornar-se per anar-se’n.

Per un moment no va dir res, però quan va sentir allunyar-se els seus passos no va poder contenir-se.

‒Obi-Wan?

Va sentir com ell es detenia.

‒Tu també l’estimes, veritat?

Quan ell no va contestar, ella es va tornar a mirar-lo. Ell estava immòbil, amb una expressió seriosa, enmig de l'embuatada catifa.

‒Sí, l’estimes.

Ell va baixar el cap. Semblava molt sol.

‒Si us plau, fes el que puguis per ajudar-lo ‒va dir, i va marxar.

========

L’holoescaneig d’Utapau girava silenciós al centre de la Càmera del Consell Jedi. Ànakin havia portat l’holoprojector del despatx de Palpatine. Obi-Wan es va preguntar ociosament si s'hauria examinat el projector a la recerca de dispositius gravadors col·locats pel Canceller per espiar la seva reunió, però després va rebutjar la idea. En cert sentit, Ànakin era el dispositiu gravador del Canceller.

I això és culpa nostra, va pensar.

Els únics membres del Consell físicament presents, a part d’Obi-Wan i Ànakin, eren Mace Windu i Agen Kolar. El Consell aconseguia el quòrum gràcies a les holopresències de Ki-Adi-Mundi, que viatjava cap a Mygeeto; Plo Koon, rumb a Cato Neimoidia; i Yoda, a punt d'aterrar a Kashyyyk.

‒Per què Utapau? ‒deia Mace Windu‒. És un sistema neutral, d'escassa importància estratègica i pràcticament sense forces de defensa planetàries...

‒Potser la raó sigui precisament aquesta ‒va suggerir Agen Kolar‒. És fàcil de prendre, i les seves ciutats-cràter poden ocultar dels escàners a llarga distància a gran quantitat de droides.

‒Els nostres agents a Utapau no han informat d'això ‒va reposar Ki-Adi-Mundi, arrufant el gest al llarg de tot el seu front.

‒Poden estar detinguts o morts ‒va dir Obi-Wan.

Mace Windu es va inclinar cap a Ànakin, irritat.

‒Com ha obtingut el Canceller aquesta informació si nosaltres no sabem res sobre aquest tema?

‒La Intel·ligència Clon va interceptar part d'un missatge en una valisa diplomàtica del President d’Utapau ‒va dir Ànakin‒. Fins fa una hora no hem aconseguit verificar la seva autenticitat.

Obi-Wan va sentir que la preocupació grimpava pel seu enfront en comprovar que ara Ànakin es referia en primera persona del plural al Despatx del Canceller...

‒La Intel·ligència Clon ‒va dir Mace amb gravetat‒ ens informa a nosaltres.

‒Li prego em perdoni, Mestre Windu, però aquest ja no és el cas. ‒Encara que l'expressió d’Ànakin era solemne, Obi-Wan va creure detectar certa satisfacció en la veu del seu jove amic‒. Creia haver-ho deixat ja clar. L'esmena constitucional que atorga al Despatx del Canceller control sobre els Jedi inclou totes les tropes dirigides per aquests. Palpatine és ara el Comandant Suprem del Gran Exèrcit de la República.

‒Barallar-nos per jurisdiccions inútil és ‒va dir la imatge de Yoda‒. Actuar davant això hem.

‒Crec que tots estem d'acord ‒va dir Ànakin, animat-se‒. Passem al pla de l'operació. El Canceller ha sol·licitat que jo lideri aquesta missió, per tant...

‒El Consell decidirà això ‒va dir Mace amb fermesa‒. No el Canceller.

‒Perillós Grievous és. Per enfrontar-se a ell ments calmades es necessiten. Mestres hem d'enviar.

Pot ser que només Obi-Wan, de tot el Consell, fora capaç de detectar l'ombra de decepció i dolor que reptà fins als ulls d’Ànakin. Obi-Wan la comprenia a la perfecció, i fins i tot podia simpatitzar amb ella. Entrar en combat hauria apartat a Ànakin de la pressió del que ell considerava deures conflictius.

‒Donada la situació dels nostres actuals recursos ‒va dir Mace Windu‒. Recomano que enviem només a un Jedi, el Mestre Kenobi.

Això deixaria a Coruscant a Mace i a Agen Kolar, que es comptaven entre els millors espadatxins que havien sortit de l'Orde Jedi, per si Sidious aprofitava l'ocasió per fer quelcom dramàtic. Sense oblidar a Ànakin, que per si sol equivalia a la potència de foc de tota una brigada.

Obi-Wan va assentir. Era perfectament lògic. Tothom estaria d'acord.

Excepte Ànakin, que es va inclinar cap endavant. El vermell apuntava a les seves galtes.

‒No va tenir molt èxit l'última vegada que es va enfrontar a Grievous!

‒Ànakin... ‒va començar Obi-Wan.

‒No vull ofendre't, Mestre. Només constatar un fet.

‒Oh no, en absolut. Tens tota la raó, però ja he sintonitzat amb la seva forma de lluitar, i després de veure com va fugir, estic segur de poder vèncer.

‒Mestre...

‒I tu, el meu jove amic, tens deures aquí, a Coruscant. Deures extremadament importants que requereixen la teva completa atenció ‒li va recordar Obi-Wan‒. M'he explicat?

Ànakin no va respondre. Va tornar a enfonsar-se en la seva cadira i va apartar la mirada.

‒Obi-Wan la meva elecció és ‒va dir Yoda.

La imatge de Ki-Adi-Mundi va assentir.

‒Estic d'acord. Votem.

Mace Windu va comptar els assentiments.

‒Sis a favor ‒esperà, mirant a Ànakin‒. Algun comentari més?

Ànakin es va limitar a mirar la paret.

‒És unànime ‒va dir Mace, encongint-se d'espatlles al cap d'un moment.

========

La senadora Chi Eekway va acceptar un tub de caldi-hoi de la safata d'aperitius de C3PO.

‒Li agraeixo que m'hagin inclòs en això ‒va dir, agitant les ganyes en inclinar el cap blau en un gest amb el qual abastava als senadors reunits a la sala d'estar de la Padmé‒. Per descomptat, només puc parlar pel meu propi sector, però puc dir-los que cada vegada hi ha més senadors preocupats. Pot ser que no sàpiguen que els nous governadors arriben als sistemes acompanyats de regiments complets de tropes clon, als quals anomenen "forces de seguretat". Tots comencem a preguntar-nos si aquests regiments són per protegir-nos dels separatistes... o per protegir als governadors de nosaltres.

Padmé va alçar la mirada del lector de documents que tenia a la mà.

‒Tinc... informació fiable... que ja s'ha localitzat al general Grievous, i que els Jedi ja s'estan mobilitzant per atacar-lo. La guerra pot acabar en qüestió de dies.

‒I després què? ‒Bail Organa es va inclinar cap endavant, recolzant els colzes en els genolls i amb els dits entrecreuats‒. Com fem que Palpatine retiri als seus governadors? Com impedim que aquarteri tropes en tots els nostres sistemes?

‒No hem d'obligar-lo a res ‒va dir la Padmé, raonable‒. El Senat li va concedir poders executius només mentre durés l'estat d'emergència...

‒Però només Palpatine té autoritat per declarar la fi de l'estat d'emergència ‒va contrarestar Bail‒. Com podem fer que retorni el poder al Senat?

Padmé va tancar el lector de documents i va mirar a un senador i a un altre, inexpressiva.

‒ Algú vol més beguda?

‒Senadora Amidala ‒va dir Eekway‒. Em temo que no ho entén...

‒Senadora Eekway. Un altre caldi-hoi?

‒No, és...

‒Molt bé ‒va mirar a C3PO‒. Això és tot, 3PO. Si us plau, digues a Moteé i a Ellé que no les necessitaré la resta del dia. Després podràs desconnectar-te una estona.

‒Gràcies, senyora ‒va replicar 3PO‒. Haig de dir que aquesta discussió ha estat molt estimu...

‒3PO ‒el to de la Padmé va adquirir un to de major fermesa‒. Això és tot.

‒Sí, senyora. Per descomptat. Ho entenc.

L’androide es va girar, molt rígid, i va sortir del saló.

Quan 3PO va deixar de poder sentir-los, Padmé va enarborar el lector de documents com si fos un arma.

‒Aquest és un pas molt perillós. No podem deixar que es converteixi en una altra guerra.

‒Això és l'últim que volem ‒va dir Bail amb una mirada desaprovadora a la senadora Eekway‒. Alderaan no té forces armades, ni tan sols un sistema de defensa planetari. La nostra única opció és una solució política.

‒Aquest és l'objectiu d'aquesta petició ‒va dir la Mon Mothma, posant la seva suau mà en la de la Padmé‒. Esperem que una mostra de solidaritat en el Senat detingui a Palpatine i li impedeixi seguir subvertint la Constitució. Amb la signatura de dos mil senadors...

‒...seguirem tenint menys del que necessitem per impedir que la seva majoria absoluta esmeni la Constitució com se li ocorri ‒va acabar la Padmé per ella. Va sospesar el lector a la seva mà‒. Estic disposada a presentar això a Palpatine, però estic perdent fe en la disposició, i fins i tot en l'habilitat del Senat per contenir-lo. Crec que hauríem de consultar amb els Jedi.

Perquè de debò crec que poden ajudar-nos o perquè no puc suportar mentir al meu marit? No sabia dir-ho. Esperava que ambdues coses fossin certes, encara que només estava segura del segon.

Bana Breemu es va examinar les llargues puntes dels dits elegantment cuidats.

‒Això ‒va dir amb to remot‒ seria perillós.

‒Desconeixem la posició dels Jedi en això ‒va reposar la Mon Mothma, assentint.

Padmé va avançar en el seient.

‒Estan tan contents amb aquesta situació com nosaltres.

Els elevats pòmuls de la senadora Breemu van fer que la mirada que va clavar en Padmé fos fins i tot més distant i escèptica.

‒Sembla... estar notablement ben informada respecte als assumptes Jedi, senadora Amidala.

Padmé es va sentir enrogir. No confiava en si mateixa prou per respondre.

Giddean Danu va negar amb el cap. El dubte es pintava amb claredat en el seu fosc rostre.

‒Necessitarem el suport dels Jedi si volem enfrontar-nos obertament al Canceller. Necessitem la seva autoritat moral. Què tenim, si no?

‒L'autoritat moral dels Jedi, com tal ‒va dir Bana Breemu‒, s'ha dilapidat en la guerra; em temo que ja no els queda per a la política.

‒Llavors a un Jedi ‒va suggerir Padmé als altres. Almenys deixeu que expliqui la veritat al meu amor. Almenys això. Si us plau, els hi va suplicar en silenci‒. Hi ha un Jedi en el qual sé que podem confiar per complet...

La seva veu es va sumir en un silenci esbalaït en adonar-se que no es referia a Ànakin.

Quan va començar a parlar, ho va fer pensant en el seu amor, en la seva necessitat d'obrir-se a ell per evitar el dolor que li apunyalava el cor amb cada batec en ocultar-li-ho, però quan aquest pensament se centrà en la confiança, quan es va basar a poder confiar de debò en algú...

Va descobrir que parlava d’Obi-Wan.

Ànakin... Alguna cosa es trencava en el seu interior. Oh, amor meu, què ens estan fent?

Chi Eekway va negar amb el cap.

‒Paciència, senadora.

Fang Zar va apartar el dits de la seva poblada i regirada barba i es va encongir d'espatlles.

‒Sí, no podem bloquejar la majoria absoluta del Canceller, però sí mostrar-li que l'oposició als seus mètodes va en augment. Pot ser que això li persuadeixi per moderar les seves tàctiques.

Bana Breemu va tornar a examinar-se les puntes dels dits.

‒Moltes coses poden canviar quan presentis la Petició dels Dosmil.

‒Però, canviaran per a millor? ‒va dir Giddean Danu.

Bail Organa i Mon Mothma van intercanviar mirades que murmuraven secrets compartits.

‒Abans d'implicar als Jedi, vegem el que podem aconseguir en el Senat ‒va dir Bail a poc a poc.

I quan tots els senadors van mostrar el seu acord, un darrere l'altre, Padmé només va poder guardar silenci. Com en un funeral.

Plorant per la mort sobtada d'una il·lusió.

Ànakin, Ànakin, t’estimo. Si tan sols...

Però aquest "si tan sols" la portaria a un lloc al que no suportava anar. Al final només quedava el pensament que temia acabés reverberant en el seu interior per la resta de la seva vida.

Ànakin. Ho sento.

========

L'últim dels aerotancs va xerrotejar rampa amunt i va entrar en l'ombra que el creuer d'assalt dibuixava en el cel. El van seguir una fila rere d'una altra de soldats clon immaculadament reglamentats, ordenats en batallons i desfilant en perfecta sincronia.

Al costat d’Obi-Wan, en la plataforma d'aterratge, Ànakin contemplava com s'anaven.

No podia creure que ell no fora amb ells.

En realitat no volia anar amb Obi-Wan a Utapau, per molt alleujament que li suposés allunyar-se del fangar polític en el qual estava atrapat, però com anava a deixar ara la Padmé? Ni tan sols li importava que fossin els Jedi els qui capturessin a Grievous, encara que segur que semblant gesta li atorgaria el Mestratge amb tota certesa. Ja no estava segur que necessités ser un Mestre.

Gràcies a les llargues i negres hores de meditació que havia realitzat anit, començava a sentir una veritat més profunda en la Força, una realitat submergida que aguaitava com un sarlacc sota les assolellades sorres de l'entrenament Jedi.

En alguna part, aquí a baix, estava tot el poder que necessitava.

Així que no, no és que volgués anar. Era més aviat, inexplicablement, que volia que Obi-Wan es quedés.

Sentia en el pit un fred buit que temia acabés omplint-se de pena i pesar.

Per descomptat, no hi havia cap possibilitat que el triat per a la missió no fos Obi-Wan. Seria l'últim Jedi de la galàxia a qüestionar una ordre del Consell. Ànakin es va sorprendre desitjant, no per primera vegada, que Obi-Wan se semblés una mica més al difunt Qui-Gon. Encara que només li havia conegut durant uns pocs dies, Ànakin podia veure’l en la seva ment, amb les celles arrufades mentre inclinava amablement el cap sobre el seu padawan més baix. I podia sentir la seva veu de baríton instruint a Obi-Wan perquè "es mantingués atent als corrents de la Força vivent". "Complir amb el teu deure no és sempre fer el correcte. Preocupa't per realitzar l'acció correcta. I que el deure s'ocupi de si mateix."

Però ell no podia dir això. Encara que feia uns mesos que Ànakin havia passat les seves proves, per a Obi-Wan seguia sent un aprenent, no un Mestre.

‒Tinc un mal pressentiment ‒va ser l'única cosa que va poder dir.

Obi-Wan arrufava el gest mentre mirava com un equip de tripulants clon carregava el seu caça blanc-i-blau en la coberta de vol del creuer d'assalt.

‒Disculpa, Ànakin, deies alguna cosa?

‒Em necessitaràs en aquesta missió, Mestre.

També va poder sentir una veritat inesperada en això: si Ànakin anava amb ell, podria arreglar-les-hi per oblidar-se uns dies de la Padmé, podria apartar-se de Palpatine, del Consell, de les seves meditacions, de la política i de tot el que hi havia a Coruscant que li obligava a prendre per aquest camí que tirava d'ell. Si pogués acompanyar-lo i jugar per uns dies al duo Kenobi i Skywalker, les coses podrien acabar sortint bé.

Si fos així.

‒Això pot acabar sent la cacera al bantha fantasma ‒va dir Obi-Wan‒. El teu treball aquí és molt més important, Ànakin.

‒Ho sé, els Sith ‒la paraula va deixar un regust amarg en la boca de l’Ànakin. La manipulació del Consell empestava a politiqueig‒. És que... no m'agrada que te’n vagis així sense mi ‒Ànakin es va encongir d'espatlles, impotent, apartant la mirada‒. És mala idea dividir l'equip. Mira el que va passar l'última vegada.

‒No m'ho recordis.

‒Vols passar una altra tanda de mesos amb algú com Ventress? O amb algú pitjor?

‒Ànakin ‒en la veu d’Obi-Wan podia intuir-se un somriure‒. No et preocupis. Tinc clons suficients per prendre tres sistemes de la grandària d’Utapau. Crec que sabré manejar la situació, fins i tot sense la teva ajuda.

Ànakin no va tenir més remei que respondre al seu somriure.

‒Bé, sempre hi ha una primera vegada.

‒No ens estem separant de debò, Ànakin. Hem treballat sols moltes vegades, com quan tu vas acompanyar la Padmé a Naboo i jo vaig anar a Kamino i a Geonosis.

‒I mira com va acabar.

‒D'acord, és un mal exemple ‒va admetre Obi-Wan amb un toc de pesar en el somriure‒, però han passat els anys i encara estem aquí, encara vius i encara amics. El que vull dir, Ànakin, és que treballem junts fins i tot fent-ho per separat. Tenim el mateix objectiu: acabar amb la guerra i salvar la República dels Sith. Mentre seguim en el mateix bàndol, tot acabarà sortint bé. Estic convençut d'això.

‒Bé... ‒va sospirar Ànakin‒. Suposo que tens raó. Sols tenir-la de tant en tant. En ocasions.

Obi-Wan va riure i li va donar una palmada en l'espatlla.

‒Adéu, vell amic.

‒Mestre, espera.

Ànakin es va tornar per mirar-lo de front. No podia quedar-se allà quiet i deixar que se n'anés. Ara no. Havia de dir-li alguna cosa...

Li envaïa l'aclaparadora sensació de què no tindria una altra oportunitat.

‒Mestre... ‒va dir dubitatiu‒. Sé que t'he... decebut en aquests dies. He estat arrogant. He... No he sabut apreciar el teu entrenament ni, la qual cosa és pitjor, la teva amistat. No tinc excusa, Mestre. La meva frustració amb el Consell... Sé que no és culpa teva, i em disculpo. Per tot. La teva amistat ho és tot per a mi.

Obi-Wan va encaixar la mà mecànica d’Ànakin, estrenyent-li amb l'altra el braç, per sobre de la unió de carn i metall.

‒Ets savi i fort, Ànakin. Ets un orgull per a l'Orde Jedi i has superat amb molt els meus humils esforços d'instrucció.

Ànakin va sentir que el seu propi somriure es tornava malenconiós.

‒L'altre dia deies que el meu poder no significava res.

‒No em refereixo al teu poder, Ànakin, sinó al teu cor. La grandesa que hi ha en tu és una grandesa d'esperit. Valor i generositat, compassió i compromís. Aquestes són les teves virtuts ‒va dir Obi-Wan amb amabilitat‒. Has fet grans coses, i estic molt orgullós de tu.

Ànakin va descobrir que no tenia res a dir.

‒Bo ‒Obi-Wan va baixar la mirada, rient i deixant anar la mà i el braç del seu amic‒. Crec que sento al general Grievous pronunciar el meu nom. Adéu, vell amic. Que la Força t'acompanyi.

L'única cosa que va poder respondre Ànakin va ser un ressò reflex.

‒Que la Força t'acompanyi.

Va romandre immòbil i en silenci, veient com s'allunyava Obi-Wan. Llavors es va tornar i es va dirigir a poc a poc cap al seu lliscant, amb el cap bambolejant.

El Canceller li esperava.

Següent