El Laberint del Mal (XLV)

Anterior

45

Dooku es va arrossegar per terra fins a sortir de sota les bigues de plastiacer i dels trossos de ferrociment. Es va posar dempeus, encara tremolós, i va mirar les restes de la sala de control amb sorprès escepticisme. Tan debilitat estava el dom de contenció com per col·lapsar-se per l'impacte de rebot d'uns quants làsers?, o va ser la ràbia d’Skywalker la que va fer que el sostre s'ensorrés?

Si Dooku no hagués saltat en l'últim segon, ara estaria sepultat com els dos Jedi, sota la runa que cobrien la sala d'arxius. Estava segur que seguien vius, però almenys estaven atrapats... que és el que havien planejat des del principi.

Però Skywalker... Suposant que s'hagués tornat tan poderós com per enderrocar el dom, allò era una prova més del que podria arribar a ser algun dia. O no? Perquè admetre qualsevol explicació alternativa significava acceptar que Skywalker era en potència una amenaça molt més gran per als Sith del que ells mateixos podien suposar.

Inicialment li va alegrar observar que Skywalker i Kenobi per fi havien après a lluitar junts, que la seva companyonia els havia tornat molt poderosos. Complementaven les seves forces i compensaven les seves debilitats. Kenobi utilitzava tota la seva innata capacitat de discreció per equilibrar el descuidat abandonament del jove Skywalker. Podria haver seguit contemplant-los fins que es fes de nit a Tythe. I va desitjar que el general Grievous hagués estat allà per presenciar aquella demostració.

Ara no estava tan segur.

I si això ens hagués matat a tots?, va pensar, espolsant-se la pols i dirigint-se a la sortida de la destrossada instal·lació.

I si Grievous s'havia excedit i destruït Coruscant? I si Sidious havia estat derrotat i empresonat? I si, després de tot, els Jedi havien acabat triomfant?

Què passaria llavors amb el seu somni d'una galàxia controlada per la seva mà?

A Vjun, Yoda va deixar implícit que el Temple Jedi sempre estaria obert per a un eventual retorn d’en Dooku... Però no. No existia retorn del Costat Fosc, i menys de les profunditats en les que ell s'havia submergit. Què li esperava llavors al Comte Dooku de Serenno? Una tranquil·la i vigilada jubilació en algun lloc perdut de la galàxia?

Depenia del que ocorregués en els pròxims dies estàndard.

Depenia de si el pla de Sidious tenia èxit en tots els fronts..., fins i tot malgrat els canvis introduïts per culpa de l'estupidesa de Nute Gunray.

A fora, sota el cel groc i gris de Tythe, el seu balandre li esperava. I, al seu costat, el droide pilot.

–Un missatge gravat –va anunciar el droide–. Del general Grievous.

–Passa-me’l! –va ordenar Dooku mentre s'afanyava per la rampa del balandre i la coberta principal plena d'instruments.

Una holoimatge del ciborg surava enmig d'un halo de llum blava.

Dooku es va treure la polsegosa capa, mentre el FA-4 activava la gravació.

–Lord Tyranus –va dir Grievous, movent-se de sobte i agenollant-se–. El Canceller Suprem Palpatine aviat serà nostre.

Dooku va sospirar satisfet.

–Ja era hora –va murmurar.

Com si tornés a la vida, es va situar davant la graella de transmissió i va enviar un simple missatge de contestació:

–General, de seguida em reuniré amb tu.

Següent