53
Grievous
els hi portava un bon avantatge.
Assegut
a la butaca del copilot d'un creuer de la República, Mace va assumir que no
podrien interceptar el transbordador abans que abandonés l'atmosfera de
Coruscant. I pot ser que tampoc abans que es trobés dins de l'abraçada
protectora de la flota separatista.
No
obstant això, els caces estel·lars convocats a corre-cuita farien tot el
possible per que no fos així.
Tenint
accés als codis d'alta seguretat, Grievous podia haver traçat una ruta
particular de llançament per al transbordador. Però, en fer-ho, corria el risc
de ser detingut per una simple desactivació de la ruta, o mitjançant un raig
tractor. Per això, havia preferit acollir-se a la protecció que li
proporcionava el trànsit estel·lar d'una de les rutes públiques autonavegables.
La
policia, el Govern i els vehicles d'emergència podien utilitzar les línies de
viatge lliure que corrien paral·leles a les rutes autonavegables, però, malgrat
aquest avantatge, Mace i el creuer d’en Kit encara estaven a diversos
quilòmetres de distància del transbordador. Sota ells, immenses zones de foscor
tacaven la perfecció del circuit lumínic normal del costat nocturn de
Coruscant.
Al transbordador
li beneficiava que les naus que l'envoltaven fossin obligades pels sistemes
d'antenes direccionals dels raigs tractors orbitals a adquirir una velocitat
estàndard de llançament. I la nau de tres ales es beneficiava encara més que
Grievous fos tan hàbil pilotant manualment una nau com manejant els sabres
làser. Cada vegada que els caces estel·lars intentaven envoltar-la. Grievous
ficava al transbordador entre altres naus, obligant-los a realitzar espirals a
través de l'intens trànsit, provocant col·lisions o recorrent a les armes
lleugeres del vehicle si li semblava imprescindible.
Acabats
d'arribar a Coruscant, Agen Kolar, Saesee Tiin i Pablo-Jill havien estat a punt
d'incapacitar el transbordador dues vegades, però Grievous va aconseguir evadir-se
utilitzant els canons làser de la seva nau per destruir sengles transports i
escampar la càrrega darrere d'ells. I l'escut i el blindatge del transbordador
absorbia l'impacte de les explosions fins i tot quan els tres Jedi aconseguien
acostar-se prou per llançar-li descàrregues que poguessin desactivar-lo.
A mesura
que la persecució arribava al límit del camp gravitatori, els pilots Jedi
executaven maniobres que no s'haurien atrevit a intentar a les capes baixes de
l'atmosfera. Els caces serpentejaven entre les naus, disparant contra el
transbordador quant tenien oportunitat, socarrimant les ales i cua, intentant
sobrecarregar el generador de l'escut. Grievous era incapaç d'igualar la seva
maniobrabilitat, però la seva resposta als atacs era disparar contra qualsevol
vehicle innocent que tingués a la vista, obligant als Jedi a retrocedir un cop
més.
Quan
travessava la coberta gasosa de Coruscant, la ruta autonavegable es ramificava
com la copa d'un arbre. Els impulsors flamejaren quan les naus civils en perill
van prendre noves rutes per distanciar-se de la topada. Però amb l'espai
entrecreuat pels rastres de plasma i les brillants explosions, la fugida tot
just era una opció. Tot i així, moltes naus intentaven seguir la corba
gravitatòria cap a l'hemisferi il·luminat de Coruscant, altres buscaven la
seguretat de les seves llunes, i altres més es dirigien cap als punts de salt
més propers.
Excepte
el transbordador, que va accelerar directament cap al vaixell insígnia d’en
Grievous.
Llançat
a tota potència cap al creuer. Kit Fisto es va unir als tres caces Jedi en la
seva carrera a l’encalç del transbordador. En aquells moments, diverses
fragates i corbetes republicanes es desviaven ja de la batalla principal per
ajudar a interceptar-lo.
Malgrat
els seus mals pressentiments anteriors, Mace va creure per un instant que
podrien aconseguir-ho.
Llavors
va veure amb desànim com cinc-cents caces droide procedents dels enormes braços
corbs d'un cuirassat de la Federació de Comerç arribaven per protegir el
transbordador en el seu vol cap a la llibertat.
***
Padmé,
Bail i Mon Mothma seguien les últimes notícies pel monitor de l'HoloRed del
centre comercial de l’Embassy, enmig d'una multitud de diversos centenars d'éssers congregada a la plaça
Nicandra. En confirmar els primers rumors sobre el segrest del Canceller Suprem
Palpatine, la pregunta que es feien tots els presents era: "Com hem pogut
arribar a això en només tres anys?"
Els
exèrcits del caos estaven en l'òrbita estacionària de Coruscant, i el seu
presoner era l'estimat líder de la República Galàctica. Per a molts, el que
abans només havia estat una abstracció passava a ser una crua realitat
contemplada en directe per tot Coruscant i per la meitat de la galàxia.
No
obstant això, a mesura que el temps passava, Padmé va començar a notar un canvi
en la multitud. Encara s'estava celebrant una batalla decisiva, i només calia
veure els focs artificials en el seu propi cel nocturn per comprovar-ho, la
majoria dels habitants de Coruscant preferia mirar les imatges en temps real.
D'aquesta manera era gairebé com mirar un excitant drama de l’HoloRed.
Serien
capaços els caces estel·lars d'arribar al transbordador on Palpatine era
presoner del monstruós ciborg? Podria explotar el transbordador o el vaixell
insígnia que era el seu destí? Què li passaria a la República si moria el Canceller
Suprem o Coruscant era ocupat per desenes de milers de droides de combat?
Acudirien al rescat els Jedi i el seu exèrcit de clons?
Quan
Padmé no va poder seguir aguantant les imatges tridimensionals i els comentaris
del públic, es va obrir pas, intentant arribar fins al perímetre de la
multitud. Quan ho va aconseguir, es va recolzar en una barana a la vora de la
plaça i va alçar els ulls cap al cel.
Ànakin, es va dir a si mateixa, com si poguessin
comunicar-se mentalment.
Ànakin.
Les
llàgrimes van córrer per les seves galtes, i se les va eixugar amb el dors de
la mà. Ara, la seva tristesa era personal, no per Palpatine, encara que el seu
segrest la seguís afectant. Plorava pel futur que haurien pogut compartir tots
dos. Per la família que podrien haver format. Va desitjar, més que mai, no
haver jugat un paper destacat en els esdeveniments que van donar origen a la
guerra, sinó haver estat simplement un espectador més.
Torna a casa abans que sigui massa tard.
Va veure
a C-3PO en companyia d'un androide platejat de protocol, que poc després va
desaparèixer entre la multitud.
–De què
parlàveu, 3PO? –va preguntar, quan aquest se li va acostar.
–Una trobada
d'allò més curiosa, senyora –va respondre C–3PO–. Crec que aquest androide tan
brillant es considera una espècie de vident.
Padmé el
va mirar estranyada.
–En quin
sentit?
–M'ha dit
que fugi mentre pugui, que arriben temps foscos i que la línia que separa el bé
del mal es farà borrosa. Que el que sembla bo demostrarà ser dolent, i que el
que sembla dolent, demostrarà ser bo.
Sentint
que no havia acabat. Padmé va esperar. Els fotoreceptors de C-3PO es van
enfocar en ella.
–M'ha dit
que, si m'ofereixen un esborrat de memòria, hauria d’acceptar-ho. Perquè
l'única alternativa seria viure la resta dels meus dies en la por i la
confusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada