El Laberint del Mal (L)

Anterior

50

Mace i Kit romanien a peu dret al costat de la porta oberta de l'helicòpter republicà, que volava entre les mònades i els gratacels del Districte del Senat. Tenien davant la fragata de Grievous, que donava bruscos girs a dreta i esquerra mentre disparava contínuament contra el seu perseguidor.

Mace va retrocedir un pas dins de l'helicòpter i va veure passar els làsers prop de l'obertura, gairebé fregant l'ala esquerra. Li corroïa per dins el que els hagués costat tan poc rastrejar i atrapar la nau separatista. Ni Kit ni ell podien evitar la sensació que la fragata pràcticament els havia esperat sobre l'edifici del Senat, i que només llavors va intentar fugir. Però, com va poder eludir l'helicòpter original que l'havia perseguit a través del túnel de Sah'c?

Mace es va recolzar en l'escotilla de l'artiller i va cridar perquè li sentís:

–On és el teu company d'esquadrilla?

–Perdut, senyor. Ni tan sols apareix a la pantalla tàctica.

–Potser l’hagin enderrocat –va suggerir Kit.

–No crec –va respondre Mace, arrufant les celles–. Aquí hi ha alguna cosa que no encaixa.

Per sobre d'ells, els projectils rugien en ser llançats, i una explosió va aixecar ressons en els edificis que els envoltaven. Fum negre i runes van caure més enllà de la porta, i l'artiller va llançar un udol d'alegria.

–El tenim, senyor! Està en flames i cau cap a la superfície!

Mace i Kit van treure el cap a temps de veure com la fragata s'inclinava cap a un costat i després baixava ràpidament en espiral.

–Pilot, no el perdi! –va cridar Mace.

Esquivant un abisme en la part Est del Senat, la nau va xocar contra la cantonada d'un hangar i va començar a desintegrar-se. El pilot de l’helicòpter va aconseguir esquivar la runa que queia de l'edifici i va seguir el descens de la nau condemnada. La col·lisió amb l'hangar havia frenat el seu gir, i ara queia com una pedra, directament cap al Bulevard Uscru brillantment il·luminat i que, afortunadament, estava lliure de trànsit. Va xocar de morro contra el paviment i va esclatar en flames, obrint un forat al carrer i destrossant les finestres dels edificis contigus.

Mantenint una distància de seguretat, el pilot de l'helicòpter va connectar els repulsors i va baixar surant suaument fins aterrar a la vora del cràter. Mace, Kit i una dotzena de comandos van saltar a terra per assegurar la zona. Gairebé immediatament es va congregar una multitud de sorpresos espectadors, i en la distància es van deixar sentir les sirenes dels vehicles d'emergència.

Amb els sabres làser connectats, els dos Jedi van estudiar el lloc de l'impacte, atents al menor moviment. La nau estavellada s'havia obert des de la seva popa fins a un costat, i es podia veure clarament l'interior. No hi havia ni rastre d’en Grievous ni de cap dels seus guàrdies d'elit.

Només droides de combat: entremesclats i fosos, retorçats en formes peculiars.

–Puc acceptar que Grievous caigués del tren magnètic –va afirmar en Mace–, però no que només inclogués dos dels seus droides d'elit en una missió com aquesta.

Kit va contemplar el cel nocturn.

–Potser hi hagi una segona nau d'assalt.

–Pilot! –va cridar en Mace–. Comuniqui amb el búnquer del Canceller Suprem, i que es preparin per obrir l'escut i rebre'ns.

***

Grievous i sis MagnoGuàrdies van obrir un sagnant camí a través dels amples passadissos que portaven fins al santuari de Palpatine. Soldats republicans, clons i no clons, queien davant els sabres làser de Grievous i les letals electropiques de la seva elit. Darrere d'ells, el niu de la refrega a la plataforma de desembarcament augmentava amb rapidesa. Almenys l’escaramussa serviria per matar dues Jedi i unes quantes dotzenes de soldats, es va dir Grievous.

De moment, tot anava bé..., encara que haguessin hagut de canviar el pla.

A l'apartament de Palpatine, Grievous havia aconseguit enganyar-los a tots deixant que veiessin la seva fragata i traslladant-se després, juntament amb els seus droides de combat, l'helicòpter de la República que Lord Tyranus li va prometre que estaria esperant-los. Hi havia hagut d'improvisar quan els protectors d’en Palpatine van optar per seguir una ruta alternativa fins al búnquer, i havia gaudit perseguint al tren magnètic... Per no parlar del breu duel sostingut en el sostre del comboi.

Tyranus li havia advertit sobre la destresa de Mace Windu amb el sabre, i ara ho entenia. El seu literal "pas en fals" l'havia avergonyit, i se sentia agraït que els dos MagnoGuàrdies que havia portat amb ell no sobrevisquessin per presenciar-ho. Si no s'hagués subjectat en l'últim moment al rail del tren magnètic per ser rescatat més tard per l'helicòpter prestat, no haurien servit per a res tots els esforços del Clan Bancari emprats en la seva reconstrucció.

Però com tot havia sortit bé, ara recompensaria els separatistes amb una cosa més valuosa que els seus crèdits. Potser amb un mitjà per proclamar-se vencedors d'aquella guerra.

Grievous i els seus cinc droides supervivents van arribar al búnquer, deflactant el foc dels tres soldats que guardaven l'entrada, i després els van decapitar. La fèrria porta de forma hexagonal era immune als raigs làser, les radiacions o els polsos electromagnètics. Grievous era conscient que els seus sabres làser obririen un forat a la porta, però, encara que això hauria augmentat el dramatisme de la seva entrada, va optar per la segona millor opció.

Va utilitzar el codi que Tyranus li havia proporcionat.

–No feu mal al Canceller sota cap circumstància –va ordenar als seus droides mentre s'obrien les diferents capes de la comporta.

La sorpresa que va veure en el rostre de Palpatine i del seu quartet de Cavallers Jedi van assegurar a Grievous que no podia haver fet una entrada més dramàtica. Un enorme escriptori dominava la rodona estada, la circumferència estava formada per bancs de consoles de comunicacions. Al centre de la paret corba oposada a l'entrada hi havia una segona porta. Emmarcat en l'obertura poligonal, Grievous va concedir un moment als seus oponents perquè activessin els seus sabres làser, electropiques i altres armes. Amb les seves mans en forma d'urpa i sense cap problema, desvià en rebre de trets làser abans d'empunyar dos dels seus sabres.

El seu desvergonyiment va fer que els Jedi l’ataquessin a l'uníson, però des dels primers moments del combat va saber que no tenia de què preocupar-se. Comparats amb Mace Windu, aquells quatre eren simples novicis, les tècniques estaven entre les primeres que Grievous havia dominat.

Darrere d'ell, els seus droides d'elit només tenien un propòsit en les seves ments electròniques: destrossar als guàrdies i soldats que formaven un semicercle protector davant de Palpatine. Alts, elegants, imponents amb les seves túniques vermelles i les seves màscares, els protectors del Canceller Suprem estaven ben entrenats i lluitaven amb passió. Els seus punys i els seus peus eren ràpids i potents, i les seves piques punxaven i tallaven a través de les armadures gairebé impenetrables dels droides. Però no eren rivals per a les màquines de guerra programades per matar amb tots els mitjans possibles. Potser si Palpatine hagués estat prou intel·ligent com per envoltar-se amb Jedi de veritat, Jedi de la talla de Windu i Kit Fisto, el resultat hauria estat diferent.

Mentre intercanviava cops amb els seus quatre adversaris, al cap i a la fi per això havien anat allà, Grievous va veure que sis soldats i tres Túniques Roges queien sota les electropiques dels seus MagnoGuàrdies. Un dels seus droides també havia caigut, però seguia lluitant des del terra, malgrat estar cec i veure’s salvatgement apunyalat per les armes dels Túniques Roges. I aquells que seguien drets canviaven les seves estratègies de combat i els seus moviments per adaptar-los a les posicions defensives dels seus contrincants.

Grievous gaudia enfrontant-se simultàniament a tants Jedi. Hauria prolongat el duel de no ser el temps tan important. Fintà amb el sabre de la mà dreta i va tallar el cap d'un Jedi amb el de l’esquerra. Distret en trepitjar sense voler amb el seu peu dret el cap rodant del seu camarada, l’ithorià va baixar la seva guàrdia una fracció de segon i va rebre com a càstig una estocada al cor que el va fer caure de genolls, abans d'esfondrar-se de cara.

Retrocedint dos passos per assimilar el que havia passat, els dos Jedi restants van tornar a atacar-li, girant i saltant al seu voltant com si realitzessin una demostració d'arts marcials. Grievous va treure dos sabres més del seu cinturó, empunyant-los amb els peus, mentre els repulsors antigravetat de les seves cames l'alçaven de terra, aconseguint així ser una mica més àgil, tal com la Força feia amb els Jedi.

Eren els seus quatre sabres contra els dos dels Jedi. El duel havia tancat el cercle.

Girant, li va tallar al talz la mà amb què empunyava l'arma, després un dels seus peus i finalment va acabar amb la seva vida. Una boirina sanguinolenta va surar en l'aire fins que va ser aspirada pels condicionadors d'aire.

Va intimidar a la quarta Jedi fent girar els seus quatre sabres alhora, transformant-se en una veritable picadora de carn. La por va florir en els foscos ulls de la twi'lek quan aquesta retrocedia. Sabia que ja estava morta, pobreta cosa. Però Grievous la va recompensar amb certa dignitat, permetent que li donés algunes estocades en els seus avantbraços i espatlles. Les cremades del sabre làser amb prou feines van fer alguna cosa més que afegir una nova olor a la sala. Animada, va reprendre el seu atac, però estava esgotant-se ràpidament, intentant amputar un dels seus membres..., ferir-lo d’alguna forma.

I tot això per què?, es va preguntar Grievous. Per un tímid ancià que ara estava enganxat a la paret posterior del búnquer? Un suposat campió de la democràcia que havia llançat el seu exèrcit de clons contra els comerciants, constructors i transportistes que es van oposar al seu Govern..., a la seva República?

El millor que puc fer per la Jedi és lliurar-la de la seva desgràcia, va pensar Grievous. I ho va fer d'una sola estocada al cor... Qualsevol altra forma hagués estat cruel.

Una mica més enllà, els seus tres droides supervivents resistien bé contra cinc Túniques Roges. Amb el temps en contra, no va dubtar a intervenir en la baralla. En adonar-se, un dels guàrdies va amenaçar un gir a l'esquerra i va pivotar cap a la dreta, amb la seva electropica aixecada a l'alçada de la cara. Un moviment que Grievous va apreciar en el que valia, encara que ja no estava en el lloc que el guàrdia esperava trobar-lo. Utilitzant dos sabres alhora, li va separar el cap del tronc. Al proper li va travessar per darrere els dos ronyons. Va obrir la part posterior de les cuixes d'un tercer i va esbudellar a un quart.

Quan va intentar localitzar a l'últim guàrdia, va resultar que ja era mort.

Amb un gest, Grievous va ordenar al seu elit que vigilés la porta hexagonal del búnquer. Llavors, desactivant els sabres làser, es va tornar cap a Palpatine.

–Ara, Canceller, vindrà amb nosaltres –va anunciar.

Palpatine ni tan sols va protestar.

–Serà una veritable pèrdua per a les forces que representa.

El comentari va prendre a Grievous per sorpresa.

–M’està elogiant?

–Quatre Cavallers Jedi, tots aquests soldats i guàrdies... –va respondre Palpatine, gesticulant àmpliament–. Per què no espera que arribin Shaak Ti i Stass Allie? –inclinà el cap a un costat–. Crec que ja les sento venir. Al capdavall són Mestres Jedi.

Grievous no va respondre immediatament. Intentava enganyar-lo Palpatine?

–Haurà de ser en una altra ocasió –va dir per fi–. Una nau ens espera ​​per treure’l de Coruscant... i de la seva estimada República.

Palpatine es va burlar amb un somriure de menyspreu.

–De veritat creu que aquest pla tindrà èxit?

Grievous li va tornar la mirada.

–És vostè més arrogant del que s'esperava, Canceller. Però sí, el pla tindrà èxit... per a la seva desgràcia. Matar-lo seria un plaer per a mi, però tinc les meves ordres.

–Així que vostè rep ordres –va dir Palpatine, movent-se amb una deliberada lentitud–. Llavors, quin de nosaltres és el lacai? –Abans que Grievous pogués contestar, va afegir–: La meva mort no farà que la guerra acabi, general.

Grievous s'havia preguntat al respecte. Estava clar que Lord Sidious tenia un pla, però... creia realment que la mort de Palpatine incitaria als Jedi a rendir els seus sabres làser? Demanaria al Senat que els Jedi dimitissin i es retiressin, turmentat per la mort del Canceller? Capitularia la República de sobte després de tants anys de guerra?

El so de trepitjades va fer que despertés i va assenyalar la porta posterior del búnquer.

–Mogui’s –va ordenar a Palpatine.

Els MagnoGuàrdies van fer un pas cap a Palpatine per assegurar-se que aquest obeïa.

Grievous es va afanyar cap a la consola de comunicacions del búnquer. L'interruptor i el tauler de control del senyal d'emergència estaven precisament on Tyranus li va dir que estarien. Després de teclejar el codi que Tyranus li havia proporcionat, Grievous va pressionar l'interruptor amb la seva mà metàl·lica.

Palpatine el va mirar des de la porta.

–Això farà que tots els Jedi vagin a per vostè, general... i lamentarà haver convocat a alguns d'ells.

Grievous li va tornar la mirada.

–Només si no em desafien.

Següent