22
Pobre Gunray, va pensar Dooku. Quina criatura més patètica...
Però es
mereixia tot el que li havia fet Grievous per haver abandonat la Mecano-cadira a
Cato Neimoidia.
Reclòs
en el seu castell de Kaon, Dooku havia parlat amb el general i meditat sobre la
millor manera d'afrontar la situació. Tot i que l’incident de Belderone no era
una prova concloent que la República hagués aconseguit desxifrar el codi separatista
i interceptat la transmissió de Grievous, la prudència aconsellava actuar com
si aquest fos el cas. Per tant, Dooku va ordenar al general que, de moment,
s'abstingués d’utilitzar aquest codi. Però la qüestió del transmissor d’hiperona
era motiu d'una preocupació més gran. El fet que la República ajudés a
Belderone, revelant així l'èxit del seu espionatge, implicava que la Mecano-cadira
podia acabar descobrint tots els seus misteris, proporcionant pistes de secrets
que sorprendrien fins i tot a Grievous.
El
general no estava acostumat a perdre batalles. Hi havia patit molt poques
derrotes, fins i tot quan era un general al comandament de les tropes de la
seva mateixa espècie. Havia estat això el que va atreure l'atenció d’en
Sidious. Quan el Senyor Sith va expressar al Comte seu interès per Grievous,
Dooku va comunicar aquest interès a San Hill, president del Clan Bancari Inter-galàctic.
Pobre Grievous, va pensar Dooku. Quina criatura més patètica...
Grievous
havia sobreviscut a nombrosos atemptats contra la seva vida, tant durant la
Guerra Huk, com després d'ella, quan ja treballava per al CBI, així que es va
descartar un altre atemptat. Va ser el mateix Hill qui va proposar la idea d'un
accident de transbordador, encara que això presentés alguns riscos.
I si
Grievous moria en l'accident?
Llavors
els separatistes haurien de buscar-se un nou comandant en alguna altra banda,
va dir Dooku a Hill. Però Grievous va sobreviure... i força bé. De fet, la
majoria de les ferides greus que van acabar posant en perill la seva vida se li
havien infligit després de ser rescatat de les flamejants restes del
transbordador. I de forma molt calculada.
Quan per
fi va accedir a ser reconstruït, van haver de prometre-li que no modificarien
la seva ment. Però els geonosians tenien formes d’alterar la ment sense que el
pacient fos conscient. Grievous estava convençut que sempre havia estat el
conqueridor de sang freda que era ara, però la veritat era que gran part de la
seva crueltat i de la seva capacitat eren conseqüència de la seva
reconstrucció.
Sidious
i Dooku no van poder quedar més satisfets amb el resultat. Sobretot Dooku, atès
que no tenia el menor interès en dirigir un exèrcit de droides i ja estava
bastant ocupat intentant controlar a gent com Nute Gunray, Shu Mai i els
representants de les races-rusc que acabarien formant el Consell Separatista.
A més,
l'entrenament d’en Grievous va ser deliciós. No necessitava manipular-lo perquè
donés curs a la seva fúria o la seva ràbia, com Dooku va haver de fer durant
l'entrenament dels seus suposats deixebles Jedi Foscos. Els geonosians havien
operat a Grievous perquè només fos fúria i ràbia. I pel que fa a les seves
habilitats bèl·liques, pocs Jedi serien capaços de derrotar-lo... Si és que
algun podia fer-ho. Durant les llargues sessions de combat, hi va haver moments
en què el mateix Dooku va haver de treballar durament per superar el ciborg.
Però
Dooku s'havia guardat alguns secrets.
Per si
de cas.
La
classe de manipulació soferta per Grievous durant la seva transformació es
trobava en el mateix cor del que significava ser un Sith... Si és que les
paraules "cor" i "Sith" podien combinar-se en la mateixa
frase. L'essència del Costat Fosc implicava utilitzar tots els mitjans
possibles per aconseguir el fi desitjat... El que, en el cas de Lord Sidious,
implicava a tota una galàxia dominada per una sola ment, la més capaç, la més
intel·ligent.
La
guerra actual era resultat de mil anys d'acurada planificació Sith, de
generacions transmetent de mentor a aprenent tot el llegat del coneixement
sobre el Costat Fosc. Des de Darth Bane fins ara, i poques vegades més de dos
per generació. Amo i aprenent es consagraven a dominar i canalitzar la força
que fluïa del Costat Fosc, aprofitant qualsevol oportunitat per aconseguir que
la foscor prosperés. Estimulant la guerra, l'assassinat, la corrupció, la
injustícia i l'avarícia, quan i on sigui que fos possible.
Una
tasca anàloga a introduir una maldat oculta en el cos polític de la República i
dirigir la seva contaminació d'un òrgan a un altre, fins que la massa critica
arribés una grandària tal que comencés a destrossar els seus sistemes vitals...
A causa
de les seves pròpies lluites internes, els Sith van aprendre que quan el poder
es convertia en l'única raó de ser, els sistemes polítics acabaven
autodestruint-se. Com més gran fora l'amenaça contra aquest poder, amb més
duresa reaccionarien els amenaçats.
Així havia
passat amb l'Orde Jedi.
Durant
els dos-cents anys anteriors a l'arribada de Darth Sidious, el poder del Costat
Fosc havia anat guanyant força, però els Jedi tot just van fer res per evitar-ho.
Els Sith van estar encantats de què els Jedi també es tornessin poderosos: al
cap i a la fi, el sentiment de la seva pròpia importància els encegaria davant
el que passava.
Així
doncs, deixem que els posin en un pedestal. Deixem que creixin i es tornin
tous. Deixem que s'oblidin que el bé i el mal coexisteixen inevitablement.
Deixem que no vegin més enllà del seu preciós Temple. Mentre contemplessin
aquest arbre, no podrien veure el proverbial bosc. I, el que és més important,
deixem que es confiïn amb el poder que han acumulat, així seran molt més fàcils
de derrotar.
No la
totalitat dels Jedi era cega davant tots aquests fets, per suposat. Molts eren
conscients dels canvis, del lent declinar cap a la foscor. I el que més,
potser, l'ancià Yoda. Però els Mestres que constituïen el Consell Jedi creien
que aquesta tendència era inevitable. En lloc d'extirpar el mal des de l'arrel,
s'acontentaven fent tot el possible per contenir-lo. Esperaven el naixement de l’Escollit,
creient, equivocadament, que només ell, o ella, podria restaurar l'equilibri.
Era el
perill de creure en les profecies.
Dooku va
néixer en aquests temps, i, gràcies a la seva forta connexió amb la Força, va
ser admès en un Orde que havia crescut sentint-se satisfet de si mateix,
arrogant a causa del poder que exercien en nom de la República, cec davant les
injustícies que la República tenia poc interès a eliminar, a causa dels profitosos
tractes que beneficiaven a tots els que manejaven les regnes del poder.
Tot i
que els midiclorians determinessin, fins a cert punt, l’habilitat d'un Jedi per
utilitzar la Força, seguia havent-hi altres característiques que també jugaven
el seu paper..., tot i els esforços del Temple per eradicar-les. En provenir de
la noblesa i ser molt ric, Dooku anhelava aconseguir prestigi. Ja de jove es va
obsessionar per aprendre tot el possible sobre els Sith i el Costat Fosc de la
Força. Va estudiar amb detall el llinatge Jedi i es va convertir en el millor
espadatxí i instructor del Temple. Però la llavor de la seva posterior
transformació va estar en ell des del principi. Sense que els Jedi s'adonessin ni
tan sols, Dooku va ser tan perjudicial per a l'Orde com acabaria sent-ho un nen
que va créixer com a esclau a Tatooine.
El
descontentament d’en Dooku havia crescut, exacerbant-se per la frustració que
li provocava l'actuació del Senat de la República, la de l’ineficaç Canceller
Suprem Valòrum i la miopia dels membres del Consell Jedi. El bloqueig de la
Federació de Comerç a Naboo, els rumors que havien trobat a l'Escollit en un
món desèrtic, la mort d’en Qui-Gon Jinn a mans d'un Sith... Com era possible
que els membres del Consell no veiessin el que estava passant? Com podien
seguir negant que el Costat Fosc era cada vegada més influent?
Dooku li
ho deia a tot aquell que volgués escoltar-lo. Exhibia el seu descontentament
com un estendard. Encara que Yoda i ell mai van gaudir d'una bona relació
estudiant-mestre, van parlar obertament de tots aquells auguris. Però Yoda era
la prova vivent del conservadorisme que comporta una llarga vida. El veritable
confident d’en Dooku va ser el Mestre Sifo-Dyas qui, encara que massa feble per
actuar, també es preocupava pel que estava succeint.
La
Batalla de Naboo havia revelat que els Sith ja no s'ocultaven, i que un Senyor
Sith movia els fils des d’algun lloc.
El
Senyor Sith. Nascut amb el poder suficient per fer el pas endavant definitiu.
Dooku va
pensar en buscar-lo, potser fins i tot en matar-lo. Però, encara que la seva fe
en la profecia era escassa, n'hi havia prou per fer-li dubtar que la mort d'un
Sith detingués l'avanç del Costat Fosc.
Segur
que arribaria un altre, i un altre més.
Al final
no va necessitar buscar a Sidious, va ser Sidious qui va contactar amb ell. Al
principi, l'atreviment del Senyor Fosc li va sorprendre; però Dooku no va
trigar a sentir-se fascinat pel Sith. En lloc de batre’s a mort amb sabres
làser, es van limitar a discutir molt, i, a poc a poc, va anar comprenent que les
seves diferents visions sobre com es podia rescatar la galàxia de la depravació
en què havia caigut no eren tan diferents.
Però
comprendre a un Sith no et converteix en un.
El poder
del Costat Fosc, igual que les arts Jedi, s’havien d’aprendre. I així va
començar un llarg aprenentatge. Els Jedi advenien que la fúria era el camí més
ràpid cap al Costat Fosc, però la fúria només era una emoció. Per conèixer de
debò el Costat Fosc cal transcendir tota moralitat, deixar de banda l'amor i la
compassió i fer tot el necessari per convertir en realitat la visió d'un món
sota control..., encara que això costi algunes vides.
Dooku
era un bon estudiant, i Sidious el va tutelar de prop. No va voler que li
passés el mateix que li va passar amb altres substituts potencials que va
admetre com a aprenents: el salvatge Darth Maul, que només havia estat un
lacai, Asajj Ventress o el general Grievous. Sidious havia descobert en Dooku a
un veritable còmplice, un igual ja entrenat en les arts Jedi, un duelista
mestre i un visionari polític. Només li quedava calibrar la profunditat del
compromís d’en Dooku.
"Un
dels teus antics confidents al Temple Jedi ha percebut l'imminent canvi",
li va dir Sidious. "Ha contactat amb un grup de clonadors i els ha encarregat
la creació d'un exèrcit per a la República. No cal anul·lar aquest encàrrec, ja
que algun dia podríem utilitzar aquest exèrcit en el nostre profit. Però el
Mestre Sifo-Dyas no pot seguir vivint perquè els Jedi no poden conèixer
l'existència d'aquest exèrcit fins que estiguem preparats."
L'assassinat
d’en Sifo-Dyas havia significat l'abraçada definitiu d’en Dooku al Costat Fosc,
i Sidious li havia recompensat amb el títol de Darth Tyranus. La seva última
missió, abans d'abandonar per sempre l'Orde Jedi, va ser esborrar dels arxius
Jedi tot esment a Kamino. Va ser llavors, sent ja Tyranus, quan es va trobar
amb Jango Fett a Bogg IV i va ordenar al mandalorià que es presentés a Kamino.
Després es va ocupar que els pagaments per als clonadors s'efectuessin a través
de tortuosos camins...
Van
passar deu anys.
La
República va aconseguir recuperar-se lleugerament gràcies al mandat d'un nou
Canceller Suprem, però també es va fer més corrupta i assetjada amb més
problemes que abans. Sidious i Tyranus van contribuir tot el que van poder amb
aquesta situació.
Sidious
tenia l'habilitat de preveure el futur, però sempre calia comptar amb allò inesperat.
No obstant això, gràcies al poder del Costat Fosc, la seva visió va guanyar en
flexibilitat.
Després
de seguir el rastre d’en Fett fins a Kamino, Obi-Wan Kenobi va arribar a
Geonosis. Tot d'una, Dooku es trobava davant el padawan d’en Qui-Gon Jinn. Quan
va informar a Sidious de la presència d'Obi-Wan, el Senyor Fosc li va dir:
"No intervinguis, Darth Tyranus, deixa que els esdeveniments segueixin el
seu curs. Els nostres plans es desenvolupen exactament segons el previst. La
Força ens acompanya."
Ara
s'enfrontava a un nou problema: a conseqüència de l'error d’en Nute Gunray a
Cato Neimoidia, la República i els Jedi havien trobat una possible forma de
rastrejar el parador d’en Sidious i exposar-lo a la llum pública.
El
transmissor de la Mecano-cadira, i altres similars, havien estat fabricats per a
Sidious per multitud d'éssers, alguns dels quals seguien vius. I si els agents
de la República, o els Jedi, donava igual, eren prou intel·ligents i
persistents, podien descobrir més coses sobre Sidious de les que a ell li
agradaria que es descobrissin...
He d’informar-lo, va pensar Dooku.
O no?
Per un
instant va dubtar, imaginant el poder que el seu silenci faria recaure a les seves
mans.
Després
es va dirigir directament al transmissor d’hiperona que Sidious li havia
lliurat i va començar a transmetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada