La caverna de les calaveres cridaneres (i XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

–Estàs segur que tu i els teus pares esteu bé, Klay? –Va preguntar Ànakin després que Tattyra i Hondu haguessin estat retirats i reviscuts.

–Només tinc mal de cap, –va respondre Klay–. El doctor va dir que tornaria a la normalitat en un parell d'hores. La meva mare i el pare estan OK tots dos, també.

Ànakin i Klay estaven al costat de la nau estel·lar de la família Firewell en un pati obert més enllà dels murs de la fortalesa de la Reina de les Calaveres. Klay i els seus pares s'havien recuperat ràpidament després de les seves respectives experiències i havien acceptat les disculpes de la Princesa Calvària. Tot i que la Reina de les Calaveres havia convidat els zoòlegs a romandre en la seva fortalesa com a convidats d'honor, els Firewells havien decidit abandonar Nallàstia.

Ànakin va dir:

–Espero que tingueu un vol segur de tornada a Corulag.

–Gràcies de nou per tot, Ànakin. Si no m’haguessis ajudat, els meus pares haurien estat assassinats, –va dir Klay.

–Van ser el meu Mestre i la Reina de les Calaveres els qui van portar les gemmes de poder de la caverna, –va assenyalar Ànakin–. Jo no vaig fer res.

–Això no és cert! –Va dir Klay–. Tu vas ser qui va convèncer a tothom que els meus pares no eren caçadors furtius. També, estaves preparat per lluitar contra tots els guerrers per salvar els meus pares. Vull dir, ni tan sols em coneixies, però realment et vas involucrar. Mai ho oblidaré.

Ànakin va somriure.

–M'alegro que tot sortís bé, Klay.

Just llavors, Tattyra i Hondu Firewell van aparèixer sobre la rampa d'aterratge de la seva nau estel·lar. Tattyra Firewell va dir:

–Estem a punt per anar a casa, Klay.

–Està bé, mama, –va dir Klay.

Ànakin va mirar el somriure a la cara de la mare d’en Klay. No va poder evitar pensar en la seva pròpia mare i en quant la trobava a faltar. Mentre sacsejava la mà d’en Klay, deia adéu, i observava els Firewells anar-se'n en la seva nau estel·lar, gairebé desitjava que ell -com ells- tingués la llibertat d'anar on escollís. Desafortunadament, els Jedi no tenien aquesta llibertat. Ànakin va mantenir els ulls en la nau estel·lar fins que es va esvair en el cel il·luminat d'estrelles. Se sentia buit. I perdut.

Obi-Wan, Bultar Swan i la Reina de les Calaveres van entrar al pati i van trobar a Ànakin mirant a les estrelles. Escoltant als seus amics aproximar-se, Ànakin es va girar i va dir:

–Els Firewell s'han anat.

–Després de tot el que van passar, fins i tot jo puc entendre per què estaven tan ansiosos per anar-se'n, –va admetre la Reina de les Calaveres–. Espero que sàpiguen que les nostres disculpes eren sinceres.

–Podrien haver estat més convençuts si se'ls hagués permès aterrar a Nallàstia en primer lloc, –va comentar Ànakin. Sabia que el seu comentari havia atret la mirada seriosa d'Obi-Wan, però va continuar–: Segons Klay Firewell, els seus pares havien pagat per un passi de turista a l'oficina del Senador Rodd.

–Llavors els van indicar malament i els van enganyar, –va respondre la Reina de les Calaveres–. Els representants de Fondor no tenen poder per fer passis de turista per a Nallàstia.

Ànakin va dir:

–Llavors potser hi ha quelcom podrit a Fondor.

La Reina de les Calaveres va somriure.

–He estat dient això durant anys.

–Els nallastians ens han convidat a passar la nit, –va informar Obi-Wan a Ànakin–. Crec que tots podem aprofitar un descans, així que he acceptat.

–Els meus cuiners estan preparant un dinar sumptuós, –va dir la Reina de les Calaveres–. Vinguin. La nit és jove.

Ànakin va dir:

–No desitjo semblar irrespectuós, Sa Altesa, però em temo que estic realment exhaust. Si m'ho permet, preferiria descansar ara.

–I tant, –va dir la Reina de les Calaveres–. Permet-me mostrar-te les teves estances.

Mentre Ànakin abandonava el pati amb la Reina de les Calaveres, Bultar es va inclinar prop d'Obi-Wan i va preguntar:

–Has transmès un altre missatge al Consell Jedi?

–No, –va respondre Obi-Wan.

–Llavors els nostres reforços encara haurien d'estar de camí?

–Sí.

–Bé, –va dir Bultar–. Perquè tinc el pressentiment que aquesta missió no ha acabat i que encara necessitarem ajuda.

–I jo tinc el pressentiment que Ànakin té raó, –va afegir Obi-Wan–. Alguna cosa està podrida a Fondor.

***

Encara a l'estació espacial en òrbita de Fondor, el Senador Rodd va tornar a l'estació de comunicacions i va fer un altre intent de contactar amb Groodo via transmissor d'HoloRed. Després d'introduir el codi de la direcció d'en Groodo, Rodd es va enfrontar a la beina de projecció hologràfica còncava i va esperar. Segons més tard, la imatge hologràfica del cap d'un hutt va aparèixer sobre la beina de projecció.

–Bona nit, Senador, –va dir el hutt arrossegant les paraules–. El meu fill em va dir que volia parlar-me. Com van les coses en el sistema Fondor?

–Bé, Groodo, hem experimentat un esdeveniment interessant avui, –va dir el Senador, escollint les seves paraules amb cura–. Uns Jedi van destruir una molt inusual nau estel·lar abandonada.

–Què?! –Va bramar Groodo–. Destruïda?!

Abans que Groodo pogués continuar, el Senador Rodd va dir:

–Sí, és cert. M'agradaria explicar-t’ho tot, però aquesta línia podria no ser segura. Estava esperant que pogués ser capaç de venir a Fondor i...

–Fondor? –Va exclamar Groodo–. Vol dir que Fondor no va ser destruït?

–És clar que Fondor no va ser destruït, –va deixar anar Rodd, desitjant que Groodo simplement mantingués la boca tancada abans que deixés anar tots els detalls del seu pla secret–. Vaig dir que una nau abandonada va ser destruïda, Groodo. Hem de tenir una mala connexió. Suggereixo que vingui a Fondor immediatament.

–Segur, l'escolto, –va respondre Groodo–. Estaré de camí tan aviat hagi acabat de parlar. Ha acabat ja?

–No del tot, –va dir Rodd–. Crec que hauria de saber que encara hi ha una possibilitat que puguem completar el nostre acord de negocis. Podria ser una bona idea si porta algun dels seus droides especials amb vostè.

–Droides? -va repetir Groodo–. Quants?

–Tants com pugui, –va dir Rodd, i va trencar la connexió.

Rodd es va allunyar de l'estació de comunicació i va anar a la finestra. Podia veure a Nallàstia suspesa contra el paisatge estel·lar i es va adonar que estava prement les dents amb tanta força que li feia mal la mandíbula.

Esperava que els Jedi estiguessin passant un temps miserable a Nallàstia.

***

En la fortalesa de la Reina de les Calaveres, Obi-Wan i Bultar Swan estaven asseguts en una gran taula de fusta amb la Reina de les Calaveres, la Princesa Calvària i dues dotzenes de guerrers. Mentre els servents buidaven els plats i omplien les copes, Obi-Wan va mirar a la Reines de les Calaveres i va dir:

–Ara que té les tres gemmes de poder, què farà amb elles?

–No estic segura, –va respondre la Reina de les Calaveres–. Però crec que la primera cosa que faré serà negar qualsevol coneixement que hagin estat recuperades.

–Per què? –Va preguntar Bultar.

–Perquè el seu valor és incalculable, i atrauran el pitjor tipus d'atenció, –va respondre la Reina de les Calaveres–. M'acontentaria si cada pirata i caçador de tresors de la galàxia pensés que les gemmes de poder no són més que una llegenda, i per tant no es molestin a posar un peu en el meu planeta.

Obi-Wan va suggerir:

–Llavors seria millor que tornés a posar les gemmes en la Caverna de les Calaveres Cridaneres.

La Reina de les Calaveres va dir.

–Sí, això descoratjaria a qualsevol d'intentar obtenir-les. És vostè savi, Jedi–. Ella es va girar cap a la seva filla i va preguntar–. No és savi, Calvària?

–És molt savi, Mare, –va respondre Calvària sense alçar la mirada del seu plat.

–Un brindis! –Va exclamar la Reina de les Calaveres mentre empenyia enrere la seva cadira. Alçant-se dreta, va aixecar la seva copa i va dir–: Pel valerós Jedi que va recuperar les Estrelles Perdudes de Nallàstia, i que ha proposat que es retornin al seu amagatall. No només és un aventurer, sinó un preservacionista també. Tres hurres!

Mentre els guerrers reunits rugien de cor, Obi-Wan va mirar la Bultar, que també va alçar la seva copa cap a ell. Obi-Wan va fer una ganyota. No gaudia del fet de sentir-se part d'una exhibició pública.

Després que acabessin els hurres, la Reina de les Calaveres va dir:

–Certament, que ningú negui que Obi-Wan Kenobi és el campió de l'antiga profecia!

Hi va haver més ànims forts. Captant la mirada de la Reina de les Calaveres, Obi-Wan va protestar:

–Em dóna massa crèdit. No és com si hagués trobat les gemmes de poder pel meu compte.

–Ah, i ell és modest també, –va dir la Reina de les Calaveres. Alçant la seva copa de nou, va proclamar–: En tots els sentits, serà un marit perfecte per a la Reina de les Calaveres!

Els guerrers van rugir fins i tot encara més fort, però es van quedar en silenci mentre Calvària s'aixecava i deia:

–No, mare. El Jedi va a casar-se amb mi!

Obi-Wan va mirar a Calvària, després a la Reina de les Calaveres, després de tornada a Calvària. Les dues dones semblaven bastant serioses. Ell es va girar cap a la Bultar, que el va mirar i li va picar l'ull.

–Crec que m'he de riure, –va dir Bultar.

Obi-Wan li va advertir:

–No t'atreveixis!

FI

Continuarà...