40
Després
de l'allau de missatges desconcertats, la majoria inintel·ligibles, que van
arribar fins al República Cinc-cents sobre el sorprenent atac separatista. Dyne
es va convèncer que el sotssoterrani era el lloc més segur de tot Coruscant.
Però ara que l'equip havia descobert un possible final del llarg rastre seguit
des de Els Tallers, l'immens subsòl de l'edifici començava a semblar-li el lloc
més perillós en el que podia estar.
Amb una
batalla desenvolupant-se en ple espai, i malgrat que Mace Windu hagi ordenat el
contrari, Dyne va sentir la temptació de suspendre la recerca d’en Sidious i
informar-ho a la Secció d'Intel·ligència, com ell mateix va ordenar que fessin
altres analistes. Però tal com va assenyalar el comandant Valiant, dels CAR,
l'objectiu de l'equip de recerca era tan important per al desenvolupament de la
guerra com les evolucions de les naus que protegien l'espai aeri de Coruscant.
Mentre
l'equip esperava que Intel·ligència li lliurés les sondes robot addicionals
sol·licitades, va començar una recerca pel sotssoterrani... superficial i poc
metòdica, era conscient, però només davant l’aparent impossibilitat de la
tasca. Dyne i els seus comandos, en connexió amb les sondes robot, van estudiar
les imatges d'alguns dels murs interiors i exteriors de l'edifici i van
investigar els nombrosos i foscos buits descoberts entre ells. El soterrani
s'havia convertit en una mena de microcosmos representatiu de la guerra en si,
on tothom contribuïa amb les seves diferents habilitats.
Només
l'intèrpret droide TC-16 semblava incapaç d'ajudar. El República Cinc-cents no
havia tornat a tremolar. Dyne va descobrir que els sotracs inicials no van ser
ocasionats pel bombardeig, sinó a la caiguda de les naus destruïdes en el límit
de l'atmosfera. Amb milers de naus de càrrega i de passatgers arribant a
Coruscant cada segon, no podia ni imaginar el caos que havia de regnar a la
superfície. Les tremolors secundàries que van fer retrunyir l'enorme edifici
havien resultat ser conseqüència dels trets realitzats per les defenses de
plasma ocultes sota la corona que rematava el República Cinc-cents.
Després
de diverses hores de recerca superficial, a Dyne va tenir la possibilitat que
algun habitant de Coruscant, potser el mateix Senyor Sith, podria estar ajudant
a coordinar l'atac. En estar les transmissions per HoloRed bloquejades i les
comunicacions de superfície sabotejades pels escuts defensius, va ordenar que
les sondes robot rastregessin els missatges enviats per canals i freqüències no
habituals.
Va ser
el primer sorprès quan les sondes robot van guiar l'equip fins al lloc on va
començar la recerca, fins al lloc on acabaven les petjades de la seva encara-no-identificada
presa.
Va
resultar que la font de l'estranya freqüència detectada es trobava just sota
ells. Les sondes van descobrir que el panell de ferrociment on acabava el
rastre era, en realitat, una plataforma mòbil semblant a un turboascensor, però
impulsada hidràulicament i no mitjançant repulsors antigravetat. Van buscar un
panell de control ocult, tal com abans van fer en el nínxol del túnel, però no
va servir de res. En analitzar novament els sons, tant els que es trobaven dins
de l'espectre d'audició humana com fora, les sondes robot van aconseguir
obtenir una resposta de la plataforma.
Després
del que va semblar un debat entre els artefactes electrònics, les sondes robot van
grinyolar i van xiular al panell per segona vegada. Després d'un sonor espetec,
aquest va baixar un parell de centímetres abans d'aturar-se.
Dyne
s'acordava d'haver-se preguntat fins on podria portar-los aquella plataforma.
Al
contrari de molts dels edificis més alts de Coruscant, el República Cinc-cents
no havia ancorat els seus fonaments sobre estructures més antigues, sinó que
l'edifici era sòlid fins al llit de roca. O almenys, això pensaven. Sota la
civilitzada escorça de Coruscant existien zones tan poc familiars com la
superfície d'alguns mons distants.
Dyne va
decidir trucar a Mace Windu al Temple Jedi perquè li aconsellés sobre la manera
de procedir. Però quan els seus repetits esforços per contactar amb ell van
fallar, Valiant i ell van decidir seguir endavant sense ell.
Els
escàners ja havien mostrat que el forat del sòl tenia uns cinquanta metres de
profunditat. Gràcies als seus quatre metres de diàmetre, el panell era prou
gran com per acomodar a tot l'equip, inclòs el droide intèrpret.
Definitivament, aquest és el lloc més
perillós on es pot estar ara mateix, va pensar Dyne quan es va fer espai entre els
comandos.
Les
sondes robot van grinyolar les instruccions al panell, i aquest va començar a
baixar més lentament del que hagués fet un turboascensor.
Les
parets del conducte esfèric eren de ceramicaciment antic, esquerdat i tacat en
alguns llocs.
–Si hi
ha algú aquí baix –va comentar Dyne a Valiant–, probablement ja s'haurà
assabentat que anem en la seva persecució.
Els
comandos no necessitaven ordres específiques. Quan la plataforma va arribar al
final del seu viatge, ja tenien les armes preparades i es van afanyar a adoptar
posicions de tir.
Adornat
amb canalitzacions i atapeït de maquinària antiga, el túnel en el qual van
entrar era semblant a qualsevol dels molts que ja havien explorat des que van
entrar en Els Tallers. Però aquest,
es va dir Dyne, era el somni d'un
arqueòleg. Probablement, un nòdul de manteniment per als edificis
construïts en el fosc passat de Coruscant.
Vint
metres més endavant, la fluctuant llum de les llanternes va il·luminar el
contorn d'una porta de metall.
Dyne va
enviar les sondes perquè investiguessin, mentre ell es concentrava a la
pantalla de dades del seu processador.
–A l’altre
costat d'aquesta porta hi ha algú de carn i ossos –va xiuxiuejar a Valiant–.
Les lectures també indiquen presència de droides –Mirà amb serietat al CAR–. El
seu torn, comandant.
Valiant
va mirar la porta.
–Ja que
hem arribat fins aquí, actuem com si fóssim els amos d'aquest lloc.
El cor d’en
Dyne va començar a bategar esbojarradament quan va escoltar les paraules
màgiques:
–Busqueu,
localitzeu, elimineu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada