La caça del Corredor del Sol (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Els tres remots esfèrics de combat van surar cap a una configuració d'atac triangular, van apuntar a Ànakin Skywalker, i van disparar. Amb els ulls tancats, Ànakin va comptar tres trets i instintivament va percebre la trajectòria de cada projectil que s'aproximava. Es va moure ràpid, inclinant el cap cap enrere i alçant el sabre làser en un angle agut. Mentre un raig d'energia xiuxiuejava al costat de la seva orella i s'enterrava a la paret polaritzada de la sala de droides, els altres dos raigs van connectar amb el seu sabre làser. Ell va colpejar els raigs de tornada a dos dels remots, després va girar i va alçar el seu sabre làser ràpidament, perforant el tercer automàtic. Els tres remots destrossats sotraguejaren sobre el sòl de metall.

Des de l’escotilla de la sala de droides, Ànakin va escoltar la veu del seu Mestre preguntar:

–Preparant-te per a la nostra missió de Fondor?

Ànakin va obrir els ulls, va desactivar el sabre làser, i es va girar per veure a Obi-Wan Kenobi. La sala de droides estava localitzada a la plataforma mitjana del creuer de la República Unitive, un navili diplomàtic de color escarlata, de 117 metres de longitud que estava viatjant per l'hiperespai fins al sistema Fondor. Darrere d’Ànakin, tres droides astromecànics, dos droides d'energia, i un droide de neteja estaven enganxats a la paret. Els astromecànics van rotar els seus caps en cúpula per veure l'home amb barba que acabava d'entrar a la sala. Obi-Wan no semblava complagut.

–Imagina la meva sorpresa, en trobar-te aquí, –va continuar Obi-Wan–, després que t’ordenés anar a l'observatori i meditar.

–Sí que he meditat, Mestre, –va respondre Ànakin mentre ancorava el sabre làser al seu cinturó–. Però estava inquiet.

Obi-Wan va sospirar.

–Bé, ara que has estirat les teves extremitats, potser voldries unir-te a mi en el pont. Estem a punt de sortir de l'hiperespai.

–Sí, Mestre–, va dir Ànakin. Va agafar la seva túnica d'on l'havia col·locat, sobre la part plana d'un dels droides d'energia, i va fer un pas cap a l'escotilla.

Obi-Wan va alçar una mà detenint-lo i va mirar a les restes dels tres remots que estaven escampats per terra.

–Però primer–, va dir ell–, has de netejar el teu desastre.

–Però el droide de neteja pot...

–No tenies per què destruir els remots, Ànakin.

Ànakin va arronsar les espatlles. Amb una mà, va fer un gest d'escombrat cap a les parts foses dels remots, usant la Força per fer-les alçar del terra. Un moment més tard, les restes es van balandrejar per l'aire i netament van passar a través d'una escletxa d'escombraries a la paret.

Obi-Wan va alçar les celles davant el treball manual d'Ànakin, després va comentar:

–Si el droide de neteja desenvolupa un complex d'inferioritat, serà culpa teva.

–Puc viure amb això, –va respondre Ànakin amb un somriure. Va seguir a Obi-Wan fora de la sala de droides i cap al passadís de la plataforma mitjancera. Dirigint-se cap a l'ascensor que els portaria fins a la plataforma superior, Ànakin va dir:

–Mestre, té alguna idea de per què el Consell Jedi ens ha enviat a Fondor?

–Saps el mateix que jo, –va respondre Obi-Wan mentre entraven a l'ascensor–. Les nostres ordres són recollir a Bultar Swan a l'espaiport de Fondor. Confio que ella ens informarà des d'allà.

L'ascensor es va aturar, i la porta xiuxiuejà en obrir-se. Els Jedi van sortir cap a la sala de tripulació del creuer, després van caminar per un passadís fins que van arribar darrera del seient del capità al pont de l’Unitive.

La Capitana Pietrangelo, com la seva tripulació, portava un uniforme blau arrissat i unes botes negres de cuir. Al davant de la capitana, dos copilots operaven els controls que estaven situats sota la finestra principal, a través de la qual podien veure el progrés del creuer a través de l'hiperespai.

Ànakin va encongir la vista davant la brillant cascada que omplia la finestra. De nen al planeta desert de Tatooine, Ànakin sovint havia somiat amb el dia en què viatjaria per l'hiperespai, la dimensió que permetia viatjar a velocitats majors que la llum.

Hi havia abandonat Tatooine quan tenia nou anys, feia mitja vida. Ara amb divuit, i moltes missions interestel·lars a les seves esquenes, encara mirava l'hiperespai amb una sensació de meravella, com si fos una confirmació que els bons somnis podien fer-se realitat.

Ànakin ni tan sols volia pensar en els altres tipus de somnis. No sabia si els ho hauria dir a Obi-Wan, però els seus recents esforços per meditar havien estat interromputs per visions pertorbadores de foscor i records distorsionats. Ànakin desitjava poder oblidar que havia estat una vegada un esclau.

Encara més, desitjava saber si la seva mare estava bé. L'última vegada que l'havia vist, encara era una esclava, propietat de Watto, el ferroveller a Tatooine. Abans que Ànakin la deixés, havia promès que es convertiria en un Jedi i tornaria per alliberar-la. Nou anys més tard, romania determinat a mantenir aquesta promesa.

L’Unitive es va estremir lleugerament mentre sortia de l'hiperespai. Fora de la finestra, la llum en passar semblava banyar al creuer i dissoldre’l en la foscor, mentre que les estrelles distants es presentaven en posicions aparentment fixes pel cosmos constantment en expansió.

Estaven en el sector Tapani de la regió de les Colònies de la galàxia. L'estrella més propera i més brillant a la vista era el sol Fondor, el qual compartia nom amb el planeta més densament poblat del sistema. Completament industrialitzat feia anys, el planeta estava cobert de fàbriques i torres refrigeradores, i era famós per tota la galàxia per les seves extenses pistes orbitals de naus estel·lars.

L’Unitive es va inclinar cap a l’espaiport de Fondor, el qual, com les pistes, estava suspès en l'òrbita planetària. L’espaiport era un conjunt extens d'hangars modulars enllaçats i plataformes d'amarratge, construït i modificat moltes vegades durant diversos centenars d'anys. Era una localització atrafegada, amb dotzenes de naus estel·lars i llançadores aterrant i partint en qualsevol moment donat.

Mentre l’Unitive descendia sobre una àmplia plataforma d'amarratge, Ànakin va assentir cap al planeta que s'alçava fora de la finestra i va comentar:

–Fondor sembla prou bonic des d'aquí.

–L’aspecte sovint enganya, –va respondre Obi-Wan.

* * *

–Et donaria la benvinguda a Fondor, però no anem a quedar-nos, –va dir Bultar Swan mentre abordava l’Unitive.

–Sempre és un plaer veure't també, Bultar, –va respondre Obi-Wan secament mentre feia un pas al costat d'ella i es dirigia de tornada al pont del creuer.

Bultar Swan era Cavaller Jedi, i, com Obi-Wan, era humana. Portava una pàl·lida túnica color aigua sota una capa de cuir fosc, i l'empunyadura polida del seu sabre làser brillava al seu costat. Ella va preguntar:

–On és el teu Padawan?

–Esperant al pont.

–He sentit que és poderós en la Força.

Obi-Wan era cautelós, fins i tot amb altres Jedi, en discutir l'extensió dels increïbles poders d'Ànakin. El seu propi Mestre, el difunt Qui-Gon Jinn, li havia dit al Consell Jedi que creia que Ànakin era l'Escollit profètic que podria portar l'equilibri a la Força. Pocs éssers més enllà del Consell sabien de l'afirmació d’en Qui-Gon, i Obi-Wan pensava que era millor mantenir-ho així. Si es filtrava la notícia que Ànakin Skywalker tenia el potencial de convertir-se en un dels més poderosos Jedi de tots els temps, certament el convertiria en un objectiu d'aquells que s'oposaven als Jedi.

–Encara té molt per aprendre, –va respondre Obi-Wan amb sinceritat.

–Llavors espero que aprengui ràpid, –va dir Bultar.

–Per què això?

–Perquè pot ser que necessitem una bona part de la Força si anem a evitar una guerra civil.

Següent