La caverna de les calaveres cridaneres (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Encara despert, Ànakin acabava de llançar una altra branca morta a la foguera quan va escoltar el moviment de fulles en un arbre proper. Sospitant que el rèptil de sis potes havia estat preparant-se per a un altre atac, Ànakin va desenfundar el seu sabre làser i va activar la fulla blava mortal.

–Un Jedi! –va cridar una veu des de la foscor–. Gràcies al creador!

Mentre Ànakin seguia agafant el seu sabre làser, va observar a un noi de cabells foscos obrir-se pas a través de les fulles que penjaven de les branques més baixes d'un arbre alt. El noi semblava tenir prop d'onze anys i anava vestit en un mico verd fosc amb moltes butxaques. Va alçar les seves mans per mostrar que no tenia cap arma.

–Ho sento, –va dir el noi–. No pretenia sotjar-te. Vaig veure el teu foc a través del bosc. No vaig saber que eres un Jedi fins que vas desenfundar el teu sabre làser.

Ànakin va desactivar la seva arma.

–Sóc Ànakin Skywalker. Ets un natiu de Nallàstia?

–No, no, –va respondre el noi apressadament–. Sóc de Corulag. Em dic Klay Firewell. Vaig venir aquí en una expedició zoològica amb els meus pares, Tattyra i Hondu Firewell. Van ser emboscats per guerrers nallastians. Devien ser uns vint!

–Frena, –li va instar Ànakin–. On i quan ho van fer?

–A menys de dos quilòmetres d'aquí, potser fa una hora. Me'n vaig anar per reunir baies prop del nostre lloc d'aterratge. Hi va haver crits, i... –Klay va inspirar profund–. Vaig veure els guerrers lligar als meus pares i portar-los a la nostra nau. Cinc o sis guerrers van enlairar amb la nau, i la resta van córrer cap a la jungla. No em van veure.

–Tens alguna idea d'on podrien haver-se emportat als teus pares?

–Tant la nau com els guerrers es van dirigir al nord-est. Hi ha una gran fortalesa de pedra en aquesta direcció. Pertany a la governadora de Nallàstia.

–A la Margravina Quenelle?

Klay va sacsejar el cap.

–No, la Reina de les Calaveres–. Ànakin va alçar les celles.

–La Reina de les Calaveres?

–Així és com l'anomenen. He sentit parlar de la Margravina Quenelle, però crec que només és una representant.

–Això és nou per a mi, –va confessar Ànakin. Sabia que hauria recordat un nom com el de la Reina de les Calaveres si Bultar Swan ho hagués esmentat–. Lamento saber molt poc sobre els nallastians o els seus costums.

Klay semblava confús.

–Llavors per què ets aquí?

–És una llarga història–, va dir Ànakin–. Vaig haver de fer un aterratge forçós, i estic esperant que el meu Mestre respongui a la balisa de localització. Però tornem a la teva situació... Els nallastians han aprovat la teva expedició?

–Bé, havíem pagat un passi de turista al senador de Fondor, –va respondre Klay–. Però quan vam arribar a l'òrbita, les autoritats nallastianes es van negar a deixar-nos aterrar. Van dir que el senador de Fondor no tenia cap poder aquí.

–El senador Rodd? –va preguntar Ànakin.

–Sí, això és. El coneixes?

–No molt bé, –va admetre Ànakin–. Continua.

–Havíem viatjat tan lluny per estudiar la fauna indígena, –va continuar Klay–. Vull dir, només volíem reunir dades i enregistraments hologràfics. No com si ens anéssim a emportar espècimens o alguna cosa així. Els meus pares havien invertit tant en la nostra nau, i la investigació era tan important per a ells.

–Que vau aterrar de totes maneres–, va dir Ànakin.

Klay va assentir.

–Sé que no ho hauríem d'haver fet. Pensàvem que podríem sortir-nos amb la nostra perquè vam aterrar de nit amb els nostres llums de marxa apagats. Pensàvem que ningú ens veuria i no anàvem a quedar-nos molt de temps. Mai vam pretendre fer enfadar els nallastians. Després que se’n duguessin als meus pares, no sabia què fer o on anar, així que vaig córrer i vaig córrer fins que vaig veure el teu foc. Tinc tanta por del que els guerrers faran al meus pares. Pots ajudar-me?

Escoltant la súplica d’en Klay, Ànakin no va poder evitar pensar en la seva pròpia mare. Per tot el que sabia, Shmi Skywalker encara era una esclava a Tatooine. Sovint es preocupava per ella i es preguntava qui aniria a ajudar-la si alguna vegada estava desesperada per trobar ajuda. Va ser amb aquests pensaments en ment que va mirar als ulls d’en Klay i va dir:

–Coneixes el camí a la fortalesa de la Reina de les Calaveres?

–I tant! –va respondre Klay–. Vaig memoritzar un mapa de la regió abans d'aterrar. Puc portar-te allà.

–No, només dóna'm la direcció. Tu et quedaràs aquí mentre busco als teus pares.

–Però jo puc ajudar-te! –va protestar Klay–. Conec un munt de coses sobre Nallastia, probablement més que tu. Aquí, mira això. –Klay va estendre el braç cap a una de les seves butxaques i va treure una roca. Sense advertència, ràpidament va llançar la roca sobre el cap d'Ànakin.

Per sobre d’Ànakin, hi va haver un cop sec. Ell va alçar la mirada a temps de veure que la roca havia colpejat a una gran serp morada que penjava d'una branca sobre ell. La serp es va retorçar per reflexos contra la branca, i la roca va caure a la mà d'Ànakin.

–És una venrap, –va dir Klay–. Si el seu verí no et mata, simplement t’aixafarà fins a matar-te.

–Potser sí saps més sobre aquest món que jo, –va admetre Ànakin mentre s'allunyava de sota la serp–. I fins i tot encara que sembles ser capaç de defensar-te a tu mateix, probablement no et deixaria sol aquí fora, així que...

–Em deixaràs ajudar-te?

–Està bé, –va dir Ànakin, els seus anteriors pensaments de dormir ara oblidats–. Apagaré la meva foguera, després podem posar-nos en marxa. Simplement estigues atent a les serps.

 Següent