El Laberint del Mal (XV)

Anterior

15

Protegit per dos esquadrons de caces Voltor de la Federació de Comerç, el transbordador amb forma orgànica de Nute Gunray traçava un rumb flamejant a través del buit de l'espai profund, seguit per les descàrregues de plasma d'una dotzena d'Ala-V de la República. Els caces Voltor imitaven les maniobres i girs de les naus enemigues, més ràpides que ells, i els seus canons, profundament enterrats en les esquerdes de les seves estretes ales, escopien un foc ininterromput de cobertura.

El general Grievous observava l'embogida dansa des del pont del creuer de la Federació de Comerç, Mà Invisible, nau insígnia de la flota confederada.

Qualsevol altre espectador hauria pensat que el Virrei corria el risc de perdre el barbat coll, però Grievous sabia que no era així. Gunray arribava tard a la seva cita perquè s'havia desviat fins a Cato Neimoidia, i estava realitzant una representació de cara al general, tractant de donar la impressió que venien perseguint-los des de la Vora Exterior, quan la veritat era que el desviament havia permès que les forces de la República poguessin seguir la seva ruta a l’hiperespai. El sentit comú dictava que la nau nodrissa des de la qual s'havia llançat el transbordador havia d'emprar rutes secretes traçades pels membres de la Federació del Comerç i només conegudes per ells, però la realitat era que recorria una ruta estàndard a la qual havia accedit des dels sistemes interiors.

I a més, la nau d’en Gunray no es trobava en perill real. Els que realment arriscaven el coll eren els pilots de la República enfrontant-se a una força superior en proporció de dos a un, mentre volaven directes cap a l'avantguarda de la flota confederada. En un altre moment, Grievous hauria aplaudit la seva valentia permetent-los escapar amb vida, però els transparents esforços d’en Gunray per dissimular el seu desviament havien exposat a tota la flota, i els pilots republicans havien de morir.

Però no immediatament.

Primer, Gunray havia de rebre un càstig pel seu error, una mostra del que l'esperava la propera vegada que desobeís una ordre.

Grievous va desviar l'atenció de les pantalles davanteres del creuer a les estacions de combat, on un parell de droides observaven la persecució.

–Artillers, els caces estel·lars de la República no han d'escapar d’aquest sector. Apunteu als seus anells d’hiperimpuls i destruïu-los. Després apunteu a un dels esquadrons de caces Voltor que serveixen d'escorta al transbordador i destruïu-lo també.

–Centrant blancs –va dir un dels droides.

–Disparant –va dir l'altre.

Grievous va tornar a contemplar les pantalles, a temps de veure com la mitja dotzena d'anells d’hiperimpuls es feia miques enmig d'efímeres explosions. Un instant després, núvols d’ondulant foc van fer erupció des de tots dos costats del creuer d’en Grievous, i dotze caces droide van desaparèixer de la vista. Les inesperades explosions van sembrar el caos a la resta de l'escorta, deixant al transbordador vulnerable davant les escomeses dels caces estel·lars enemics. Amb la formació esquinçada, els Voltors es van cenyir al protocol de programació i van intentar reagrupar-se, però en fer-ho van quedar exposats a les precises descàrregues dels caces estel·lars.

Era conseqüència de la negativa dels neimoidians a augmentar la intel·ligència dels droides que pilotaven els caces, va pensar Grievous. Però, tot i així, funcionaven millor que cinc anys abans.

Tres caces Voltor van volar a trossets sota el foc republicà.

Els pilots neimoidians del transbordador no sabien què fer. Tots els intents de realitzar una acció evasiva eren avortats pels esforços de les naus droides per mantenir el transbordador al centre de la seva formació i així protegir-lo.

Els làsers enemics seguien trobant blancs.

La destrucció dels anells d’hiperimpuls havia alertat als pilots republicans que es trobaven a l'abast de les armes del creuer, i que havien d'acabar ràpidament amb el seu objectiu si pretenien escapar. Van redoblar els seus atacs contra el transbordador, maniobrant i donant bandades entre les restes de l'escorta droide.

Per un segon, Grievous es va preguntar si algun dels pilots podia ser un Jedi, ja que en aquest cas optaria per capturar-lo en lloc de matar-lo. Va estudiar atentament les maniobres fins assegurar-se que els pilots eren clons. Encara que hàbils, com ho va ser el seu motlle mandalorià, no mostraven cap de les percepcions sobrenaturals que disposaria un Jedi gràcies a la Força.

Així i tot, el transbordador de Gunray estava rebent un intens càstig. Un dels seus apèndixs d'aterratge havia estat retallat, i un raig de vapor sorgia de la seva cua xata. Els primitius escuts antilàser i antipartícules encara resistien, però s'afeblien amb cada impacte directe. Unes quantes descàrregues més de plasma els sobrecarregarien. Llavors, sense escuts que la protegissin, amb un torpede de protons ben col·locat n'hi hauria prou per destrossar o volatilitzar completament la nau.

Grievous es va imaginar a Gunray, Haako i els altres lligats en els seus luxosos divans antiacceleració, estremint-se de por i, potser, lamentant el breu desviament a Cato Neimoidia. Preguntant-se com era possible que un grapat de pilots republicans hagués delmat tan fàcilment els seus esquadrons, i demanant reforços a la nau nodrissa.

Per la ment del general va passar la idea de recompensar als pilots de la República deixant-los destrossar el transbordador, al cap i a la fi, Gunray i ell havien xocat freqüentment en els últims tres anys. Els neimoidians eren una de les primeres espècies a crear un exèrcit droide, i s'havien expandit acostumats a pensar que els seus soldats i els seus obrers eren completament prescindibles. La seva extraordinària riquesa els permetia reemplaçar qualsevol pèrdua, així que mai havien desenvolupat un mínim respecte cap a les màquines que els tallers baktoides, els xi charrians, els colicoides o qualsevol altre construïa per a ells.

En la seva primera trobada, Gunray va cometre l'error de tractar a Grievous com si fos un altre droide més..., tot i que li van advertir que no era així.

Potser Gunray el considerés una altra estúpida entitat més, com el renascut Gen'Dai, Durge; la malencaminada aprenenta de Dooku, Asajj Ventress; o la caça-recompenses humana, Aurra Sing. Els tres estaven motivats per un odi personal cap als Jedi, però havien demostrat ser indignes, meres distraccions, mentre que Grievous era el veritable motor de la guerra.

No obstant això, l'actitud dels neimoidians havia canviat molt ràpidament. Primer perquè ja havien estat testimonis de la capacitat de Grievous, però sobretot pel que havia passat a Geonosis. Si no fos per Grievous, Gunray i els altres haurien patit la mateixa destinació que Sun Fag, el lloctinent de Poggle El Menor. Aquell dia, només l'actuació d’en Grievous a les catacumbes havia aconseguit que Gunray s'escapés amb vida del planeta, mentre els geonosians es retiraven a milers de la sorra, perseguits per companyies de comandos clon.

A vegades, el general es preguntava quants clons havia matat o ferit aquell dia.

I quants Jedi, per descomptat, encara que cap sobrevisqués per dir-ho.

Els cadàvers dels Jedi que van ser recuperats indicaven que en aquells foscos passatges subterranis havia passat alguna cosa atroç. Potser els Jedi creguessin que un rancor o Reek s'havia acarnissat amb els cadàvers dels seus camarades, o que allò era el resultat de disparar les armes sòniques geonosianes a màxima potència.

Fos com fos, si que van haver de preguntar-se què havia passat amb els sabres làser de les víctimes.

Grievous lamentava no haver estat present per veure les seves reaccions, però també ell s'havia vist obligat a fugir del planeta abans que Geonosis caigués en mans de la República.

La revelació pública de la seva existència es va fer esperar fins que un grapat de pobres Jedi van arribar al món-foneria d’Hypori. En aquell moment, Grievous ja havia reunit una considerable col·lecció de sabres làser, però a Hypori va poder afegir uns quants més, dos dels quals portava ocults sota la seva capa en aquest mateix moment.

Per a ell tenien molt més valor com a trofeus que les pells de les preses que altres caça-recompenses tant agradaven de col·leccionar. Admirava la precisió i la delicadesa amb què havien estat construïts; més encara, els sabres làser semblaven retenir una feble empremta del seu portador. Com antic espadatxí, era capaç d'apreciar que tots i cada un d'ells havien estat fabricats a mà, i no en una cadena de muntatge, com la resta de les armes làser.

A causa d'això, fins i tot podria respectar a un Jedi com a individu, però seguia sentint l'odi més visceral pel conjunt de l'Orde.

La seva espècie, els kaleeshi, havia tingut una relació més aviat escassa amb els Jedi a causa de la remota ubicació del seu món natal. Però llavors va esclatar la guerra entre els kaleeshi i els seus veïns planetaris, una salvatge espècie insectoide coneguda com els huk. Grievous es va fer famós en el llarg conflicte conquistant mons, derrotant a grans exèrcits, exterminant colònies senceres de huks... Però en lloc de rendir-se, cosa que hauria estat una solució honorable, els huks van demanar a la República que intervingués. I els Jedi van arribar a Kalee. Durant el que van anomenar negociacions, realitzades per cinquanta Cavallers i Mestres Jedi disposats a desembeinar els seus sabres làser i carregar contra Grievous i el seu exèrcit, els kaleeshi acabaren quedant com els agressors. La raó era molt simple: si Kalee tenia poc comerç a oferir, els mons Huk eren rics en minerals i altres recursos desitjats per la Federació de Comerç. Castigats per la República, els kaleeshi es van enfonsar. No només van rebre sancions i hagueren de pagar indemnitzacions, sinó que els comerciants van començar a evitar el planeta. El poble de Grievous va passar gana i les morts es comptaren per centenars de milers.

Finalment, va ser el Clan Bancari Inter-galàctic qui va acudir en la seva ajuda, proporcionant fons, reprenent el comerç i donant a Grievous una nova motivació.

Anys després, els muuns tornarien de nou al planeta...

Els ulls d’en Grievous van seguir el curs del transbordador en perill.

El Comte Dooku i el seu Mestre Sith mai li perdonarien que li succeís alguna cosa a Gunray. Els neimoidians eren intel·ligents. El seu coneixement de rutes hiperespacials secretes era incomparable, i el seu immens exèrcit droide d'infanteria i els seus superdroides de combat estaven atestats de dispositius que responien sobretot a les ordres d’en Gunray i la seva elit. Si els caps neimoidians morien, la Confederació perdria un poderós aliat.

Havia arribat el moment de salvar a Gunray del parany en què ell mateix s'havia ficat.

–Llanceu Tri-caces per ajudar al transbordador –va ordenar Grievous als artillers–. Que persegueixin i destrueixin els caces estel·lars de la República.

Una esquadrilla dels nous caces droide d'ulls vermells es va desplegar des del creuer, i aviat va ser visible a través de les pantalles del pont.

Alertats per la presència dels Tri-caces, els pilots republicans van tenir el sentit comú de comprendre que es trobaven en inferioritat numèrica. Ignorant l'últim dels caces Voltor, van girar en rodó per dirigir-se cap l'espai lliure o els planetes habitables més propers, a qualsevol lloc segur on poguessin dur-los els seus motors sublumínics d'ions, atès que els anells que els hi permetien arribar a velocitats més grans que la de la llum havien estat destruïts.

Dos dels caces van ser massa lents. Grievous va demanar que augmentessin la resolució de les pantalles per poder contemplar millor la persecució del transbordador, i va veure que els endarrerits eren CAR-170, naus amb pilot i copilot, equipades amb poderosos canons làser a la punta de les seves esteses ales i múltiples llançadors de torpedes. Estava ansiós per veure de què eren capaços.

–Ordeneu què tres esquadrons de Tri-caces protegeixin al transbordador i l’escortin fins al nostre hangar. Que la resta faci desaparèixer l'enemic, excepte als CAR-170. Han d’entaular combat amb ells, però sense desintegrar-los..., encara que això signifiqui que els Tri-caces siguin enderrocats pel foc enemic.

Grievous va aguditzar la seva mirada.

Els Tri-caces es van dividir en dos grups. El més nombrós va envoltar al transbordador danyat de Gunray i es va encarregar de protegir-lo contra els Ala-V mentre la resta de l'esquadró fustigava els CAR-170.

El que més va impressionar a Grievous va ser com de ràpidament que els pilots acudien en ajuda dels seus companys. La companyonia en combat no era una de les característiques innates dels clons kaminoans, ni una cosa que haguessin après dels Jedi, sinó herència directa del caça-recompenses mandalorià. Fett ho hauria negat, per descomptat, i hauria insistit que ell només es preocupava de si mateix, però aquesta no era la manera de pensar d'un veritable guerrer, com no ho era ara dels pilots clon. Semblaven apreciar exageradament el valor de cada vida, com si els clons fossin humans, no artificials.

Tan curta d'efectius estava la República que no es podia permetre el luxe d'afrontar les seves pèrdues?

Era una cosa que valia la pena meditar. Una cosa que, en algun moment, podria explotar en benefici seu.

Sense mirar tan sols als artillers del pont, Grievous va donar una última ordre.

–Acabeu amb ells.

Llavors, tornant-se cap a un droide de comunicacions, va afegir:

–Que els neimoidians siguin portats directament a la sala de reunions. Informa als altres que em dirigeixo cap allà.

Encara agitat per l’accidentat trasllat de la nau nodrissa al Mà Invisible, Nute Gunray va intentar tranquil·litzar-se a la sala a la qual Haako i ell havien estat conduïts immediatament després de desembarcar. Comptava amb què alguns caces estel·lars de la República perseguissin a la nau nodrissa des de Cato Neimoidia..., com comptava que perseguirien a les naus de la Federació de Comerç que partissin d'altres sistemes estel·lars a una distància similar de la Vora Exterior. Per tant, esperava que, gràcies a la persecució d'aquests caces, donés la impressió que el perseguien des d'un món neimoidià. Però no tot havia sortit com ell esperava. El que va haver d'haver estat una travessia ràpida i còmoda, havia acabat convertint-se en una persecució a vida o mort, amb el transbordador greument danyat i més d'un esquadró de caces Voltor destruït.

Allò li va semblar absolutament inexplicable, fins que el pilot del transbordador li va confirmar que la majoria dels caces Voltor havien estat atomitzats pel foc de les bateries turbolàser del creuer.

Grievous!

Li havia castigat per arribar tard.

A Gunray li hauria encantat informar a Dooku dels actes del general, però va témer que el Sith acabés donant suport a Grievous.

Runa Haako va seure molt agitat al costat d’en Gunray, davant de la brillant taula de la cabina. Altres membres del Consell Separatista van ocupar la resta dels seients: San Hill, president muun del Clan Bancari Inter-galàctic, i la seva primesa li feia semblar gairebé bidimensional; Wat Tambor, el president skakoan de la TecnoUnió, enclaustrat en el seu voluminós vestit de pressió que li subministrava metà; el geonosià Poggle El Menor, Arxiduc del Rusc Stalgasin; Shu Mai, la presidenta gossam del Gremi de Comerç, amb el seu llarg coll en forma de tija; Passel Argente, el magistrat de l'Aliança Corporativa; i l’aqualish Po Nudo i el quarren Tikkes, antics senadors de la República.

Conversaven entre ells quan van sentir un retrunyir metàl·lic de petjades al llarg passadís que conduïa a la sala de reunions. Tot d'una, tots van callar i, un moment després, el general Grievous apareixia al llindar amb l'arrodonida coroneta que rematava la seva llarga màscara fregant la llinda de la porta, i el coll de la seva armadura de ceràmica recordant els collarins que habitualment s'utilitzaven per immobilitzar les vèrtebres fracturades. Embotits en metall més apropiat per a un caça estel·lar que per a un ésser viu, els seus esquelètics membres superiors estaven estesos als costats, i les seves mans de durànium, semblants a urpes, es recolzaven en el marc de la comporta. Els seus dos peus, també en forma d'urpa, eren capaços d'augmentar la seva alçada diversos centímetres. Mentre que els ossos de les cames, fets de metall, semblaven capaços d'impulsar-lo fins a qualsevol òrbita. Grievous es va tirar enrere la capa de campanya, subjecta a les dues espatlles i tan llarga que arribava fins a terra, deixant exposades a la vista les dues plaques pectorals de la seva armadura i les costelles invertides, que sorgien de la cintura i s'estenien cap amunt , fins al seu blindat estèrnum. Sota tot aquell metall, encaixats en una mena de sac ple d'un fluid color verd bosc, es trobaven els òrgans que nodrien l'escassa part del seu cos que encara es podia considerar viva.

Dintre dels forats del casc, que donaven al seu rostre un aspecte fúnebre i temible alhora, els seus ulls de rèptil es van clavar fixament en Gunray. Una veu sintetitzada, profunda i aspra alhora, va dir:

–Benvingut a bord, Virrei. Per un moment vam témer que no fos capaç d'unir-se a nosaltres.

Gunray va sentir les mirades de tots els presents fixes en ell. La seva desconfiança cap al ciborg no era cap secret... Ni l'enemistat que Grievous sentia cap a ell.

–Només puc suposar que se sentia molt preocupat davant aquesta perspectiva, general.

–Vostè sap com d'important que és per a la nostra causa.

–Ho sé, general. Encara que confesso que em pregunto si vostè també ho sap.

–Sóc el seu guardià, Virrei. El seu protector.

Grievous va entrar a la cabina i va envoltar la taula fins aturar-se just darrere d’en Gunray, empetitint-lo amb la seva alçada. Gunray va veure com Haako s'enfonsava més profundament en la seva cadira, negant-se a mirar el general o a ell i fregant-se nerviosament les mans.

–No tinc cap favorit entre vostès –va parlar per fi el general–. Tots són igualment importants per a mi. Per això els he convocat aquí, per assegurar la seva protecció.

Ningú va dir una sola paraula.

–La República s'enganya creient que tots vostès estan fugint, quan, de fet, Lord Sidious i Darth Tyranus van planejar aquesta reunió per raons que aviat s'aclariran. Tot funciona segons el pla previst. No obstant això, amb els seus mons natals en poder de la República, amb els seus béns i els seus mons colonials amenaçats per tota la galàxia, ara se'ls ordena que, de moment, romanguin junts. M'han demanat que trobi un refugi segur per a vostès aquí, a la Vora Exterior.

–Quin món ens acceptarà ara? –va preguntar San Hill, desconsolat i exhibint una ganyota a la cara equina.

–Si cap s'ofereix, president, ens apoderarem d'un.

Grievous es va dirigir a la comporta amb les seves urpes carrisquejant sobre la coberta.

–Per ara, tornin a les seves naus. Un cop seleccionem un món, contactaré amb cada un de vosaltres segons el mètode tradicional i els hi donaré les coordenades de la cita.

Tenint cura no trair el seu sobtat recel, Gunray va intercanviar una mirada amb Haako.

El "mètode tradicional de comunicació" significava la Mecano-cadira que havien abandonat inadvertidament a Cato Neimoidia.

Següent