30
Mace va
estudiar el distant edifici amb els macrobinoculars, passejant la mirada de
dalt a baix per les finestres trencades, les lleixes esquerdades, els balcons
inclinats... Eix central d'un complex format per mitja dotzena d'estructures,
l'edifici tenia tres segles d'antiguitat i semblava una ruïna. Un pilar llis,
sense adorns, rematat per una cúspide arrodonida, formava els dos tercis
inferiors de la seva enorme alçada. El suport de l'estructura superior estava
compost per una base circular reforçada per massissos contraforts. Allà on els
contraforts s'unien amb l'estructura superior, s'obria tot un cercle de
finestres i de velles entrades als hangars amb formes dentades. Molts dels
panells de permavidre i moltes de les claraboies semblaven intactes, però el
temps i la corrosió s'havien acarnissat en les comportes verticals dels
hangars.
S'estava
investigant qui havia construït l'edifici i qui era el propietari actual...,
tot i que, a jutjar per la seva situació en Els Tallers, semblava que va servir
com a seu corporativa de les fàbriques i plantes d'acoblament que l'envoltaven.
Mace i
el seu equip de Jedi, comandos clon i analistes d'Intel·ligència es trobaven a
l'est de l'estructura, aproximadament a un quilòmetre de distància, en una zona
de foses amb la teulada en forma de cresta que dominava el panorama de
xemeneies de permacret, algunes de les quals encara escopien fum a l'atmosfera.
Seria difícil trobar un lloc més
depriment en aquest costat d’Eriadú o de Korriban, es va dir Mace. Cinc hores aquí podien consumir cinc anys de
la vida de qualsevol. Creia sentir l'efecte nociu en cada glopada d'aire
que aspirava, en cada superfície llardosa que tocava, en cada núvol de fum
enverinat que arribava fins a ell. Els àcids que impregnaven l'aire acabarien
corroint-ho tot, però no prou de pressa per a alguns. Empresaris ambiciosos i
planificadors d'urbanisme havien introduït àcars que devoraven pedra, llimacs
que perforaven el durciment i cucs que potenciaven l'efecte de la pluja àcida,
sense importar-los el risc que puguin suposar per als propers gratacels del
Districte del Senat.
Comptat
i debatut, l'ambient perfecte per a un Senyor Sith.
–Sondes de
control remot desplegades, general Windu –va informar un CAR.
Mace va
enfocar els macrobinoculars sobre la multitud de droides esfèrics d'un metre de
diàmetre que es dirigien cap a l'edifici.
El
Comitè d'Intel·ligència del Senat havia intentat prohibir l'ús de comandos i
sondes robot. Per a la mentalitat dels membres del comitè, la idea que a
Coruscant pogués existir un enclavament separatista era simplement absurda.
Afortunadament –fins i tot podria dir-se que inesperadament–, el Canceller
Suprem Palpatine havia desestimat els suggeriments del comitè i permès que Mace
reunís un equip de somni que no només incloïa al comandant Valiant dels CAR i
al capità Dyne del Servei d'Intel·ligència de la República, sinó també a la
Mestra Jedi Shaak Ti i a diversos padawans molt capacitats.
–No hi
ha cap indicació que les sondes estiguin sent atacades –va dir el CAR.
Mace va
contemplar com les flotants esferes negres es colaven a l’edifici per les
finestres trencades i per les zones de l'estructura superior, on la façana
s'havia desintegrat i es veien els ossos de l'esquelet de plastiacer de
l'edifici.
És el moment de la veritat, va pensar.
***
La pilot
lothana que Obi-Wan i Ànakin havien rescatat de Naos III no va ser capaç de
donar-los més que una succinta descripció de l'edifici on hi havia lliurat el
correu estel·lar. La nau, producte de laboratori de Projectes Avançats Sienar
havia estat modificada pel Sith que havia matat a Qui-Gon Jinn, potser sense
que ho sabés el propi Sienar. A la pilot li van donar unes coordenades
d'aterratge de Coruscant, però la veritat era que el mateix vehicle s'havia
dirigit automàticament a elles. Després de ser pagada pels seus serveis, la
twi'lek es va traslladar en taxi fins a Westport, i poc després va partir cap a
Ryloth. La descripció física del destí de la nau no li va servir de molt als
Jedi. Encara més horitzontal que la majoria de les zones del Coruscant
equatorial. Els Tallers s'estenien al llarg de centenars de quilòmetres
quadrats i contenia milers d'edificis que podien encaixar en la descripció.
No van
poder avançar en la investigació fins que el Mestre Jedi Tholme va recordar un
detall de certa reunió amb Quinlan Vos, el seu antic padawan. Després d’infiltrar-se
en el cercle intern d'aprenents d’en Dooku, al Jedi se li va encarregar
l'assassinat d'un senador traïdor anomenat Vent. Després de la mort del
senador, i d'un duel brutal amb el Mestre K'Kruhk, Vos es va entrevistar
breument amb Dooku en Els Tallers. Allà, el Comte va informar al seu suposat
protegit que s'havia equivocat en suposar que Vent era un Sith, i va tornar a
negar que ell respongués davant cap Mestre.
En
aquell moment ningú va prestar molta atenció a l'informe d’en Vos perquè el
Jedi semblava haver estat seduït pel Costat Tenebrós de la Força, i l'Orde el
donava per perdut. Van considerar que la cita era simplement això, una trobada
en algun lloc apartat. Per als Jedi i per al Departament d'Intel·ligència era
més important el fet que Dooku hagués pogut entrar i sortir de Coruscant sense
ser detectat.
–Arriben
holoimatges de l'interior –va advertir Valiant.
Mace va
deixar els macrobinoculars i va desviar la seva mirada cap a l’holoprojector de
camp. Les imatges en tres dimensions solcades per línies diagonals d'estàtica
mostraven sales abandonades, passadissos foscos i immensos espais buits.
–L’edifici
sembla completament abandonat, general. No hi ha rastre de droides o éssers
vivents... sense comptar els lògics en aquest tipus de barris industrials.
–Abandonat,
potser, però no oblidat –va corregir el capità Dyne, situat darrere d’en Valiant–.
L'edifici està "viu". Té energia i està il·luminat.
–Això no
significa molt –va dir en Mace–. Molts edificis d'aquesta zona tenen generadors
propis, de vegades alimentats per combustibles tan perillosos com inestables –va
fer un gest ampli, abastant tot el panorama que tenien davant ells–. Fixeu-vos
en les xemeneies que encara deixen anar fum.
Dyne va
fer que sí amb el cap.
–Però aquest
mostra un ús recent i periòdic d'energia.
Mace es
va tornar cap a Valiant.
–D'acord,
comandant. En marxa.
Diversos
TABA es van elevar des dels dos costats del lloc d'observació cap al cel ple de
fum, amb els artillers preparant les seves metralladores làser i els comandos a
punt per desplegar-se des del celler de càrrega de l'helicòpter. En una altra
banda, BT-TT i altres vehicles d'artilleria mòbil van avançar en direcció a
l'objectiu pel paisatge urbà ple de runa.
Valiant
es va girar cap als soldats que formaven l'Equip Aurek.
–L’edifici
és zona de guerra. Qualsevol que es trobi dins serà considerat com hostil –ficà
una cèl·lula d'energia en el seu rifle làser–. Soldats! Busqueu, trobeu i
elimineu!
No
importava com de sovint que la sentís, la resposta ferma, gutural i unànime
dels CAR seguia pertorbant a Mace. Encara que, probablement, els soldats clon
sentien el mateix quan els Jedi es deien: "Que la Força t'acompanyi."
Va donar
mitja volta i va fer un senyal a Shaak Ti.
–Hi aniré
amb l'Equip Aurek. Tu ves amb el Bacta.
Tan
bella com una flor, tan letal com un escurçó, Shaak Ti era la Mestra Jedi que
un voldria tenir al seu costat en circumstàncies caòtiques. Dotada de l'habilitat
per moure’s amb rapidesa enmig de multituds o per llocs estrets, solia ser la
primera a llançar-se a una lluita cos a cos, i el seu sabre làser blau trobava
ràpid el seu objectiu. Ja havia demostrat la seva eficiència en la defensa de
Kamino i Brentaal IV, i Mace s'alegrava de poder comptar amb ella.
Quan
Mace va pujar al transport de l'Equip Aurek, ja estava atestat de comandos i
padawans. Elevant-se lentament, el TABA es va dirigir cap al cim de l'edifici.
L'estratègia era registrar de dalt a baix, amb l'esperança que qualsevol ésser
hostil es veiés pressionat i descendís fins als nivells més baixos, on la
infanteria i l'artilleria ja havien pres posicions al voltant dels fonaments de
la base. Tota la zona estava foradada per túnels que en els seus bons temps
s'utilitzaven per transportar obrers, droides i materials. Com era impossible
controlar totes les entrades i sortides, molts dels túnels principals oberts en
els sotssoterranis de l'edifici van ser sembrats amb sensors capaços de
detectar droides o éssers de carn i ossos.
No
havien descobert cap hangar vàlid que pogués albergar un helicòpter. Els comandos
van votar per obrir un forat amb explosius en un costat de l'estructura
superior, però els enginyers van témer que una explosió de la potència
necessària per crear una obertura de tals dimensions pogués causar
l'esfondrament de tota l'estructura. Així que el TABA portaria l'equip fins a
la finestra més gran sota el cim i suraria al costat d'ella mentre tothom
entrava.
Mace va
saltar del vehicle fins a la finestra, va activar el seu sabre làser i va
indicar als padawans que el seguissin.
Amb les
armes preparades a l'altura del pit, els comandos es van desplegar per
esquadrons i van explorar l'edifici, revisant tots i cadascun de les habitacions
i les sales abans de donar el nivell per assegurat. La fulla làser d’en Mace
refulgia en la foscor amb una brillantor ametista. Recorrent a la Força, va
poder sentir la presència del Costat Fosc. L'única explicació que Quinlan Vos
no ho captés era que ell també s'havia convertit.
Yoda
havia advertit a Mace que el Costat Fosc podria ennuvolar la seva ment a l'existència
de certes cambres i passadissos, llocs que els Senyors Sith no voldrien que
fossin descoberts, però se sentia alerta en tots els sentits. A més, per si de
cas, per a això estaven els comandos.
Van
seguir obrint-se camí, cada vegada més avall, sense trobar resistència. Ni tan
sols una mica d'interès.
–Tranquil
com una tomba, general –va dir Valiant quan ja havien revisat els deu nivells
superiors.
Mace va
estudiar el mapa tridimensional que es projectava des del guant del CAR, a
l'altura del seu canell.
–Informi
a l'Equip Bacta que ens reunirem amb ells en el Sector Tres.
Valiant
estava a punt de parlar pel seu comunicador, quan aquest emeté un to d'avís.
–Comandant,
aquí l'equip Bacta –va dir una veu–. Tenim un hangar al nivell sis que mostra
rastres d'ús recent. I, senyor, esperi a veure la zona d'aterratge.
L'espai
que havia servit com a zona d'aterratge tot just era prou gran per a un
helicòpter, però brillava com si esforçats droides el freguessin i el poliren
diàriament. Paral·leles als llargs costats del rectangle, es veien fileres de
prims senyalitzadors blaus.
–Que tots
es quedin exactament on estan –va ordenar el capità Dyne quan Mace i la resta
de l'Equip Aurek van aparèixer al llindar d'un passadís que desembocava a
l'hangar.
Desplegats
en formació circular, Shaak Ti i els padawans que van entrar amb l'Equip Bacta
s'arraïmaven enmig del recinte.
Trenta
metres a la dreta d’en Mace, Dyne i dos oficials d’Intel·ligència estudiaven
les dades que els hi enviaven diverses sondes robot que serpentejaven per tota
la sala, algunes d'elles polvoritzant sobre el terra una substància molt
volàtil. Les portes de l'hangar, verticals i ben lubricades, estaven obertes
revelant un oval de cel negre.
–Un balandre
Huppla Pasa Tisc va ocupar aquest hangar fa menys de dues setmanes estàndard –va
dir Dyne en veu alta, perquè tothom pogués sentir-ho–. La disposició de la
plataforma d'aterratge i la rampa de desembarcament coincideixen amb les de la
nau classe Punworcca 116 que es va enlairar de Geonosis durant la batalla.
–La nau
d’en Dooku –va xiuxiuejar Mace.
–Una suposició
raonable, Mestre Windu –va admetre Dyne. Després de diversos segons d'estudiar
les pantalles dels monitors del seu equip i parlar amb els seus companys, va afegir–:
El sòl revela rastres de dos éssers que van estar aquí al mateix temps que el
balandre.
La llum
verda d'un dels droides va il·luminar els panells metàl·lics del sòl. Dyne va
dirigir al droide perquè es concentrés en certes zones, i va tornar a estudiar
les dades.
–El primer
ésser va sortir del balandre i va caminar fins a aquest punt –va indicar una
zona propera a la porta oberta–. Prenent en consideració la impressió de les
petjades i la longitud del seu pas, m'arriscaria a dir que mesura uns cent
noranta-cinc centímetres d'alçada i que porta botes amb soles una mica
desgastades.
Sí, era Dooku!, va pensar Mace.
Les
sondes robot van enfocar les seves llums en una altra zona, i Dyne va prosseguir.
–Aquí, l'ésser
número u es va trobar amb l'ésser número dos, de menys pes i estatura i que
portava... –Dyne va consultar el que Mace va suposar seria una espècie de banc
de dades–... el que només puc descriure com un calçat de sola molt suau, fins i
tot pot ser que fossin sabatilles. Aquest segon ser desconegut va arribar
procedent dels turboascensors situats a la part Est de l'edifici, i va
acompanyar a... Dooku, segons sembla, fins a una balconada situada sobre la
porta de l'hangar. Van tornar aquí seguint la mateixa ruta i es van separar:
Dooku va embarcar en la seva nau, i el nostre desconegut va tornar als
turboascensors.
Dyne va
ordenar a les sondes robot que rastregessin les petjades del segon ser i les va
seguir, no sense abans fer senyals a Mace, a Shaak Ti i als comandos perquè
avancessin darrere d'ell.
–En fila
de a u –va advertir Dyne–. I que ningú surti de la fila.
Mace i
Shaak Ti es van posar al capdavant del grup, seguits pels padawans i els
comandos clon. Quan els Mestres Jedi van arribar fins a Dyne i les seves
sondes, l'analista d'Intel·ligència ja es trobava davant de la porta d'un vell
turboascensor.
–Comprovat
–va exclamar Dyne, somrient de satisfacció–. L'ésser número dos va utilitzar
aquest turboascensor.
Girant-se
cap a la paret, va prémer el botó de trucada amb la seva enguantada mà dreta.
Quan l'ascensor va aparèixer, va passar un escàner pels comandaments de
l'interior.
–Segons
la memòria del vehicle, ha arribat procedent del sotssoterrani 2. Si no
descobrim allà el rastre del nostre desconegut, haurem d'anar retrocedint
nivell a nivell fins que el recuperem.
El
turboascensor era prou espaiós com perquè cabessin Dyne, els seus companys,
Mace, Shaak Ti, els dos comandants d'equip i les dues sondes robot. Valiant va
establir comunicació amb els soldats que es trobaven a l'exterior de l'edifici
i els hi va ordenar que es dirigissin al sotssoterrani 2, però els va advertir
que no s'apropessin als turboascensors del costat Est ni a qualsevol passadís o
túnel proper.
Quant el
vehicle es va aturar, els primers a sortir van ser les sondes robot,
nebulitzant el passadís en ambdues direccions. Una d'elles no havia recorregut
ni cinc metres quan es va aturar en ple vol i va dirigir els seus focus
detectors cap a terra.
–Vestigis
–va anunciar Dyne amb entusiasme–. Seguim en la partida.
Va sortir
de l'ascensor i va seguir les sondes robot fins a l'entrada d'un ample túnel.
Després que les sondes s’internessin uns metres en ell i tornessin, Dyne es va
girar cap a Mace, que esperava amb tots els altres al costat del turboascensor.
–Les empremtes
acaben aquí. A partir d'aquest punt, el desconegut va utilitzar un vehicle...
Segurament algun model de repulsor, encara que els droides no detecten cap
emissió fantasma.
Mace i
Shaak Ti es van unir amb Dyne i els seus companys d'equip davant de l'entrada
del túnel. La Jedi va intentar penetrar la foscor amb la seva mirada.
–On porta
el túnel?
Dyne va consultar
un holomapa.
–Si podem
confiar en un mapa que és més vell que qualsevol de nosaltres, connecta amb
altres túnels de Els Tallers que arriben als edificis contigus, a les foses, a
un antic camp d'aterratge... Deu tenir més de cent ramals.
–Oblidi’s
dels ramals –va dir en Mace–. Què hi ha al final d'aquest túnel?
L'oficial
d'Intel·ligència va navegar per tot un seguit de mapes i els estudià en
silenci.
–El túnel
principal arriba fins a l'extrem Oest del Districte del Senat.
Mace es
va internar un parell de metres en la foscor i va passar la mà pels mosaics de
la paret del túnel.
"Centenars
de senadors estan sota la influència d'un Senyor Sith anomenat Darth
Sidious", havia dit Dooku a Obi-Wan a Geonosis. Tornant amb Shaak Ti i els
comandants clon, Mace va dir:
–Necessitarem
més tropes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada