La venjança dels Sith (VIII)

Anterior

= Segona Part =

Seducció

La foscor és generosa, i és pacient.

És la foscor la qui sembra llavors de crueltat en la justícia, la que degota desdeny en la compassió, la qui enverina l'amor amb grans de dubte.

La foscor pot ser pacient perquè la menor gota de pluja pot fer germinar aquestes llavors.

I la pluja arribarà, i les llavors germinaran, ja que la foscor és el sòl en el que creixen, i són els núvols en les altures, i espera darrere de l'estrella que els dóna llum.

La paciència de la foscor és infinita.

Amb el temps, fins i tot les estrelles es consumeixen.

= 8 =

Línies de fractura

Mace Windu treia el cap per l'escotilla corrugada de l'hangar per tropes de la fragata. Amb una mà s'agafava al pom, aclucant els ulls davant el vent que castigava la capa a la seva esquena; i amb l'altra es feia ombra als ulls per evitar que li enlluernés la brillantor d'un dels miralls orbitals que concentraven la llum diürna del planeta capital. En aquest moment, el mirall girava, i el crepuscle acostava al lloc de destí de la fragata.

Aquest lloc, una plataforma d'aterratge d'un quilòmetre d’ample situada a la vasta zona industrial del planeta, estava assenyalada per una columna de fum i vapor fortament inclinada que ascendia des de la superfície fins a les capes més elevades de l'atmosfera. Un rastre de fum que només ara començava a dispersar-se, enroscant-se des del seu petit punt d'origen en ser arrossegat pels vents atmosfèrics i convertint-se en una taca que abastava l'horitzó.

La fragata rugia per sobre dels congostos sense fons de duracer i permacret que conformaven el paisatge de Coruscant, viatjant en línia recta per la zona industrial sense preocupar-se per les rígides lleis de trànsit que controlaven els vols al planeta. Mentre la llei marcial no fos oficialment revocada pel Senat, el cel progressivament fosc només seria creuat per naus militars de la República, transports Jedi i vehicles d'emergència.

La fragata estava inclosa en les tres categories.

Mace ja podia veure la nau, o el que quedava d'ella, reposant a la socarrimada plataforma davant seu. Era només un tros de nau, un fragment, menys de la tercera part del que una vegada va ser la nau insígnia de la Federació de Comerç. I encara cremava, tot i l’escuma extintora que plovia des de cinc naus diferents i des dels soldats clon en servei d'emergència que l'envoltaven a la plataforma.

Mace va negar amb el cap. Una altra vegada Skywalker. L'Escollit.

Qui més podria haver aterrat aquesta massa? Qui més podria haver-la portat tan lluny?

La fragata va girar per aterrar verticalment, amb els repulsors udolant, i Mace va saltar abans que pogués posar-se, fent un gest amb el palmell obert al pilot per indicar-li que esperés. El pilot sense trets dins del seu casc va respondre amb un puny tancat.

És clar que, en realitat, no tenia trets. Sota el casc cuirassat, el pilot clon tenia un rostre que Mace Windu recordava massa bé.

Aquest rostre sempre li recordava que una vegada va tenir a Dooku al seu abast i va deixar que s'escapés.

A l'altra banda de la plataforma, una escotilla d'emergència va girar i es va obrir. Els equips d'emergència van forcejar amb una escala, i un moment després el Canceller Suprem, Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker es van trobar trepitjant la plataforma al costat de l'ardent nau, seguits de prop per una unitat R2 una mica castigada que es va elevar i després descendir sobre els seus coets de maniobra incorporats.

Mace va caminar amb rapidesa per reunir-se amb ells.

Les robes d’en Palpatine estaven socarrimades i esfilagarsades en les vores. Semblava feble i, a mesura que s'allunyaven de la nau, es recolzava una mica a l'espatlla de l’Skywalker. A l'altra banda, el Mestre Kenobi també semblava un tant adolorit. Anava cobert de pols, i un filet de sang li brollava d'una ferida al cap.

Skywalker, en canvi, conservava l'aparença de l'heroi de l’HoloNet que se suposava que era. Semblava més alt que els seus companys, com si hagués crescut en els mesos que feia que Mace no el veia. Portava el pèl regirat, les galtes rosades i el seu pas conservava la gràcia reposada d'un lluitador nat; però hi havia quelcom nou en el seu aspecte físic, potser en com movia el cap, o de la manera en què el pes del braç de Palpatine descansava sobre la seva espatlla, com si pertanyés en aquest lloc... o una cosa menys definible. Un nou repòs, una nova confiança. Una aura de poder interior.

Presència.

Skywalker ja no era el mateix jove que el Consell havia enviat a la Vora Exterior cinc mesos estàndard abans.

‒Canceller ‒Va dir Mace trobant-se amb ells‒. Es troba bé? Necessita atenció mèdica? ‒Va fer un gest sobre l'espatlla, cap a la fragata que els esperava‒. Tinc un camp quirúrgic complet...

‒No, no, no cal ‒Va dir Palpatine amb certa feblesa‒. Gràcies, Mestre Windu, però estic bé. Molt bé, gràcies a aquests dos.

Mace va assentir.

‒Mestre Kenobi? Ànakin?

‒Mai he estat millor ‒Va replicar Skywalker, aparentant convicció.

Kenobi es va limitar a assentir, fent una lleugera ganyota tocant-se la ferida del cap.

‒Només és un bony. Segur que necessiten aquest camp quirúrgic en un altre lloc.

‒Així és ‒Mace semblava esquerp‒. Encara no tenim ni una estimació preliminar de les baixes civils.

Va fer un gest a la fragata, i aquesta es va allunyar amb un rugit cap als incomptables incendis que pintaven de vermell la proximitat de la nit.

‒Ja hi ha una llançadora de camí. Canceller, estarà vostè en sòl del Senat en menys d'una hora. Ja s'ha notificat a l’HoloNet que vostè voldrà fer una declaració.

‒Així és. Així és ‒Palpatine va tocar a Mace al braç‒. Vostè sempre ha estat molt valuós per a mi, Mestre Windu. Gràcies.

‒Els Jedi ens sentim honrats de servir al Senat, senyor ‒potser hagués cert èmfasi en la paraula "Senat". Mace va romandre inexpressiu a mesura que apartava subtilment el braç de la mà del Canceller. Va mirar a Obi-Wan‒. Hi ha quelcom més que hagi d'informar, Mestre Kenobi? Què ha estat del general Grievous?

‒El Comte Dooku hi era ‒s’interposà Skywalker. Hi havia en el seu rostre una expressió que Mace no va poder desxifrar. Orgullosa, però temorosa, fins i tot infeliç‒. Ara és mort.

‒Mort? ‒Va passar la mirada d'Ànakin a Obi-Wan i de tornada al primer‒. És cert això? Heu matat al Comte Dooku?

‒El meu jove amic és massa modest. Ell va matar al Comte Dooku ‒Va dir Kenobi, somrient i tocant-se el bony del cap‒. Jo estava... fent una migdiada.

‒Però... ‒Mace va pestanyejar. Dooku era als separatistes el que Palpatine a la República: el centre de gravetat que mantenia unida una espiral galàctica d'interessos especials. Sense Dooku, la Confederació de Sistemes Independents deixaria de ser una confederació. Es desintegraria en qüestió de setmanes.

En qüestió de dies.

‒Però... ‒Va tornar a dir Mace.

I al final no se li va ocórrer res però.

Tot era tan sorprenent que va estar a punt, gairebé, però no del tot, d'arribar a somriure.

‒Aquestes són les millors notícies que sento des de... ‒negà amb el cap‒. Des de no recordo quan, Ànakin, com ho vas fer?

El jove Skywalker es va mostrar clarament, i de forma inexplicable, incòmode; aquesta nova presència, tan confiada, que exhibia es va ensorrar tan sobtadament com un escut sobrecarregat, i en lloc de mirar a Mace als ulls va desviar la mirada cap a Palpatine. D'alguna manera, Mace no va considerar això modèstia. També va mirar al Canceller, i, a poc a poc, va perdre la seva alegria, que es va transformar en un desconcert tenyit de sospita.

‒Va ser... completament extraordinari ‒Va dir Palpatine amb insipidesa, aliè a la mirada suspicaç d’en Mace‒. No sé res d'esgrima, és clar, però amb el meu ull inexpert, jo diria que el Comte Dooku va ser, potser... en excés confiat. Sobretot després de desfer-se tan netament del Mestre Kenobi.

Obi-Wan va enrogir, només una mica... i Ànakin enrogí bastant més.

‒Potser el jove Ànakin estigués... molt motivat ‒Va dir Palpatine, dedicant-li un somriure d’afecte ‒. Després de tot, Dooku només lluitava per matar un enemic, i Ànakin lluitava per salvar, si puc presumir d'aquest honor, a un amic.

Les celles d’en Mace es van enfosquir. Eren bones paraules. Potser fins i tot sinceres, però seguien sense agradar-li.

Ningú al Consell Jedi s'havia sentit còmode amb la relació tan estreta que Skywalker tenia amb el Canceller. I ja havien mantingut més d'una conversa al respecte amb Obi-Wan, quan Ànakin encara era el seu padawan. I ara, a Mace no li alegrava gens sentir a Palpatine parlar per un jove Jedi que no semblava preparat per parlar per si mateix.

‒Estic segur que el Consell es mostrarà molt interessat en el teu informe complet, Ànakin ‒Va dir, amb l'èmfasi just en "complet", per deixar clara la situació.

Skywalker va empassar saliva, i llavors, aquesta aura de confiança centrada i calmada es va reconstruir al seu voltant tan sobtadament com havia desaparegut.

‒Sí. Sí, és clar, Mestre Windu

‒I hem d'informar que Grievous va escapar ‒Va dir Obi-Wan‒. Segueix sent tan covard com sempre.

Mace va acceptar les notícies amb un assentiment.

‒Però no és més que un cap militar. Sense Dooku per mantenir unida la coalició, aquests suposats sistemes independents es disgregaran, i ells ho saben ‒Mirà directament als ulls del Canceller Suprem‒. Aquesta és la nostra millor oportunitat d'aconseguir la pau. Podem acabar ara mateix aquesta guerra.

I Mace Windu va buscar en la Força mentre Palpatine responia.

El món es va cristal·litzar al voltant d'ells gràcies a la percepció de la Força d’en Mace, esdevenint una gemma de realitat creuada per falles i línies de fractura de possibilitats. Aquest era el do especial d’en Mace: veure com encaixaven les persones i les situacions en la Força, per trobar les facetes que podrien trencar-se de forma útil i intuir quina mena de cop faria el millor tall. I malgrat no poder determinar quina importància tenien les estructures que percebia, ja que el núvol que es feia fosc en la Força des del renéixer dels Sith li dificultava cada vegada més la tasca, la presència de punts de ruptura seguia sent molt clara per a ell.

Mace havia donat suport a l'entrenament d'Ànakin Skywalker, tot i que anava en contra d'una tradició Jedi de mil·lennis, perquè l'estructura de línies de ruptura en la Força que l'envoltava li havia permès intuir cert grau de veritat en la conjectura d’en Qui-Gon que el jove nen esclau de Tatooine era el profetitzat Escollit, nascut per portar l'equilibri a la Força. Hi havia defensat l'ascens d'Obi-Wan al Mestratge, i que se li encomanés a aquest nou Mestre sense provar l’entrenament de l'Escollit, perquè la seva percepció única li havia mostrat poderoses línies de destinació unint les seves vides, per bé o per mal. El dia de l'elecció de Palpatine com a Canceller havia vist que el mateix Palpatine era un punt de ruptura de inimaginable importància: un home del que podia dependre el destí de la pròpia República.

I ara veia junts als tres homes, i l'intricat encaix de línies de fractura i de tensió que els unien era tan aclaparadorament poderós que la seva estructura estava més enllà de tot càlcul.

Ànakin era una mena de pivot central, el punt de suport d'una balança en la qual Obi-Wan estava a un costat, Palpatine a l'altre i tota la galàxia penjava en equilibri. Però el núvol que enfosquia la Força impedia a la seva percepció endinsar-se en el futur, més enllà d'una simple insinuació de cap a on podien conduir les coses. L'equilibri era ja tan delicat que no podia conjecturar el resultat de qualsevol variant: la menor empenta en qualsevol direcció generaria una oscil·lació caòtica. Podia passar qualsevol cosa.

Qualsevol cosa.

I l'encaix de línies de ruptura que unia uns amb els altres feia pudor al Costat Fosc.

Va alçar el cap i va mirar al cel. Va poder distingir la llançadora Jedi que, com un estel fugaç, es dirigia cap a ells a la tarda progressivament fosca.

‒Em temo que seguirà sense haver pau mentre Grievous segueixi en llibertat ‒Va dir el Canceller amb tristesa‒. Dooku era l'únic que controlava la monstruosa set de matança de Grievous. Sense Dooku, el general iniciarà una campanya de terror per la galàxia. Temo que aquesta guerra, lluny d'haver acabat, estigui a punt d'agreujar-se molt més.

‒I què passa amb els Sith? ‒Va dir Obi-Wan‒. La mort de Dooku hauria d'haver debilitat la foscor, però, en comptes d'això, sembla més forta que mai. Em temo que la intuïció del Mestre Yoda era encertada, i Dooku només era l'aprenent del Senyor Sith, i no el Mestre.

Mace va començar a caminar cap a la petita pista d'amarratge en la qual aterraria la llançadora Jedi, i els altres el van seguir.

‒El Senyor Sith, si és que encara existeix algun, es mostrarà en el seu moment. Sempre ho fan.

Esperava que Obi-Wan captés la insinuació i callés. Mace no sentia desitjos de parlar obertament d'aquesta investigació davant el Canceller Suprem.

Quan menys sabés Palpatine, millor.

‒Grievous és un trencaclosques més interessant ‒Va dir‒. El tenia a la seva mercè, Canceller, i la pietat no és una de les virtuts del general. Encara que tots ens alegrem que no li matés, no puc deixar de preguntar-me el perquè.

Palpatine va obrir les mans.

‒Només puc suposar que els separatistes preferien tenir-me d'ostatge a convertir-me en màrtir. Encara que això és impossible de saber; potser només fos un capritx del general. És un ésser molt erràtic.

‒Potser els líders separatistes el continguessin a canvi de certes... ‒Mace va deixar que la seva mirada vagués casualment fins a un punt situat en algun lloc sobre el cap del Canceller -... consideracions.

‒En absolut ‒Palpatine es va aixecar, allisant-se les robes‒. Una negociació de pau hauria significat reconèixer a la CSI com a Govern legítim dels sistemes rebels i, per tant, hauria equivalgut a perdre la guerra! No, Mestre Windu, aquesta guerra només acabarà d'una manera: amb una rendició incondicional. I això no passarà mentre Grievous segueixi amb vida.

‒Molt bé ‒Va dir en Mace‒. Aleshores els Jedi convertiran la captura del general Grievous en la seva tasca particular. ‒Va mirar a Ànakin, a Obi-Wan i després a Palpatine. Es va inclinar cap al Canceller, i la seva veu era greu i definitiva, amb una intensitat soterrada que insinuava, en el menor grau possible, sospita i advertència‒. Aquesta guerra ja ha durat massa. El trobarem, i aquesta guerra acabarà amb ell.

‒No tinc cap dubte d'això ‒Palpatine va seguir caminant al seu costat, de forma aparentment inconscient‒. Però no hem de subestimar com d’arterosos que poden arribar a ser els separatistes. Potser fins i tot la mateixa guerra que només sigui un pas d'un pla encara més ampli ‒Va dir amb elegància i senzilla precisió.

Obi-Wan va observar a Ànakin, que simulava no mirar per la finestra, mentre la llançadora Jedi volava cap a la plataforma d'aterratge privada del Canceller, a l'Edifici Administratiu del Senat. A la plataforma hi havia un petit contingent de benvinguda compost per senadors, i Ànakin s'esforçava desesperadament per fer veure que no buscava un rostre concret entre aquesta petita multitud. Però la simulació era una pèrdua de temps, Ànakin irradiava una excitació tan potent en la Força que Obi-Wan pràcticament podia sentir el tronar dels seus batecs.

Obi-Wan va emetre un sospir silenciós. Tenia una idea massa clara de quin era el rostre que esperava veure el seu antic padawan.

Quan la llançadora va tocar terra, el Mestre Windu va atreure la seva atenció des de l'altre costat de l'espatlla d'Ànakin. El Mestre korun va fer un gest gairebé invisible a Obi-Wan, que no va respondre de forma visible. Però quan Palpatine, Ànakin i R2 van desembarcar per reunir-se amb la multitud de simpatitzants, ell es va quedar endarrerit.

Ànakin es va aturar a la plataforma de descens i va mirar a Obi-Wan.

‒No véns?

‒No estic fet per a la política ‒Va dir Obi-Wan, mostrant la seva habitual forma de somriure‒. Jo informaré al Consell.

‒No ho hauria de fer jo també?

‒No cal. No és l'informe formal. A més ‒Obi-Wan va fer un gest amb el cap cap al grup d'equips de l’HoloNet que omplien la zona de vianants‒, algú ha de ser el noi de la foto.

‒L’home de la foto ‒Va corregir-lo Ànakin amb aire dolgut.

‒Cert, cert ‒Va dir Obi-Wan amb una rialleta amable‒. Vés a reunir-te amb el teu públic, home de la foto.

‒Espera un moment, tota aquesta operació va ser idea teva. Tu la vas planejar. Tu lideraves el rescat. Et toca rebre els aplaudiments.

‒No et lliuraràs fàcilment d'aquesta, el meu jove amic. Sense tu jo no hauria pogut arribar a la nau insígnia. Tu vas matar al Comte Dooku i vas rescatar solet al Canceller... I tot això mentre, i perdona que no ho oblidi, carregaves a l'esquena amb un vell Mestre Jedi inconscient. Per no parlar que has fet un aterratge que serà considerat un model impossible en tots els manuals de vol dels propers mil anys.

‒Només gràcies al teu entrenament, Mestre...

‒Això no és més que una excusa. Tu ets l'heroi. Vés a passar el teu dia de glòria envoltat de... ‒Obi-Wan es va permetre una tos lleugerament burleta-... polítics.

‒Au, Mestre, m'ho deus. I no només per salvar la pell per desena vegada...

‒Novena vegada. Allò de Cato Neimoidia no compta. Per començar, va ser culpa teva ‒Obi-Wan li va fer un gest amb la mà perquè s’allunyés‒. Et veuré al matí, quan informem sobre el que ha passat en la Vora Exterior.

‒Bé... D’acord. Només per aquesta vegada.

Ànakin va riure, va saludar amb la mà i va avançar a pas ràpid per atrapar a Palpatine quan aquest, amb la suavitat del transpariacer engreixat que proporciona tota una vida a la política, es barrejava amb els senadors.

L'escotilla va girar, tancant-se, i la llançadora es va elevar. El somriure d'Obi-Wan es va esvair en tornar-se cap a Mace Windu.

‒Volies parlar amb mi?

Windu es va acostar al seu costat al costat de la finestreta, assenyalant amb el cap l'escena de la plataforma d'aterratge.

‒És Ànakin. No m'agrada la seva relació amb Palpatine.

‒Ja hem tingut aquesta conversa abans.

‒Hi ha quelcom entre ells. Alguna cosa nova. Ho puc veure en la Força ‒la veu de Mace era àtona i esquerpa‒. Una cosa molt poderosa i increïblement perillosa.

‒Confiaria la meva vida a Ànakin ‒va dir Obi-Wan, estenent les mans.

‒Ja ho sé. Només desitjaria poder confiar la d'Ànakin al Canceller.

‒Sí ‒Va dir Obi-Wan, arrufant les celles‒. La política de Palpatine és de vegades... qüestionable, però estima a Ànakin com un vell oncle al seu nebot favorit

Mace va mirar per la finestreta.

‒El Canceller estima el poder. Si té alguna altra passió, no l’he notat.

Obi-Wan va negar amb el cap amb certa incredulitat.

‒Recordo que no fa molt eres un admirador seu.

‒Les coses canvien ‒Va dir Mace Windu amb gravetat.

Obi-Wan no va poder deixar d'estar d'acord mentre volaven sobre un paisatge trepitjat per restes fumejants on antany alts edificis plens d'éssers vivents van brillar al sol, rumb a un Temple ple dels records de molts, molts Jedi que mai tornarien d'aquesta guerra.

‒Què vols que faci? ‒Va dir al cap d'un moment.

‒No estic segur. Ja coneixes el meu poder, no sempre puc interpretar el que veig. Estigues alerta. Vigila a Ànakin i a Palpatine. El Canceller no és de confiança, i la seva influència en Ànakin és perillosa.

‒Però Ànakin és l'Escollit...

‒Més motiu encara per a témer una influència externa. Tenim evidències circumstancials que apunten que Sidious es troba en el cercle intern de Palpatine.

Obi-Wan va sentir de sobte dificultats per respirar.

‒Estàs segur?

Mace va negar amb el cap.

‒Res és segur. Però aquest atac... La captura de Palpatine ha de ser un treball des de dins. I el moment escollit... quan estàvem tan a prop seu, Mestre Kenobi! La informació que Ànakin i tu vau descubrir ens va fer seguir la pista del Senyor Sith fins a una fàbrica abandonada a Els Tallers, no molt lluny d'on Ànakin va aterrar el creuer. Quan va començar l'atac, estàvem seguint el seu rastre pels túnels subterranis. ‒Mace va mirar per la finestreta, cap al vast complex residencial que dominava l'horitzó per l'oest‒. El rastre ens va conduir al sots-soterrani del República Cinc-cents.

El República Cinc-cents era l'edifici més exclusiu del planeta. Entre els seus inquilins només es comptaven els increïblement rics o els increïblement poderosos, des de Raith Sienar, del conglomerat de Sistemes Sienar, fins al propi Palpatine.

‒Oh ‒Va ser tot el que va poder dir Obi-Wan.

‒Hem d’assumir la possibilitat, la probabilitat, que el que et va dir Dooku a Geonosis fora la veritat. Que el Senat està sota la influencia, sota el control, de Darth Sidious. Que ve passant des de fa anys.

‒ Tens... ‒Obi-Wan va haver d'empassar saliva abans de poder continuar‒,... tens algun sospitós?

‒Massa. L'única cosa que sabem de Sidious és que és bípede i d'aspecte bàsicament humà. Sate Pestage és el primer que m’acudeix a la ment. I tampoc descartaria a Mas Amedda. El Senyor Sith podria fins i tot estar amagat entre els Guàrdies Vermells. No hi ha manera de saber-ho.

‒Qui s'ocupa dels interrogatoris? ‒Va preguntar Obi-Wan‒. M'encantaria participar-hi. Les meves percepcions no són tan refinades com les d'alguns, però...

Mace va negar amb el cap.

‒Interrogar els consellers i els ajudants personals del Canceller Suprem? Impossible.

‒Però...

‒Palpatine no ho permetrà mai. Encara que no ho ha dit... ‒Mace va mirar per la finestra-... no estic segur ni que cregui en els Sith.

Obi-Wan va parpellejar.

‒Però, com pot...?

‒Mira-ho des del seu punt de vista. L'única prova que tenim és la paraula de Dooku. I ara és mort.

‒El Senyor Sith de Naboo, el zabrak que va matar a Qui-Gon...

Mace va arronsar les espatlles.

‒Mort, com ja saps ‒negà amb el cap‒. Les relacions amb el Despatx del Canceller són... difícils. Em fa por que hagi perdut la seva confiança en els Jedi. Jo, per descomptat, he perdut la confiança en ell.

‒Però ell no té autoritat per interferir en una investigació Jedi... ‒Obi-Wan va arrufar les celles, de sobte insegur‒. O sí?

‒El Senat ha cedit molt poder, i resulta difícil saber on acaba la seva autoritat.

‒Tan greu és?

Mace va estrènyer la mandíbula.

‒L’únic motiu pel qual no sospitem de Palpatine és que ja governa la galàxia.

‒Però estem més a prop que mai d'acabar amb els Sith. Això només poden ser bones notícies. I jo diria que l'amistat d'Ànakin amb Palpatine podria ser-nos d'utilitat, ja que ell té un accés al Canceller que altres Jedi només poden somiar. La seva amistat és un avantatge, no un perill.

‒No pots dir-ho.

‒Com dius?

‒Només Yoda i jo, de tot el Consell, sabem com de greu que és la situació. I ara tu. He decidit compartir això amb tu perquè estàs en una situació ideal per vigilar a Ànakin. Vigila'l. Només això.

‒Nosaltres... ‒Obi-Wan va negar amb el cap, impotent‒. Nosaltres no tenim secrets.

‒Hauràs de tenir aquest ‒Mace va entrecreuar els dits i els va estrènyer fins que els artells li petaren com trets làser‒. Skywalker és, possiblement, el Jedi més poderós que existeix, i cada dia és més i més fort, però no és estable. Tu ho saps. Ho sabem tots. Per això no se li pot atorgar el Mestratge. Hem de mantenir-lo fora del Consell malgrat les seves extraordinàries habilitats. I la profecia Jedi... no és absoluta. Com menys relació tingui amb Palpatine, millor.

‒Però segurament...

Obi-Wan es va contenir. Va pensar en les moltes vegades que Ànakin havia violat una ordre. Va pensar en com de resoludament lleial que era el seu antic padawan amb tot aquell que considerava un amic. Va pensar en el perill que corria Palpatine sense saber-ho, en tenir un Sith entre els seus consellers...

El Mestre Windu tenia raó. Era un secret que no li podia confiar a Ànakin.

‒Què puc dir-li?

‒No li diguis res. Sento el Costat Fosc al seu voltant. Al voltant dels dos.

‒Com ho està al voltant de tots ‒li va recordar Obi-Wan‒. El Costat Fosc ens toca a tots, Mestre Windu. Fins i tot a tu.

‒Ho sé massa bé, Obi-Wan ‒per un segon, Obi-Wan va veure quelcom salvatge i turmentant en els ulls del Mestre korun. Aquest va apartar la mirada‒. És possible que hàgim de... actuar contra Palpatine.

‒Actuar contra...?

‒Potser sigui l'única manera, si de debò està sent controlat per un Senyor Sith.

Tot el cos d'Obi-Wan s'havia insensibilitzat. Això no semblava real. No era possible que estiguessin tenint aquesta conversa.

‒Tu no has estat aquí, Obi-Wan ‒Mace es va mirar les mans amb desolació‒. Has estat lluitant en la Vora Exterior. No saps el que és haver de lidiar amb disputes miserables, amb interessos especials i amb els idiotes ambiciosos i avariciosos del Senat, ni amb les maniobres constants, cíniques i implacables de Palpatine per obtenir més poder, arrencant trossos de llibertat i embenant-nos les ferides amb escasses engrunes de seguretat. I per què? Mira aquest planeta, Obi-Wan! Hem renunciat a moltes llibertats, per ventura et sembla segur?

El cor li va donar un tomb a Obi-Wan. Aquest no era el Mace Windu que coneixia i admirava; era com si la foscor en la Força fos tan espessa a Coruscant com per insuflar el seu verí en l'esperit d’en Mace, i potser fins i tot conrear la sospita i la dissensió entre els membres del Consell Jedi.

La foscor externa era més perillosa quan s'alimentava de la foscor interna.

Hi havia temut trobar la situació molt deteriorada en tornar a Coruscant i al Temple, però ni en els seus somnis més foscos havia pensat que pogués agreujar-se tant.

‒Mestre Windu, Mace. Ens reunirem amb Yoda ‒Va dir amb fermesa‒. I se'ns passarà alguna cosa pel cap entre tots tres. Segur. Ja ho veuràs.

‒Potser sigui massa tard.

‒Potser ho sigui. I potser no. Només podem fer el que podem fer, Mace. Un Jedi molt, molt savi em va dir una vegada: "No necessitem guanyar. Només ens cal limitar-nos a lluitar."

Algunes de les arrugues es van esborrar llavors de la cara del Mestre korun, i quan va trobar la mirada d'Obi-Wan, hi havia una corba en la comissura de la boca que algun dia podria convertir-se en un somriure, un somriure trist i pesat, però un somriure al cap i a la fi.

‒Em sembla que havia oblidat a aquest Jedi concret ‒Va dir a poc a poc‒. Gràcies per recordar-m'ho.

‒És el mínim que podia fer ‒Va dir Obi-Wan alegrement, però la tristesa li pesava al pit.

Les coses han canviat, i molt.

========

Ànakin notava el cor bategant a la gola, però va seguir somrient, assentint, estrenyent mans i intentant obrir-se pas amb desesperació cap a un familiar androide de protocol de cap daurat que esperava més enllà de la multitud de senadors, amb el braç alçat en una petita temptativa de salutació a R2-D2.

Ella no hi era. Per què no era aquí?

Devia haver passat alguna cosa.

Sabia en les seves entranyes que li havia passat alguna cosa. Hauria tingut un accident, estaria malalta o hauria quedat atrapada en un dels moltíssims edificis assolits per les restes de la batalla d'avui... Podia estar atrapada en aquest mateix moment. Podia estar ferida, asfixiant-se, cridant-li pel seu nom, fins i tot sentint la proximitat de les flames...

Atura’t ja, es va dir. No està ferida. Si li hagués passat alguna cosa ho hauria sabut. Fins i tot estant a l'altra banda de la Vora Exterior.

Llavors, per què no era aquí?

Hi havia...?

Tot just podia respirar. No podia ni obligar-se a pensar-hi. No podia ni deixar de pensar-hi.

Hi havia canviat alguna cosa? En ella?

En el que sentia?

S’ho va fer per deixar-se anar de l’enganxosa abraçada de Tundra Dowmeia i de les seves insistents invitacions per visitar la mansió familiar en les aigües profundes de Mon Calamari, i va passar al costat del senador malastarià Ask Aak, disculpant-se amb un encongiment d'espatlles.

Tenia a un altre senador en ment.

R2 xiulava, brunzia i trinava intensament quan Ànakin va aconseguir per fi alliberar-se de la massa de polítics suats i avars de salutació.

‒No pot haver estat tan dolent. No exageris! ‒Va respondre C3PO amb un gest de displicència‒. Si tot just estàs abonyegat.

El xiulet de resposta d’R2 va sonar una mica a la defensiva. C3PO va emetre pel seu vocalitzador un indici d'estàtica que sonava clarament com una bufada desaprovadora.

‒En això estic d'acord. Fa molt que necessites una revisió. I jo afegiria que un bany.

‒3PO...

Ànakin es va acostar a l’androide que havia construït a la barraca d'esclaus de la seva mare a Tatooine, l’androide que havia estat el seu projecte i el seu amic durant la seva dolorosa infància, l’androide que ara servia a la dona que estimava...

3PO havia estat amb ella tots aquests mesos, l'havia vist tots els dies, l'havia tocat, pot ser que fins i tot avui, ja que podia sentir, ressonant en la seva closca electrobanyada, ressons d'ella que el van deixar sense respiració.

‒Oh, amo Ànakin! ‒Va exclamar 3PO‒. Estic molt content de trobar-lo bé! Un es preocupa quan es perd el contacte amb els amics! L'hi deia l'altre dia a la senadora, o va ser l'altra setmana? El temps sembla transcórrer molt de pressa, creu que podria tenir un moment per ajustar el meu calendari intern aprofitant que està...?

‒3PO, l'has vist? ‒Ànakin s'esforçava tant a no cridar que la seva veu va semblar un grall estrangulat‒. On està? Per què no ha vingut?

‒Oh, és clar, per descomptat, per descomptat. Oficialment, la senadora Amidala està extremadament ocupada ‒Va dir C3PO, impertorbable‒. Porta tot el dia confinada a l'ambaixada de Naboo, repassant la nova Acta de Seguretat, preparant-se per al debat de demà...

Ànakin no podia respirar. No era aquí, no hi havia vingut a rebre’l, per un debat?

El Senat. Odiava el Senat. Odiava tot allò relacionat amb ell.

Una boirina vermella es va formar al seu cap. Aquests conflictius, presumits, estrets de ment, avariciosos... Faria un favor a la galàxia si fos ara mateix fins allà i...

‒Espera ‒Va murmurar, parpellejant‒. Has dit "oficialment"?

‒Oh, sí, amo i Mestre Ànakin ‒3PO sonava completament virtuós‒. Aquesta és la meva resposta oficial a qualsevol pregunta referent al parador de la senadora. Durant tota la tarda.

La boirina vermella es va evaporar, deixant només llum del sol i un marejador aire fresc.

Ànakin va somriure.

‒I extraoficialment?

L’androide de protocol es va inclinar cap a ell i li va parlar en un xiuxiueig exageradament conspirador.

‒Extraoficialment, l'espera a la saleta.

Es va sentir com l'impacte d'un llamp. Però en el bon sentit. En el millor sentit que podia arribar a sentir-se un home des de, més o menys, el naixement de l'univers.

3PO va assenyalar lleugerament amb el cap cap als altres senadors i els equips de l’HoloNet que hi havia a prop.

‒Li va semblar que seria millor evitar una, ah, escena pública. I desitjava que jo li digués a vostè que creu que els dos podrien... evitar una escena pública... tota la tarda. I potser també tota la nit.

‒3PO! ‒Ànakin el va mirar pestanyejant, sentint un desig irracional de deixar anar una rialleta‒. Què estàs suggerint?

‒No podria dir-ho, senyor. Només segueixo les instruccions de la senadora.

‒Ets... ‒Ànakin va negar amb el cap, meravellat, mentre el seu somriure s'eixamplava fins a un punt en què li va semblar que podia partir-li les galtes‒. Ets sorprenent.

‒Gràcies, amo i Mestre Ànakin, encara que aquest crèdit és sobretot per... ‒C3PO va fer una elegant reverència-... al meu creador.

Ànakin no podia deixar de somriure.

Després d'això, l’androide daurat de protocol va posar una mà afectuosa a la cúpula d’R2.

‒Anem, R2. He trobat una botiga de reparacions esplèndida a la Via Lipartiana.

Es van allunyar, girant i grinyolant després dels senadors que ja es barrejaven amb els equips de l’HoloNet. El somriure d'Ànakin es va esvair en veure'ls marxar.

Va sentir una presència darrere seu i es va tornar. Palpatine estava al seu costat amb un càlid somriure i una paraula amable, com sempre semblava estar quan Ànakin estava preocupat.

‒Què passa, Ànakin? ‒Va preguntar el Canceller, amable‒. Una cosa et preocupa. Ho noto.

‒No és res ‒Va respondre Ànakin, arronsant les espatlles, avergonyit i rebutjant la idea.

‒Ànakin, qualsevol cosa que pugui preocupar a algú com tu, per descomptat és alguna cosa. Deixa’m ajudar-te.

‒No hi ha res que pugui vostè fer. És que... ‒Ànakin va assenyalar amb el cap a 3PO i R2‒. Només pensava que fins i tot després de tot el que he fet, C3PO segueix sent l'únic dels que conec que em diu "Mestre".

‒Ah. El Consell Jedi ‒Palpatine va envoltar amb un braç les espatlles d'Ànakin i li va donar una encaixada de camarada‒. Crec que podré ser-te d'ajuda en aquest problema.

‒De veritat?

‒Em sorprendria molt no ser-ho.

El somriure d’en Palpatine seguia sent càlid, però els seus ulls s'havien tornat distants.

‒Potser hagis notat que tinc cert talent ‒va murmurar‒, per sortir-me’n amb la meva.

Següent