CAPÍTOL 7
Entrant
a la boca de la cova, Obi-Wan i la Reina de les Calaveres van veure les restes
fossilitzades de moltes criatures encastades a les parets de la caverna. Un
fred vent va entrar a la cova i va lliscar a través dels buits en els antics
ossos, produint un so que certament era esgarrifós, com un grunyit inhumà
barrejat amb el ressò d'un crit de mort.
Mentre
caminaven més profundament a la cova, Obi-Wan va mirar a les parets i va dir:
–Podria si
us plau repetir el poema que la seva filla va recitar abans?
La Reina
de les Calaveres va respondre:
Més enllà de les calaveres que criden des
dels murs,
La primera estrella descansa on van caure els
gegants.
La segona estrella crema sota cascades.
La tercera estrella viu on habiten els monstres.
Ajustant
la llum del seu bastó de brillantor, Obi-Wan va dir:
–Òbviament,
la primera línia es refereix en aquesta àrea, i les «estrelles» són les gemmes
de poder. Sap el que signifiquen les altres paraules?
–Només que
donen la localització de cada gemma oculta.
–Nallàstia
va haver d'haver fet una bona feina amagant-les si ningú ha estat capaç de
trobar-les durant més de quatre mil anys. Però no podem deixar que això ens
aturi.
Van
procedir a través de la caverna fins que van aconseguir arribar a un túnel de
sostre baix. Trenta metres després, el túnel semblava acabar en una àrea de
total foscor.
–Mantingui’s
enrere, –va advertir-la Obi-Wan. Movent-se cap a la foscor, Obi-Wan es va
adonar que el túnel acabava abruptament sobre un profund avenc. El seu bastó de
brillantor era capaç d'il·luminar objectes fins a cinquanta metres, i podia
veure una àmplia paret a l'altra banda de l'avenc, a prop de quinze metres de
distància. Va estendre el bastó sobre la vora del sòl, però les parets de
l'avenc es van esvair en una àrea negra distant. Només podia imaginar la
profunditat de l'avenc.
A la
dreta cap a sota d'Obi-Wan, va veure el que semblava ser un pont natural, de
prop d'un metre d'ample, que s'estenia sobre l'avenc cap a un altre forat fosc,
possiblement un altre túnel. Estava considerant si podria ser capaç de saltar
al pont quan va percebre a la Reina de les Calaveres al seu costat.
–És un
llarg camí cap avall, –va comentar la Reina de les Calaveres.
–I després
més, –va afegir Obi-Wan. Va assenyalar al pont natural i va dir–: Sembla que és
l'únic camí a través. Creu que pot saltar a ell?
–No si
no tinc per què fer-ho, –va respondre la Reina de les Calaveres.
Per a
sorpresa d'Obi-Wan, la Reina de les Calaveres va baixar sobre la vora del sòl,
llavors va caminar cap a un sortint estret, just a sota de la seva posició, del
qual Obi-Wan no s'havia adonat. El sortint viatjava pel mur fins al pont. No
era una escalada fàcil, però era preferible a un llarg salt sobre l'abisme
fosc.
Obi-Wan
va seguir a la Reina de les Calaveres, que estava contra la paret mentre
s'obria pas pel sortint. Estava just caminant cap al pont quan Obi-Wan va
sentir el sortint cedir sota el seu pes. Mentre les seves mans i genolls
esgarrapaven la paret, es va empènyer, llançant-se cap al pont. Hi va haver un
horrible so de cruixit mentre aterrava amb força davant de la Reina de les
Calaveres, estenent els seus braços als seus laterals per evitar que el seu cos
rodés fora del pont.
–Està bé?
-va preguntar la Reina de les Calaveres.
–Més o
menys, –va dir Obi-Wan mentre s'aixecava del pont. Mirant per la vora a la
foscor de sota, va reprimir un calfred involuntari.
La Reina
de les Calaveres va dir:
–Sonà com
si s'hagués trencat alguna cosa.
–Ho vaig
fer, –va admetre Obi-Wan–. Dues costelles.
La Reina
de les Calaveres va panteixar.
–Els
Jedi... és a dir, sents dolor?
–Sí, –va
dir Obi-Wan amb naturalitat–. Però podem controlar-lo–. Sense més explicació,
va fer un gest a la Reina de les Calaveres perquè li seguís sobre el pont.
Estaven a mig camí per sobre quan Obi-Wan va escoltar un clic de la paret darrere
d'ell. Girà per mirar passant a la Reina de les Calaveres fins a una petita
àrea de la paret de l'avenc on un panell s'havia lliscat cap enrere per revelar
un forat rodó.
–Ajupi’s!
–va cridar Obi-Wan mentre estenia el braç cap al sabre làser.
La Reina
de les Calaveres va caure a terra, llançant-se contra el pont, just mentre esclatava
una forta explosió de foc blàster i tres rajos d'energia es llançaven des del
forat de la paret. El sabre làser ja estava cremant mentre els rajos d'energia arribaven
a la seva posició, i ell el va balancejar amb força cap a ells, provocant una
petita explosió.
El so de
foc blàster va fer ressò per l'avenc, després es va apagar. La Reina de les
Calaveres es va aixecar.
–Què ha
passat?
Obi-Wan
va assenyalar a la paret per darrere d'ella, on el fum estava sortint del forat
destrossat.
–Era un
parany antic de làser automatitzat, un projector làser ocult acoblat a la
paret. Jo diria que estava equipat amb un sensor per fer que disparés a
qualsevol que estigués a mig camí del pont. Sap si Nallàstia Octan va
instal·lar tals paranys al llarg de la caverna?
–No ho
sé. És possible que ho fes per protegir les gemmes de poder dels pirates.
Sospito que si un viatgés fins al fons d'aquest avenc, trobaria les restes de
molts caça-tresors desafortunats.
Després
de creuar el pont fins a l'altre costat de l'avenc, Obi-Wan i la Reina de les
Calaveres van entrar a un túnel que els va portar a una càmera de sostre alt.
Per a la seva sorpresa, les parets de la cambra estaven perfilades d'enormes
estàtues d'éssers alienígenes, algunes de més de vuit metres d'altura. Si les
estàtues eren fidels, els éssers eren criatures similars als insectes amb
quatre braços i dos ulls multifacetats.
Obi-Wan
va preguntar:
–Ha vist
alguna vegada alguna cosa com això a Nallàstia?
–Mai, –va
respondre la Reina de les Calaveres.
–Són bastant
antigues, –va observar Obi-Wan–. Probablement precedien a l'arribada dels
colons humans.
–Vol dir
que una civilització extraterrestre va existir una vegada en aquesta lluna?
–Depèn de
com ho miri, –va dir Obi-Wan–. Des de la seva perspectiva, la seva gent és l’alienígena.
Hi havia
catorze estàtues en total, dotze de les quals estaven alçades; les dues
restants jeien a terra, trencades en molts trossos. Al principi, Obi-Wan
sospitava que el parell destrossat havia estat bolcat deliberadament, però
llavors es va adonar d'una àmplia esquerda entreteixida a terra de la cambra,
just sota l'àrea on les dues estàtues caigudes havien estat una vegada.
Semblava que un terratrèmol podria haver estat el culpable de fer caure les
estàtues.
–Em pregunto
què els va passar, –va dir la Reina de les Calaveres, meravellant-se davant les
estàtues–. Als alienígenes, vull dir. Es van morir? O es van mudar a un altre
món?
–No tinc
ni idea, però hauria de ser difícil passar-les per alt, –va dir Obi-Wan. Ell va
mirar passant a les estàtues cap a una entrada que semblava ser un passadís cap
a una altra cambra. Llavors va mirar enrere a les dues estàtues caigudes, i les
paraules li van arribar. Va dir en veu alta–: La primera estrella descansa on
van caure els gegants.
–Podria ser
això? –Va preguntar la Reina de les Calaveres.
–Vegem,
–va dir Obi-Wan, i es va moure cap a l'àmplia esquerda a terra. Després d'una
major inspecció, l'esquerda s'obria en un buit obert. Estenent el seu bastó de
brillantor, Obi-Wan va mirar al forat, però en lloc de veure una gemma, es va
trobar a si mateix mirant als ulls daurats d'una gran serp.
Hisssssssssssss!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada