dimarts, 10 d’abril del 2018

El Laberint del Mal (XI)

Anterior


11

Del transbordador, al qual les seves llums d'aterratge havien atret l'atenció d'Obi-Wan a Cato Neimoidia, va desembarcar quelcom més que analistes i tècnics d'Intel·ligència. A bord anava Yoda, ansiós per veure amb els seus propis ulls el que Obi-Wan i Ànakin havien descobert.
Els tècnics havien aconseguit que l’holoprojector de la Mecano-cadira repetís la imatge de Lord Sidious, i els criptògrafs de la República treballaven braç a braç amb els Jedi, confiant que el dispositiu, una vegada transportat a Coruscant i examinat a consciència, revelaria secrets encara més grans.
Negant-se a perdre de vista la Mecano-cadira. Ànakin va sol·licitar supervisar el seu trasllat al transbordador que l'esperava. Sentint-se innecessaris, Obi-Wan i Yoda van decidir fer una passejada pels passadissos del palau del Virrei Gunray. El venerable Mestre Jedi semblava pensatiu mentre caminaven, i el silenci només era trencat pel retrunyir de les distants bateries i el so del bastó de Yoda en copejar el polit terra.
Yoda era inescrutable.
Obi-Wan no estava segur de si l'ancià Jedi reflexionava sobre la imatge de Sidious o sobre els dos Jedi morts en els combats de Cato Neimoidia. Cada dia morien més i més Jedi, i gran part d'ells queien sota el foc enemic, com els soldats clon. Ferits, cecs, cremats, privats de braços o cames..., apedaçats per la bota i els tancs de bacta. Més de mil padawans havien perdut als seus Mestres, i més de mil Mestres havien perdut als seus padawans. Ja feia temps que, quan els Jedi es reunien, no parlaven de la Força, sinó de les seves campanyes militars. S'havien construït nous sabres làser, però no en un exercici de creació i meditació, sinó per enfrontar-se als rigors del combat cos a cos.
Quan van arribar a l'extrem d'un llarg passadís, Obi-Wan i Yoda van fer mitja volta i van emprendre el camí de tornada.
–Una cosa important vosaltres heu trobat, Obi-Wan –va dir Yoda sense apartar els ulls del terra–. El Comte Dooku aliat amb algú està, una prova d'això és. En aquesta guerra, els Sith paper més important del que nosaltres comprenem tenen.
El nom "Sidious" només havia sorgit una vegada des que es va declarar la guerra: a Geonosis, quan Dooku va dir a un empresonat Obi-Wan que un Senyor Sith anomenat així controlava a centenars de senadors republicans. En aquell moment, Obi-Wan va creure que Dooku mentia per intentar convèncer-li que seguia sent amic dels Jedi i que només intentava vèncer els poders del Costat Fosc amb els seus propis mètodes. Tot i així, inclús després que Dooku revelés haver rebut entrenament Sith, Yoda i altres membres del Consell seguien creient que mentia sobre Sidious. Dos d'aquests membres estaven convençuts que Dooku era el mateix Senyor Fosc i que, d'alguna manera, s'havia tutelat a si mateix –potser mitjançant un holocró Sith– en l'aprenentatge i l'ús dels poders del Costat Fosc.
Ara, aquest Sidious semblava ser real, i Obi-Wan no sabia què pensar.
Havien organitzat una caça dels aliats Sith d’en Dooku gairebé des del principi de la guerra. Era sabut que Dooku va entrenar a diversos Jedi en les arts fosques; Cavallers Jedi que van perdre la fe en els ideals de la República, padawans fascinats pel poder del Costat Fosc i novicis mal informats, com Asajj Ventress, el seu mentor havia estat un Jedi. Però la pregunta seguia en peu: Qui havia pogut ser el Mestre de Dooku?
Tretze anys abans, quan Obi-Wan va lluitar contra un Sith a Naboo i el va matar, havia matat un Mestre o a un aprenent? La pregunta es fonamentava en la creença que els Sith, havent-se derrotat a si mateixos un mil·lenni abans, van aprendre que un exèrcit de Sith mai tindria continuïtat, i que en cada moment donat només podien existir dos, Mestre i aprenent, doncs, d'haver-hi més d'un aprenent, aquests sempre conspirarien per combinar les seves forces i eliminar al seu Mestre.
Era més doctrina que regla; però una doctrina que havia aconseguit mantenir vius els Sith, encara que ocults, durant mil anys.
Però el Sith tatuat i amb petites banyes que Obi-Wan havia matat a Naboo no va poder ser entrenat per Dooku, perquè, en aquell moment, el Comte encara era membre de l'Orde Jedi. Per molt que el Costat Fosc distorsionés la visió d'alguns fets, era impossible que Dooku hagués portat una doble vida dins dels mateixos murs del Temple.
–Mestre Yoda –va dir Obi-Wan–, és possible que Dooku no mentís en dir que Sidious tenia al Senat sota control?
Yoda va sacsejar lleument el cap sense deixar de caminar.
–Al Senat nosaltres investigàrem. I molt arrisquem fent el que vam fer, qüestionar secretament a aquells que servim. Però cap prova trobàrem. –Va mirar a Obi-Wan–. Si el control del Senat Sidious tingués, a la República no hauria derrotat ja? El Nucli i la Vora Interior en mans de la Confederació no estarien?
Yoda va fer una pausa.
–Potser que Dooku es revelés a Geonosis un accident va ser. O potser no, i que busquéssim a Sidious volia, deixant-li a ell les mans lliures per a la guerra dirigir. Què opines, Obi-Wan? Mmmm?
Obi-Wan es va creuar de braços.
–He pensat molt en aquell dia, i durant molt de temps, Mestre, i crec que Dooku no va poder evitar descobrir-se a si mateix..., encara que després es penedís. Quan fugia cap a la seva nau, gairebé vaig tenir la impressió que va permetre que el veiéssim. Com si volgués col·locar-nos en una disjuntiva. La meva primera idea va ser que intentava assegurar la fugida de Gunray i la resta dels líders separatistes, però el meu instint em diu que anhelava desesperadament demostrar-nos com de poderós que s'havia tornat. Crec que realment es va veure sorprès pels esdeveniments. Però, en lloc de matar-nos a Ànakin o a mi, ens va perdonar la vida per enviar un missatge als Jedi.
–Raó tens, Obi-Wan, l'orgull li va trair. A mostrar-nos el seu veritable rostre li va obligar.
–Va poder ser entrenat per aquest tal... Sidious?
–La raó així ho dicta. Acceptat per Sidious va ser, després de la mort del que tu vas matar.
Obi-Wan va pensar en això.
–He sentit rumors sobre la primerenca fascinació de Dooku pel Costat Fosc. No es va produir cap incident en el Temple que impliqués el robatori d'un holocró Sith?
Yoda va tancar els ulls i va assentir amb el cap.
–Veritable aquest rumor és. Però comprèn, Obi-Wan, que Dooku un Jedi va ser, i durant molts, molts anys. La decisió d'abandonar l'Orde difícil és. Influït per moltes coses va ser. La mort del teu antic Mestre d'elles és..., tot i que venjat per tu Qui-Gon fora.
Yoda va mirar a Obi-Wan.
–Complicat això és. No simplement pel que sabem, sinó pel que no sabem; per la qual cosa hem de suposar.
Yoda es va interrompre i va assenyalar un banc tallat.
–Asseguem-nos una estona. Il·luminar-te potser pugui.
Obi-Wan va seure, encara que el seu cor bategava desbocat.
–Per Qui-Gon i per a altres un valent Mestre Jedi Dooku va ser –explicà en Yoda–. Poderós era. Tan hàbil com desdenyós. I el més important, convençut del poder del Costat Fosc era. Arreu senyals hi havia, molt de temps abans que al Temple tu vinguessis: Fins i tot molt abans que Qui-Gon arribés. Grans injustícies, favoritismes, corrupció... Cada vegada més sovint, als Jedi recorrien perquè la pau mantinguessin. Cada vegada més morts hi havia. Cada vegada més fora de control dels esdeveniments eren.
–Pressentí el Consell que els Sith havien tornat?
–Mai absents ells van estar, Obi-Wan. Però més poderosos de cop i volta es van tornar. A la superfície més es van acostar. Molt de la profecia Dooku va parlar.
–La profecia de l’Escollit?
–Una profecia major: que els temps foscos en la Força tornaven. Nascut en aquests moments, l'equilibri a la Força l'Escollit tornaria.
–Ànakin –va xiuxiuejar Obi-Wan.
Yoda el va mirar un llarg moment.
–Difícil de dir és –va dir ràpidament–. Potser si. Potser no. El mantell que sobre tots tendeix el Costat Fosc més important és. Moltes, moltes discussions Dooku tenia. Amb mi i amb altres membres del Consell. Especialment amb el Mestre Sifo-Dyas.
Obi-Wan va esperar.
–Bon amics ells eren. Per la Força unificadora units. Però Sifo-Dyas angoixat pel Mestre Dooku estava, angoixat pel seu desencís cap a la República i per l'abstracció entre els Jedi. Sifo-Dyas va veure com la mort d’en Qui-Gon en Dooku repercutia. I aquesta repercussió el ressorgiment dels Sith va ser. –Yoda va capcinejar amb tristesa–. De la partida imminent d’en Dooku el Mestre Sifo-Dyas es va assabentar. I fins i tot el naixement del Moviment Separatista potser va sentir.
–I, així i tot, el Consell es va lamentar de la marxa de Dooku com si fos un idealista –va apuntar Obi-Wan.
Yoda va seguir mirant fixament a terra.
–Allò en el que Dooku s'havia convertit amb els seus propis ulls va veure, i a creure-s’ho es va negar. Jo sí que ho vaig creure.
–Però, com va poder Dooku contactar amb Sidious? O va ser a l’inrevés?
–Impossible de saber és, però a Sidious com a mentor va acceptar.
–Va poder Sifo-Dyas haver previst també això?
–També impossible de saber és. Creiem que així va poder ser, que al Sidious Dooku buscaria. No per unir-se a ell, sinó per destruir-lo.
–Va poder aquesta idea motivar a Dooku per abandonar l'Orde?
–Potser, però el poder del Costat Fosc fins al cor més ferm pot seduir.
Obi-Wan es va girar per mirar a Yoda.
–Mestre, va ordenar Sifo-Dyas la creació d'un exèrcit clon?
Yoda va fer que sí amb el cap.
–Almenys, amb els kaminoans va contactar.
–Sense coneixement del Consell?
–Així és, però del seu contacte inicial un registre existeix.
Obi-Wan va donar curs a part de la seva frustració.
–Hauria d’haver interrogat més a fons a Lama Su.
–Interrogats els kaminoans van ser. Molta informació ells ens van oferir.
–Segur? –va preguntar Obi-Wan, sorprès–. Quan?
–Reservats van ser la primera vegada que a Kamino vaig anar. Que ells amb tu ja havien parlat van dir. Que Sifo-Dyas l'ordre havia donat, que Tyranus el model per als clons havia ofert i que per a la República els clons eren. Ni a Sifo-Dyas ni a Tyranus els kaminoans en persona van arribar a veure. Però després, després de l'atac a Kamino, més coses vaig descobrir de Taun We i Ko Sai. Més coses sobre la forma de pagament d'aquest exèrcit.
–El pagament per part d’en Sifo-Dyas?
–De Tyranus.
–No va poder ser Tyranus un àlies d’en Sifo-Dyas? Potser va adoptar aquest nom per poder negar la implicació dels Jedi, en cas que l’exèrcit clon fos descobert.
–Això mateix jo vaig desitjar. Però abans que a Kamino Jango Fett arribés, Sifo-Dyas assassinat va ser.
–Assassinat?
Yoda va estrènyer els seus fins llavis.
–Sense resoldre el crim segueix..., però si, assassinat.
–Algú va descobrir el seu encàrrec –va dir Obi-Wan, més per a si mateix que per al Mestre Jedi–. Potser Dooku? –va preguntar a Yoda.
–Una teoria jo tinc... Res més. Un assassinat Dooku va cometre. Després, dels arxius Jedi tot rastre de Kamino va esborrar. D'aquesta manipulació la Mestra Jocasta Nu proves va trobar... Proves dels actes d’en Dooku, encara que ben ocultes estaven.
Obi-Wan va recordar la seva visita als arxius per intentar esbrinar la localització de Kamino, però Jocasta Nu li va dir que aquell sistema planetari no existia. Per quina raó aquell dia, feia ja tres anys, es va quedar mirant tan intensament el bust de brònzium del Comte Dooku que hi havia a la biblioteca?
–No obstant això, l'exèrcit clon va seguir sent finançat i creat –va dir per fi–. Pot ser que Sifo-Dyas i Tyranus fossin socis?
–De la nostra ignorància altre exemple aquest és, però amb tots dos bàndols Jango Fett clarament jugava. Per als que estaven al costat de la República, a Bogg IV va anar a servir de model per als clons. Però com assassí a sou a Dooku també servia. D’intermediari va fer amb la clawdita que va intentar assassinar a Amidala.
Obi-Wan va recordar haver vist a Fett en el circ de Geonosis, al costat d’en Dooku, en una llotja reservada als dignataris.
–Ell coneixia l'existència de tots dos exèrcits. Va poder haver matat a Sifo-Dyas?
–Potser.
–No es va poder rastrejar l'origen dels pagaments... més enllà de Tyranus, vull dir?
–De Bogg IV a un laberint d'enganys ells em van conduir.
–No van informar els kaminoans de si algú havia intentat persuadir-los per no crear l'exèrcit?
–Intercedir ningú va intentar. D'haver-ho fet, els nostres enemics massa aviat s'haurien descobert.
–Així que Dooku no va tenir cap més elecció que crear un exèrcit paral·lel de droides abans que els clons estiguessin entrenats i preparats.
–Sembla que així va ser.
Obi-Wan va callar un instant.
–Quan vaig estar presoner a Geonosis, Dooku em va dir que durant el bloqueig de Naboo la Federació de Comerç era aliada d'en Sidious, però que després aquest l'havia traït. Dooku em va assegurar que Gunray li va demanar ajuda, i que va intentar informar al Consell. Però que, després de diversos avisos, el Consell es va negar a creure’l. És cert, Mestre?
–Més mentides –va respondre Yoda–. Dooku intentava aconseguir que a la seva causa t’unissis.
"Has d’unir-te a mi, Obi-Wan!", li havia dit Dooku. "Junts podrem destruir els Sith!"
–Si Gunray no hagués estat tan ansiós per assassinar la Padmé Amidala...! –va xiuxiuejar Obi-Wan–. Si jo hagués fracassat a rastrejar el dard que va matar a la clawdita...!
–Ignorants de l'existència de l'exèrcit clon hauríem romàs.
–Segur que els kaminoans haurien contactat amb nosaltres, Mestre.
–En algun moment. Però, mentrestant, l'exèrcit separatista en nombre hagués crescut. Llavors, invencible hagués estat.
Obi-Wan va aclucar els ulls.
–Allò meu no va ser un cas de sort cega.
Yoda va capcinejar.
–A descobrir l'existència d'aquest exèrcit clon estàvem destinats. A lluitar en aquesta guerra estàvem destinats.
–I just a temps. El Consell no podia concebre que Dooku no fos un idealista. Potser Dooku mai va creure que els Jedi fóssim capaços de convertir-nos en generals.
–Ximpleries aquestes són –va grunyir en Yoda–. Guerrers sempre hem estat.
–Però ajudem a recuperar l'equilibri en la Força, o els nostres actes només contribueixen a l'enfortiment del Costat Fosc?
Yoda va fer una ganyota.
–Impacient aquest tipus de xerrada em torna. Críptic aquest conflicte és... per la forma en què va començar i per la forma en què es desenvolupa. Però pels ideals de la República lluitem. Vèncer i restaurar la pau nostres prioritats han de seguir sent. Després, al fosc cor d'aquest assumpte ens dedicarem. Exposar la veritat és el que volem.
Yoda té raó, es va dir Obi-Wan. Si els Jedi no haguessin descobert l'existència de l'exèrcit clon, els separatistes de Dooku haurien aparegut de sobte en escena amb desenes de milions de droides de combat i amb flotes senceres de naus de guerra, i s'haurien escindit de la República sense tenir necessitat si més no de presentar batalla. Però una coexistència pacífica amb la Confederació era impossible; els separatistes haurien sagnat a la República fins a deixar-la seca. La guerra hagués estat inevitable, i els Jedi s'haurien vist atrapats enmig del conflicte... com ho estaven ara.
Però per què Yoda no li havia parlat abans de Sifo-Dyas?
O és que pretenia donar-li una altra lliçó, com la hi va donar en encarregar-li la localització de Kamino? Era la manera que tenia Yoda de dir-li que per buscar alguna cosa que semblava no haver-hi havia d'analitzar els efectes que provocava en el món que l'envoltava. "La diferència entre coneixement i saviesa", havia dit Dex, l'amic d'Obi-Wan, mentre intentava identificar la font del dard que va matar a Zam Wessel, quan ni tan sols l'anàlisi dels droides del Temple havia pogut descobrir-ho.
Quan va aixecar la vista, es va adonar que Yoda l’observava.
–Els teus pensaments et descobreixen, Obi-Wan. Crec que molt abans parlar amb tu vaig haver.
–La teva és la saviesa de segles, Mestre.
–Els anys no importen. Molt ocupat lliurant una guerra has estat. Al teu tossut padawan ensenyant. A Dooku i els seus lacais perseguint... Més foscos els esdeveniments es tornaran. Dooku i Sidious intenten que als seus interessos aquesta guerra serveixi.
–Aviat capturarem a Dooku.
–Fins al teu èxit a Naboo, el vel del Costat Fosc no es va alçar. De les mans de Dooku aquesta guerra ha escapat. Davant la justícia els dos han de ser portats. I davant la justícia han de ser portats també tots aquells a qui Sidious al Costat Fosc ha atret –Yoda va llançar una mirada seriosa a Obi-Wan–. Descobrir el rastre de Sidious has. Una oportunitat per acabar amb aquesta guerra Ànakin i tu teniu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada