11
Del
transbordador, al qual les seves llums d'aterratge havien atret l'atenció d'Obi-Wan
a Cato Neimoidia, va desembarcar quelcom més que analistes i tècnics d'Intel·ligència.
A bord anava Yoda, ansiós per veure amb els seus propis ulls el que Obi-Wan i Ànakin
havien descobert.
Els
tècnics havien aconseguit que l’holoprojector de la Mecano-cadira repetís la
imatge de Lord Sidious, i els criptògrafs de la República treballaven braç a
braç amb els Jedi, confiant que el dispositiu, una vegada transportat a
Coruscant i examinat a consciència, revelaria secrets encara més grans.
Negant-se
a perdre de vista la Mecano-cadira. Ànakin va sol·licitar supervisar el seu
trasllat al transbordador que l'esperava. Sentint-se innecessaris, Obi-Wan i
Yoda van decidir fer una passejada pels passadissos del palau del Virrei
Gunray. El venerable Mestre Jedi semblava pensatiu mentre caminaven, i el
silenci només era trencat pel retrunyir de les distants bateries i el so del
bastó de Yoda en copejar el polit terra.
Yoda era
inescrutable.
Obi-Wan
no estava segur de si l'ancià Jedi reflexionava sobre la imatge de Sidious o
sobre els dos Jedi morts en els combats de Cato Neimoidia. Cada dia morien més
i més Jedi, i gran part d'ells queien sota el foc enemic, com els soldats clon.
Ferits, cecs, cremats, privats de braços o cames..., apedaçats per la bota i els
tancs de bacta. Més de mil padawans havien perdut als seus Mestres, i més de
mil Mestres havien perdut als seus padawans. Ja feia temps que, quan els Jedi
es reunien, no parlaven de la Força, sinó de les seves campanyes militars.
S'havien construït nous sabres làser, però no en un exercici de creació i
meditació, sinó per enfrontar-se als rigors del combat cos a cos.
Quan van
arribar a l'extrem d'un llarg passadís, Obi-Wan i Yoda van fer mitja volta i
van emprendre el camí de tornada.
–Una cosa
important vosaltres heu trobat, Obi-Wan –va dir Yoda sense apartar els ulls del
terra–. El Comte Dooku aliat amb algú està, una prova d'això és. En aquesta
guerra, els Sith paper més important del que nosaltres comprenem tenen.
El nom
"Sidious" només havia sorgit una vegada des que es va declarar la
guerra: a Geonosis, quan Dooku va dir a un empresonat Obi-Wan que un Senyor
Sith anomenat així controlava a centenars de senadors republicans. En aquell
moment, Obi-Wan va creure que Dooku mentia per intentar convèncer-li que seguia
sent amic dels Jedi i que només intentava vèncer els poders del Costat Fosc amb
els seus propis mètodes. Tot i així, inclús després que Dooku revelés haver
rebut entrenament Sith, Yoda i altres membres del Consell seguien creient que
mentia sobre Sidious. Dos d'aquests membres estaven convençuts que Dooku era el
mateix Senyor Fosc i que, d'alguna manera, s'havia tutelat a si mateix –potser
mitjançant un holocró Sith– en l'aprenentatge i l'ús dels poders del Costat
Fosc.
Ara,
aquest Sidious semblava ser real, i Obi-Wan no sabia què pensar.
Havien
organitzat una caça dels aliats Sith d’en Dooku gairebé des del principi de la
guerra. Era sabut que Dooku va entrenar a diversos Jedi en les arts fosques;
Cavallers Jedi que van perdre la fe en els ideals de la República, padawans
fascinats pel poder del Costat Fosc i novicis mal informats, com Asajj
Ventress, el seu mentor havia estat un Jedi. Però la pregunta seguia en peu:
Qui havia pogut ser el Mestre de Dooku?
Tretze
anys abans, quan Obi-Wan va lluitar contra un Sith a Naboo i el va matar, havia
matat un Mestre o a un aprenent? La pregunta es fonamentava en la creença que
els Sith, havent-se derrotat a si mateixos un mil·lenni abans, van aprendre que
un exèrcit de Sith mai tindria continuïtat, i que en cada moment donat només
podien existir dos, Mestre i aprenent, doncs, d'haver-hi més d'un aprenent,
aquests sempre conspirarien per combinar les seves forces i eliminar al seu
Mestre.
Era més
doctrina que regla; però una doctrina que havia aconseguit mantenir vius els
Sith, encara que ocults, durant mil anys.
Però el
Sith tatuat i amb petites banyes que Obi-Wan havia matat a Naboo no va poder ser
entrenat per Dooku, perquè, en aquell moment, el Comte encara era membre de
l'Orde Jedi. Per molt que el Costat Fosc distorsionés la visió d'alguns fets,
era impossible que Dooku hagués portat una doble vida dins dels mateixos murs
del Temple.
–Mestre
Yoda –va dir Obi-Wan–, és possible que Dooku no mentís en dir que Sidious tenia
al Senat sota control?
Yoda va
sacsejar lleument el cap sense deixar de caminar.
–Al
Senat nosaltres investigàrem. I molt arrisquem fent el que vam fer, qüestionar
secretament a aquells que servim. Però cap prova trobàrem. –Va mirar a Obi-Wan–.
Si el control del Senat Sidious tingués, a la República no hauria derrotat ja?
El Nucli i la Vora Interior en mans de la Confederació no estarien?
Yoda va
fer una pausa.
–Potser que
Dooku es revelés a Geonosis un accident va ser. O potser no, i que busquéssim a
Sidious volia, deixant-li a ell les mans lliures per a la guerra dirigir. Què
opines, Obi-Wan? Mmmm?
Obi-Wan
es va creuar de braços.
–He pensat
molt en aquell dia, i durant molt de temps, Mestre, i crec que Dooku no va
poder evitar descobrir-se a si mateix..., encara que després es penedís. Quan
fugia cap a la seva nau, gairebé vaig tenir la impressió que va permetre que el
veiéssim. Com si volgués col·locar-nos en una disjuntiva. La meva primera idea
va ser que intentava assegurar la fugida de Gunray i la resta dels líders
separatistes, però el meu instint em diu que anhelava desesperadament demostrar-nos
com de poderós que s'havia tornat. Crec que realment es va veure sorprès pels
esdeveniments. Però, en lloc de matar-nos a Ànakin o a mi, ens va perdonar la
vida per enviar un missatge als Jedi.
–Raó tens,
Obi-Wan, l'orgull li va trair. A mostrar-nos el seu veritable rostre li va
obligar.
–Va poder
ser entrenat per aquest tal... Sidious?
–La raó
així ho dicta. Acceptat per Sidious va ser, després de la mort del que tu vas
matar.
Obi-Wan
va pensar en això.
–He sentit
rumors sobre la primerenca fascinació de Dooku pel Costat Fosc. No es va
produir cap incident en el Temple que impliqués el robatori d'un holocró Sith?
Yoda va
tancar els ulls i va assentir amb el cap.
–Veritable
aquest rumor és. Però comprèn, Obi-Wan, que Dooku un Jedi va ser, i durant
molts, molts anys. La decisió d'abandonar l'Orde difícil és. Influït per moltes
coses va ser. La mort del teu antic Mestre d'elles és..., tot i que venjat per
tu Qui-Gon fora.
Yoda va
mirar a Obi-Wan.
–Complicat
això és. No simplement pel que sabem, sinó pel que no sabem; per la qual cosa
hem de suposar.
Yoda es
va interrompre i va assenyalar un banc tallat.
–Asseguem-nos
una estona. Il·luminar-te potser pugui.
Obi-Wan
va seure, encara que el seu cor bategava desbocat.
–Per Qui-Gon
i per a altres un valent Mestre Jedi Dooku va ser –explicà en Yoda–. Poderós
era. Tan hàbil com desdenyós. I el més important, convençut del poder del
Costat Fosc era. Arreu senyals hi havia, molt de temps abans que al Temple tu
vinguessis: Fins i tot molt abans que Qui-Gon arribés. Grans injustícies,
favoritismes, corrupció... Cada vegada més sovint, als Jedi recorrien perquè la
pau mantinguessin. Cada vegada més morts hi havia. Cada vegada més fora de
control dels esdeveniments eren.
–Pressentí
el Consell que els Sith havien tornat?
–Mai absents
ells van estar, Obi-Wan. Però més poderosos de cop i volta es van tornar. A la
superfície més es van acostar. Molt de la profecia Dooku va parlar.
–La profecia
de l’Escollit?
–Una profecia
major: que els temps foscos en la Força tornaven. Nascut en aquests moments,
l'equilibri a la Força l'Escollit tornaria.
–Ànakin –va
xiuxiuejar Obi-Wan.
Yoda el
va mirar un llarg moment.
–Difícil
de dir és –va dir ràpidament–. Potser si. Potser no. El mantell que sobre tots
tendeix el Costat Fosc més important és. Moltes, moltes discussions Dooku
tenia. Amb mi i amb altres membres del Consell. Especialment amb el Mestre Sifo-Dyas.
Obi-Wan
va esperar.
–Bon amics
ells eren. Per la Força unificadora units. Però Sifo-Dyas angoixat pel Mestre
Dooku estava, angoixat pel seu desencís cap a la República i per l'abstracció
entre els Jedi. Sifo-Dyas va veure com la mort d’en Qui-Gon en Dooku
repercutia. I aquesta repercussió el ressorgiment dels Sith va ser. –Yoda va
capcinejar amb tristesa–. De la partida imminent d’en Dooku el Mestre Sifo-Dyas
es va assabentar. I fins i tot el naixement del Moviment Separatista potser va
sentir.
–I, així
i tot, el Consell es va lamentar de la marxa de Dooku com si fos un idealista –va
apuntar Obi-Wan.
Yoda va
seguir mirant fixament a terra.
–Allò en
el que Dooku s'havia convertit amb els seus propis ulls va veure, i a creure-s’ho
es va negar. Jo sí que ho vaig creure.
–Però, com
va poder Dooku contactar amb Sidious? O va ser a l’inrevés?
–Impossible
de saber és, però a Sidious com a mentor va acceptar.
–Va poder
Sifo-Dyas haver previst també això?
–També impossible
de saber és. Creiem que així va poder ser, que al Sidious Dooku buscaria. No
per unir-se a ell, sinó per destruir-lo.
–Va poder
aquesta idea motivar a Dooku per abandonar l'Orde?
–Potser,
però el poder del Costat Fosc fins al cor més ferm pot seduir.
Obi-Wan
es va girar per mirar a Yoda.
–Mestre,
va ordenar Sifo-Dyas la creació d'un exèrcit clon?
Yoda va
fer que sí amb el cap.
–Almenys,
amb els kaminoans va contactar.
–Sense coneixement
del Consell?
–Així
és, però del seu contacte inicial un registre existeix.
Obi-Wan
va donar curs a part de la seva frustració.
–Hauria
d’haver interrogat més a fons a Lama Su.
–Interrogats
els kaminoans van ser. Molta informació ells ens van oferir.
–Segur? –va
preguntar Obi-Wan, sorprès–. Quan?
–Reservats
van ser la primera vegada que a Kamino vaig anar. Que ells amb tu ja havien
parlat van dir. Que Sifo-Dyas l'ordre havia donat, que Tyranus el model per als
clons havia ofert i que per a la República els clons eren. Ni a Sifo-Dyas ni a
Tyranus els kaminoans en persona van arribar a veure. Però després, després de
l'atac a Kamino, més coses vaig descobrir de Taun We i Ko Sai. Més coses sobre
la forma de pagament d'aquest exèrcit.
–El pagament
per part d’en Sifo-Dyas?
–De
Tyranus.
–No va
poder ser Tyranus un àlies d’en Sifo-Dyas? Potser va adoptar aquest nom per
poder negar la implicació dels Jedi, en cas que l’exèrcit clon fos descobert.
–Això mateix
jo vaig desitjar. Però abans que a Kamino Jango Fett arribés, Sifo-Dyas
assassinat va ser.
–Assassinat?
Yoda va estrènyer
els seus fins llavis.
–Sense resoldre
el crim segueix..., però si, assassinat.
–Algú va
descobrir el seu encàrrec –va dir Obi-Wan, més per a si mateix que per al
Mestre Jedi–. Potser Dooku? –va preguntar a Yoda.
–Una teoria
jo tinc... Res més. Un assassinat Dooku va cometre. Després, dels arxius Jedi
tot rastre de Kamino va esborrar. D'aquesta manipulació la Mestra Jocasta Nu
proves va trobar... Proves dels actes d’en Dooku, encara que ben ocultes estaven.
Obi-Wan
va recordar la seva visita als arxius per intentar esbrinar la localització de
Kamino, però Jocasta Nu li va dir que aquell sistema planetari no existia. Per
quina raó aquell dia, feia ja tres anys, es va quedar mirant tan intensament el
bust de brònzium del Comte Dooku que hi havia a la biblioteca?
–No obstant
això, l'exèrcit clon va seguir sent finançat i creat –va dir per fi–. Pot ser
que Sifo-Dyas i Tyranus fossin socis?
–De la
nostra ignorància altre exemple aquest és, però amb tots dos bàndols Jango Fett
clarament jugava. Per als que estaven al costat de la República, a Bogg IV va
anar a servir de model per als clons. Però com assassí a sou a Dooku també
servia. D’intermediari va fer amb la clawdita que va intentar assassinar a
Amidala.
Obi-Wan
va recordar haver vist a Fett en el circ de Geonosis, al costat d’en Dooku, en
una llotja reservada als dignataris.
–Ell coneixia
l'existència de tots dos exèrcits. Va poder haver matat a Sifo-Dyas?
–Potser.
–No es
va poder rastrejar l'origen dels pagaments... més enllà de Tyranus, vull dir?
–De Bogg
IV a un laberint d'enganys ells em van conduir.
–No van
informar els kaminoans de si algú havia intentat persuadir-los per no crear
l'exèrcit?
–Intercedir
ningú va intentar. D'haver-ho fet, els nostres enemics massa aviat s'haurien
descobert.
–Així que
Dooku no va tenir cap més elecció que crear un exèrcit paral·lel de droides
abans que els clons estiguessin entrenats i preparats.
–Sembla que
així va ser.
Obi-Wan
va callar un instant.
–Quan vaig
estar presoner a Geonosis, Dooku em va dir que durant el bloqueig de Naboo la
Federació de Comerç era aliada d'en Sidious, però que després aquest l'havia
traït. Dooku em va assegurar que Gunray li va demanar ajuda, i que va intentar
informar al Consell. Però que, després de diversos avisos, el Consell es va
negar a creure’l. És cert, Mestre?
–Més mentides
–va respondre Yoda–. Dooku intentava aconseguir que a la seva causa t’unissis.
"Has
d’unir-te a mi, Obi-Wan!", li havia dit Dooku. "Junts podrem destruir
els Sith!"
–Si
Gunray no hagués estat tan ansiós per assassinar la Padmé Amidala...! –va
xiuxiuejar Obi-Wan–. Si jo hagués fracassat a rastrejar el dard que va matar a la
clawdita...!
–Ignorants
de l'existència de l'exèrcit clon hauríem romàs.
–Segur que
els kaminoans haurien contactat amb nosaltres, Mestre.
–En algun
moment. Però, mentrestant, l'exèrcit separatista en nombre hagués crescut.
Llavors, invencible hagués estat.
Obi-Wan va
aclucar els ulls.
–Allò meu
no va ser un cas de sort cega.
Yoda va
capcinejar.
–A descobrir
l'existència d'aquest exèrcit clon estàvem destinats. A lluitar en aquesta
guerra estàvem destinats.
–I just
a temps. El Consell no podia concebre que Dooku no fos un idealista. Potser
Dooku mai va creure que els Jedi fóssim capaços de convertir-nos en generals.
–Ximpleries
aquestes són –va grunyir en Yoda–. Guerrers sempre hem estat.
–Però ajudem
a recuperar l'equilibri en la Força, o els nostres actes només contribueixen a
l'enfortiment del Costat Fosc?
Yoda va
fer una ganyota.
–Impacient
aquest tipus de xerrada em torna. Críptic aquest conflicte és... per la forma
en què va començar i per la forma en què es desenvolupa. Però pels ideals de la
República lluitem. Vèncer i restaurar la pau nostres prioritats han de seguir
sent. Després, al fosc cor d'aquest assumpte ens dedicarem. Exposar la veritat
és el que volem.
Yoda té raó, es va dir Obi-Wan. Si els Jedi no
haguessin descobert l'existència de l'exèrcit clon, els separatistes de Dooku
haurien aparegut de sobte en escena amb desenes de milions de droides de combat
i amb flotes senceres de naus de guerra, i s'haurien escindit de la República
sense tenir necessitat si més no de presentar batalla. Però una coexistència
pacífica amb la Confederació era impossible; els separatistes haurien sagnat a
la República fins a deixar-la seca. La guerra hagués estat inevitable, i els
Jedi s'haurien vist atrapats enmig del conflicte... com ho estaven ara.
Però per
què Yoda no li havia parlat abans de Sifo-Dyas?
O és que
pretenia donar-li una altra lliçó, com la hi va donar en encarregar-li la
localització de Kamino? Era la manera que tenia Yoda de dir-li que per buscar
alguna cosa que semblava no haver-hi havia d'analitzar els efectes que provocava
en el món que l'envoltava. "La diferència entre coneixement i
saviesa", havia dit Dex, l'amic d'Obi-Wan, mentre intentava identificar la
font del dard que va matar a Zam Wessel, quan ni tan sols l'anàlisi dels
droides del Temple havia pogut descobrir-ho.
Quan va
aixecar la vista, es va adonar que Yoda l’observava.
–Els teus
pensaments et descobreixen, Obi-Wan. Crec que molt abans parlar amb tu vaig
haver.
–La teva
és la saviesa de segles, Mestre.
–Els anys
no importen. Molt ocupat lliurant una guerra has estat. Al teu tossut padawan
ensenyant. A Dooku i els seus lacais perseguint... Més foscos els esdeveniments
es tornaran. Dooku i Sidious intenten que als seus interessos aquesta guerra
serveixi.
–Aviat capturarem
a Dooku.
–Fins al
teu èxit a Naboo, el vel del Costat Fosc no es va alçar. De les mans de Dooku
aquesta guerra ha escapat. Davant la justícia els dos han de ser portats. I
davant la justícia han de ser portats també tots aquells a qui Sidious al
Costat Fosc ha atret –Yoda va llançar una mirada seriosa a Obi-Wan–. Descobrir
el rastre de Sidious has. Una oportunitat per acabar amb aquesta guerra Ànakin
i tu teniu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada