dilluns, 16 d’abril del 2018

El Laberint del Mal (XLII)

Anterior


42

–Afanya't, 3PO –va cridar la Padmé per sobre de la seva espatlla–. Llevat que vulguis que el Senat es converteixi en la teva tomba.
El droide de protocol va accelerar el pas.
–Li asseguro, senyora, que em moc tan de pressa com m'ho permeten els meus membres inferiors. Oh, maleït sigui el meu cos metàl·lic! Acabaré enterrat aquí!
Els amples i decorats vestíbuls que portaven fins a la Gran Rotonda estaven atestats de senadors, ajudants, membres del personal i droides, la majoria amb els braços plens de documents i discos de dades, i en alguns casos amb cars regals d’agraïts grups de pressió. Els guàrdies del Senat, amb el seu uniforme blau, i els clons, coberts amb els seus cascos, feien el que podien per supervisar l'evacuació, però, per culpa de les sirenes i els rumors, el que només era una alarma per precaució estava degenerant ràpidament fins a esdevenir pànic.
–Com pot estar passant això? –deia un sullustà a un gotal que es trobava al seu costat–. Com?
Padmé sentia la mateixa pregunta per tot arreu, entre els bith, els gran, wookiees, els rodians...
Com era possible que Coruscant fora envaït?
Ella també s'ho preguntava. Però es preocupava per quelcom més que Coruscant.
On és Ànakin?
Va intentar arribar fins a ell amb la seva ment, amb el seu cor.
Et necessito. Torna amb mi, de pressa!

L'atac d’en Grievous havia estat cronometrat de manera impecable. Molts delegats que habitualment no estarien a Coruscant i que van acudir per escoltar el discurs de Palpatine sobre l'Estat de la República, s'havien quedat per assistir les interminables festes que van seguir a la reunió. En vista de l'atac sorpresa, les conviccions de Palpatine semblaven ara més tristament prematures que quan les va expressar. I malgrat que els comentaris optimistes del Canceller Suprem van trobar molt ressò en tota la Gran Rotonda, Padmé no va deixar de notar que els senadors estaven envoltats per guardaespatlles o portaven una cuirassa més o menys esportiva, motxilles antigravetat o altres dispositius per fugir ràpidament en cas d'emergència.
Les paraules de Palpatine no havien satisfet a tothom.
Tretze anys abans. Padmé podia manifestar que era una de les poques dignatàries en les que els seus mons natals havien patit una invasió i una ocupació. Objectiu de la Federació de Comerç, Naboo va caure davant els neimoidians, i els seus pares i consellers van ser arrestats i empresonats. Ara, només era una més entre els milers de senadors als quals els seus mons havien estat igualment envaïts i saquejats. Això no obstant, es negava a acceptar que Coruscant pogués caure davant la Confederació... fins i tot amb la seva flota reduïda a la meitat, fins i tot amb els seus efectius desplegats en amplis i llunyans fronts de batalla. Els rumors deien que els edificis del Sector Diplomàtic estaven reduïts a runa, que droides de combat apareixien sense parar a la plaça Loijin, que els gratacels del nivell mitjà es veien inundats de geonosians i droides... Encara que aquests rumors fossin certs, Padmé estava convençuda que Palpatine trobaria la forma d'expulsar a Grievous del Nucli... una altra vegada.
Potser fes tornar les unitats que participaven en els setges als mons de la Vora Exterior.
I això significava que faria tornar a Ànakin.
Es va reprendre a si mateixa per ser egoista. Però, és que no tenia dret? Per ventura no s'havia guanyat aquest dret?
Només per una vegada?
De moment, el Senat semblava indemne. No obstant això, Seguretat creia prudent evacuar a tothom fins als refugis profundament enterrats sota l'hemisferi del edilici i l'enorme plaça situada davant seu. Amb la majoria de les rutes autonavegables col·lapsades, ningú podia fugir de Coruscant. I sempre hi havia la possibilitat que Grievous s’acarnissés en blancs civils, tal com havia fet abans en innombrables ocasions.
Empesa per la multitud, Padmé va xocar amb un delegat de Gran que va clavar els seus tres ulls en ella.
–I tu t’oposaves a l'Acta de Reclutament Militar! –Li va escopir en plena cara–. Què dius ara?
No tenia resposta. A més, portava rebent retrets similars des del principi de la guerra. Era típic de tots aquells que no entenien que ella es preocupava per la Constitució, no pel destí final de les rutes comercials.
Va sentir com algú pronunciava el seu nom, i va veure a Bail Organa i Mon Mothma acostant-se fins on C-3PO i ella es trobaven momentàniament bloquejats. Els acompanyaven dos Jedi femelles..., les Mestres Shaak Ti i Stass Allie.
–Has vist al Canceller? –va preguntar Bail.
Padmé va negar amb el cap.
–Probablement és a l'oficina de treball.
–Nosaltres venim d'allà –va explicar Shaak Ti–. I l'oficina està buida. Fins i tot els seus guàrdies han desaparegut.
–L’hauran escortat fins als refugis –va suggerir Padmé. Bail va mirar més enllà de la seva espatlla i va agitar la mà per cridar l'atenció sobre la seva persona.
–És Mas Amedda –va explicar en benefici de la Padmé–. Ell sabrà on trobar al Canceller.
L'alt i grisós chagrian es va obrir pas entre la multitud.
–El Canceller Suprem no tenia cap reunió programada fins després –va dir en resposta a la pregunta d’en Bail–. Suposo que estarà a la seva residència.
–El República Cinc-cents –va xiuxiuejar Shaak Ti plena de frustració–. Precisament vinc d'allà.
Amedda la va mirar sobtadament preocupat.
–I el Canceller no estava?
–No ho sé, no estava buscant-lo –va respondre la Jedi–. La Mestra Allie i jo revisarem el seu despatx a l'Edifici Administratiu del Senat i de la República. –Va mirar a la Padmé, a Bail i als altres–. On anireu vosaltres?
–On pensàvem anar –va dir Bail.
–Els turboascensors no donen l'abast als refugis –va informar Stass Allie–. Passaran hores abans que s'evacuï tot el Senat. El meu aerolliscant està en la plataforma de desembarcament, al Nord-Oest de la plaça. Amb ell podreu anar directament als refugis.
–No el necessitareu Shaak i tu? –es va interessar la Padmé.
–Utilitzarem la motojet amb la qual he arribat fins aquí.
–Agraïm el vostre gest –va dir Bail–, però diuen que la plaça està acordonada.
–Us escoltarem –va assegurar Stass Allie.
Diversos soldats destinats al passadís van obrir camí per al grup, i poc després van arribar fins a les portes que donaven a la plaça principal. Allà, els va tallar el pas un comando clon.
–No poden sortir per aquí –va dir el comando de manera contundent.
–Vénen amb nosaltres –va aclarir Shaak Ti.
Fent senyal als companys d'armadura blanca, el comando es va fer a un costat i va franquejar el pas al grup de la Padmé. El cel sobre la plaça estava atestat d'helicòpters i transports de personal. S'estaven desplegant BT-TT i altres peces d'artilleria mòbil.
Les Jedi van portar la Padmé, C-3PO, Bail i Mon Mothma fins al flotador de sostre obert. La motojet estava aparcada al costat d'ell.
Shaak Ti va passar una cama per sobre del seient i va posar en marxa el motor. Stass Allie es va asseure darrere d'ella.
–Bona sort.
Els senadors i el droide van mirar com les dues Jedi s’enlairaven en direcció a l'Edifici Administratiu del Senat. Llavors, amb Bail pilotant, van abordar l’aerolliscant ovalat i es van deixar caure cap l'ample canó que s'obria per sota de la plaça.
El trànsit també era dens allà, però l'habilitat d’en Bail va fer que trobessin un buit i es van dirigir cap a l'entrada dels refugis, situada sota els hangars del Centre Mèdic del Senat.
Sense advertència prèvia, dos rajos de llum escarlata van caure sobre ells des d'algun lloc per sobre del dom del Senat.
–Caces Voltor! –va cridar Bail.
Padmé es va aferrar a C-3PO, mentre Bail feia girar al vehicle intentant escapar dels trets de plasma. El caça droide amb les ales en forma de beina que havia disparat només era un dels diversos que metrallaven vehicles, plataformes d'aterratge i edificis. Els helicòpters de la República els perseguien de prop, disparant els poderosos canons de les seves ales.
La boca de la Padmé estava oberta de sorpresa. Allò era una cosa que mai hagués esperat veure a Coruscant.
Bail feia tot el possible per esquivar els raigs làser i de plasma, però no era l'únic pilot que ho intentava i, ràpidament, les col·lisions formaren part d'una carrera d'obstacles. Deixant que l’aerolliscant descendís encara més, Bail es va dirigir cap a l'entrada més propera als refugis, fent cas omís del foc amic i enemic, que cada vegada plovia més a prop seu.
Una intensa flamarada de llum encegà la Padmé. L’aerolliscant es va decantar ostensiblement, fent que els seus ocupants gairebé caiguessin al buit. Va començar a sortir fum de la turbina d'estribord, i la petita nau va caure pràcticament a plom.
–Subjecteu-vos fort! –va cridar Bail.
–Estem perduts! –va assegurar C-3PO.
Padmé es va adonar que Bail es desviava cap a una plataforma de desembarcament rematada per un ample pont. Les llàgrimes brollaven dels seus ulls a causa d'una sobtada nàusea.
–Ànakin! –va cridar, estrenyent l'abdomen amb una mà–. Ànakin!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada