La venjança dels Sith (X)

Anterior

= 10 =

Mestres

Obi-Wan s'asseia al costat d’en Mace mentre tots dos observaven a Yoda escanejar l'informe. En els senzills allotjaments de Yoda, al Temple Jedi, cada cadira-beina suaument corbada i cada taula organiforme knurlada vibrava amb un poder reconfortant i acollidor. Era la mateixa energia que, segons recordava Obi-Wan, el va embolicar allà fins i tot de nen. Aquestes habitacions eren la residència de Yoda des de feia més de vuit-cents anys. Tot el que hi havia en elles reflectia la ressonància harmònica de la tranquil·la saviesa de Yoda, entonada al llarg de segles de frec. Seure a les habitacions de Yoda era inhalar serenitat, i per a Obi-Wan això era un gran regal en aquests temps turbulents.

Però quan Yoda els va mirar a través de la lluentor translúcida de l'informe holoprojectat que parlava de l'última esmena a l'Acta de Seguretat, els seus ulls mostraven qualsevol cosa menys calma; eren estrets i freds, i les seves orelles estaven aplanades al llarg del seu crani.

‒Aquest informe, d'on procedeix?

‒Els Jedi encara tenen amics al Senat ‒Va replicar Mace Windu en el seu to esquerp i monòton‒, de moment.

‒Quan aquesta esmena es presenti, aprovada serà?

Mace va assentir.

‒La meva font creu que s'aprovarà per unanimitat. Per unanimitat aclaparadora. Potser no passi d'aquesta tarda.

‒L'objectiu del Canceller en això poc clar és ‒Va dir Yoda a poc a poc‒. Tot i que el Senat el comandament nominal del Consell li atorgui, als Jedi controlar no podrà. La moral, la nostra autoritat sempre va ser; molt més que legal. A seguir ordres dels Jedi mai es limitaran!

‒No crec que pretengui controlar els Jedi ‒Va dir en Mace‒. En posar el Consell Jedi sota el control del Despatx del Canceller Suprem, aquesta esmena li proporciona autoritat constitucional per desfer a l'Orde.

‒Que aquesta intenció tingui no pots creure.

‒La seva intenció? ‒Va dir Mace sinistrament‒. Potser no. Però la seva intenció és irrellevant; l'únic que importa ara són les intencions que tingui el Senyor Sith que controla el nostre Govern. L'Orde Jedi pot ser l'única cosa que s'interposi entre ell i la dominació galàctica. Què creus que farà ell?

‒Autoritat per desfer l'Orde Jedi el Senat mai li atorgarà.

‒El Senat votarà precisament per autoritzar això. Aquesta tarda.

‒Les implicacions d'això comprendre no han!

‒Ja és igual el que comprenguin ‒Va dir en Mace‒. Saben on és el poder.

‒Però fins i tot dissolt l'Orde, fins i tot sense autoritat legal, Jedi seguirem sent. Els Cavallers Jedi a la Força serveixen des d'abans que la República Galàctica ha, i seguiran servint quan aquesta República només pols sigui.

‒Mestre Yoda, aquest dia pot arribar abans del que pensem. Aquest dia pot ser avui.

Mace va dirigir una mirada frustrada a Obi-Wan, que va recollir al moment el testimoni.

‒No sabem quins poden ser els plans del Senyor Sith ‒Va dir Obi-Wan‒, però podem estar segurs que Palpatine no és de fiar. Ja no. Aquesta acta de reclutament no és producte d'algun senador primmirat. Podem estar segurs que ha estat redactada per Palpatine en persona i que després va ser passada a algú controlat per ell per fer semblar que, un cop més, el Senat "l'obliga a acceptar, molt a pesar seu, poders extraordinaris en nom de la seguretat ". Temem que segueixi fent això fins al dia en què es vegi "obligat a acceptar, molt a pesar seu, convertir-se en dictador de per vida".

‒Estic convençut que aquesta és la següent etapa d'un pla dirigit contra el cor dels Jedi ‒Va dir en Mace‒. Un gest encaminat a la nostra destrucció. El Costat Fosc de la Força envolta al Canceller.

‒Com ha envoltat i protegit els separatistes des d'abans que comencés la guerra ‒Va afegir Obi-Wan‒. Si el Canceller està sent influït a través del Costat Fosc, tota aquesta guerra ha pogut ser, des del principi, un pla dels Sith per destruir l'Orde Jedi.

‒Especulacions! ‒Yoda va colpejar el terra amb el seu bastó de gimer, fent oscil·lar suaument la seva cadira flotant‒. De teories com aquesta no podem dependre. Proves necessitem. Proves!

‒Les proves poden ser un luxe que no ens podem permetre, ‒una llum perillosa apuntava als ulls d’en Mace Windu‒. Hem d'estar preparats per actuar.

‒Actuar? ‒Va preguntar Obi-Wan, apocat.

‒No podem permetre que ataqui a l'Orde. No podem permetre que prolongui innecessàriament aquesta guerra. Ja han mort massa Jedi. Està desmantellant la pròpia República! Igual que tu, Obi-Wan, he vist com és la vida fora de la República. Esclavitud. Tortura. Guerra sense fi.

La cara d’en Mace es va enfosquir amb la mateixa ombra distant i turmentada que Obi-Wan havia vist el dia anterior.

‒L’he vist a Nar Shaddaa i a Haruun Kal. He vist el que li va fer a Depa i a Sora Bulq. Siguin quines siguin les seves errades, la República és la nostra única esperança de justícia i de pau. És la nostra única defensa contra la foscor. Palpatine pot arribar a aconseguir el que els separatistes no han aconseguit: acabar amb la República. Si ho intenta, haurà de ser retirat del seu lloc.

‒Retirat? ‒Va dir Obi-Wan‒. Vols dir arrestat?

Yoda va negar amb el cap.

‒A un lloc fosc aquests pensaments ens conduiran. Molt de compte hem de tenir.

‒La República és civilització. És l'única que tenim ‒Mace va mirar fixament als ulls de Yoda i als d'Obi-Wan, i aquest va poder sentir la calor de la seva mirada‒. Hem d'estar preparats per a realitzar actes radicals. És el nostre deure.

‒Però ‒Va protestar Obi-Wan, atordit‒ estàs parlant de traïció...

‒Les paraules no em fan por, Obi-Wan. Si això és traïció, que ho sigui. De tenir el suport del Consell, actuaria ara mateix. La veritable traïció seria no actuar.

‒Un acte semblant l'Orde Jedi podria destruir ‒Va dir en Yoda‒. La confiança del públic ja hem perdut...

‒Sense ànim de faltar-te al respecte, Mestre Yoda ‒el va interrompre Mace‒, però aquest és un argument polític. No podem permetre que l'opinió pública ens impedeixi fer el correcte.

‒Convençut de la teva correcció no estic ‒Va dir Yoda amb severitat‒. Actuar amb discreció devem, i a Lord Sidious descobrir! Actuar contra Palpatine existint dels Sith part d'un pla Sith podria ser, per al Senat i al públic contra els Jedi tornar! Perquè no acabem només separats, sinó proscrits.

Mace estava mig aixecat de la cadira.

‒L’espera proporciona avantatge als Sith...

‒Avantatge ja tenen! ‒Yoda li va punxar amb el bastó de gimer‒. El seu avantatge augmentarem si precipitadament actuem!

‒Mestres, Mestres, si us plau ‒Va dir Obi-Wan. Va mirar a un i un altre i va inclinar respectuosament el cap‒. Potser hi ha un camí intermedi.

‒Ah, és clar. Kenobi El Negociador. ‒Mace Windu va tornar a seure bé‒. Vaig haver de suposar-ho. Per això vas sol·licitar aquesta reunió, oi? Per intervenir en les nostres diferències. Si era possible.

‒Tan segur de les teves habilitats estàs? ‒Yoda va tancar els punys al voltant del pom del seu bastó‒. Fàcil de negociar aquest assumpte no és!

Obi-Wan va mantenir el cap cot.

‒A mi em sembla ‒Va dir amb compte‒ que el mateix Palpatine ens ha proporcionat una sortida. Ha dit, tant a tu, Mestre Windu, com en el seu discurs davant l’HoloNet, després de ser rescatat, que el general Grievous és l'únic obstacle per a la pau. Oblidem de moment a la resta dels líders separatistes. Deixem que Nute Gunray, San Hill i els altres fugin cap a on vulguin, i posem a tots els Jedi disponibles, a tots els nostres agents, i, si és possible, a tota la Intel·ligència de la República en persecució del parador del general Grievous. Això obligarà al Senyor Sith a actuar. Sabrà que si ens dediquem exclusivament a capturar-lo, Grievous no podrà eludir molt temps els nostres esforços per trobar-lo. Això traurà a Sidious a la llum. Haurà d'actuar d'alguna manera si vol que la guerra continuï.

‒Si aquesta guerra ha estat una operació Sith des del principi ‒Va dir en Mace‒, amb Dooku en un extrem i Sidious en l'altre, sempre va ser un pla dirigit contra nosaltres. Contra els Jedi. Per dessagnar-nos fent-nos perdre als nostres membres més joves i millors. Per convertir-nos en una cosa que mai vam voler ser.

Va negar amargament amb el cap.

‒Fa anys vaig tenir la veritat al meu abast, a Haruun Kal, en els primers mesos de la guerra. La vaig tenir, però no vaig comprendre com d’encertat que era.

‒Besllums de la veritat tots hem vist ‒Va dir Yoda amb tristesa‒. La nostra arrogància obrir del tot els ulls ens ha impedit.

‒Fins ara ‒Va afegir amb delicadesa Obi-Wan‒. Ara comprenem l'objectiu del Senyor Sith, sabem quines són les seves tàctiques i on buscar-lo. Els seus actes el descobriran. No pot escapar de nosaltres. No se'ns escaparà.

Yoda i Mace es van mirar amb les celles arrufades durant un llarg moment. Després, els dos es van tornar per mirar a Obi-Wan i van inclinar el cap en un reflex de la seva respectuosa reverència.

‒El cor de la qüestió el jove Kenobi ha vist.

Mace va assentir.

‒Yoda i jo estarem a Coruscant, vigilant els consellers i lacais de Palpatine, i actuarem contra Sidious en l'instant en què es descobreixi, però qui capturarà a Grievous? Jo he lluitat contra ell espasa contra espasa. És rival més que sobrat per a molts Jedi.

‒Ens preocuparem d'això quan el trobem ‒Va dir Obi-Wan amb un somriure d'esperança apuntant al seu rostre‒. Si escolto atentament, gairebé puc sentir a Qui-Gon recordant-me que "Allò possible només és distracció mentre no es faci present".

========

El general Grievous estava parat amb les cames separades i les mans agafades a la seva esquena mentre mirava pel finestral reforçat de l'enorme esfera del destructor geonosià. Però la immensa nau semblava petita contra l'escala de l'enorme cràter que s'alçava al seu voltant.

Estaven a Utapau, un món remot en els confins de la Vora Exterior. A nivell del sòl, molt per sobre d'on estava ara Grievous, el planeta semblava una esfera llisa de roca àrida castigada per interminables hipervents. Però des de la seva òrbita es podien veure les seves ciutats, fàbriques i espaiports, a mesura que la rotació del planeta treia a la llum, un a un, els seus cavernosos cràters. Eren de la mida de muntanyes invertides, i cada metre quadrat disponible de les seves parets internes estava cobert de ciutat. I cada metre quadrat de cada ciutat estava controlat per canons de droides bèl·lics separatistes per assegurar que els utapauencs es comportaven com era degut.

Utapau no participava en les Guerres Clon. Mai havia estat membre de la República i havia mantingut, prudentment, una postura de reposada neutralitat.

Fins que Grievous la va conquistar.

La neutralitat en aquests temps era un acudit. Un planeta era neutral sempre que fos menyspreat per la República o la Confederació. Si Grievous pogués riure, s'hauria rigut.

Més enllà del finestral, els líders separatistes creuaven la plataforma d'aterratge de permacret com les rates de claveguera que eren, en direcció a la nau que els portaria a la seguretat de la base recentment construïda al planeta Mustafar.

Però en ramat faltava una rata de claveguera.

Grievous va desviar una mica la mirada i va descobrir el reflex de Nute Gunray al transpariacer. El Virrei neimoidià ronsejava a l'entrada del centre de control. Grievous va mirar el reflex dels ulls bulbosos de sang freda sota l'elevada mitra.

‒Gunray ‒no va fer cap altre moviment‒. Per què segueixes aquí?

‒Hi ha coses que han de dir-se en privat, general ‒el reflex del Virrei llançava mirades a banda i banda del passadís‒. Em preocupa aquest nou trasllat. Ens vas dir que Utapau seria un lloc segur per a nosaltres. Llavors, per què es trasllada el Consell de Líders a Mustafar?

Grievous va sospirar. No tenia temps per explicacions llargues, esperava una transmissió secreta del propi Sidious. No podria rebre la transmissió estant allà Gunray, ni seguir la seva inclinació natural i donar al Virrei neimoidià un cop de peu que l’enviaria tan alt que es cremaria en la reentrada. Grievous seguia esperant, com cada dia, que Sidious li autoritzés a aixafar el crani d'en Gunray i el del seu ajudant, Rune Haako. Els dos eren escòria menjadora de cucs, repulsiva i covard. I els altres líders separatistes eren igual de vils.

Però, de moment, havia de mantenir una pretensió de cordialitat.

‒Utapau ‒Va dir a poc a poc Grievous, com si li ho expliqués a un nen‒ és un planeta hostil sota ocupació militar. Mai es va pretendre que fos alguna cosa més que una escala temporal, mentre es completaven les defenses de la base de Mustafar. I ara que s'han acabat, Mustafar és el planeta més segur de la galàxia. La fortalesa construïda allà podria resistir l'atac de tota l'Armada de la República.

‒Així hauria de ser ‒Va murmurar Gunray‒. La seva construcció gairebé deixa en fallida a la Federació de Comerç.

‒No em ploriquegi a mi pels diners, Virrei. No té cap interès per a mi.

‒Doncs hauria de tenir-ne, general. Són els meus diners amb el que finança tota aquesta guerra! Són els meus diners el que ha pagat aquest cos que porta i aquests MagnoGuàrdies seus demencialment cars! Són el meu diners...!

Grievous es va moure amb tanta rapidesa que va semblar teleportar-se des de la finestra fins a mig metre d’en Gunray.

‒De què serveixen els seus diners ‒Va dir, flexionant la mà articulada de durànium davant la cara del neimoidià‒ contra això?

Gunray es va encongir i va retrocedir.

‒Jo només... tinc dubtes sobre la seva capacitat per mantenir-nos fora de perill, general, només això. Jo..., nosaltres..., la Federació de Comerç, no podem treballar en un clima de por. Què passa amb els Jedi?

‒Oblidi als Jedi. No entren en aquesta equació.

‒No trigaran a trobar aquesta base!

‒La base és segura. Pot aguantar l'atac de mil Jedi. De deu mil.

‒Però s'està sentint? Està boig?

‒El que estic ‒Va replicar Grievous amb calma‒ és desacostumat al fet que discuteixin les meves ordres.

‒Som el Consell de Líders! A nosaltres no ens pot donar ordres! Nosaltres donem les ordres!

‒Està segur d'això? Vol apostar alguna cosa? ‒Grievous se li va acostar prou com per veure el reflex de la seva màscara als ulls color rosa d’en Gunray‒. Com, per exemple, la vida?

Gunray va continuar retrocedint.

‒Diu que estarem fora de perill a Mustafar, però també va dir que ens lliuraria a Palpatine com a ostatge, i ell se les hi va manegar per escapar de les seves mans!

‒Doni gràcies, Virrei ‒Va dir Grievous, admirant la llisa flexió de les articulacions dels seus dits com si la seva mà fora alguna classe de depredador exòtic‒, per no trobar-se vostè a les meves mans.

Grievous va tornar davant el finestral i va recuperar la seva posició original, amb les cames separades i les mans agafades a l'esquena. Si mirava un segon més el rosa malaltís de les galtes verd pàl·lides d’en Gunray s'arriscava a oblidar les seves ordres i a esquitxar amb el cervell del Virrei tot el camí d'aquí a Ord Mantell.

‒La seva nau l'espera.

Els seus sensors auditius van captar amb claredat el reptar de les sandàlies de Gunray retirant-se pel passadís. I no va ser ni un segon massa aviat, ja que els sensors de Grievous ja registraven el brunzit d'alarma de l’holocomunicador del centre de control. Es va tornar per mirar el disc, i quan la dringadissa va indicar que hi havia una transmissió, va pressionar la tecla "ACCEPTAR" i es va agenollar.

Amb el cap cot només podia veure la imatge hologràfica de la vora inferior de la túnica del gran Senyor, però era tot el que necessitava veure.

‒Sí, Lord Sidious.

‒Has traslladat el Consell Separatista a Mustafar?

‒Sí, Mestre. ‒Arriscà una mirada cap al finestral. La major part del Consell estava ja a la nau estel·lar. Gunray s'uniria a ells en qualsevol moment. Grievous havia vist de primera mà com de ràpidament que podia córrer el Virrei quan tenia la motivació adequada‒. La nau s'enlairarà en uns moments.

‒Ben fet, general. Ara has de concentrar-te en preparar el nostre parany a Utapau. Els Jedi s'encarregaran personalment d'anar a per tu. Has d'estar preparat per al seu atac.

‒Sí, Mestre.

‒Ho estic disposant tot per donar-te una segona oportunitat de complir amb els meus desitjos, Grievous. Has d'assumir que el Jedi que s'enviarà a capturar-te serà Obi-Wan Kenobi.

‒Kenobi? ‒Els punys d’en Grievous es van tancar amb força suficient perquè els seus servomotors carpians grinyolessin en protesta‒. I Skywalker?

‒Crec que Skywalker estarà... ocupat en altres assumptes.

Grievous va baixar encara més el cap.

‒No tornaré a fallar-li, Mestre. Kenobi morirà.

‒Ocupa’t d'això.

‒Mestre? Si puc molestar-lo amb el meu atreviment... Per què no em vas permetre matar el Canceller Palpatine? Potser mai tinguem una oportunitat millor.

‒No era el moment apropiat. Paciència, general. S'acosta el final de la guerra, i la victòria és segura.

‒Fins i tot havent perdut al Comte Dooku?

‒No vam perdre a Dooku; el vam sacrificar. Va ser un sacrifici tàctic, com quan es rendeix una peça en el dejarik per atraure al teu contrincant a una posició fatal.

‒Mai vaig ser un bon jugador de dejarik, Mestre. Prefereixo la guerra real.

‒I tindràs fins atipar-te, t'ho prometo.

‒Aquesta posició fatal de la qual parles... Puc tornar a molestar-lo amb el meu atreviment...?

‒Ho comprendràs molt aviat.

Grievous podia captar el somriure en la veu del seu Mestre.

‒Tot quedarà clar, quant coneguis al meu nou aprenent.

========

Ànakin es va pentinar amb els dits mentre corria per la plataforma d'aterratge restringit situada al cim del ziggurat que era el Temple Jedi, al costat de la base de la Torre del Consell. A l'altre costat de la plataforma estava la llançadora del Canceller Suprem. Ànakin la va mirar de reüll, de la mateixa manera que als dos alts guàrdies vestits de vermell que flanquejaven l'oberta rampa d'accés.

Algú venia cap a ell des de la llançadora, protegint-se els ulls i inclinat contra el vent del matí que castigava la pista desprotegida..., era Obi-Wan?

‒Per fi ‒Va mussitar Ànakin.

Hi havia recorregut el Temple buscant al seu antic Mestre; i gairebé havia renunciat a trobar-lo, quan un padawan va esmentar de passada que havia vist a Obi-Wan camí de la plataforma d'aterratge per rebre la nau de Palpatine. Esperava que Obi-Wan no notés que no s'havia canviat de roba.

Era una cosa que no podia explicar.

Encara que el seu secret no podia durar molt de temps, encara no estava preparat per a descobrir-ho. La nit anterior, Padmé i ell havien acordat que guardarien el seu secret tot el temps que poguessin. No estava preparat per deixar l'Orde Jedi. No mentre ella seguís en perill.

Padmé havia dit que el seu malson havia de ser només una metàfora, però ell sabia que no. Sabia que les profecies en la Força no eren absolutes, però les seves no s'havien equivocat mai. Ni en el menor detall. De nen sempre va saber que seria escollit pels Jedi. Sempre va saber que correria aventures per tota la galàxia. Quan era un nen de nou anys, molt abans de comprendre el que era l'amor, va mirar la cara immaculada de la Padmé Amidala i va veure en ella que ella li estimaria, i que algun dia es casarien.

No hi va haver metàfores en els seus somnis sobre la seva mare. Cridant de dolor. Torturada fins a la mort.

Sabia que vindries a mi, Annie. T'he trobat tant a faltar.

Podia haver-la salvat.

Potser.

Sempre li havia resultat obvi que d'haver tornat a Tatooine un dia abans, una hora abans, podria haver trobat a la seva mare, i aquesta encara seguiria viva. I tot i així...

Els grans profetes Jedi sempre deien que el major perill d'intentar impedir que una premonició es faci realitat és acabar contribuint a fer-la realitat. Com si, d'haver arribat a temps per salvar la seva mare, ell hagués acabat convertint-se, d'alguna manera, en el responsable de la seva mort.

Com si en intentar salvar la Padmé pogués acabar, per impossible que fos la idea, matant-la ell mateix...

Però no fer res..., limitar-se a esperar que Padmé morís...

Podia haver res més impossible?

Quan un Jedi tenia un dubte sobre les profundes subtileses de la Força, sempre podia recórrer a una font, així que, el primer que va fer Ànakin aquell matí, sense anar a la seva estança ni canviar-se de roba, va ser demanar consell a Yoda.

Li havia sorprès l'amabilitat amb la qual l'ancià Mestre l'havia convidat a les seves habitacions, i com de pacient que Yoda havia escoltat els seus maldestres intents d'explicar la seva pregunta sense delatar el seu secret. Yoda mai havia fet cap esforç per ocultar el que a Ànakin sempre li havia semblat una clara desaprovació de la seva mateixa existència.

Però aquest matí, malgrat ser obvi que tenia altres coses a la ment ‒ja que les percepcions en la Força d'Ànakin, lluny de ser subtils, havien detectat ecos de conflicte i preocupació en les estances del Mestre‒, Yoda s'havia limitat a oferir-li un lloc en els seus seients delicadament arrodonits, i a suggerir-li que meditessin junts.

Ni tan sols li havia preguntat pels detalls.

Ànakin no s'havia sentit tan agraït, tan alleujat i tan inesperadament esperançat que va descobrir que les llàgrimes acudien als seus ulls, i va necessitar uns moments per refer-se i assumir la serenitat Jedi adequada.

Al cap d'un temps, els ulls de Yoda es van obrir lentament. Les profundes arrugues de la seva dona front s'havien aprofundit més.

‒Premonicions... Premonicions... Profundes qüestions són. Sentir el futur antany tots els Jedi podien. Ara pocs aquesta habilitat tenen. Visions... Dons de la Força i malediccions. Avisos i trampes. Aquestes visions teves...

‒Són de dolor ‒li havia dit Ànakin‒. De sofriment ‒i amb prou feines havia aconseguit obligar-se a afegir‒: i de mort.

‒En aquests temps turbulents cap sorpresa és. A tu mateix o algú que coneixes veus?

Ànakin no havia tingut la suficient confiança en si mateix per respondre.

‒Algú proper a tu? ‒li havia ajudat Yoda amb amabilitat.

‒Sí ‒havia replicat Ànakin, apartant els ulls de la mirada massa intel·ligent d’en Yoda. Que pensés que parlava d'Obi-Wan. Era prou proper.

La veu d’en Yoda seguia sent amable i comprensiva.

‒La por a la pèrdua el camí del Costat Fosc és, jove.

‒No permetré que les meves visions es facin realitat, Mestre. No ho permetré.

‒Alegra't pels que en la Força es transformen. No els ploris. De menys no els trobis a faltar.

‒Llavors, per què hem de lluitar, Mestre? Per què salvar ningú?

‒De ningú parlem ‒Va dir Yoda amb severitat‒. De tu, de la teva visió i de la teva por parlem. L'ombra de l'avarícia la inclinació és. El que perdre tems, per deixar-lo marxar entrena't. De la por lliura't, i la pèrdua fer-te mal no podrà.

En aquest moment, Ànakin es va adonar que Yoda no li seria de cap ajuda. El major savi de l'Orde Jedi no tenia res a oferir a part de balbucejos piadosos sobre "deixar que les coses passin per la teva vida".

Com si no hagués sentit això un milió de vegades abans.

Per a ell era molt fàcil, a qui havia volgut Yoda? Estimat de veritat? D'una cosa estava segur: l'ancià Mestre no s'havia enamorat mai.

Altrament hauria sabut que Ànakin no es limitaria a creuar-se de braços, tancar els ulls i sumir-se en meditació mentre la poca vida que li quedava a la Padmé s'evaporava com la boira fantasma de la rosada en una alba hivernal de Tatooine...

Així que l'únic que li quedava era trobar la manera d'anar-se’n respectuosament d'allà.

I anar a buscar a Obi-Wan.

Perquè no pensava rendir-se. No en aquest mil·lenni.

El Temple Jedi era el nexe d'energia de la Força més gran de la República. El seu disseny en ziggurat enfocava la Força com la gemma d'un sabre làser enfocava el seu corrent d'energia. El Temple era una font de llum gràcies als milers de Jedi i padawan que meditaven cada dia en la pau, buscant el coneixement, la justícia i la rendició a la voluntat de la Força.

El sol fet d'estar a la plataforma d'aterratge de la seva teulada enviava una descàrrega de poder per tot el cos d'Ànakin. Si la Força havia de mostrar-li la manera de canviar el fosc futur dels seus malsons, ho faria allà.

El Temple Jedi també contenia els arxius, l'enorme biblioteca que abastava vint-i-cinc mil anys d'experiència de l'Orde; tot el que havia après, des de les exploracions cosmogràfiques més àmplies als diaris íntims de mil milions de Cavallers Jedi. Allà era on Ànakin esperava trobar tot el que se sabia sobre somnis profètics, i tot el que se sabia sobre la forma d'impedir que aquestes profecies es fessin realitat.

El seu únic problema era que els secrets més profunds dels grans mestres de la Força estaven en holocrons d'accés restringit. Des de l'assumpte de Lorian Nodo, uns setanta anys estàndard abans, l'accés d’aquests holocrons estava prohibit per a tot aquell qui no fos un Mestre Jedi.

I no podia explicar al Mestre dels arxius per què els volia.

Però aquí estava Obi-Wan, i Obi-Wan li ajudaria. Ànakin sabia que l'ajudaria, si se li ocorria la manera adequada de demanar-ho...

Obi-Wan va arribar fins a ell mentre seguia buscant les paraules adequades.

‒Has faltat a l'informe sobre els setges de la Vora Exterior.

‒Em... Van retenir ‒Va dir Ànakin‒. No tinc excusa.

Això, almenys, era cert.

‒Ha vingut Palpatine? ‒Va preguntar Ànakin. Era una manera convenient de canviar de tema‒. Ha passat alguna cosa?

‒Tot el contrari. Aquesta llançadora no ha portat al Canceller. Espera per portar-te a tu fins a ell.

‒Esperant-me? Per mi? ‒Ànakin va arrufar les celles. Les preocupacions i la falta de son li havien ennuvolat la ment. No aconseguia que això tingués sentit. Es va donar uns copets la túnica inconscientment‒. Però el meu senyalitzador no ha sonat. Si el Consell em buscava, per què no ha...?

‒El Consell no ha estat consultat.

‒No ho entenc.

‒Tampoc jo ‒Obi-Wan es va acostar més a ell, assentint en direcció a la llançadora‒. Es va limitar a arribar, fa una estona. Quan els padawans de servei a la plataforma van preguntar als guàrdies, aquests van dir que el Canceller sol·licitava la teva presència.

‒Per què no ho ha fet a través del Consell?

‒Potser tingui motius per creure que el Consell s'hauria mostrat reticent a enviar-te ‒Va dir Obi-Wan amb compte‒. Potser no desitgés revelar les seves raons per a aquesta convocatòria. Les relacions entre el Consell i el Canceller són... tenses.

Un nus incòmode va començar a trenar-se dins de les costelles d'Ànakin.

‒Què passa, Obi-Wan? Passa alguna cosa, oi? Saps alguna cosa, ho noto.

‒Saber? No, només sospito. Que en absolut és el mateix.

Ànakin va recordar el que li havia dit ahir a la nit a la Padmé respecte al mateix tema. El nus d'incomoditat es va tensar.

‒I?

‒I per això sóc aquí, Ànakin. Per parlar amb tu. En privat. No com a membre del Consell Jedi. De fet, si el Consell sabés que he parlat amb tu..., bé, diguem que prefereixo que no s'assabentin.

‒Parlat de què? Segueixo sense saber el que passa!

‒Ningú ho sap. La veritat és que no ‒Obi-Wan va posar una mà a l'espatlla d'Ànakin i el va mirar sorrut als ulls‒. Ànakin, saps que sóc el teu amic.

‒És clar que sí...

‒No. Res de per descomptat, Ànakin. Ja res es pot donar per descomptat. Sóc el teu amic, i com amic teu et dic que vagis amb compte amb Palpatine.

‒Què vols dir?

‒Sé que ets el seu amic. Em preocupa acabar descobrint que ell no ho és teu. Cuida't d'ell, Ànakin. I cuida't del que sents.

‒Cuidar-me? No voldràs dir que estigui atent?

Les celles d'Obi-Wan es va accentuar.

‒No. No vull dir això. La Força s'enfosqueix al nostre voltant, i tots ens veiem afectats per ella, alhora que a nosaltres l’afectem a ella. Són temps perillosos per ser Jedi. Si us plau, Ànakin..., cuida't, si us plau.

Ànakin va provar a posar el seu vell somriure despreocupat.

‒Et preocupes massa.

‒He de preocupar-me...

‒... Perquè jo no em preocupo per res, oi? ‒Va acabar Ànakin per ell.

Les celles d'Obi-Wan es va suavitzar, donant peu a un somriure.

‒Com sabies que anava a dir això?

‒T'equivoques, saps?

Ànakin va mirar la llançadora a la llum del matí, i més enllà de la llançadora...

Al República Cinc-cents, i l'apartament de la Padmé.

‒Em preocupo molt ‒Va dir.

El viatge al despatx de Palpatine va ser reposadament tens. Ànakin havia intentat entaular conversa amb les dues figures altes amb casc i vestides amb túnica vermella, però no eren precisament xerraires.

La incomoditat d'Ànakin només va augmentar en arribar al despatx de Palpatine. Hi havia estat allà tan sovint que tot just s'havia fixat en ell. Els llargs i còmodes sofàs i l'enorme arc de la finestra situat darrere de l'escriptori de Palpatine li resultaven tan familiars que normalment li semblaven gairebé invisibles, però avui...

Avui, amb la veu d'Obi-Wan xiuxiuejant al clatell: "compte amb Palpatine", tot li semblava diferent. Nou. I no de bona manera.

Una penombra indefinible ho amortallava tot, com si, d'alguna manera, els miralls orbitals que enfocaven la llum del distant sol de Coruscant per crear la brillant llum del dia s'haguessin malmès o ensutjat amb la boirina bruna del fum que encara cobria la ciutat. La llum de les disc-làmpades del Canceller semblava més lluminosa del que és habitual, gairebé tallant, però, en certa mesura, només accentuava la penombra. Ara, en mirar a la corbada paret de la vidriera que convertia en silueta la gran cadira del Canceller, Ànakin descobria allà una nova ressonància harmònica, l'estrany i accidental ressò d'un record.

El despatx de Palpatine li recordava les habitacions del General, al Mà Invisible.

I li va resultar increïblement sinistre que les túniques dels guardaespatlles del Canceller tinguessin el color exacte de la catifa de Palpatine.

Aquest estava parat davant la finestra, agafant-se les mans a l'esquena i contemplant el matí tenyit de fum.

‒Ànakin ‒devia de veure el reflex del jove Jedi en la corba de transpariacer, ja que no s'havia mogut‒. Vine aquí amb mi.

Ànakin es va col·locar al seu costat, imitant la seva postura. L'interminable paisatge urbà s'estenia davant seu. Les restes dels edificis destrossats seguien fumejant aquí i allà. El trànsit de les aeroautopistes començava a recuperar la normalitat, i rius de lliscants, aerotaxis i autobusos moguts amb repulsors creuaven la ciutat com xinxes ígnies. A una distància més propera, la vasta cúpula del Senat Galàctic era com un gegantesc bolet gris brollant de la plana de duracer que conformava la Plaça de la República. Més lluny, en la boirina marró, podien distingir-se les quatre torres que culminaven el ziggurat del Temple Jedi.

‒Ho veus, Ànakin? ‒La veu de Palpatine era càlida, ronca per l'emoció‒. Veus el que li han fet a la nostra magnífica ciutat? Hem d'acabar amb aquesta guerra. No podem permetre semblant..., semblant...

La seva veu es va apagar, i ell va bellugar el cap. Ànakin va posar una mà a l'espatlla de Palpatine, i la sorpresa va passar fugaç per la seva cara davant com de fràgil que semblava ser la carn i l'os sota la túnica.

‒Sap que jo m'esforçaré al màxim, igual que tots els Jedi ‒va dir.

Palpatine va assentir, inclinant el cap.

‒Sé que et tinc a tu, Ànakin. Però els Jedi...

Va sospirar. Aparentava fins i tot més cansament que el dia anterior. Igual també havia passat la nit sense dormir.

‒T'he fet venir ‒Va dir a poc a poc‒ perquè necessito la teva ajuda en una qüestió d'extrema delicadesa. Espero poder confiar en la teva discreció, Ànakin.

Ànakin es va quedar rígid un moment, i llavors, molt a poc a poc, va apartar la mà de l'espatlla del Canceller.

Compte amb Palpatine.

‒Com a Jedi, tinc... límits... a la meva discreció, Canceller.

‒Oh, és clar. No et preocupis, noi ‒una fogonada del seu familiar gest paternal es va obrir pas fins als ulls del Canceller‒. Ànakin, en tots els anys que fa que som amics, t’he demanat alguna vegada que facis alguna cosa que vagi mínimament en contra de la teva consciència?

‒Bé...

‒I no ho faré. Estic molt orgullós dels teus èxits com a Jedi. Has guanyat moltes batalles que estaven perdudes per al Consell Jedi i m'has salvat la vida. Resulta en veritat desconcertant que et mantinguin apartat del Consell.

‒Ja arribarà el meu moment..., quan sigui gran. I suposo que més savi.

No volia parlar d'això amb Palpatine, però, malgrat l'advertència d'Obi-Wan, conversar amb ell d'aquesta manera, de debò, d'home a home, li feia sentir-se bé, sentir-se fort. I no volia començar a ploriquejar perquè encara no li haguessin concedit el Mestratge, comportant-se com un padawan preadolescent al qual no han triat per a un equip de jocs.

‒Ximpleries. L'edat no és la mesura de la saviesa. Et mantenen apartat del Consell perquè és l'única manera que els queda de subjectar-te, de controlar-te. Com podrien obligar-te a acatar la seva voluntat un cop siguis Mestre, com et mereixes?

‒Bé... ‒Ànakin li va dirigir un somriure aborrallonat‒. No poden obligar-me a acatar-la, ni tan sols ara.

‒Ho sé, noi. Ho sé. Aquesta és precisament la qüestió. No ets com ells. Ets més jove. Més fort. Millor. Si no poden controlar-te ara, què passarà quan siguis un Mestre de ple dret? Com podran obligar-te a seguir la seva política? Pots fer-te més poderós que tots ells junts. Per això et discriminen. Temen el teu poder. Et tenen por a tu.

Ànakin va abaixar la mirada. Això li havia tocat massa a prop.

‒He sentit... alguna cosa així.

‒He requerit la teva presència avui aquí, Ànakin, perquè tinc temors propis. ‒Es va girar i va esperar fins que Ànakin va mirar-lo als ulls. En el rostre de Palpatine hi havia una cosa semblant a la desesperació‒. Estic començant a témer als Jedi.

‒Oh, Canceller ‒Ànakin va trencar en un somriure d’incredulitat‒. No hi ha ningú més lleial que els Jedi, senyor... Segurament després de tot aquest temps...

Però Palpatine ja li donava l'esquena. Va seure a la cadira del seu escriptori i va mantenir el cap cot, com si li s'avergonyís dir això a Ànakin a la cara.

‒El Consell continua demanant més control. Més autonomia. Ha perdut tot respecte per la llei. Està més preocupat per evitar la supervisió del Senat que per guanyar la guerra.

‒Amb el degut respecte, senyor, molts membres del Consell podrien dir el mateix de vostè.

Va pensar en Obi-Wan, i va haver de contenir-se per no fer una ganyota. Acabava de trair la seva confiança?

O potser Obi-Wan es limitava a obeir ordres del Consell...? "Compte amb Palpatine", li havia dit, i "cuida't del que sents..."

Eren advertències honestes nascudes de la seva preocupació per ell? O havien estat calculades i eren llavors de dubte plantades per distanciar a Ànakin de l'únic home que li entenia de veritat?

L'únic home en el qual podia confiar...

‒Oh, no tinc cap dubte d'això ‒li estava dient Palpatine‒. Molts dels Jedi del Consell també preferirien veure’m fora d'aquest càrrec perquè saben que vaig a per ells. S'emboliquen en secretisme, obsessionats amb missions secretes contra misteriosos enemics sense rostre...

‒Bé, no es pot dir que els Sith no tinguin rostre, no? El mateix Dooku...

‒De veritat era un Senyor dels Sith? O només era un altre més de la vostra llista de Jedi caiguts, mostrant-se grandiloqüent i amb un sabre làser per intimidar?

‒Jo... ‒Ànakin va arrufar les celles. Com podia estar segur? ‒. Però Sidious...

‒Ah, sí, el misteriós Lord Sidious. "L'infiltrat Sith en els nivells més elevats del Govern". No et resulta això massa familiar, Ànakin? Una mica massa convenient? Com saps si existeix aquest Sidious? Com saps que no és una ficció, un ficció creada pel Consell Jedi per tenir una excusa amb la qual atacar als seus enemics polítics?

‒Els Jedi no són polítics...

‒En una democràcia tot és polític, Ànakin. I tots són polítics. Aquest imaginari Senyor Sith seu, en el cas que existeixi, és algú a qui s'ha de témer? A qui s'ha de caçar i exterminar sense judici?

‒Els Sith són la definició del mal...

‒O això t'han ensenyat a creure. Porto uns anys llegint sobre la història dels Sith, Ànakin. Des que el Consell va considerar apropiat revelar la seva... afirmació... que aquests bruixots, morts fa mil·lennis, se suposava que havien tornat a la vida. No totes les històries sobre ells estan segrestades en els arxius apropiadament secrets del vostre Temple. Pel que he llegit, no eren molt diferents als Jedi; buscaven poder, per descomptat, però també el busca el teu Consell.

‒El Costat Fosc...

‒Ah, sí, sí, per descomptat, el Costat Fosc. Mira, si aquest Darth Sidious entrés ara mateix per aquesta porta i jo pogués arreglar-ho perquè no el matessis aquí mateix, saps el que faria jo?

Palpatine es va aixecar, i la seva veu es va aixecar amb ell.

‒Li demanaria que s'assegués i li preguntaria si té algun poder que pugui acabar amb aquesta guerra.

‒Vostè li... li...

Ànakin no podia creure el que estava sentint. La catifa vermella sang que tenia als peus va semblar moure’s sota ell, i el cap va començar a donar-li voltes.

‒I si em digués que sí, que tenia aquest poder, és clar que li oferiria un brandi i parlaria amb ell!

‒Vostè... Canceller, no pot parlar seriosament...

‒Bé, no del tot ‒Palpatine va sospirar, va arronsar les espatlles i va tornar a seure a la seva cadira‒. Només és un exemple, Ànakin. Jo faria el que fos per tornar la pau a la galàxia, entens? Era l'única cosa que volia dir-te. Després de tot... ‒mostrà un somriure pesat, tristament irònic‒, quines possibilitats hi ha que un Senyor dels Sith pugui arribar a creuar aquesta porta?

‒No sabria dir-ho ‒Va dir Ànakin amb sentiments entremesclats‒, però sé que probablement no hauria d’usar aquest... exemple... davant el Consell Jedi.

‒Oh, sí ‒Palpatine va riure‒. Sí, molt cert. Podrien considerar-ho una excusa per acusar-me a mi.

‒Estic segur que mai farien això...

‒Jo no. Ja no estic segur que puguin aturar-se davant res, Ànakin. Aquest és el motiu pel qual et vaig fer venir avui ‒es va inclinar cap endavant, recolzant els colzes a l’escriptori‒. Potser hagis sentit que el Senat sol·licitarà aquesta tarda que aquest despatx assumeixi el control directe del Consell Jedi.

Les celles d'Ànakin es va accentuar.

‒Els Jedi ja no respondran davant el Senat?

‒Respondran davant meu, personalment. El Senat està massa dispers per conduir aquesta guerra. Fa anys que resulta evident. Ara que aquest despatx serà l'única autoritat que dirigeixi l'esforç bèl·lic, acabarem amb rapidesa amb aquesta situació.

Ànakin va assentir.

‒Em dono compte de com pot ajudar això, senyor, però molt probablement el Consell no ho veurà així. Puc assegurar-li que no està d'humor per a més esmenes constitucionals.

‒Sí, gràcies, amic meu. Però, en aquest cas, no tinc elecció. Cal guanyar aquesta guerra.

‒Tothom està d'acord en això.

‒Espero que ells també, noi. Espero que ells també.

En el seu cap va sentir el ressò d'Obi-Wan murmurant: "les relacions entre el Consell i el Canceller són... tenses". Què havia passat aquí, a la capital?

És que no hi eren tots del mateix costat?

‒Puc assegurar ‒Va dir amb fermesa‒ que els Jedi estan completament dedicats a servir els valors de la República.

Palpatine va arquejar una de les seves celles.

‒Els seus actes parlaran amb més claredat que les seves paraules, si algú els manté sota vigilància. I aquest és, precisament, el favor que he de demanar-te, noi.

‒No l'entenc.

‒Ànakin, et demano, com a favor personal i en nom de la nostra llarga amistat, que acceptis el càrrec com el meu representant personal en el Consell Jedi.

Ànakin va parpellejar

Va tornar a parpellejar.

‒Jo?

‒Qui si no? ‒Palpatine va obrir les mans en un malenconiós encongiment d'espatlles. Ets l'únic Jedi al qual conec, al qual conec de veritat, en el qual puc confiar. Et necessito, noi. Ningú més pot fer aquesta feina. Ser els ulls, les orelles i la veu de la República dins el Consell Jedi.

‒Dins del Consell... ‒Va murmurar Ànakin.

Podia veure’s assegut en una de les cadires baixes i corbades, davant Mace Windu. Davant Yoda. Podria seure al costat de Ki-Adi-Mundi, de Plo Koon, o fins i tot al costat d'Obi-Wan! I no podia ignorar el callat murmuri que brollava de les portes del forn que tancaven el seu cor i que li deia que estava a punt de convertir-se en el Mestre més jove dels vint-i-cinc mil anys d'història de l'Orde Jedi...

Però res d'això importava.

Palpatine se les havia arreglat per mirar el més secret del seu cor, i li havia ofert l'única cosa que desitjava en la galàxia. El Consell no li importava en absolut, només era un somni infantil. No necessitava el Consell. No necessitava reconeixement i no necessitava respecte. El que necessitava era el rang en si.

Només importava el Mestratge.

Només importava la Padmé.

Aquest regal era més que un regal. Com a Mestre podria accedir als holocrons prohibits de la volta restringida.

Podria trobar la manera de salvar-la del seu somni...

Va negar amb el cap, tornant al present.

‒Jo... Estic aclaparat, senyor. Però el Consell escull els seus propis membres. Mai acceptaran això.

‒Et prometo que ho acceptaran ‒Va murmurar Palpatine, impertorbable. Va fer girar la cadira per mirar per la finestra, cap a les distants torres del temple‒. Et necessiten més del que es pensen. Només cal que algú...

Va agitar una mà de forma expressiva.

‒... els ho expliqui amb claredat.

Següent