La venjança dels Sith (I)

Anterior

= Primera Part =

Victòria

La foscor és generosa.

El seu primer do és ocultar-te. El nostre veritable rostre jeu en la foscor que hi ha sota la nostra pell. El nostre veritable cor està sumit en ombres encara més profundes. Però quan més ens amaga no és en protegir la nostra secreta veritat, sinó en ocultar-nos a la veritat dels altres.

La foscor ens protegeix del que no ens atrevim a saber.

El seu segon do és la il·lusió de consol, la pau de somnis agradables a l'abraçada de la nit, la bellesa amb què la imaginació dota allò que ens repel·liria a la crua llum del dia. Però el més gran dels seus consols és la il·lusió que la foscor és temporal, que a cada nit li segueix un nou dia. Perquè allò temporal és el dia.

El dia és la il·lusió.

El seu tercer do és la pròpia llum. Tal com els dies estan definits a la nit que els divideix, i les estrelles per la negror infinita en la qual giren, la foscor abraça la llum i la fa destacar des del mateix centre del seu ésser.

Amb cada victòria de la llum, qui guanya és la foscor.

= 1 =

Obi-Wan i Ànakin

Les fogonades del foc anticaça estaven per tot arreu. La proximitat de les explosions dels trets de turbolàser procedents dels creuers que omplien l'espai que li envoltava feia brunzir i ressonar la cabina amb més força que l'estrèpit de la metralla i el lladruc dels motors subllum. De vegades, els seus descensos en barrina li feien passar tan a prop de les explosions esquivades que l'alliberament d'energia donava cops al caça estel·lar amb força suficient perquè el cap li rebotés contra els lligams de subjecció de la cadira de pilot.

En aquest moment, Obi-Wan Kenobi envejava als clons. Ells almenys portaven casc.

‒R4 ‒Va dir pel comunicador intern‒, pots fer alguna cosa amb els inercials?

El droide inserit a l’alvèol de l'ala esquerra del caça va xiular una cosa que s'assemblava sospitosament a una disculpa humana. Obi-Wan va arrufar les celles. R4-P17 passava massa temps amb l'excèntric astromecànic d'Ànakin, i els mals hàbits de l’R2-D2 se li estaven enganxant.

Noves descàrregues de foc antiaeri li van bloquejar el pas. Va recórrer a la Força, buscant un camí segur per entre els eixams de metralla i les espurnejants xarxes de raigs de partícules.

No n’hi havia cap.

Va contenir un rugit darrere les dents, sortejant una altra explosió que podria haver pelat el blindatge del seu caça com si fos una fruita estel·lar ithoriana madura. Odiava aquesta part. L’odiava.

Volar és per als droides.

Els altaveus de la cabina van cruixir.

‒No hi ha cap droide que pugui guanyar-te pilotant, Mestre.

Encara li sorprenia la nova profunditat d'aquesta veu. La confiança calmada. La maduresa. Li semblava que només havia passat una setmana des que Ànakin era un nen de deu anys que no parava de molestar amb preguntes sobre la Forma I de combat amb sabre làser.

‒Perdona ‒Va murmurar, iniciant un descens que va esquivar una explosió de turbolàser per no més d'un metre‒. Estava pensant en veu alta?

‒Hauria estat igual que no ho haguessis fet. Sé el que penses.

‒De veritat? ‒Va mirar pel sostre transparent de la carlinga i es va trobar amb el seu antic padawan volant cap per avall, seguint el seu vol tan de prop que, si no fos pel transpariacer que els separava, podrien haver-se donat la mà. Obi-Wan li va somriure‒. Per algun nou do de la Força?

‒De la Força no, Mestre. De l'experiència. És el que penses sempre.

Obi-Wan seguia esperant captar el vell somriure presumit d'Ànakin en la seva veu, però no la sentia. No des d’allò de Jabiim. Potser des de Geonosis.

La guerra li havia tret això.

De tant en tant, Obi-Wan seguia intentant despertar un somriure autèntic en el seu antic padawan. I Ànakin seguia intentant correspondre-li.

Els dos seguien intentant fer veure que la guerra no els havia canviat.

‒Ah. ‒Obi-Wan va apartar una mà de la palanca de control per dirigir al capdavant l'atenció del seu amic cap per avall. Just davant seu, un punt de llum blanc-i-blavós s’estellava en quatre esteles de motor iònic rectes com làsers‒. I què et diu l'experiència que hem de fer amb aquests Tri-caces que s'acosten?

‒Que hem de separar-nos... ara!

Obi-Wan ja realitzava aquesta maniobra mentre Ànakin parlava. Volaven invertits, pel que aquesta separació el va enviar a ell cap a un costat, mentre Ànakin girava cap a l'altre. Els canons dels Tri-caces van esquinçar l’espai que hi havia entre ells amb més velocitat de la que podien generar els caces.

El localitzador de foc enemic dringà una alarma: dos dels caces droides l’havien centrat en els seus sensors remots. Els altres dos havien d'anar a pel seu company.

‒Ànakin! Una barrina-mandíbules!

‒Estava pensant el mateix.

Van passar al costat dels Tri-caces, traçant espirals d’evasives. Les naus droides van realitzar maniobres de persecució que haurien matat a qualsevol pilot orgànic.

La maniobra barrina-mandíbules rebia aquest nom per les mandíbules com navalles de l'aranya talladora de Kashyyyk. Les naus droides es van acostar ràpidament a ells, els trets dels seus canons van cosir l'espai que els envoltava i els dos Jedi van sumir les seves naus en sengles girs, un perfecte reflex de l'altre, que els van portar a extrems oposats d'un enorme creuer de la República. Després es van dirigir l'un cap a l'altre.

La maniobra hauria estat suïcida per a qualsevol pilot simplement humà, ja que, quan pogués veure el caça del seu company dirigint-se cap a ell a una respectable fracció de la velocitat llum, ja seria massa tard perquè els reflexos d'un simple humà reaccionessin.

Però aquests pilots en concret eren molt més que simples humans.

La Força va controlar les mans a les palanques de control, i els caces Jedi van girar i van passar amb una fogonada l'un al costat de l'altre, ventre contra ventre, prou a prop com per socarrimar la pintura de l'altre. Els Tri-caces eren l'últim en droides de superioritat espacial de la Federació de Comerç. Però fins i tot els reflexos electrònics dels cervells droides dels Tri-caces eren massa lents per imitar els Jedi. Un dels que perseguien a Obi-Wan es va veure de sobte davant un altre que perseguia a Ànakin. Els dos van desaparèixer en una flor de flames.

L'ona de restes i gas en expansió va agitar a Obi-Wan, que va lluitar amb la palanca de control i va escapar amb prou feines d'una barrina que li hauria convertit en una taca al casc ventral del creuer. Abans que pogués redreçar-se, va tornar a dringar l'alarma del seu localitzador de perills.

‒Oh, meravellós ‒Va mussitar entre dents. El Tri-caça supervivent que perseguia a Ànakin havia canviat de blanc‒. Per què em toca sempre a mi?

‒Perfecte ‒la veu d'Ànakin va sonar pels altaveus de la cabina amb fosca satisfacció‒. Tens als dos a la teva cua.

‒"Perfecte" no és la paraula que faria servir jo ‒Obi-Wan va girar la palanca, fent ballar la nau mentre l'espai que l'envoltava s'omplia de raigs escarlata‒. Hem de separar-los!

‒Gira a l'esquerra ‒Ànakin sonava tan calmat com una pedra‒. Cap a la torreta de turbolàsers de babord del creuer. Passa entre els seus canons. Jo m’ocuparé de la resta des d'aquí.

‒Per a tu és fàcil dir-ho. ‒Obi-Wan va decantar la nau per passar al costat de la superestructura del creuer. Els trets dels Tri-caces que li perseguien van arrencar ardents trossos del blindatge del creuer‒. Per què em toca sempre a mi ser l'esquer?

‒Estic just darrere teu. R2, centra el blanc.

Obi-Wan va fer girar el caça entre els turbocanons prou a prop com perquè la dispersió d'energia fes vibrar la cabina com si fos un gong, però, tot i així, els brillants trets dels Tri-caces van seguir passant pel seu costat.

‒Ànakin, els tinc a sobre!

‒Us tinc just davant. Mou-te a la dreta perquè tingui un blanc net. Ara!

Obi-Wan va connectar els coets de babord, i el caça es va desviar a la dreta. Un dels Tri-caces que li seguia va decidir que no podia imitar-lo, i va optar per un gir ventral que el va situar directament en la línia de tret d'Ànakin.

Va desaparèixer en una bafarada de gas supercalent.

‒Bon tret, R2.

L'estrèpit causat pels làsers en rebentar els escuts de l'ala esquerra d'Obi-Wan va desintegrar el riure sec d'Ànakin en els altaveus de la cabina.

‒M’estic quedant sense trucs...

Allunyar-se de l’enorme creuer de la República el va posar rumb al casc corbat d'un dels cuirassats de la Federació de Comerç. L'espai entre les dues enormes naus enemigues llampeguejava amb el foc creuat dels turbolàsers. Alguns dels esclats de les descàrregues eren tan grans com la seva pròpia nau; el menor frec el reduiria a àtoms.

Obi-Wan va conduir la seva nau cap a ells.

Tenia la Força per guiar-lo, i el Tri-caça només els seus reflexos electrònics, però eren reflexos electrònics que operaven gairebé a la velocitat de la llum. El Tri-caça es va mantenir enganxat a la seva cua com si l’estigués remolcant amb un cable.

Quan Obi-Wan es desviava a l'esquerra, i Ànakin a la dreta, el Tri-caça procurava dividir la distància i mantenir-se en mig dels dos. Feia el mateix quan ascendien o descendien. Estava equiparant els seus moviments als d'Ànakin. D'alguna manera, el seu cervell droide estava comprenent que mentre es mantingués entre els dos Jedi, Ànakin no podria disparar sense arribar al seu company. El Tri-caça, per la seva banda, no tenia semblant restricció, i Obi-Wan volava entre una tempesta d'agulles escarlata.

‒No m'estranya que estiguem perdent la guerra ‒Va murmurar‒. S'estan fent més llestos.

‒Que has dit, Mestre? No t'he entès.

Obi-Wan va ficar el seu caça en una espiral molt tancada, rumb al creuer de la Federació.

‒Em dirigeixo a la coberta!

‒Bona idea. Necessito espai per maniobrar.

Els canonades van seguir-lo de prop. Els altaveus de la carlinga d'Obi-Wan brunziren:

‒A la dreta, Obi-Wan! Tot a la dreta! No deixis que t’apunti amb les seves armes! R2, fixa'l!

El caça d'Obi-Wan va recórrer tota la corba del casc dorsal del creuer separatista. Els trets dels anticaces van esclatar a tot arreu quan els canons del creuer van intentar assolir-lo. Va girar a l'esquerra per introduir-se en la trinxera de servei que recorria tota la longitud del casc. Tan baix i tan a prop del casc que els canons anticaça del destructor no podien reduir el seu angle de tir prou com per donar-li, però el Tri-caça es va mantenir enganxat a la seva cua.

A l'altre extrem de la trinxera de servei, la separació dels enormes contraforts que sostenien l'enorme pont del destructor no deixava lloc perquè passés ni una nau tan petita com la d'Obi-Wan. El Jedi va traçar una mitja corba que va treure al caça de la trinxera i el va fer ascendir directament cap amunt, seguint la inclinada vora de la torre. Una accelerada dels coets inferiors el va fer passar amb prou feines uns metres de marge davant dels miradors davanters del pont. El Tri-caça seguia els seus passos amb precisió.

‒Doncs és clar, ‒va murmurar‒. Això hauria estat massa fàcil. Ànakin, on ets?

Una de les superfícies de control de la seva ala esquerra es va fer miques en un esclat de plasma. Ho va notar com si li haguessin encertat en un braç. Va trontollar d'un costat a un altre, lluitant amb la palanca. R4-P17 va xisclar. Obi-Wan va teclejar el comunicador intern.

‒No intentis arreglar-ho, R4. L’he apagat.

‒El tinc en la mira! ‒Va dir Ànakin‒. Ara! Dispara... ja!

Obi-Wan va donar plena potència a la seva ala intacta, i el seu caça va ascendir a un arc tot just controlat, mentre els canons d'Ànakin vaporitzaven a l'últim Tri-caça.

Obi-Wan va connectar els retropropulsors per estacionar el caça a la zona cega situada darrere del pont del creuer separatista. Va romandre allà uns segons, mentre recuperava l'alè i controlava els batecs del seu cor.

‒Gràcies, Ànakin. Això ha estat... Gràcies. Només això.

‒No m'ho agraeixis a mi. Qui disparava era R2.

‒Sí, suposo que sí. Si vols dóna les gràcies al teu droide per mi. I, Ànakin...

‒Sí, Mestre?

‒La propera vegada, tu seràs l'esquer.

========

Aquest és Obi-Wan Kenobi:

Un pilot fenomenal al qual no li agrada volar. Un guerrer devastador que preferiria no lluitar. Un negociador sense rival que preferiria quedar-se sol en una cova tranquil·la i dedicar-se a meditar.

Mestre Jedi. General del Gran Exèrcit de la República. Membre del Consell Jedi. Però, al seu interior, se sent com si no fos cap d'aquestes coses.

En el seu interior encara se sent com si fos un padawan.

En l'Orde Jedi es diu que l'educació d'un Cavaller Jedi només comença de veritat quan es converteix en Mestre, que el més important de ser un Mestre s'aprèn del teu estudiant. Obi-Wan sent cada dia aquesta veritat.

A vegades somia amb quan era de veritat un padawan, a més de sentir-se com un. Somia que el seu Mestre, Qui-Gon Jinn, no va morir en el generador de plasma de Theed. Somia que la mà sàvia del seu Mestre encara l'acompanya i el guia. Però la mort de Qui-Gon ja és un dolor llunyà, un dolor que va assimilar fa molt.

Un Jedi no s'aferra al passat.

I Obi-Wan sap també que, d'haver viscut sense ser el Mestre d'Ànakin Skywalker, hauria estat un altre home. Un home inferior.

Ànakin li ha ensenyat tant.

Obi-Wan veu en Ànakin tant de Qui-Gon que de vegades se li encongeix el cor. Com a mínim, Ànakin té la mateixa afició d’en Qui-Gon per la teatralitat, així com el seu menyspreu casual per les normes. Entrenar a Ànakin i lluitar al seu costat durant tants anys ha despertat alguna cosa en Obi-Wan. Com si la proximitat d'Ànakin hagués afluixat la seva insistència a mandíbula premuda sobre el que és correcte, cosa que, segons sempre va sostenir Qui-Gon, era el seu major defecte.

Obi-Wan Kenobi ha après a relaxar-se.

Ara somriu, i de vegades fins i tot gasta bromes, i és conegut per l'humor amb què transmet la seva saviesa. Encara que no en sigui conscient, la seva relació amb Ànakin l’ha modelat per ser el gran Jedi que Qui-Gon sempre va dir que podia ser.

És molt propi d'Obi-Wan que ell mateix no sigui completament conscient d'això.

Ser nomenat membre del Consell va ser una completa sorpresa per a ell. Fins i tot ara, de vegades se sorprèn de la fe dipositada pel Consell Jedi en les seves habilitats, i del crèdit que concedeix a la seva intel·ligència. Mai va ambicionar la grandesa. Només vol fer les tasques que li encomanen el millor possible.

És respectat en tot l'Orde Jedi per la seva perspicàcia, a més de per la seva habilitat com a guerrer. S'ha convertit en l'heroi de la següent generació de padawan. És el Jedi que els seus mestres mostren com a model. És la persona a la qual el Consell assigna les missions més importants. És modest, equilibrat i sempre amable.

És el Jedi definitiu.

I està orgullós de ser el millor amic d'Ànakin Skywalker.

========

‒R2, on està aquest senyal?

R2-D2 va xiular i trinar des del seu alvèol situat al costat de la cabina. Una traducció es va dibuixar a la pantalla d'Ànakin: "ESCANEJANT. MOLTS SENYALS BLOQUEJADORS DE CONTRAMESURES ELECTRÒNIQUES."

‒Segueix intentant-ho. ‒Va mirar com ranquejava el caça d'Obi-Wan entre la batalla, a només cent metres de la seva ala esquerra‒. Puc notar els seus nervis des d'aquí.

Un xiulet: "UN JEDI SEMPRE MANTÉ LA CALMA."

‒No crec que això li sembli graciós. I a mi tampoc. Menys fer broma i més escanejar.

Per Ànakin Skywalker, les batalles amb caça estel·lar eren el més semblant a la diversió que podia trobar.

Aquesta no era divertida.

Però no perquè tot semblés estar aclaparadorament en contra, o pel perill que corria. No li importava tenir-ho tot en contra, ni creia estar corrent un perill especial. Uns quants esquadrons de caces droides no espantaven molt a un home que havia estat corredor de beines als sis anys i que havia guanyat la Copa Boonta als nou. A algú que, de fet, era l'únic humà que havia aconseguit acabar una carrera de beines, per no dir guanyar-la.

En aquells temps hi havia utilitzat la Força sense saber-ho. Creia que la Força era una cosa del seu interior, una simple sensació, un instint, una ratxa de conjectures afortunades que li permetien realitzar maniobres que els altres pilots ni s'atrevien a provar. Però ara...

Ara...

Ara podia recórrer a la Força i sentir el combat que es lliurava a tot l'espai de Coruscant com si la batalla sencera ocorregués dins del seu cap.

El seu vehicle es convertia en el seu cos. Les pulsacions dels motors eren els batecs del seu cor. Quan volava podia oblidar-se de la seva esclavitud, de la seva mare, de Geonosis i de Jabiim, d’Aargonar i de Muunilinst, i de totes les catàstrofes d'aquesta guerra brutal. De tot el que li havien fet.

I de tot el que ell havia fet.

Mentre la batalla rugís al seu voltant, podia oblidar-se per un moment fins i tot del foc del seu amor per la dona que l'esperava en el món de sota. El seu alè era l’aire que respirava, el seu batec era la seva única música, el seu rostre era l'única bellesa que podien veure els seus ulls.

Podia deixar tot això al marge perquè era un Jedi. Perquè era el moment de fer la feina d'un Jedi.

Però aquesta vegada era diferent.

Avui no es tractava d'esquivar làsers i rebentar naus droides. Avui estava en joc la vida d'un home que bé podria haver estat el seu pare. Un home que podia morir si els Jedi no arribaven a temps fins a ell.

Ànakin ja havia arribat tard una vegada.

La veu d'Obi-Wan, tensa i pausada, li va arribar pels altaveus de la carlinga:

‒Ha captat alguna cosa el teu droide? R4 no aconsegueix res. Crec que l'últim impacte li va coure el motivador.

Ànakin podia imaginar a la perfecció l'expressió del seu antic Mestre: una màscara de calma desmentida per una mandíbula tan tensa que amb prou feines movia la boca en parlar.

‒No et preocupis, Mestre. Si encara li funciona el senyalitzador, R2 el trobarà. Has pensat en com trobarem al Canceller si...?

‒No ‒Obi-Wan sonava completament segur‒. No cal pensar en això. No mentre aquesta possibilitat no es faci real. Només aconseguiria distreure'ns. Estigues atent al que és, no al que podria ser.

Ànakin va haver de contenir-se per no recordar a Obi-Wan que ja no era un padawan.

‒Jo ‒Va dir entre dents‒. T'ho vaig dir. Hi hauria d'haver estat aquí.

‒Ànakin, el protegien Stass Allie i Shaak Ti. Si dos Mestres no van poder impedir que passés, com creus que ho hauries impedit tu? Stass Allie és astut i valent, i Shaak Ti és la Jedi més hàbil que he conegut mai. Fins i tot em va ensenyar uns quants trucs.

Ànakin va assumir que se suposava que havia d'estar impressionat.

‒Però el general Grievous...

‒La Mestra Ti s'havia enfrontat abans amb ell, Ànakin. Després de Muunilinst. Ella no només era subtil i experimentada, sinó molt capaç. Els seients en el Consell Jedi no es concedeixen com un favor.

‒Ho he notat.

Ho va deixar córrer. Aquest lloc, enmig d'una batalla espacial, no era el més adequat per tocar un tema especialment dolorós.

Si ell hagués estat aquí, en comptes de la Shaak Ti i Stass Allie, fossin o no membres del Consell... D'haver estat, el Canceller Palpatine estaria a casa sa i estalvi. En comptes d'això, Ànakin s'havia passat mesos corrent per la Vora Exterior com un padawan inútil, i Palpatine només havia tingut la protecció de Jedis hàbils i subtils.

Hàbils i subtils. Podia vèncer sense problemes, i amb el sabre làser lligat a l'esquena, a deu Jedis hàbils i subtils.

Però sabia que no havia de dir-ho.

‒Concentra’t en el moment, Ànakin. Enfoca.

‒Entès, Mestre ‒Va dir Ànakin amb sequedat‒. Ja enfoco.

R2-D2 va xiular, i Ànakin va examinar la lectura del seu monitor.

‒El tenim, Mestre. És el creuer que tenim davant. És la nau insígnia d’en Grievous, el Mà Invisible.

‒Ànakin, tenim dotzenes de creuers davant.

‒El que està cobert de caces Voltor.

Els caces Voltor que s'aferraven a les llargues corbes del creuer de la Federació de Comerç assenyalat pel senyalitzador de Palpatine dotaven a la nau d'una vibració sinistrament semblant a la d'un ésser viu, com si fos un enorme i metàl·lic depredador marí eriçat de mol·luscos ambulants alderaanians.

‒Ah. Aquest. ‒Gairebé va poder sentir com se li encongia l'estómac a Obi-Wan‒. Oh, això serà d'allò més fàcil...

Alguns caces Voltor es van desprendre del creuer, van connectar els motors i es van dirigir cap als dos Jedi.

‒Fàcil? No. Però sí que serà divertit. ‒A vegades, una lleugera pulla era l'única manera de fer que Obi-Wan es relaxés‒. Em jugo un dinar a cal Dex al fet que jo em carrego de dos per cada un dels teus. R2 pot portar el compte.

‒Ànakin...

‒D'acord, un sopar. I et prometo que aquesta vegada no deixaré a R2 fer trampes.

‒Res de jocs, Ànakin. Arrisquem massa. ‒Aquest era el to que esperava Ànakin: lleugerament feridor, amb un toc de mestre d'escola. Obi-Wan tornava a estar en formació‒. Fes que el teu droide enviï un informe al Temple. I llança una crida a qualsevol Jedi que pugui estar pilotant un caça. Atacarem al creuer des de tot arreu.

‒Ja m'he avançat a tu. ‒Però va negar amb el cap en examinar la pantalla del seu comunicador‒. Hi ha massa contramesures electròniques. R2 no pot contactar amb el Temple. Crec que l'únic motiu pel qual podem parlar-nos ara és perquè volem pràcticament braç a braç...

‒I senyalitzadors Jedi?

‒No hi ha sort, Mestre ‒l’estómac d'Ànakin es va encongir, però va lluitar perquè la tensió no es reflectís en la seva veu‒. Potser siguem els únics Jedi de per aquí.

‒Llavors haurà de ser suficient amb nosaltres. Canvio al canal dels caces clon.

Ànakin va passar el dial a la nova freqüència, a temps de sentir a Obi-Wan dir:

‒Em rep, Oddball? Necessitem ajuda.

L'altaveu del casc del Capità clon despullava d'humanitat a la seva veu.

‒Rebut, Cap Roig.

‒Marqui la meva posició i formi el seu esquadró darrere meu. Anem a atacar.

‒Anem cap a allà.

Els caces droides estaven escampats contra el fons de batalla, però R2-D2 els mantenia en el seu escàner. Ànakin va desplaçar la palanca de control del seu caça estel·lar.

‒S’apropen deu Voltors, amunt i a l'esquerra des d'on jo sóc. Els hi segueixen més.

‒Els veig. Ànakin, espera... El creuer ha baixat els escuts de la coberta de transport! Capto quatre, no, sis naus sortint d'ell ‒Obi-Wan va alçar la veu‒. Tri-caces! I acostant-se a tota potència!

El somriure d'Ànakin es va tensar. Això anava a ser interessant.

‒Primer els Tri-caces, Mestre. Els Voltors poden esperar.

‒Coincideixo. Retrocedeix i desvia't a la meva dreta. Posa't darrere meu. Els atacarem en diagonal.

I deixar que Obi-Wan fora primer? Amb el control de superfície esquerre rebentat i una unitat R mig inutilitzada? Estant en joc la vida de Palpatine?

Més aviat no.

‒Negatiu ‒Va dir Ànakin‒. Els vaig a rebre de front. Ens veiem a l'altre costat.

‒Pren-t’ho amb calma. Espera a Oddball i l'Esquadró Set. Ànakin...

Va notar la frustració en la veu d'Obi-Wan mentre passava el caça a subllum i l’avançava. El seu antic Mestre encara no s'havia acostumat a no poder donar ordres a Ànakin.

Tampoc és que Ànakin tingués molta costum d'obeir ordres. Ni d'Obi-Wan ni de ningú.

‒Sentim arribar tard ‒la veu digitalitzada del clon amb l’indicatiu de trucada Oddball va sonar tan calmada com si demanés el sopar‒. Estem a la seva dreta, Cap Roig. On està Vermell Cinc?

‒Ànakin, a formació!

Però Ànakin ja es dirigia a la trobada dels caces de la Federació de Comerç.

‒A per ells!

El familiar sospir d'Obi-Wan es va sentir amb claredat en el comunicador. Ànakin sabia amb precisió el que estaria pensant el Mestre Jedi: el mateix que pensava sempre.

Encara té molt per aprendre.

Quan els caces enemics el van envoltar com si fossin un eixam, el somriure d'Ànakin es va afinar fins a formar una decidida línia recta. I va pensar el mateix que pensava sempre.

Això ho veurem.

Es va lliurar al combat. El seu caça va girar i els seus canons van ressonar. Droides a tot el seu voltant van començar a esclatar en núvols de restes i gas supercalent.

Així era com ell es relaxava.

========

Aquest és Ànakin Skywalker:

El Jedi més poderós de la seva generació. Potser de qualsevol generació. El més àgil. El més fort. Un pilot imbatible. Un guerrer imparable. Ningú s'acosta a ser el seu igual en terra, aire, mar o espai. No té només poder i habilitat, sinó empenta, aquesta rara i valuosa combinació d'atreviment i gràcia.

És el millor en el que fa. El millor que hi ha hagut mai. I ho sap.

Els programes de l’HoloNet en diuen L'Heroi Sense Por. I per què no? A què podria tenir-li por?

Excepte a...

Malgrat tot, la por si viu en el seu interior, corcant els talla-focs que envolten el seu cor.

Ànakin sol veure al temor que li corca el cor com si fos un drac. Els nens de Tatooine solen explicar-se històries sobre els dracs que viuen dins dels sols, cosins més petits dels dracs solars que se suposa viuen dins dels forns de fusió que doten d'energia a tot, des de les naus estel·lars a les beines de carreres.

Però la por d'Ànakin és una altra classe de drac. És d'una espècie freda. D'una espècie morta.

Però no prou morta.

Fa molts anys, no gaire després de convertir-se en padawan d'Obi-Wan, una missió intranscendent els va portar fins a un sistema mort, un tan immensament vell que feia molt que la seva estrella s'havia convertit en una nana gelada de metalls hipercompactes, surant a l’espai a una fracció quàntica de grau per sobre del zero absolut. Ànakin no podia recordar l'objectiu d'aquella missió, però mai havia oblidat aquesta estrella morta.

Li havia espantat.

"Les estrelles poden morir...?"

"Així és l'univers, que és una altra manera de dir que aquesta és la voluntat de la Força", li havia dit Obi-Wan. "Tot mor. Amb el temps, es consumeixen fins i tot les estrelles. Per això els Jedi no tenen lligams. Totes les coses passen. Aferrar-se a alguna cosa, o algú, més enllà del moment present és enfrontar els teus desitjos egoistes a la Força. Aquest és un camí de patiment, Ànakin, i els Jedi no el recorren."

Aquesta és la classe de por que viu a Ànakin Skywalker: el drac de l'estrella morta. És una veu anciana, freda i morta que xiuxiueja a l'interior del seu cor que totes les coses moren...

No pot sentir-la a ple dia. Una batalla, una missió, fins i tot un informe davant el Consell Jedi poden fer-li oblidar la seva presència. Però a la nit...

A vegades, a la nit, els murs que s'ha construït es gebren. De vegades fins i tot s'esquerden.

A vegades, a la nit, el drac de l'estrella morta s’esmuny entre les esquerdes, repta fins al seu cervell i li corca l'interior del crani. El drac murmura el que Ànakin ha perdut. I el que perdrà.

Cada nit, el drac li recorda com va abraçar a la seva mare moribunda i com ella va dedicar les seves últimes energies a dir: "Sabia que vindries a buscar-me, Ànakin..."

Cada nit, el drac li recorda que algun dia perdrà a Obi-Wan, i la Padmé, o que ells el perdran a ell.

Totes les coses moren, Ànakin Skywalker. Fins i tot les estrelles es consumeixen...

I l'única resposta que pot oferir contra aquests murmuris freds i morts són els seus records de la veu d'Obi-Wan, o de Yoda.

Però de vegades no pot recordar-los.

Totes les coses moren...

Tot just pot pensar en això.

Però en aquest moment no té una altra opció. L'home cap al qual vola al seu rescat és l'amic més íntim que esperava poder tenir. Això és el que tenyeix la seva veu de tensió quan intenta fer un acudit. Això és el que allisa la seva boca i tensa la cicatriu de la cremada que li creua la galta dreta.

El Canceller Suprem ha estat per a Ànakin com un familiar. Sempre present, sempre preocupat, sempre disposat a donar-li un consell, un suport desinteressat o una oïda compassiva. Disposat a acceptar-lo de forma afectuosa, amable i sense condicions tal com és. La classe d'acceptació que Ànakin mai obtindrà d'un altre Jedi. Ni tan sols d'Obi-Wan. Sap que pot explicar a Palpatine coses que mai podria compartir amb el seu Mestre.

Pot explicar-li coses que no podria ni explicar a la Padmé.

Ara, el Canceller Suprem corre la pitjor classe de perill. I Ànakin va a per ell malgrat el temor que bull a la sang. Això és el que el converteix en un veritable heroi. No la forma en què l’etiqueta l’HoloNet, ni que no tingui por, sinó que ell és més fort que la por.

Perquè mira al drac als ulls i no minora el pas.

Si algú pot salvar a Palpatine, Ànakin ho farà. Perquè ja és el millor, i cada vegada és millor encara. Però, tancat darrere dels murs del seu cor, el drac de la seva por s'enrosca, s'estremeix i xiuxiueja.

Perquè la seva veritable por, en un univers on poden morir fins i tot les estrelles, ser el millor potser no sigui prou bo.

========

El caça d'Obi-Wan es va posar a una banda, estremint-se. Ànakin va passar al costat d'ell i va usar els coets davanters d'altitud per donar un tomb cap enrere i acabar amb l'últim Tri-caça que el perseguia. Ja només quedaven caces Voltor.

Molts caces Voltor.

‒ T'ha agradat això, Mestre?

‒Molt bonic ‒els canons d'Obi-Wan van cosir amb plasma el casc d'un caça Voltor fins que explotà‒. Però encara no hem acabat.

‒Mira això. ‒Ànakin va tornar a inclinar el caça i es va capbussar, girant, directament al mig de l'esbart de caces Voltor. Després els va guiar cap a la coberta superior d'un creuer separatista molt castigat pels làsers‒. Vaig a fer-los passar per l'ull de l'agulla.

‒No els guiïs per enlloc ‒el radar d'Obi-Wan va comptabilitzar els Voltors que perseguien a Ànakin. Eren dotze. Dotze‒. Segueix el primer principi Jedi del combat: sobreviure.

‒No hi ha opció ‒Ànakin lliscà el seu caça per entre la tempesta de canonades‒. Baixa aquí i redueix una mica el seu nombre.

Obi-Wan va empènyer cap endavant el palanca de control, com si empènyer contra el seu límit pogués accelerar la velocitat de la seva castigada nau.

‒Sense floritures, R4. ‒Com si el danyat droide fos capaç de fer alguna floritura‒. Limita't a mantenir-me estabilitzat.

Es va sumir en la Força i va buscar el seu tret.

‒Al meu senyal, a l'esquerra... Ara!

La inutilitzada superfície de control de la seva ala esquerra va convertir el gir a l'esquerra en una estreta espiral ascendent que va fer que els canons d'Obi Wan es creuessin en el camí de quatre Voltors...

Flash flash flash flash

... I els quatre van desaparèixer.

Va volar a través dels núvols de brillant plasma. No podia entretenir-se allà. Ànakin seguia tenint vuit més a la cua.

I què era això? Obi-Wan va arrufar les celles.

El creuer li resultava familiar.

L'ull de l'agulla?, va pensar. Oh, si us plau, digues-me que estàs de broma.

El caça d'Ànakin va sobrevolar el casc dorsal del creuer amb només uns metres de marge. Els trets errats dels caces Voltor arrencaven del creuer trossos del blindatge que giraven acomiadats cap a ell.

‒A veure, R2. On és aquesta trinxera?

El monitor davanter es va il·luminar amb un mapa tipogràfic del casc del creuer. Davant seu estava la trinxera per la qual Obi-Wan havia conduït als Tri-caces. Ànakin va fer girar la nau sobre si mateixa i va descendir fins a la vora. Les parets de la trinxera de servei van passar pel seu costat en una fogonada, mentre es dirigia cap a la torre del pont que hi havia al final. Des d'on estava, amb prou feines podia veure la minúscula escletxa entre els contraforts de suport.

Amb vuit caces Voltor perseguint-lo, no podria realitzar un ascens seguint la corba de la torre, tal com havia fet Obi-Wan. Però això no importava.

No pensava fer-ho.

El comunicador de la seva cabina crepità.

‒No ho intentis, Ànakin. És massa estret.

Potser massa estret per a tu.

‒Podré passar.

R2-D2 va xiular en nerviós estant d’acord amb Obi-Wan.

‒Calla, R2 ‒Va dir Ànakin‒. Ja ho hem fet abans.

Els trets van passar pel seu costat i van donar en els contraforts que tenia davant. Ja era massa tard per canviar d'idea: estava atrapat. Faria passar la seva nau pel buit, o moriria.

Estranyament, en aquest moment no li importava el resultat.

‒Utilitza la Força ‒Va dir Obi-Wan, sonant preocupat‒. Pensa en tu mateix travessant-la, i la nau et seguirà.

‒Què esperes que faci jo? Tancar els ulls i posar-me a xiular? ‒Va murmurar Ànakin entre dents. A continuació va parlar en veu alta-: Rebut. Ja estic pensant.

El gemec d’R2-D2 era el més semblant al terror que podia emetre un droide. Lletres brillants es van dibuixar a la pantalla d'Ànakin: "AVORTAR! AVORTAR! AVORTAR!"

Ànakin somreia.

‒Idea equivocada.

Obi-Wan, bocabadat, només podia mirar com el caça d'Ànakin es posava de costat i s'introduïa per l'escletxa amb prou feines uns centímetres de marge. Esperava que un dels contraforts arrenqués el cap a R2.

Els caces Voltor van intentar seguir-lo..., però eren massa grans, només una mica, però ho eren.

Quan els dos primers van xocar, Obi-Wan va disparar els seus canons en una passada descendent. Les maniobres evasives preprogramades en els cervells droides dels Voltors els van allunyar dels làsers d'Obi-Wan, directes a la bola de foc que s'expandia des dels contraforts.

Obi-Wan va alçar la mirada i va veure que Ànakin s'allunyava del creuer en una victoriosa corba ascendent, girant sobre si mateix. Obi-Wan va imitar el seu rumb, prescindint de la floritura.

‒Et concediré els primers quatre ‒Va dir Ànakin pel comunicador‒, però els altres vuit són meus.

‒Ànakin...

‒D'acord, ens els repartim.

A mesura que s'allunyaven del creuer, els seus sensors van indicar que tenien davant a l'Esquadró Set. Els pilots clon estaven embrancats en una batalla aèria tan tancada que els seus rastres d'ions semblaven formar una brillant bola de cordill.

‒Oddball té problemes. Vaig a ajudar-lo a sortir.

‒No. Ell fa la seva feina. Nosaltres hem de fer la nostra.

‒Mestre, se'ls estan menjant vius...

‒Qualsevol d'ells donaria encantat la seva vida per la de Palpatine. Canviaries tu la vida de Palpatine per la d'ells?

‒No, és clar que no, però...

‒Ànakin, comprenc que vulguis salvar la vida de tothom. Sempre vols fer-ho. Però no pots.

La veu d'Ànakin es va tensar.

‒No m'ho recordis.

‒Hi aniré davant, cap a la nau insígnia.

Obi-Wan es va dirigir cap al creuer sense esperar una resposta i posant els motors a màxima potència.

La cremada que Ànakin tenia costat de l'ull empal·lidí quan va desplaçar el caça a la cua del seu Mestre. Obi-Wan tenia raó. Gairebé sempre la tenia.

No pots salvar tothom.

El cos de la seva mare, trencat i ple de sang als braços...

Els seus abatuts ulls lluitant per obrir-se.....

El frec dels seus destrossats llavis...

"Sabia que vindries a buscar-me... T'he trobat tant a faltar..."

Això era el que significava no ser prou bo.

Podia passar en qualsevol moment. En qualsevol lloc. Si arribava uns minuts tard. Si deixava que la seva atenció es distragués per un únic segon. Si era una mica massa feble.

En qualsevol lloc. En qualsevol moment.

Però no aquí, no ara.

Es va esforçar per submergir el rostre de la seva mare sota la superfície de la seva consciència.

Era hora d'actuar.

Van volar per entre la batalla, esquivant andanades i raigs de turbolàser, lliscant entre els creuers per eclipsar els sensors dels caces droides. A només unes dotzenes de quilòmetres del creuer insígnia, una parella de Tri-caces es va creuar en el seu camí, separant-se i disparant.

Els sensors de bord d'Ànakin es van il·luminar, i R2-D2 va cridar un advertiment.

‒Míssils!

No li preocupaven. Els dos de la seva cua es dirigien cap a ell en perfecta parella. Els míssils mancaven del cervell sofisticat dels caces droides, i perquè no xoquessin entre si en una trajectòria de blanc comú, un havia apuntar al motor esquerre del caça d'Ànakin, i l'altre al dret. Un gir ràpid sobre si mateix faria que les trajectòries es creuessin.

Cosa que van fer en una silenciosa flor de foc.

Obi-Wan no tenia tanta sort. Els dos míssils que apuntaven cap als seus motors subllum no anaven precisament l'un al costat de l'altre, així que girar sobre si mateix seria pitjor que inútil. En comptes d'això, va disparar els retros i va connectar els coets dorsals per reduir la velocitat a la meitat i descendir uns metres en direcció al planeta. El míssil que anava davant va passar de llarg i es va allunyar en espiral cap a la batalla orbital.

L'altre míssil es va acostar prou com perquè es disparessin els sensors de proximitat, i va detonar en una pluja de brillant metralla. El caça d'Obi-Wan va volar a través de les restes, i la metralla el va seguir.

Petites esferes platejades van seguir el seu rumb i es van enganxar a la pell del caça. Després es van obrir i d'elles va brollar una sèrie de braços aràcnids articulats que van arrencar les plaques del casc, buscant posar els mecanismes interns del caça estel·lar a la mercè dels múltiples girs circulars de fulles d'acer semblants a antigues serres mecàniques.

Això era un problema.

‒M'han assolit ‒Obi-Wan sonava més irritat que preocupat‒. M'han assolit.

‒Et veig. ‒Ànakin va desplaçar el seu caça per seguir-lo de prop‒. Droides serra. Compto cinc.

‒Vés-te’n d'aquí, Ànakin. No pots fer res.

‒No penso deixar-te, Mestre.

Cascades d'espurnes van saltar a l'espai des de les serres dels droides.

‒ Ànakin, la missió! Vés a la nau de comandament! Salva al Canceller!

‒No sense tu ‒Va dir Ànakin amb dents premudes.

Un dels droides serra s’ajupia al costat de la cabina. Els seus braços platejats lluitaven amb R4. Un altre treballava al morro del caça, mentre un tercer es desplaçava cap al sistema hidràulic ventral. Els dos últims mecanoides agressius s'arrossegaven cap a l'ala esquerra d'Obi-Wan per treballar al seu malmès control de superfície.

‒No pots ajudar-me ‒Obi-Wan seguia mantenint la seva calma Jedi‒. Estan acabant amb els meus controls.

‒Puc arreglar-ho ‒Ànakin va alinear el seu caça a només un parell de metres del d'Obi-Wan‒. A poc a poc... ‒mussità‒, a poc a poc...

I va disparar amb el canó dret una única descàrrega que va reduir els dos droides serra a goterons de metall fos.

Juntament amb la major part de l'ala esquerra d'Obi-Wan.

‒Oooops ‒Va dir Ànakin.

========

El caça estel·lar sotraguejà amb força suficient com perquè el crani d'Obi-Wan copegés el sostre de transpariacer de la carlinga, que es va omplir amb una bafarada de fum. Obi-Wan va lluitar amb la palanca per impedir que el caça se sumís en un descens incontrolable.

‒Això no m'està ajudant, Ànakin.

‒Tens raó, ha estat una mala idea. A veure, prova amb això... Mou-te a l'esquerra i baixa... a poc a poc...

‒Estàs massa a prop, Ànakin!

Obi-Wan, incrèdul, va mirar com el caça d'Ànakin s'apropava més al seu i, amb un cop físic de la seva ala, convertia un droide serra en una taca de metall. L'impacte va tornar a agitar a Obi-Wan, a més d'obrir una profunda esquerda en el casc del caça i rebentar el control davanter de la superfície de l'ala d'Ànakin.

Ànakin havia oblidat el primer principi del combat. Com sempre.

‒Aconseguiràs que ens matin a tots dos!

Els filtres atmosfèrics van netejar el fum de la cabina, però el droide que quedava a la superfície del caça d'Obi-Wan ja havia pelat les planxes de casc necessàries per poder enfonsar els seus articulats braços serra en les profunditats de l'ala. Les espurnes es van retallar contra l'espai, juntament amb un raig de gas en expansió que es va cristal·litzar a l'instant en el buit. En tenir una velocitat idèntica a la d'Obi-Wan, el resplendent gas es va enganxar al morro del seu caça com un núvol de boira.

‒Maledicció ‒Va murmurar el Jedi‒. No puc veure. Perdré el control

‒Ho estàs fent molt bé. Segueix al meu costat.

Això era més fàcil dir que fer-ho.

‒He d’accelerar per sortir d'això.

‒Estic amb tu. Endavant.

Obi-Wan va donar energia a les toveres, i el caça va travessar el núvol, però nous dolls de vapor el substituïen a mesura que es desplaçava.

‒Tinc encara aquest en el morro? R4, pots fer alguna cosa?

L'única resposta que va obtenir va ser d'Ànakin.

‒R4 no contestarà. El droide serra va acabar amb ell.

‒Amb això ‒li va corregir automàticament Obi-Wan‒. Espera... Dius que van atacar a R4?

‒No només a R4. Un d'ells va saltar fins a mi quan vam xocar.

Maledicció, va pensar Obi-Wan. S'estan fent més llestos.

A través d'una obertura en la boira, a l'altura de la corba de la seva ennuvolada cabina, Obi-Wan va poder veure a R2-D2 lluitant mà a mà amb un droide serra. Bé, braç serra a braç serra. Malgrat estar volant a cegues i a punt de perdre el control enmig d'una batalla espacial, Obi-Wan no va poder evitar un segon d'incredulitat davant l'aclaparadora varietat d'eines auxiliars i comportaments postmercantils que Ànakin havia incorporat a l’astromecànic del seu caça estel·lar, superiors fins i tot a les sofisticades millores que li havien practicat els enginyers reials de Naboo. El petit droide era pràcticament un company de ple dret.

La serra de l’R2 va tallar una de les urpes del droide serra, fent que el braç articulat es perdés girant a l'espai. Després va fer el mateix amb l'altre. Després, un panell es va obrir al costat d’R2-D2, i el seu braç connector de dades va sortir projectat per colpejar i expulsar el tolit droide serra fora del casc d'Ànakin. El droide serra girà cap a popa fins veure’s atrapat en el doll de les toveres subllum d'Ànakin. Després va ser expulsat més ràpid del que Obi-Wan podia seguir amb la vista.

Obi-Wan va deduir que els droides separatistes no eren els únics que s'estaven fent més llestos.

El connector de dades es va retreure, i un panell diferent es va obrir, aquesta vegada al cap d’R2-D2. Un cable arpa va sortir disparat cap al núvol de gas que seguia brollant de l'ala dreta d'Obi-Wan, i es va recollir, arrossegant un forcejant droide serra. El droide platejat es va retorçar i agitar. Les seves arpes es van subjectar al cable i va grimpar per ell. Va agitar els braços serra fins que Ànakin va connectar els coets inferiors i R2 va tallar el cable. El droide serra va caure, allunyant-se en l'espai i precipitant-se indefens per entre la batalla.

‒Saps una cosa? ‒Va dir Obi-Wan‒, començo a comprendre per què parles d’R2 com si fos un ésser viu.

‒De veritat? ‒Podia sentir a Ànakin somrient‒. No prefereixes dir-li "això"?

‒Ah, sí ‒arrufà el gest‒. Sí naturalment. Això. Això..., dóna-li les gràcies de part meva, vols?

‒Dóna’ls-hi tu.

‒Ah, sí. Gràcies, R2.

El xiulet que li va arribar pel comunicador tenia un clar accent de "no hi ha de què".

En aquest moment, el que quedava de boira es va dispersar, i la nau va omplir tot el cel davant seu.

El vast creuer insígnia, de més d'un quilòmetre de punta a punta, omplia tot el seu camp visual. En aquesta distància només podia veure làmines de casc color sorra, esquitxades per muntanyes de bateries de turbolàser que il·luminaven l'espai amb raigs d'energia desintegradora.

I aquesta nau immensa s'anava fent més gran.

Molt de pressa.

‒Ànakin! Anem a xocar!

‒Aquesta és la idea. Dirigir-nos a l’hangar.

‒Això no...

‒Ho sé: el primer principi Jedi de...

‒No. No podrà ser. No per a mi.

‒Què?

‒He perdut els controls. No puc dirigir-me cap enlloc.

‒Ah. D’acord. Bé, no és problema.

‒No és problema?

Llavors, el caça d'Obi-Wan va fer un soroll metàl·lic, com si hagués xocat amb un gong de la mida d'una nau espacial.

Obi-Wan es va agitar, va girar el cap i va trobar el caça del seu company just a sobre de la seva cua. Literalment just a sobre. La superfície esquerra de control de l'ala anterior del caça d'Ànakin estava a només un pam de distància de les toveres subllum d'Obi-Wan.

Ànakin havia xocat amb ell. A propòsit.

Llavors va tornar a fer-ho.

Clang.

‒Què estàs fent?

‒Només et dono... ‒la veu d'Ànakin li arribava pausada, tensa per la concentració‒... un petit cop de mà amb el timó...

Obi-Wan va negar amb el cap. Això era completament impossible. A un altre pilot ni se li ocorreria intentar-ho. Però per Ànakin Skywalker, allò completament impossible sempre adquiria un sinistre aire de ser senzillament difícil.

Va pensar que ja hauria d'estar acostumat a això.

Mentre aquests pensaments es perseguien per la seva ment els uns als altres sense propòsit definit, Obi-Wan mirava amb desmai la resplendor blava d'energia que omplia el badallant hangar que tenia davant. Va trigar d’adonar-se d’allò que estava mirant.

Oh, això és dolent, va pensar.

‒Ànakin...

Va intentar desviar el rumb mitjançant la seva palanca. No hi va haver sort.

Ànakin va avançar i va fer descendir la part davantera de la seva nau, copejant darrera de la ferralla espurnejant que una vegada va ser R4.

‒Ànakin...!

‒Dóna'm... Un segon, Mestre. ‒La veu d'Ànakin estava encara més tensa. Un cop apagat, un altre. Un més sonor. I un esgarrapar i grinyolar de metall en trencar-se‒. Això no és tan... fàcil... com sembla...

‒Ànakin!

‒Què?

‒L’entrada a l'hangar...

‒Què li passa?

‒Has notat que encara té els escuts aixecats?

‒De veritat?

‒De veritat.

Per no dir que estaven tan a prop que Obi-Wan pràcticament podia assaborir-los.

‒Oh, perdona. He estat ocupat.

Obi-Wan va tancar els ulls.

Sumint-se en la Força, la seva ment va seguir els enredats circuits per localitzar i activar la consola de control manual dels motors subllum. Una lleugera empenta, i va disparar una ordre que normalment només es feia servir en els bancs de prova: marxa enrere a tota potència.

El deixant de brillants restes que desprenia el seu caça, en estar desintegrant-se a poc a poc, va passar pel seu costat i es va evaporar en una cascada d'esclats en miniatura en contactar amb l'escut de l'hangar. Que era justament el que li anava a passar a ell.

L'únic efecte que va tenir la marxa enrere en els seus defallits motors va ser donar-li més temps per veure acostar-se el seu final.

Llavors, el caça d'Ànakin va passar davant seu, creuant d'esquerra a dreta en una marcada diagonal. L'energia resplendí dels seus canons, i els generadors d'escut situats a la dreta de la porta de l'hangar van explotar en trossos. La resplendor blava de l'entrada titil·là, es va apagar i va desaparèixer just quan Obi-Wan va travessar el llindar girant i va colpejar la coberta del mateix, arrencant espurnes i un xerriqueig de metall torturat.

El seu caça sencer, o el que quedava d'ell, va vibrar amb el rugit que va emetre l'atmosfera escapant amb un udol de l'hangar desproveït d'escuts. Enormes portes blindades van començar a tancar-se com mandíbules. Un altre toc amb la Força a la consola manual va tallar l'energia dels motors del seu caça, però no va poder fer esclatar els fiadors explosius de la cúpula de la carlinga, i va tenir la mala sensació que aquests fiadors eren l'única cosa de la seva nau que no estava a punt d'explotar.

El seu sabre làser va trobar la seva mà, i l'energia blava resplendí. Un escombrat, i la cabina es va obrir, arrossegada a l'espai per l'huracà de l'aire escapant-se. Obi-Wan es va incorporar al mig de la galerna aclaparadorament freda i es va deixar arrossegar per ella mentre les restes de la castigada nau explotaven per fi.

Va cavalcar en l'ona de xoc mentre deixava que la Força li redrecés en l'aire. Va aterrar com un gat a l’ennegrit rastre que el seu aterratge havia traçat a la coberta, encara prou calenta com per socarrimar-li les botes.

L'hangar era ple de droides de combat.

Les seves espatlles es van afluixar, els seus genolls es van flexionar i el seu sabre làser es va situar en angle davant la cara. Eren massa per enfrontar-s'hi sol, però no li importava.

Almenys estava fora d'aquest maleït caça.

Ànakin lliscà la seva nau cap a l'hangar a través d'un raig d'escombraries i gas congelat. Un últim gir de la palanca va fer passar el seu caça a través de les mandíbules de les portes blindades, que s'estaven tancant-se just quan la carlinga d'Obi-Wan seguia el camí contrari.

La nau d'Obi-Wan era un munt de lluent ferralla puntuant la llarga i fumejant empremta que havia deixat el seu lliscament per la coberta. Obi-Wan, amb la barba rivetejada de gebre i el sabre làser desembeinat i flamejant, estava parat en un cercle cada vegada més estret de droides de combat.

Ànakin va aterrar el seu caça amb inclinació suficient perquè el raig de partícules de les seves toveres subllum dispersés als droides, i, per un segon, va tornar a tenir nou anys i a estar als comandaments d'un caça a l'hangar reial de Theed, manejant per primera vegada els canons autèntics d'una nau per destruir droides de combat...

Aquí, de no estar Palpatine en algun lloc de la nau, hauria fet el mateix. Però podia arribar a necessitar una de les naus lleugeres que hi havia a l'hangar per portar al Canceller sa i estalvi a la superfície, i una dotzena de canonades rebotant pel lloc podia destruir-les totes.

Hauria de fer això a mà.

Un toc va fer saltar la seva cabina, i ell va saltar, va girar en l'aire i va caure en l'ala. Els droides de combat van obrir foc a l'instant, i el sabre làser d'Ànakin es va moure com un llampec.

‒R2, localitza una connexió a l'ordinador de bord.

El petit droide va xiular, i Ànakin es va permetre un somriure. A vegades li semblava que gairebé podia comprendre el codi electrosònic del droide.

‒No et preocupis per nosaltres. Cerca a Palpatine. Vinga, jo ​​et cobreixo.

R2 va baixar del seu alvèol i es gronxà fins a la coberta. Ànakin va saltar davant seu enmig d'una pluja de trets làser i va deixar que la Força dirigís la seva arma. Els droides de combat van començar a llançar espurnes i a esfondrar-se.

‒Busca aquesta connexió! ‒Va haver de cridar Ànakin per sobre del grinyol dels làsers i el rugit dels droides explotant‒. Jo vaig a per Obi-Wan!

‒No cal.

Ànakin es va girar i es va trobar amb Obi-Wan just darrere d'ell, tallant netament la caixa cranial d'un droide de combat.

‒Agraeixo la intenció, Ànakin ‒va dir el Mestre Jedi amb un somriure amable‒, però ja he vingut jo a per tu.

========

I aquests són, finalment, Obi-Wan i Ànakin:

Són més que amics. Més que germans. Encara que Obi-Wan és setze anys estàndard més gran que Ànakin, s'han fet homes junts. Cap d'ells pot imaginar la vida sense l'altre. La guerra ha forjat les seves dues vides fins a fer una de sola.

La guerra que ha fet això no han estat les Guerres Clon. La guerra d'Obi-Wan i Ànakin va començar a Naboo, quan Qui-Gon Jinn va morir a mans d'un Senyor Sith. Porten tretze anys lluitant junts en aquesta guerra, com a Mestre i padawan, i com Mestres Jedi. La seva guerra és la seva vida.

I la seva vida és una arma.

Es pot dir el que es vulgui de la saviesa de l'ancià Mestre Yoda o de la letal habilitat de l’esquerp Mace Windu, del valor d’en Ki-Adi-Mundi o de la subtil astúcia de la Shaak Ti. La grandesa d'aquests Jedi és inqüestionable, però empal·lideix al costat de la llegenda que s'ha forjat al voltant de Kenobi i Skywalker.

Ells destaquen en solitari.

Junts són imparables. Invencibles. Són l'últim recurs de l'Orde Jedi. Quan els bons han de guanyar, sense cap mena de dubte, se'ls crida a ells.

Obi-Wan i Ànakin sempre responen.

El fet que la llegendària intel·ligència d'Obi-Wan pugui vèncer o no al poder cru d'Ànakin, a les clares, sense regles, és motiu de baralles escolars, de duels de polzes en guarderies i de guerres brutes en nius de tota la República. Aquests enfrontaments sempre acaben, d'alguna manera, amb els contendents admetent que en el fons és igual.

Ànakin i Obi-Wan mai s'enfrontaran en duel.

No poden.

Són un equip. Són l'equip.

I els dos estan segurs que sempre serà així.

Següent