La venjança dels Sith (Int)

La venjança dels Sith

E P I S O D I  III

Matthew Stover

BASAT EN L'ARGUMENT I EL GUIÓ D’EN GEORGE LUCAS

SOLAPA

PER FI ARRIBA EL MOMENT DECISIU DE TOTA LA SAGA STAR WARS

Després de molts anys de guerra civil, els separatistes han portat a la castigada República a la vora del col·lapse. A Coruscant, el senat contempla com el Canceller Suprem Palpatine va anul·lant progressivament les llibertats civils, buscant així protegir la República. Yoda, Mace Windu i els seus companys s'oposen al desig del Canceller de controlar el Consell Jedi. I Ànakin Skywalker, l'Escollit del qual es va profetitzar que portaria l'equilibri a la Força, està cada vegada mes tenallat per la por que mori el seu amor secret: la senadora Padmé Amidala.

A mesura que la guerra s'intensifica per tota la galàxia es prepara l'escenari per a un final explosiu: Obi-Wan assumeix la perillosa missió d'acabar amb el General Grievous, temut líder militar dels separatistes; Palpatine, desitjós d'assumir un control encara més gran, manipula subtilment l'opinió pública perquè es torni contra els Jedi; i el dolgut Ànakin, turmentat per indescriptibles visions, està perillosament a prop de prendre una decisió que canviarà la galàxia per sempre. I Darth Sidious, aquell de qui la seva ombra s'allarga més i més sobre la República, només necessita donar un últim cop demolidor contra la República... i ordenar a un nou i temible Senyor Sith: Darth Vader.

FA MOLT DE TEMPS,

A UNA GALÀXIA MOLT, MOLT LLUNYANA...

Aquesta història va passar fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana. Ja va tenir la seva fi. No es pot canviar.

És una història que parla d'amor i pèrdua, de germanor i traïció, de valor i sacrifici, i de la mort dels somnis. És una història sobre la difusa frontera que separa el millor del nostre ésser, del pitjor.

És la història del final d'una era.

Amb les històries passa una cosa estranya...

Encara que tot això va passar fa tant i tan lluny que les paraules no poden descriure aquest temps o aquesta distància, també està passant ara mateix. Aquí mateix.

Mentre llegeixes aquestes paraules.

Així van acabar vint-i-cinc mil·lennis. La corrupció i la traïció van acabar amb mil anys de pau. Aquest no és només el final d'una república, és el capvespre de la civilització.

És el crepuscle dels Jedi.

El seu final comença ara.

 

= Introducció =

L'Edat dels Herois

Els cels de Coruscant resplendien de guerra.

La llum del dia artificial, propagada pels miralls orbitals de la capital, es fraccionava amb les flames dels motors iònics que la creuaven i es veia puntuada per explosions estel·lars i fileres de restes que plovien fins a l'atmosfera i es convertien en embullats llaços ennuvolats. El cel nocturn era un encaix infinit de resplendents línies que unien planetoides i traçaven erràtiques espirals de mosquits lluminosos. Els éssers que ho contemplaven des de les teulades de l'interminable paisatge urbà de Coruscant podrien trobar-ho bonic.

Però des de dins és diferent.

Els mosquits són la brillantor de les toveres dels caces estel·lars. Les resplendents línies són descàrregues perdudes de turbolàser prou potents com per desintegrar un poble petit. Els planetoides són creuers estel·lars.

Des de dins, la batalla és una tempesta de confusió i pànic, de raigs de partícules galvanitzades que passen al costat del teu caça en una fogonada tan propera que la carlinga ressona com un altaveu trencat, d'impactes que se senten a les soles de les botes quan els míssils d'impacte encerten al teu creuer, matant éssers amb els quals t'has entrenat, menjat, jugat, rigut i discutit. Des de dins, la batalla és desesperació, terror i una certesa que et corca l'estómac sentint que la galàxia sencera intenta matar-te.

Per totes les restes de la República, éssers desconcertats contemplen horroritzats i en directe per l’HoloNet la batalla que es lliura. Tots saben que la guerra ha anat molt malament. Tothom sap que cada dia es mata o es captura a més Jedi, i que el Gran Exèrcit de la República ha anat perdent un sistema rere l'altre, però això...

Un atac al mateix cor de la República?

Una invasió a la pròpia Coruscant?

Com ha pogut passar això?

És un malson, i ningú pot despertar d'ella.

Tots contemplen en directe com l'exèrcit droide separatista envaeix dels barris governamentals. La transmissió està plena d'imatges de soldats clon que, en clara inferioritat numèrica, són abatuts en els salons del mateix Senat Galàctic per droides destructors implacablement poderosos.

Un sobresalt d'alleujament: els soldats semblen repel·lir l'atac. A les sales d'estar de tota la galàxia hi ha abraçades i fins i tot exclamacions silencioses quan les forces separatistes es retiren fins a les seves naus de desembarcament i tornen a l'òrbita...

"Hem guanyat!", es diuen els uns als altres. "Els hem rebutjat!"

Però llavors van arribant els butlletins. Al principi només són rumors que expliquen que l'atac no era una invasió, que els separatistes no pretenien prendre el planeta i que tot havia estat un cop llampec contra el Senat.

El malson empitjora: el Canceller Suprem ha desaparegut.

Palpatine de Naboo, l'home més admirat de la galàxia. Aquell amb una habilitat política sense rival que ha mantingut unida a la República, la integritat i valor personal proven que la propaganda separatista de corrupció al Senat és una mentida, i el carismàtic lideratge proporciona a tota la República la voluntat per seguir lluitant.

Palpatine és més que respectat. És estimat.

El simple rumor de la seva desaparició enfonsa una daga al cor de tots els amics de la República. Tots ho saben en el seu cor, en els seus budells, en els seus propis ossos...

Sense Palpatine, la República caurà.

Per fi els arriba la confirmació, i les notícies són pitjors del que ningú podria imaginar. El Canceller Suprem Palpatine ha estat capturat pels separatistes, i no només per ells.

Està en poder del general Grievous.

Grievous no s'assembla als altres líders separatistes. Nute Gunray és traïdor i corrupte, però és un neimoidià, i en ell són previsibles la traïció i la corrupció, característiques aquestes que fins i tot són considerades virtuts per a un Canceller de la Federació de Comerç. Poggle El Menor és Arxiduc dels mestres armers de Geonosis, on va començar la guerra. És analític i implacable, però també pragmàtic. I raonable. El Comte Dooku, ànima política de la Confederació Separatista, és conegut per la seva integritat i per enfrontar els seus principis contra el que ell considera corrupció al Senat. Encara que el consideren equivocat, molts el respecten pel valor de les seves errònies conviccions.

Són éssers valents. Éssers perillosos. Implacables i agressius.

Però el general Grievous...

Grievous és un monstre.

El comandant suprem dels separatistes és una abominació de la naturalesa, una fusió de carn i droide. I les seves parts mecàniques són més compassives que les de carn alienígena que li queden. Aquesta criatura mig viva ha assassinat a centenars de milions de persones. Planetes sencers han cremat per ordre seva. És el geni maligne de la Confederació. L'arquitecte de les seves victòries.

El responsable de les seves atrocitats.

I la seva arpa de duracer s'ha tancat sobre Palpatine. Ell mateix ha confirmat la captura amb una transmissió de banda ampla des del seu creuer insígnia, enmig de la batalla orbital. Éssers de tota la galàxia el miren, tremolen i resen per despertar de tan espantós somni.

Perquè saben que el que estan contemplant en directe per l’HoloNet és la mort de la República.

Molts d'aquests éssers trenquen a plorar. Molts més busquen consolar als seus marits, esposes, companys de niu o tríades d'espècie; i els seus fills de tota mena, des de nens a cadells, passant per proles en ou.

Però aleshores passa una cosa estranya. Molt pocs joves necessiten el seu consol. En comptes d'això, són ells els que consolen als seus majors. El missatge és el mateix per tota la República i es transmet en paraules, feromones, pulsacions magnètiques, trenes tentaculars o telepatia mental: "No us preocupeu. Tot s'arreglarà. Ànakin i Obi-Wan arribaran en qualsevol moment."

Ho diuen com si aquests noms puguin conjurar miracles.

Ànakin i Obi-Wan. Kenobi i Skywalker. La frase "Kenobi i Skywalker" s'ha convertit en una sola paraula des del principi de les Guerres Clon. Estan a tot arreu. Les pel·lícules de l’HoloNet sobre les seves missions contra l'enemic separatista els han convertit en els Jedi més famosos de la galàxia.

Joves de tota la galàxia coneixen el seu nom, ho saben tot sobre ells i segueixen les seves gestes com si fossin herois de l'esport en comptes de guerrers lliurant una batalla desesperada per salvar la civilització. Ni tan sols els adults són immunes a això; no és estrany que un pare, exasperat per enfrontar-se a un plançó que acaba de realitzar una d'aquestes bogeries espectacularment perilloses pròpies dels infants de tot arreu, pregunti: "Qui et creus que ets, Kenobi o Skywalker?"

Kenobi prefereix parlar a lluitar, però quan cal lluitar, pocs són rivals per a ell. Skywalker és el mestre de l'audàcia. La seva intensitat, la seva gosadia i la seva sorprenent sort són el complement ideal de la deliberada calma i equilibri de Kenobi. Junts formen el martell Jedi que ha aixafat la infecció separatista en dotzenes de mons.

Tots els joves que contemplen la batalla del cel de Coruscant saben que quan arribin Ànakin i Obi-Wan, aquests bruts separatistes desitjaran no haver-se aixecat avui del llit.

Els adults saben que no és així. És part del que significa ser adult, adonar-se que els herois són creacions de l’HoloNet, i que, al capdavall, els veritables Kenobi i Skywalker són només humans.

I en el cas que siguin tot el que les llegendes diuen que són, qui diu que apareixeran a temps? Qui sap on són ara? Podrien estar atrapats en algun món separatista de tercera. Podrien haver estat capturats o ferits. Fins i tot estar morts.

Alguns dels adults fins i tot es xiuxiuegen a si mateixos: "Podrien haver caigut."

Perquè hi ha històries. No en l’HoloNet, és clar, ja que les notícies de l’HoloNet es controlen des del Despatx del Canceller Suprem, i ni tan sols el prestigiós candor de Palpatine permetria la difusió d'aquestes històries. Però la gent sent rumors. Rumors de noms que els Jedi preferirien que no haguessin existit mai.

Sora Bulq. Depa Billaba. Jedi que han caigut presa de la foscor, que s'han unit als separatistes o, el que és pitjor, que han massacrat civils, o fins i tot assassinat els seus camarades. Els adults tenen la dolorosa sospita que no es pot confiar en els Jedi. Ja no. Que fins i tot el més gran d'ells pot arribar a... trencar-se.

Aquests adults no obtindran consol dels seus plançons. Palpatine ha estat capturat. Grievous escaparà. La República caurà. Els simples éssers humans no poden canviar el curs d'aquesta marea. Els simples éssers humans no poden ni començar a intentar-ho. Ni tan sols Kenobi i Skywalker.

I per això aquests adults de tota la galàxia miren l’HoloNet amb cendres omplint el buit on hauria d'estar el seu cor.

Perquè no poden veure els dos esclats prismàtics de reversió a l'espai real, molt lluny del camp de gravetat del planeta. Perquè no poden veure la parella de caces estel·lars expulsar els seus anells d’hiperimpuls i submergir-se, disparant tots els seus canons, en la tempesta de caces Voltor separatistes.

Un parell de caces estel·lars. Caces Jedi. Només dos.

Només en calen dos.

N'hi ha prou amb dos perquè els adults s'equivoquen, i els seus plançons tenen raó.

Perquè encara que aquí s'acaba l'Edat dels Herois, ha deixat el millor per al final.

Següent