La venjança dels Sith (VII)

Anterior

= 7 =

Obi-Wan i Ànakin 2

Aquest és Obi-Wan a la llum:

Quan és conduït fins al pont, al costat d’Ànakin i el Canceller Palpatine, no necessita mirar al seu voltant per veure les fileres de consoles de control ateses per aterrits neimoidians. No ha de tornar el cap per comptar els droidekes i els superdroides de combat, o per situar la posició dels brutals guardaespatlles droides. No es molesta a alçar els ulls per trobar la freda mirada groga fixa en ell a través d'una màscara-crani de plastiarmadura.

Ni tan sols necessita arribar a la Força.

Ja ha deixat que la Força arribi a ell.

La Força flueix sobre ell i al seu voltant com si estigués submergit en una cascada pura com el cristall, perduda en la verdor d'una oblidada selva tropical. Quan s'obre a aquest rutilant torrent, aquest flueix fins a ell, a través d'ell, i surt d'ell sense la menor interferència de la seva ment conscient. La part d'ell que es fa dir Obi-Wan Kenobi no és més que una ona, una ona en l'estany en el qual ell es banya de forma incessant.

Aquí també hi ha altres parts del seu ésser. Aquí no hi ha res que no sigui part d'ell. Des de la marca socarrimada al cap d’R2-D2 fins a la vora esquinçada de la túnica de Palpatine, fins i tot l'esquerda de teranyina en el panell de transpariacer del finestral corb sobre el qual volen les grans naus estel·lars que encara batallen més enllà.

Perquè tot això és part de la Força.

D'alguna manera, misteriosament, el núvol que enfosqueix la Força fa gairebé dècada i mitja acaba d'alleugerir-se al seu voltant, i en el seu interior pot trobar la brillant claredat que recorda dels seus dies escolars al Temple Jedi, quan la Força era pura, neta i perfecta. És com si la foscor s'hagués retirat i s'hagués enroscat sobre si mateixa per concedir-li aquest moment de claredat, per tornar-li el complet poder de la llum, ni que sigui per un moment. No sap per què, però és incapaç fins i tot de preguntar. En la Força, això està més enllà de tota pregunta.

El perquè no té sentit; és un ressò del passat o un murmuri del futur. L'única cosa que importa en aquest ara infinit és què, quan i qui.

La Força és els setze superdroides de combat, lluents amb el seu cromat anti-làser i amb els braços carregats d'artilleria pesada; és aquesta artilleria i és seus objectius; és els vuit droides destructors que esperen amb paciència electrònica dins dels seus escuts energètics, els dos guardaespatlles i fins a l'últim dels tremolosos neimoidians; és la roba, les seves botes i fins a cada gota d'humitat amb olor de rèptil que roda per ells gràcies als nebulitzadors d'humitat que fan servir per mantenir baixa la seva temperatura interna; és els grillons que li subjecten les mans i l’electropica que els guardaespatlles empunyen darrere d'ell.

És els dos sabres làser que l'altre droide guardaespatlles es disposa a lliurar al general Grievous davant d'ells.

I és el propi general.

És les costelles de durànium del general; és el bategar del cor alienígena de Grievous, i és el silenciós bategar de l'oxigen en ser bombejat per les seves venes alienígenes; és el pes dels quatre sabres làser al cinturó del general; i és la impaciència avariciosa i les espurnes darrere dels ulls del general que han despertat en ell; és fins i tot el pla de la seva pròpia execució, que es trasllueix dins el cervell del general.

És totes aquestes coses i, el que és més important, segueix sent Obi-Wan Kenobi.

Per això pot limitar-se a quedar-se aturat. Per això pot limitar-se a esperar. No té necessitat d'atacar o de defensar-se. Aquí hi haurà lluita, però ell està perfectament calmat, perfectament d'acord amb deixar que la lluita comenci quan comenci, i que acabi quan acabi.

Igual que es deixarà viure o es deixarà morir.

Així és com un gran Jedi fa la guerra.

========

El general Grievous va alçar els dos sabres làser, un a cada mà de durànium, per admirar-los a la llum de les descàrregues de turbolàser de fora.

‒Rars trofeus són aquests ‒Va dir‒. L'arma d'Ànakin Skywalker i la del general Kenobi. Estic impacient per afegir-les a la meva col·lecció.

‒Això no passarà. Jo controlo aquí la situació.

La rèplica va venir dels llavis d'Obi-Wan, però en realitat no era Obi-Wan qui parlava. Obi-Wan no controlava la situació; no tenia necessitat de controlar-la. Tenia la Força.

Era la Força qui parlava a través d'ell.

Grievous va avançar cap a ell. Obi-Wan va veure mort a la freda mirada groga que travessava les escletxes dels ulls de la màscara-crani, però no va significar res per a ell.

La mort no existia. Només existia la Força.

No havia de dir a Ànakin que apartés subtilment al Canceller Palpatine lluny de la línia de foc; una part d'ell era Ànakin, i ja estava fent això. No havia de dir a R2-D2 que accedís als seus subprogrames de combat i desviés l'energia als seus coets, al seu braç arpa i al seu llança-cables; la part d'ell que era el petit astromecànic ja s'havia ocupat d'aquestes coses abans d'entrar tan sols en el pont.

Grievous es va aixecar davant seu.

‒Molt segur estàs, Kenobi.

‒No estic segur, només tranquil.

Des de tan a prop, Obi-Wan podia veure les fines esquerdes i les marques a la màscara d'os, i podia sentir la ressonància de la veu electrosònica del general brunzint al seu pit. Va recordar la pregunta del Mestre Jrul: "Què és allò bo, sinó mestre d’allò dolent? Què és allò dolent, sinó la tasca d’allò bo?"

‒Podem resoldre aquesta situació sense violència ‒Va dir‒. Estic disposat a acceptar la seva rendició.

‒Estic segur que si ‒la màscara-crani es va inclinar inquisitiva‒. Arriba a funcionar alguna vegada aquesta ridícula frase de "accepto la seva rendició"?

‒Algunes vegades. Quan no funciona, la gent surt ferida. A vegades fins i tot mor. ‒Els ulls gris-blavosos d'Obi-Wan van enfrontar els grocs de darrere de la màscara‒. En aquest cas ha d'entendre que per gent em refereixo a vostè.

‒Entenc prou. Entenc que vaig a matar-te. ‒Grievous es va apartar la capa i va encendre els dos sabres làser‒. Aquí. Ara. Amb la teva pròpia fulla.

‒Crec que no ‒Va replicar la Força a través dels llavis d'Obi-Wan.

Els servomotors que movien les extremitats d’en Grievous podien moure’s més ràpid del que podia distingir l'ull humà. Quan movia el braç, aquest, el seu puny i el sabre làser que aferrava desapareixien literalment, esborrats de l'existència per una velocitat aclaparadora, per la imitació d'un esdeveniment quàntic. Cap ésser humà podia moure’s ni remotament tan ràpid com Grievous, ni tan sols Obi-Wan..., però ell no necessitava fer-ho.

En la Força, una part d'ell era la intenció de matar de Grievous, i el pas d'intenció a acció es va traslladar a una reacció inconscient d'Obi-Wan. No necessitava un pla, ni utilitzar una tàctica.

Tenia la Força.

Aquesta rutilant cascada corria a través d'ell, escombrant qualsevol pensament de perill, de seguretat, de guanyar o perdre. La Força, com l'aigua, assumeix la forma del seu contenidor sense esforç, sense pensar. L'aigua que era Obi-Wan es va abocar en el contenidor que era l'atac d’en Grievous, i encara que existeixen materials impermeables, Obi-Wan encara no havia trobat un completament impermeable a la Força...

Mentre la ment d’en Grievous encara forjava la intenció de colpejar, la part de la Força que era Obi-Wan també era la part de la Força que era R2-D2, a més del bufador intern de fusió que Ànakin havia inclòs en el braç principal d’R2-D2. Així que no calia que s'establís cap comunicació entre ells; el somriure amable que es va dibuixar a la seva cara i el murmuri cortès que van emetre els seus llavis només naixien del personal sentit d'estil d’Obi-Wan.

‒R2?

Quan va obrir la boca, un panell lliscava ja en el fuselatge del petit droide. I quan el nom del droide va abandonar els seus llavis, el bufador ja havia sortit a la llum i disparava un raig encegador d'espurnes prou calentes com per fondre el durànium. A la fracció de segon durant la qual els reflexos augmentats electrònicament d’en Grievous li van fer sorprendre i distreure, la part de la Força que era Obi-Wan va intentar un petit truc, un truc secret que reservava per a ocasions com aquesta.

Perquè, atès que tot el que hi havia al pont era un en la Força, des de l'estructura de la mateixa nau al ball quàntic de les capes d'electrons de cada àtom individual, i atès que, al capdavall, els nervis i els músculs del general biodroide eren creacions d'electrònica i durànium en comptes de teixit viu amb voluntat pròpia, a Obi-Wan li resultava mínimament possible aprofitar aquesta vulnerable fracció de segon en què Grievous estava distret, apartant-se d'un raig de flames prou calent com per cremar fins i tot el seu cos cuirassat, i tirar mentalment el just per invertir temporalment la polaritat dels servomotors de les mans mecàniques del general.

I va ser precisament això el que va fer.

Els dits de duracer es van obrir, i dos sabres làser van caure lliures.

Va buscar a través de la Força, i la Força va buscar a través d'ell. La seva fulla es va encendre a la vida mentre encara estava en l'aire, i es va girar cap a ell. Alçà les mans per rebre-la, la fulla blava va causar una fogonada entre els seus canells i va tallar els grillons abans que el mànec colpegés amb solidesa al palmell de la mà.

Obi-Wan estava tan sumit en la Força que ni tan sols li va sorprendre que hagués funcionat.

Va donar la quarta part d'una volta per mirar a Ànakin, que ja estava en l'aire, ja que havia saltat simultàniament al suau murmuri d'Obi-Wan, ja que Ànakin i Obi-Wan eren, al capdavall, dues parts de la mateixa cosa. El salt d'Ànakin el va portar per sobre del cap d'Obi-Wan, permetent a la fulla d'aquest cremar els grillons abans d'aterrar amb la mà estesa, mentre Grievous encara seguia apartant-se de la font de foc de fusió. Obi-Wan va sentir una nova onada líquida a la cataracta que era, i el sabre làser d’Ànakin va cantar en l'aire fins que el va agafar el seu amo. I així, un únic segon després que Grievous hagués començat a tenir la intenció d'atacar, Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker es van trobar esquena contra esquena al centre del pont, mirant inexpressius més enllà de la rugent energia blava dels seus sabres làser.

Obi-Wan va mirar sense emoció al general.

‒Potser hauria de reconsiderar la meva oferta.

Grievous es va agafar a una consola de control, i la carcassa de duracer va començar a abonyegar-se sota la seva arpa.

‒Aquesta és la meva resposta.

Va arrencar la consola sencera de sota les mans del sorprès operari neimoidià, la va alçar sobre el seu cap i la va llançar contra els Jedi. Aquests es van separar, apartant-se del camí de la consola, que es va estavellar contra la coberta, escopint fum i espurnes.

‒Obriu foc! ‒Grievous estrenyia els punys com si a cada un d'ells hi hagués un coll de Jedi‒. Mateu-los! Mateu-los a tots!

Durant un segon més només es va sentir l'espetec dels fiadors de dotzenes de pistoles làser.

Un segon després d'això, el pont va esclatar en una tempesta de trets.

Grievous es va quedar enrere, amagat, esperant que els seus dos MagnoGuàrdies ataquessin als Jedi, girant les electropiques entre l'encegadora andanada de trets que rebotava per tot el pont. Grievous havia lluitant abans amb Jedi, de vegades fins i tot en plena batalla, i havia descobert que lluitar contra un Jedi concret era molt semblant a lluitar amb qualsevol altre d'ells.

Però aquest Kenobi...

La facilitat amb què Kenobi s'havia fet amb el domini de la situació era aterridora, i encara més aterridor era el fet que els informes assenyalessin a Skywalker com el millor guerrer dels dos. Fins i tot  la seva unitat R2 podia lluitar. El petit astromecànic tenia incorporat una espècie de llança-cables fora de model que ara feia servir per enredar les cames d'un superdroide i enderrocar-lo. Després va estirar el droide cap a ell, motiu pel qual els seus braços canó van arrencar trossos als seus companys d'esquadró en comptes dels Jedi.

Grievous començava a pensar menys en guanyar aquesta trobada en concret que en sobreviure a ella.

Deixaria que els seus MagnoGuàrdies combatessin amb els Jedi; se'ls havia dissenyat per a això i estaven fent bé la seva feina. IG-101 pressionava Kenobi contra una consola, amb llampecs espetegant en el camp energètic de la seva electropica, allà on empenyia la fulla d’en Kenobi. El general Jedi hauria mort allà mateix de no ser perquè un dels superdroides de combat, de ment simple, va apuntar a la seva esquena amb els dos braços canó, donant-li l'oportunitat d’ajupir-se i deixar que la demolidora descàrrega fes retrocedir a 101. Skywalker havia amagat al Canceller en algun lloc ‒el gemegant covard estaria tremolant sota una de les consoles de control‒ i se les havia arreglat per tallar les dues cames per sota del genoll a 102, amb la intenció que la baralla acabés. Però el jove Jedi va semblar completament sorprès quan 102 va girar àgilment, repenjant a terra un extrem de l’electropica, i va usar els monyons de les seves cames per colpejar a Skywalker de manera tan sonora que el Jedi va relliscar per terra en la seva caiguda.

D'altra banda, va pensar Grievous, igual encara podia salvar la situació.

Es va tocar el sensor comunicador de la mandíbula per sintonitzar la freqüència del general droide.

‒El Canceller s'amaga sota una de les consoles. Esquadró Setze, Busqueu-lo i porteu-lo immediatament a la meva càpsula de salvament. Esquadró Vuit, continuïn amb la missió. Matin als Jedi.

Llavors, la nau sotraguejà amb més força que mai i els panells de la pantalla de visualització es van fondre al blanc quan la radiació dispersa ruixà per tot el pont. Les alarmes van esclafir. La consola de navegació escopí espurnes a la cara d'un pilot neimoidià, calant foc el seu uniforme i afegint els seus crits a l'estrèpit generalitzat. Una altra consola va explotar, convertint al recent ascendit oficial artiller en un munt de carn esquinçada.

Ah, va pensar Grievous. Amb l'excitació s'havia oblidat completament del segon comandant Needa i del Integritat.

L'altre pilot, el que no estava cridant i donant-se cops a les flames de l'uniforme fins que les seves pròpies mans es van calar foc, es va inclinar, apartant-se del seu company tot el que li permetia la xarxa antixoc, i va cridar:

‒General, aquest tret ha destruït les últimes cèl·lules de control de la popa! La nau està deixant l'òrbita! Anem a cremar!

‒Molt bé ‒Va dir Grievous amb calma‒. Mantingui el rumb.

Ja no li importava si els seus guardaespatlles podien vèncer o no als Jedi; acabarien tots cremats.

Va manipular el sensor de la seva mandíbula fins a trobar la freqüència de control de les càpsules de salvament. Una ordre codificada li va assegurar que la seva càpsula personal li estaria esperant amb els motors en marxa i la comprovació de sistemes completada.

Quan es va tornar per mirar la lluita, l'únic que va poder veure d'IG-102 va ser un braç amb un tall de sabre làser encara al vermell. Skywalker perseguia a dos superdroides de combat que tenien a Palpatine agafat pels braços. Mentre Skywalker desmantellava els droides amb ràpids talls, Kenobi feia el mateix amb IG-101, i el MagnoGuàrdia saltava sobre la cama que conservava, fent girar la seva electropica amb l'únic braç que li quedava i xisclant alguna amenaça improbable sobre la seva pica i les cavitats corporals de Kenobi. Quan Kenobi li va tallar el braç, 101 va seguir saltant darrere d'ell, cridant encara. El droide fins i tot va aconseguir clavar una puntada més abans que el Jedi li tallés l'altra cama, després d'això el tors sense extremitats de 101 va continuar removent-se a terra, udolant.

Amb els dos MagnoGuàrdies enderrocats, els vuit destructors es van separar, i canons duals eructaren dolls de raigs de partícules galvanitzades. Els dos Jedi van saltar junts per protegir al Canceller, i abans que Grievous pogués ordenar als destructors que deixessin de disparar, els Jedi havien desviat ja trets suficients per enderrocar les tres quartes parts dels superdroides de combat i fer que la resta es refugiés darrere del que quedava dels espantats neimoidians.

Els destructors van començar a acostar-se, banyant als Jedi amb foc constant, avançant pas a pas, canons contra sabres làser. Els Jedi van atrapar cada tret i els van enviar de tornada als escuts dels destructors, que refulgiren en halos esfèrics a mesura que absorbien els trets rebotats. Els destructors haurien dominat als Jedi, si no hi hagués una dificultat inesperada...

El canvi de gravetat.

De sobte, els vuit droides destructors van semblar saltar en l'aire, seguits d’Skywalker, Palpatine, cadires, trossos de MagnoGuàrdies i tota la resta que hi havia al pont i no estava cargolat a la coberta, exceptuant a Kenobi, que les havia manegat per agafar-se a una consola de control i ara penjava cap per avall d'una mà, encara desviant sense esforç els trets làser.

El pilot neimoidià supervivent cridava ordres als droides perquè es magnetitzessin, abans de començar a udolar que la nau s'estava partint en dos. Ho va fer per fer tant soroll molest que Grievous li va aixafar el crani de pura irritació. Després va mirar al seu voltant i es va adonar que havia mort el darrer membre de la seva tripulació; tots els oficials del pont que ell no havia matat personalment havien absorbit el gruix dels rebots de trets làser.

Grievous va sacsejar del puny del cap del pilot. Els neimoidians eren criatures fastigoses.

El pla invisible de gravetat alterat va passar pel general biodroide sense afectar-li, ja que les seves urpes de durànium magnetitzat el van mantenir on era, i quan una de les electropiques dels MagnoGuàrdies va passar pel seu costat, la seva mà, invisiblement ràpida, la va agafar en ple aire. Un altre pla de canvi gravitatori va escombrar el pont, i droides, Canceller i Jedi van tornar a caure a terra.

Els droidekes, també coneguts com droides destructors, eren els droides d'infanteria més poderosos que havien sortit d'una fàbrica, però tenien un important defecte de disseny. El seu camp d'energia, tan efectiu detenint làsers, cartutxos, metralla i fins i tot sabres làser estava calibrat per a envoltar el droide en posició dreta. Si el droide no estava a peu dret i havia estat, per exemple, enderrocat, o si era llançat contra una paret, el generador de l'escut no distingia la diferència entre sòl, paret o arma, i augmentava la seva potència per a desintegrar aquesta suposada amenaça fins que el generador es curtcircuitava.

Entre caure a sostre, rebotar en ell i caure de nou a terra, la suma total d'efectivitat de tots els generadors d'escut de l'Esquadró Vuit era, en aquest moment, un gran núvol de fum negre.

Resultava impossible saber quin d'ells va obrir foc contra els Jedi, i era igual, perquè, al cap de dos segons, els vuit droidekes s'havien convertit en vuit munts de fumejant ferralla, i d'entre el fum sortien, colze a colze, dos Jedi completament il·lesos.

Sense dir paraula, van anar a pel general.

Grievous va graduar l'energia de l’electropica en sobrecàrrega, i aquesta va escopir llampecs al seu voltant mentre era alçada en posició de combat.

‒Lamento no tenir temps per combatre-us... Hauria estat una trobada interessant, però tinc una cita amb una càpsula de salvament. I vosaltres...

Va assenyalar al finestral de transpariacer i va disparar el seu propi llança-cables ocult, no molt diferent del que tenia aquest interessant astromecànic. El cable va sortir disparat i es va enfonsar en un dels suports del panell.

‒Vosaltres teniu una cita amb la mort.

Els Jedi van saltar, i Grievous va llançar la sobrecarregada electropica, però no contra els Jedi.

La va llançar contra el finestral.

Un dels panells de transpariacer del finestral s'havia esquerdat encaixant el tret d'un caça estel·lar i, quan l’espetegant electropica el va colpejar de ple i va explotar com una granada de protons, el panell sencer va volar cap a l'espai.

Un huracà va cobrar vida, arrasant el pont, apoderant-se de cadàvers neimoidians i de restes i trossos de droides, i llançant-los a l’exterior per l'obertura juntament amb un raig blanc d'aire instantàniament congelat. Grievous va saltar cap amunt, al centre del sobtat huracà, evitant per poc als dos Jedi, els salts es van convertir en manotades frenètiques mentre intentaven evitar ser absorbits amb ell. Però Grievous no necessitava respirar, no tenia temor que els seus fluids corporals bullissin en el buit, ja que la sintecarn pressuritzada que envoltava les parts vivents del seu exosquelet droide s'ocupaven d'això, pel que es va limitar a deixar-se arrossegar cap a l'espai per la tempesta. Però quan va arribar al final del cable, aquest es va tensar i va tirar d'ell de tornada al casc del Mà Invisible.

Es va desfer del cable, i les seves mans i peus de durànium magnetitzat li van permetre arrossegar-se pel casc sense dificultat, mentre la corba esquitxada de llums del costat nocturn de Coruscant girava al seu voltant. Va enfilar-se fins als tancaments externs de les càpsules de salvament del pont i va teclejar el codi d'una ordre. Va mirar per sobre l'espatlla i va experimentar certa gèlida satisfacció veient com les càpsules de salvament buides es deixaven anar del pont del Mà i s'allunyaven.

Totes elles.

Bé, totes menys una.

Cap truc de la Força permetria a Kenobi i Skywalker escapar d'aquesta. Era una pena no tenir a mà una sonda espia per deixar-la en el pont; hauria gaudit veient cremar als més grans herois de la República.

Els raigs d’ions de les càpsules de salvament giraven entre la batalla que il·luminava el buit amb silencioses flamarades i esclats, perseguits per caces i naus armades de rescat. Grievous va assentir dintre seu; això els tindria ocupats el temps necessari perquè la seva càpsula arribés a la nau de fugida.

Quan va entrar en la càpsula construïda a mida va reflexionar que, per primera vegada en la seva carrera, estava desobeint ordres. Tenia ordres estrictes de deixar il·lès al Canceller, i Palpatine moriria al costat dels seus preciosos Jedi.

Llavors, Grievous va arronsar les espatlles i va sospirar. Què més podia haver fet? Després de tot, estaven en guerra.

Estava segur que Lord Sidious li perdonaria.

========

En el pont, una comporta hermètica s'havia tancat sobre la destruïda finestra de transpariacer, i fins a l'últim droide de combat supervivent va ser tallat a trossos abans que l'atmosfera tingués oportunitat d’estabilitzar-se.

Però hi havia un problema més greu.

El sotragueig de la nau s'havia tornat continu. Un rastre de guspires roent s'agitava fora de la nau, passant davant el finestral. Aquestes espurnes, segons les tres classes diferents d'alarmes que udolaven alhora per tot el pont, eren el que quedava de l'escut ablatiu de la inutilitzada popa del creuer.

Ànakin va mirar amb preocupació la lectura de la consola.

‒No hi ha càpsules de salvament. No queda cap en tota la nau ‒Va mirar a Obi-Wan‒. Estem atrapats.

Obi-Wan semblava més interessat que preocupat.

‒Bé. És una oportunitat de demostrar la teva llegendària habilitat de pilot, el meu jove amic. Pots fer volar aquest creuer, no?

‒Que voli no és el problema. El truc està en aterrar, cosa que, ah... ‒Ànakin va deixar anar un riure lleugerament tremolós‒. Veuràs, no és una cosa per al que estigui precisament dissenyat. Ni tan sols estant d'una peça.

Obi-Wan no semblava impressionat.

‒ I què?

Ànakin va deixar anar la xarxa antixoc que embolicava el cadàver del pilot i va apartar el seu cos de la cadira.

‒I més et val que et subjectis bé ‒Va dir, asseient-se en la cadira i lliscant els dits per aquells controls gens familiars.

El creuer va rebotar amb més força encara, i la seva altitud va començar a minvar mentre un nou clàxon s'unia al crit de les altres alarmes.

‒ No he estat jo! ‒Ànakin va apartar de cop les mans del tauler‒. Si encara no he fet res!

‒No ha estat per això ‒la veu de Palpatine semblava antinaturalment calmada‒. Sembla que algú ens dispara.

‒Meravellós ‒Va murmurar Ànakin‒. Falta quelcom més perquè el dia sigui rodó?

‒Potser podem parlar amb ells ‒Obi-Wan es va acostar al lloc de comunicacions i va començar a manipular la pantalla‒. Fem-los saber que hem capturat la nau.

‒D'acord, encarrega't de les comunicacions ‒Va dir Ànakin. Després va assenyalar al lloc de copilot‒. R2, segon de bord. Canceller?

‒ Sí?

‒Subjecti’s bé. Ara. Anem a fer això en calent ‒Ànakin va fer una ganyota davant les ardents restes de casc que passaven davant les finestres‒. I en més d'un sentit.

La vasta batalla espacial que havia arrasat i castigat l'espai de Coruscant durant tot aquest llarg, llarg dia començava per fi a extingir-se.

La resplendent cúpula de rastres d'ions i esclats de turbolàser es va esvair amb els eixams de naus que saltaven a l'hiperespai, en fugir en retirada la força d'atac separatista. La llum de la distant estrella de Coruscant s’estellava en els iridescents núvols de gasos i vidres formats per les restes dels caces i dels pilots. Creuers avariats ranquejaven en direcció a les drassanes espacials, passant al costat de masses trencades que penjaven mortes en el dia infinit de l'espai interplanetari. Les tripulacions guanyadores assumien el comandament de les naus que s'havien rendit, capturant als membres vius de les tripulacions i fixant ceps als droides.

La superfície del costat diürn del planeta capital estava amortallada en el fum d'un milió de focs causats pels impactes dels fragments de naus. Havien caigut massa com perquè el paraigua defensiu de superfície del planeta pogués localitzar-los i destruir-los a tots. El llençol de llums artificials del costat nocturn quedava apagat darrera la brillantor vermellosa dels cràters d'ardent acer. Cada impacte havia deixat una inimaginable caldera de mort. Ara, al cel de Coruscant, les naus importants ja no eren les bèl·liques, sinó les de rescat i supressió de focs, que s'entrecreuaven per tot el planeta.

Ara, una última nau fragmentada xisclava en entrar a l'atmosfera, descendint massa de pressa i en un angle massa pronunciat, desfent-se en trossos i projectant els seus propis dolls de vapor supercalent. Les bateries de turbolàser de les torres defensives de superfície van aïllar la seva signatura, i els caces van establir rumbs d’intercepció per acabar amb qualsevol fragment que poguessin fallar les bateries de superfície. I, molt per sobre, més enllà de l'atmosfera, al pont de l'RSS Integritat, el segon comandant Lorth Needa parlava amb urgència a un fantasma blau que li arribava al genoll, generat pels làsers de fase d'un holocomunicador: un extraterrestre d'ulls sortits, rostre arrugat, llargues orelles punxegudes estranyament flexibles i vestit amb una túnica Jedi.

‒Han de desconnectar els sistemes defensius de superfície, senyor! És el general Kenobi! ‒Va insistir Needa‒. El seu codi ho verifica. Skywalker està amb ell, i tenen al Canceller Palpatine!

‒Escoltat i comprès això ha estat ‒Va respondre el Jedi amb calma‒. El que necessiten digues-me.

Needa va mirar a l’ardent recobriment del casc que es consumia a mesura que el creuer queia, i, mentre mirava, la nau es va partir per la meitat a l'altura de l'hangar. La part posterior es retardà i va explotar per seccions, però qui pilotés la meitat davantera devia ser un dels pilots més grans dels que havia pogut sentir parlar Needa, ja que encara que aquesta meitat es balancejava i inclinava cap avall, va aconseguir d'alguna manera redreçar-se, emprant només una bateria de coets davanters i els seus alerons atmosfèrics.

‒Primer una flota de naus bomber ‒Va dir Needa, ja més calmat‒. Si no aconsegueixen controlar la combustió de l'entrada, no els quedarà casc suficient per arribar a la superfície. I després una plataforma d'aterratge endurida, la més resistent que hi hagi; si no, no podran posar-se. No serà un aterratge, sinó un xoc controlat. Repeteixo, un xoc controlat.

‒Escoltat i entès està ‒Va repetir el Jedi hologràfic‒. La signatura del seu transponedor reenviï’ns ‒fet això, el Jedi va assentir amb serietat‒. Gràcies, segon comandant. Valent servei a la República avui s'ha rendit, i la gratitud de l'Orde Jedi s'ha guanyat. Yoda, fora.

En el pont del Integritat, Lorth Needa només podia quedar-se parat i mirar, agafant-se les mans per l'esquena. La disciplina militar li obligava a mantenir-se inexpressiu, però els artells se li van posar blancs, i bandes pàl·lides van propagar la blancor fins als canells.

Cada os del cos li feia mal d'impotència.

Perquè sabia que aquest fragment de nau era un parany mortal. Ningú podia aterrar semblant massa, ni tan sols Skywalker. Cada segon que passava abans de la seva desintegració i combustió final era un miracle en si mateix, un testament a l'habilitat d'un pilot justament llegendari, però, quan cada segon és un miracle, quants d'ells poden arribar a succeir-se junts?

Lorth Needa no era religiós, ni filòsof, ni metafísic; només sabia de la Força per reputació, però, tot i així, es va trobar demanant en el seu cor a la Força que quan el flamejant final arribés als homes d'aquesta resta de nau, almenys ho fes amb rapidesa.

Els ulls li pessigollejaren. La ironia de tot això li va cremar la gola. La Flota havia lluitat amb brillantor i els Jedi havien realitzat un paper sobrehumà. La República havia guanyat aquest dia tenint-ho tot en contra.

Però la batalla s'havia lliurat per salvar al Canceller Suprem Palpatine.

Havien guanyat la batalla, però ara, mentre Needa mirava impotent, no podia deixar de pensar que estaven a punt de perdre la guerra.

========

Aquesta és l'obra mestra d'Ànakin Skywalker:

Molta gent diu que és el millor pilot estel·lar de la galàxia, però això són simples enraonies nascudes de les constants referències a l’HoloNet al seu inigualable historial de victòries en combat espacial. Acabar amb caces Voltor i Tri-caces és només qüestió de tenir grans reflexos i confiança en la Força; i ell ha passat tantes hores en una cabina que portar un caça estel·lar Jedi és per a ell com posar-se una túnica. És el seu propi cos, amb toveres per cames i canons per punys.

El que està fent ara transcendeix el mer pilotatge de la mateixa manera que el combat Jedi transcendeix una baralla de pati d'escola.

Està assegut en una cadira esquitxada de sang i foradada per trets làser, als comandaments d'una consola que no ha vist mai abans, una consola amb controls dissenyats per dits extraterrestres. La nau en la qual es troba no només s'agita com un dewback embogit a través d'una turbulència brutal, sinó que s’està cremant i desfent tal com es desintegra un cometa estavellant-se contra un gegant gasós. Només té segons per aprendre a portar una nau alienígena que no només no té cèl·lules de control de popa, sinó que no té popa.

Això és, senzillament, impossible. No es pot fer.

Però, malgrat això, va a fer-ho.

Perquè és Ànakin Skywalker i no creu en allò impossible.

Estén les mans i, per un llarg, llarg moment es limita a acariciar els controls, a sentir la seva forma sota els dits, a escoltar els calfreds que el seu suau frec provoca en cada superfície de control que li queda a la nau en desintegració, deixant que les seves ressonàncies s'uneixin en la seva ment fins arribar a l'harmonia tal com faria un virtuós d'arpa-alegria ferroana en comprovar si té afinat l'instrument.

I al mateix temps extreu poder de la Força. Acumula percepció i sort, i assumeix en si mateix la intuïció preconscient, instintiva, de "el que passarà en els pròxims deu segons", que sempre ha estat el nucli del seu talent.

I llavors comença.

Durant el descens, la pressió atmosfèrica retarda el desplegament dels alerons, i a mesura que juga amb els seus angles i els treu i fica per alentir el descens de la nau sense cremar-los del tot, el seu rugit de contrabaix adquireix un ritme puntuat semblant al d'un cor que se salta algun batec que un altre. Els coets davanters d'altitud, avariats a la batalla aèria, ara apunten en diferents direccions, però pot sentir cap a on el porten, i els dispara en seqüència, fent-los entonar la tornada del seu improvisat concert.

I la veritable inspiració, l’espurnejant gràcia de la nota genial que dóna vida a la seva obra mestra és el contrapunt del soprano: una seqüència sincopada d'escotilles exteriors que s'obren, es tanquen i tornen a obrir-se al casc, alterant subtilment l'aerodinàmica de la nau per proporcionar-li la quantitat exacta de lliscament cap a un costat, d'elevació o de descens, per així conduir l'enorme mig creuer al con d'aproximació d'un objectiu localitzat a un vuitè de distància del planeta.

És la Força què fa això possible, i quelcom més que la Força. Ànakin no té interès en una acceptació serena del que li depara la Força. Aquí no. Ara no. No estant en joc les vides de Palpatine i Obi-Wan. És tot el contrari: s'aferra a la Força amb un clar rebuig a fallar.

Aterrarà la nau.

Salvarà als seus amics.

Entre la seva voluntat i la voluntat de la Força, està clar quin decideix.

Següent