El Laberint del Mal (XXVIII)

Anterior

28

La cama dreta d'Ànakin es va enfonsar fins a gairebé el genoll i amb un so clapotejant a la capa de fang que passava pel carrer principal de Naos III. Un altre so igualment onomatopeic va acompanyar la recuperació de la seva cama, i un torrent d'improperis va brollar dels seus llavis mentre es dirigia a terreny ferm, saltant a peu coix sobre el peu esquerre. Va creuar la cama dreta sobre l'esquerra i va intentar netejar part de la brutícia de la bota abans d'assenyalar quelcom rosat que es negava a desprendre’s.

–Què és això? –va preguntar alarmat. Núvols de vapor sorgien de la seva boca, puntuant cadascuna de les seves paraules.

Obi-Wan es va inclinar per fer-li un cop d'ull, però sense apropar-se massa.

–Podria ser una cosa viva, o alguna cosa que alguna vegada va estar viu, o alguna cosa desprès d'alguna cosa viva.

–Bé, doncs, sigui el que sigui, haurà de passejar enganxat a una altra persona.

Obi-Wan es va aixecar i va ficar les mans en el més profund de les mànigues de la seva túnica.

–Et vaig advertir que hi havia llocs pitjors que Tatooine.

Tots dos costats del carrer estaven delimitats per grans edificis prefabricats, amb les seves teulades metàl·liques cobertes de neu cristal·lina i espessos caramells que els hi donaven un aire barbut. Trossos d'un ensorrat monorail aeri havien estat apartats a un costat del carrer, deixant que es podrissin en un fangar molt semblant a aquell en què Ànakin s'havia enfonsat inadvertidament, causat per les zones que encara irradiaven calor sota el paviment destrossat de ceramicaciment.

Ànakin va començar a colpejar la bota contra el gel. Aquella cosa rosa, enganxosa i inidentificable, va decidir que ja havia tingut bastants emocions per un dia i es va perdre en el torb de neu.

–Llocs pitjors que Tatooine –remugà–. I, és clar, tu t'has entestat a visitar-los tots i cada un d'ells. Quan podrem tornar a Coruscant?

–Culpa a Thal K'sar. Ell va ser qui va suggerir que havíem de començar a buscar aquí.

Ànakin va mirar fixament al seu voltant.

–No puc deixar de pensar que el proper planeta que visitem serà encara pitjor.

Després d'uns segons de silenci, tots dos van exclamar alhora:

–Gairebé trobo a faltar Escarte.

Ànakin va fer una ganyota.

–Quan passa una cosa així, saps que ha arribat el moment de trencar una relació. La veritat, crec que Yoda i tu formaríeu un equip meravellós. Compartiu la mateixa afició per la cautela i els consells.

–Sí, el vell Yoda i jo som l’un per l’altre.

Van seguir caminant cap al que semblava ser el centre del lloc.

Durant la major part del seu curt any, la lluna coneguda com Naos III era un petit orbe congelat on els dies es feien interminables. Els seus aborígens, tant els herbívors com els carnívors, havien estat caçats fins a gairebé l'extinció pels colons de Ròdia i Ryloth, atrets per l'esperança de descobrir vetes d'espècia ryll a les coves volcàniques de Naos III. En l'actualitat, les criatures més abundants eren uns bovins rycrits i uns banthes més llanuts del que és habitual.

Si la lluna continuava habitada es devia, sobretot, a un delicat peix de carn rosa que es pescava en els rius coberts de gel que descendien turbulents i rugents fins a la plana, després de néixer a les escarpades muntanyes. Aquells peixos, anomenats "dents esmolades", només fresaven en els mesos més freds, s'exportaven congelats i es venien a preus exorbitants en restaurants des de Mon Calamari a Corèllia. Tot i així, pocs dels habitants de Naos III aconseguien reunir els crèdits suficients per poder comprar un passatge que els tragués d'allà, i preferien gastar-se els magres guanys a La Mercantil de Naos III, que supervisava el procés industrial de les dents esmolades i era propietària de gairebé tots els bars, botigues, hotels i salons de joc.

Els descoratjats humanoides que van colonitzar aquella lluna mai s'havien molestat a donar un nom al seu principal centre de població, així que també era conegut com Naos MI. Els visitants que esperaven un espaiport típic es trobaven amb un conjunt de pujols fortificats, connectats mitjançant ponts, que s'estenien per un ampli delta ple de canals. En justa correspondència a un lloc tan escassament creatiu, la lluna havia atret nòmades i viatgers espacials de dubtosa pinta, ansiosos per perdre-s'hi o emprendre una nova vida. Tot i que la majoria eren rodians i twi'leks lethans, hi havia una bona representació d'humans i altres éssers humanoides. Cada any arribaven uns quants pescadors rics, desitjosos de posar a prova les seves habilitats davant les dents esmolades, però Naos III estava tan allunyat de les rutes habituals i tan desproveït d'infraestructura que no podia sostenir un turisme important.

Tot i que la lluna semblava el lloc ideal perquè s'amagués un twi'lek de color vermellós. Obi-Wan dubtava que poguessin trobar a Fa'ale Leh. Per començar, era pràcticament segur que hauria canviat de nom, fins i tot de color de pell. I, el més important, Naos III no oferia moltes oportunitats de treball per a una ex transportista d'espècia..., llevat que Leh estigués entre els pocs que s'atrevien a desafiar la mort transportant carregaments de dents esmolades congelades a Tion o al Nucli , passant per Perlemian.

Segons K'sar, quan Sienar la va contractar perquè lliurés la nau espacial experimental en la qual el bith va instal·lar un transmissor idèntic al de la Mecano-cadira de Gunray, Leh ja portava un temps transportant espècia de Ryloth als mons de l'Espai Hutt.

Per a Obi-Wan, aquella nau en qüestió només podia ser el correu estel·lar modificat del Sith que va matar a Naboo, i que la República va confiscar després de la batalla. Quan els agents d'Intel·ligència de la República van intentar entrar a la nau, els sistemes de vol, armament i comunicacions es van autodestruir; però, encara que molts no ho sabien, la calcinada carcassa seguia en un hangar clandestí de Theed. Havien donat per fet que les modificacions eren obra del zabrak Sith, però la informació proporcionada per K'sar suggeria que el Laboratori de Projectes Avançats de Raith Sienar no només va ser el responsable de la construcció de la nau, sinó també de les millores realitzades en els dissenys de Darth Sidious.

Obi-Wan i Ànakin podien haver anat directament fins a la font, Raith Sienar, però temien que el Canceller Suprem Palpatine vetés la idea. Sienar era massa important.

Se sabia que l'altre gran proveïdor d'armes de la República. Drassanes Kuat, subministrava material a tots dos bàndols. A través de la seva subsidiària. Enginyeria Pesada Rothana, que construïa les naus d'assalt classe Acclamator i els BT-TT (Blindats Tàctics Tot Terreny), Drassanes Kuat també havia proporcionat a la Confederació la seva Flota de la Tempesta, que havia estat "el terror dels perlemians" fins que va ser retirada del servei actiu gràcies a l'ajuda d'Obi-Wan i Ànakin.

La neu seguia caient amb força a Naos III quan els dos Jedi es van aturar. Obi-Wan va assenyalar cap a un bar pròxim.

–Aquest que hem passat deu ser el quinzè.

–Només en aquest carrer –va afegir Ànakin–. Si entrem en tots per preguntar i ens prenem una copa cada un, acabarem borratxos abans d'arribar al pont.

–Amb sort. Tot i així, segueixen sent la millor font d'informació.

–Ja que buscar el seu nom al directori local de comunicacions no ens ha servit de res.

–A més, és molt més divertit.

Ànakin va somriure obertament.

–Per mi, d'acord. Per quin vols començar?

Obi-Wan va completar un cercle i va assenyalar el bar que es trobava enfront d'ells: El Pilot Desesperat.

Quatre hores més tard, mig borratxos i gairebé congelats, van entrar en l'últim bar anterior al pont. Després de treure’s la neu de les espatlles de les seves capes i abaixar-se les caputxes, van examinar als clients que s’apinyaven a la barra i ocupaven gairebé totes les taules.

–O pesques o no tens molt a fer a Naos III –va comentar Ànakin.

–Tinc la impressió que la majoria beu fins i tot mentre treballa. Dos rodians es van allunyar de la barra i ells van ocupar el seu lloc. Van demanar les seves begudes.

Ànakin va fer un glop al seu got.

–Deu bars, altres tantes femelles lethanes, i totes i cadascuna d'elles assegura haver nascut en aquest món. Jo diria que passarem aquí molt, molt de temps.

–No et va donar K'sar cap dada més personal: cicatrius, lekku tatuat, el que sigui?

Ànakin va bellugar el cap.

–Res. –Quan Obi-Wan li va fer senyals al cambrer humà perquè s'acostés, va afegir–: Demana un altre aperitiu twi'lek i et juro que et tallo el braç.

Obi-Wan va riure.

–Doncs la floridura Izzy de l'últim bar estava deliciós.

Ànakin va provar un altre glop.

–Parlant de braços...

–Parlàvem de braços?

–Parlàvem de braços. Almenys crec que parlàvem de braços. De totes maneres, te'n recordes del Club Outlander, quan em vas deixar per demanar les begudes? Vas saber que Zam Wessel et seguiria?

–Al contrari. Sabia que et seguiria a tu.

–Impliques que les canviants senten una atracció especial per mi?

–Quina femella podria evitar-ho, amb la forma en què galleges quan camines? "Assumptes dels Jedi" –va afegir, imitant la veu d'Ànakin.

–Llavors... Admets que m'has estat utilitzant d'esquer.

–Algun privilegi he de tenir per ser un Mestre. En tot cas, sempre pots pagar-me amb la mateixa moneda.

Ànakin va aixecar el seu got.

–Brindo per això.

Veient que el cambrer s'acostava, Obi-Wan va deixar una moneda sota del seu got buit i el va empènyer cap endavant.

– Una altra ronda. I queda't el canvi.

Atlètic, amb un pèl vermellós que gairebé li arribava fins a la cintura, el cambrer va mirar la moneda.

–Molta remuneració per a una libació tan escassa. Potser em permeti oferir alguna cosa una mica menys insípida.

–En realitat preferiria una mica d'informació.

–Per què ho suposava?

–Estem buscant a una femella lethana –va dir Ànakin.

–I qui no?

Obi-Wan va agitar el cap.

–Només negocis.

–Sí, sol ser habitual. Els hi suggereixo que provin a l'hotel Palau.

–No ho entén.

–Oh, crec que sí.

–Miri, la femella que busquem segurament no és... bé, massatgista.

–Ni ballarina –va afegir ràpidament Obi-Wan.

–Llavors, què fa aquí, a Naos III?

–Era pilot... amb certa preferència per l’espècia.

Obi-Wan va mirar al cambrer fixament.

–Potser hagi arribat a Naos III en els últims deu anys.

Els ulls del cambrer s’entretancaren.

–Per què no començar per aquí? Estan parlant de Genne.

–Nosaltres la coneixem com Fa'ale Leh.

–Amics meus, a Naos III un nom és una simple convenció.

–Però la coneixes? –va dir Obi-Wan.

–Sí.

–I saps on podem trobar-la?

El cambrer va aixecar un polze.

–A dalt, habitació 7. Va dir que podien pujar.

Ànakin i Obi-Wan van intercanviar una mirada desconcertada.

–Està esperant-nos? –va preguntar Obi-Wan.

El cambrer va encongir les seves massisses espatlles.

–No em va dir a qui esperava. Simplement que si algú preguntava per ella l’enviés a dalt.

Van anul·lar la seva petició de begudes i es van dirigir cap a un llarg tram d'escales.

–Has fet algun truc Jedi? –es va interessar Ànakin.

–Si ho he fet, no ha estat conscientment.

–Deu glops desperten molta inconsciència.

–Sí, o potser ha estat el fong twi'lek. Però em sembla infinitament més probable que ens estiguem ficant en un parany.

–Així que hauríem d'estar en guàrdia.

–Sí, Ànakin, hauríem d'estar en guàrdia.

Obi-Wan va pujar les escales i va colpejar amb els artells a la porta de plastoide verd de l'habitació número set.

–Està obert –va dir una veu en bàsic des de l'interior.

Es van assegurar que els seus sabres làser estiguessin a mà, però els van deixar en els seus cinturons, ben ocults sota la capa. Obi-Wan va obrir la porta d'un cop de peu i es va ficar dins de la freda habitació, després entrà Ànakin.

Genne, potser Fa'ale Leh, estava estirada en un llit estret, amb l'esquena i el lekku recolzats en la capçalera. Vestia uns pantalons desgastats, botes i una jaqueta aïllant. Va estendre les llargues cames i les va creuar a l'alçada del turmell. Al costat d'ella, en una petita tauleta, hi havia una ampolla mig buida del que Obi-Wan va suposar era el combustible de coets que passava per licor casolà local.

Va agafar dos gots ostensiblement bruts i va preguntar:

–Una copa?

–Ja estem al límit legal –va respondre Ànakin.

El comentari la va fer somriure.

–Naos III no té límit legal, noi –va fer un llarg glop del seu propi got, sense deixar de mirar-los per sobre de la vora–. No sou allò que esperava.

–És una sorpresa o una desil·lusió? –va preguntar Ànakin.

–A qui esperava? –el va interrompre Obi-Wan.

–Els clàssics tipus durs, lacais de Sol Negre, caça-recompenses... No sé. Vosaltres teniu l'aspecte de dos Jedi perduts –va fer una pausa–. Potser sou això. Els Jedi són coneguts per ser pitjors que els assassins.

–Només si cal –va dir Ànakin.

Ella va arronsar les espatlles.

–Voleu fer-ho ja o tinc dret a un últim sopar?

–Fer què? –es va estranyar Obi-Wan.

–Matar-me, és clar.

Ànakin va fer un pas endavant.

–Sempre tenim aquesta possibilitat.

Ella va passejar la mirada d'ell a Obi-Wan.

–Jedi dolent-Jedi bo, el vell truc.

–Només volem parlar amb tu d'un correu estel·lar que vas lliurar en Projectes Avançats Sienar.

–És clar. Primer, una ronda de preguntes i respostes; i després, un raig làser... No, un sabre làser que em talla el coll.

–Llavors, ets la Fa'ale Leh.

–Qui us va dir on trobar-me? Ha hagut de ser Thal K'sar, oi? És l'únic que segueix amb vida. Aquest petit bith traïdor...

–Parla'ns del teu lliurament –la va interrompre Ànakin.

La dona va somriure en recordar.

–Una nau extraordinària, el treball d'un geni. Però vaig saber a l'instant que aquell seria un treball que em perseguiria tota la vida. I així ha estat.

Obi-Wan va fer una mirada general a tota l’habitació.

–T'has amagat aquí durant més de deu anys?

–No, vaig venir a gaudir de les platges –va fer un gest despectiu–. Sabeu? Van matar als enginyers, als mecànics, a gairebé tothom que va treballar en aquesta nau. I jo ho sabia. Vaig fer el lliurament, vaig cobrar el que em devien i vaig fotre el camp. Encara que sembla que no prou lluny. Em van trobar a Ryloth, a Nar Shaddaa i en els mons perduts del Braç de Tingel. Vaig escapar pels pèls, puc mostrar-vos les cicatrius.

–No cal –va dir Obi-Wan mentre Fa'ale li passava la punta de la seva cua per sobre de l’espatlla.

Ella va tornar a buidar el got.

–Bé, qui us envia...? Sienar? O l'home per al qual es va construir la nau?

–Per a qui es va construir? –va dir Ànakin.

La dona el va contemplar un segon abans de respondre.

–Això és el més divertit. Sienar, el mateix Raith Sienar, em va dir que era per a un Jedi, però el tipus al que l'hi vaig lliurar... no era un Jedi. Oh!, portava un sabre làser i tot això, però... No sé, tenia quelcom estrany.

Obi-Wan va fer que sí amb el cap.

–Hem tingut tractes amb ell.

–On la vas lliurar? –va pressionar Ànakin.

–A Coruscant, és clar.

Obi-Wan va mirar cap al sostre.

Un instant després, el sostre explotava cap a dins i van ploure bigues de plastoide, panells coberts de gel, rajoles... i dos trandoshans armats fins a les dents. Però el Jedi ja havia arribat fins al llit, l'havia bolcat i havia tirat la Fa'ale Leh al fred terra, al costat dels matalassos d'escuma i el cobrellit.

El sabre làser d’Ànakin, empunyat i activat, ja era una creu de llum blava que desviava raigs làser i parava els cops d'una vibrodestral manejada per les carnoses mans d'un falleen de pell vermella que acabava d'entrar per la porta. Darrera del falleen van irrompre dos humans que, en la seva ansietat per entrar a la cambra, van acabar encaixats en el marc de l'entrada.

Girant sobre si mateix, Obi-Wan va treure el sabre làser del seu cinturó i es va llançar cap a la porta. La fulla del sabre va tallar les dues mans d'un dels humans. Un agònic udol va esquinçar l'aire gelat mentre l'home queia de genolls. Ja lliure, el segon va caure cap endavant, directament sobre la fulla d’Obi-Wan. L'olor de carn cremada va inundar l’habitació, barrejant-se amb el fum de l'explosiu que havia arrencat tres metres quadrats de teulada. Enormes flocs de neu queien a través de l'obertura.

A l'esquerra d'Obi-Wan, al centre de la cambra, Ànakin resistia contra els dos alienígenes reptilescos i el portador de la vibrodestral. Els làsers desviats travessaven les primes parets, despertant crits entre els veïns de la Fa'ale. Es van obrir i van tancar portes, i al passadís va ressonar un retrunyir de trepitjades precipitades.

Pivotant sobre el peu esquerre, el falleen va intentar enterrar la vibrodestral al cap d'Obi-Wan. Aquest va esquivar l'arma ajupint-se i li va enfonsar la fulla del sabre a la cuixa esquerra.

El cop només va aconseguir alimentar la ràbia de l’humanoide. El falleen es va abalançar cap endavant, alçant la destral per sobre del seu cap, intentant partir a Obi-Wan per la meitat. El Jedi va fer un pas lateral, apartant-se del camí de l'arma, però la tauleta de la Fa'ale no va tenir tanta sort i es va partir en dos, llançant l'ampolla de la twi'lek pels aires fins que va acabar estavellant-se contra la cara del més gran dels dos trandoshans. Cridant de ràbia, l'alienígena es va emportar una arpa fins a la seva sagnant cella, mentre amb l'altra seguia disparant la seva pistola contra Ànakin. Aquest, mentre desviava els raigs amb el sabre làser, va aixecar la mà esquerra i va enviar una empenta de la Força contra el trandoshà, fent-lo volar cap enrere, a través de la cambra, fins a impactar contra l'única finestra de l'habitació.

El segon reptiloide es va arriscar a atacar, intentant aprofitar que Ànakin estava centrat en el seu company.

Obi-Wan va seguir el vol del cap de l'alienígena per tota l’habitació, el buit de la porta i el passadís fins caure al vestíbul, on algú va deixar escapar un xiscle esgarrifós. El falleen, trobant-se sol davant dels dos Jedi, va estendre la vibrodestral davant seu i va començar a girar sobre si mateix per intentar impedir que algú se li acostés.

Ànakin va retrocedir fins a quedar fora del cercle que traçava la vibrodestral i es va capbussar cap endavant, lliscant sobre el seu estómac per l’humit terra. El seu sabre làser amputà les dues cames del falleen a l'altura dels genolls. Mig metre més petit, però no menys furiós, l'humanoide va llançar la seva arma directament contra Obi-Wan, va extreure una pistola enorme de la funda que penjava al costat del seu maluc i va començar a disparar indiscriminadament.

Mentre la vibrant fulla volava cap a Obi-Wan, Ànakin va tallar de soca-rel la pistola i la mà del falleen, abans de clavar-li el sabre al pit. L'armadura pectoral que portava l'humanoide va aconseguir detenir per un instant la fulla d'energia, però la calor que desprenia el sabre làser va fer que la bandolera del falleen esclatés en flames. I la portava carregada d'explosius.

El falleen va retrocedir sobre els monyons cauteritzats de les seves cames, intentant apagar les flames a manotades i amb pànic creixent. Quan va veure que els seus esforços eren inútils, va donar mitja volta, va saltar per la finestra... i va esclatar en mil trossos abans d'arribar al munt de neu que era el seu destí.

L’habitació va quedar sobtadament en silenci, exceptuant el suau xiulet dels flocs de neu evaporant-se quan entraven en contacte amb el sabre làser.

–Treu-la d'aquí! –va cridar Obi-Wan.

Ànakin va desactivar la fulla i va tirar dels canells de la Fa'ale per treure-la de sota dels matalassos i de la roba de llit.

Un cop dempeus, encara que oscil·lant i una mica èbria, la dona va contemplar l’habitació destrossada.

–Vosaltres dos sembleu paios decents... fins i tot per ser Jedi. Sento que us hagueu vist barrejats en això.

En veure que la seva ampolla de licor havia sobreviscut misteriosament a la violència desfermada a l'habitació, la dona va intentar abalançar-se cap a ella. Quan Ànakin li ho va impedir, ella el va colpejar furiosa al pit i als braços.

–Deixa d'intentar ser un heroi, noi! Estic farta de fugir. S'ha acabat... per a tothom.

–No fins que nosaltres ho decidim –va dir Ànakin.

–Aquest és el problema. Per començar, per això estem en guerra.

Ànakin va començar a arrossegar-la cap a la porta.

–Just a temps –va dir Obi-Wan des de la finestra–. Veig a sis més, com a mínim.

Un làser va destrossar el que quedava de la finestra.

Ànakin va atreure la Fa'ale fins que les seves cares van quedar a pocs centímetres l'una de l'altra.

–Has burlat als assassins durant deu anys, segur que has de tenir una ruta d'escapament –la va sacsejar enèrgicament–. On està?

Ella va romandre un moment callada. Després va tancar els ulls i va assentir.

Obi-Wan i Ànakin la van seguir pel passadís fins a un armari d’objectes de neteja situat en un dels seus extrems. Dues barres descendien fins a perdre’s en la foscor, ocultes darrere d'una paret posterior falsa. Fa'ale es va subjectar a una d'elles, es va deixar caure i va desaparèixer. Ànakin la va seguir.

Obi-Wan va poder escoltar a través de la porta tancada com una multitud d'éssers passava per davant de l'armari en direcció a la cambra de la twi'lek. Agafant-se a la segona barra amb mans i peus, va deixar que la gravetat l’arrossegués.

El descens va ser més llarg del que s'esperava. En lloc d'acabar al soterrani del bar, les barres travessaven el turó sobre el qual s'havia construït aquesta part de Naos III i arribaven fins al riu. El final de les barres quedava enterrat sota l'espessa capa de gel. A la penombra, Obi-Wan va descobrir que es trobaven en una caverna creada pel propi corrent del riu. A prop de les barres hi havia tres trineus de flotació del tipus que els locals feien servir per pescar en el gel, equipats amb motors poderosos i un parell de llargs esquís.

–Estic massa borratxa per conduir –deia la Fa'ale.

–Deixa'm a mi –va dir Ànakin, que ja s'havia assegut a l'estret seient del vehicle i estudiava els controls.

Va connectar un interruptor, i el motor del trineu va tossir, cobrant vida. Va començar a roncar sorollosament en l'ampli forat de la cova.

La Fa'ale es va col·locar darrere d'Ànakin, i Obi-Wan va muntar en el segon trineu.

–Aquest, i després aquest altre –va indicar Ànakin al seu Mestre, assenyalant l'interruptor d'alimentació i l’escalfador–. Els motors i el control de potència, i es maneja així.

Obi-Wan estava confús.

–Així?

–Així, així! –va repetir Ànakin amb èmfasi, fent-li una demostració i indicant-li un altre conjunt d'interruptors del panell de control de la màquina–. Aquests són els repulsors, però fes-los servir estrictament per als petits monticles de gel, la runa gelada i aquest tipus de coses. No són trineus de flotació convencionals... Ni tan sols són arrossegadors.

–Recordes on vam aparcar el creuer?

–Ni tan sols recordo l'aterratge, però no pot estar molt lluny.

–Riu avall –va dir la Fa'ale–. Gira cap al Sud i envolta la muntanya, passa per sota el pont i llavors a l'Oest, fins al proper turó. Creua dos ponts més, un petit eslàlom de nou cap al Sud, i haurem arribat.

Obi-Wan es va quedar contemplant-la, desconcertat.

–Això... Us seguiré.

Van sorgir rugint de l'entrada de la caverna i es van dirigir cap al riu gelat.

Els raigs làser van començar a socarrimar el gel al seu voltant abans d'arribar si més no al primer pont. Mirant darrera de les seves espatlles, Obi-Wan va veure que els hi seguien tres trineus.

Sobre el pont, dos éssers enfundats en roba protectora contra el fred els apuntaven amb una metralladora làser muntada sobre un petit trípode.

Següent